La Creu de Terme de Santa Anna de les Escaldes.

ARTICLE DE PREMSA (Toni Solanelles pel Diari d’Andorra-28 juny 2010)

Delimitar un territori. Establir-ne el punt final. La frontera. D’un poble. D’un terme. Que d’aquí ve el nom de creu de terme. Que no deixen de ser fites en format escultòric. N’hi ha de ben brillants. Treballades com poques coses. Obres d’art enfilades en un pedestal. Poques se’n conserven. Almenys de les gòtiques. Com la que marcava els límits a la plaça de santa Anna. A Escaldes. Que d’aquí n’agafa el nom. La creu de Santa Anna. Gòtica. Amb la Mare de Déu i el Crist crucificat de protagonistes. Gairebé com sempre. Són els personatges habituals en aquesta mena de peces. Dignes d’admirar. De conservar. Com es conserva aquesta al Centre d’Art d’Escaldes. Allí hi ha l’original, habitualment. Refugiada. Acollida. Restaurada amb una tècnica prou avançada que li va permetre recuperar tota la seva esplendor. O gairebé. Tot el que el pas del temps li ha permès mantenir. I el que la tecnologia li ha sabut retornar. El làser la va netejar de taques negres no volgudes. La dessalinització i la consolidació de la pedra la van acabar d’adobar. Ben adobada. Ben esvelta. Que vista de prop, a tocar del nas, prou que fa goig. Prou que es remarquen, per exemple, els plecs de la túnica que lluu la verge.
El monument no té datació exacta. Cap de les creus gòtiques que es conserven al Principat,  excepte la canillenca dels Set Braços, que sí que llueix un any concret. Del segle XVII. De pedra calcària. Esculpida en dos blocs. Un, el de la creu pròpiament dita. L’altre, el que li fa de base. Hexagonal. Cap dels elements del conjunt monumental no pot passar per alt. I si això és ben cert, no ho és menys que en el capitell cal cercar-hi els punts encara més forts. En una cara, la representació del Jesucrist crucificat, vestit amb perizoni i nimbat. En l’anvers o el revers, com es vulgui, Maria amb el nen en braços. Sobre una mènsula i vestida amb túnica i mantell. La creu també presenta decoracions florals, motius vegetals, als seus extrems. I traceries gòriques en diagonal. A la base, al peu, sis cares. Les dues principals amb escuts llisos. Les altres quatre, amb personatges difícils d’identificar. Tres serien màrtirs. I el quart sembla molt més evident. L’arcàngel Sant Miquel exercint el seu poder sobre Satanàs. Essent la seva creu. Marcant-li fins a on pot arribar. Com féu Santa Anna i la seva creu

EL DETALL: Cinc grans creus de terme es conserven al Principat. Dues a Canillo, una a Andorra la Vella i dues a Escaldes. Al lloc original hi ha les reproduccions.