Presentació de la revista Interpontes de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell

29 03 2011

Font: Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (IECAU)

 

Aquest dissabte 2 d’abril es farà la presentació del número 1 de la revista “Interpontes: Estudis de l’Alt Urgell”, impulsada per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i coeditada per aquesta entitat i per Edicions Salòria de la Seu d’Urgell amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. En aquesta publicació s’hi recullen un total de deu articles sobre diversos àmbits territorials i temàtics de la comarca (s’adjunta document amb la relació d’articles publicats)

L’acte, que compta amb el suport de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, tindrà lloc a les 19:00 h., a la Capella de la Immaculada de la Seu d’Urgell (Placeta de les Monges).
Anuncis




Els formatgers de l’Alt Urgell i Cerdanya coneixen el projecte “Nous Senders”

29 03 2011

Els promotors del projecte ‘Nous Senders’, en el qual hi participen les sis comarques de l’Alt Pirineu i Aran, han mantingut aquest dimarts la primera reunió informativa amb els artesans formatgers de l’Alt Urgell i la Cerdanya. A la trobada, que va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, hi van ser presents el coordinador del projecte, Francisco J. Cáceres, i set productors, quatre dels quals de l’Alt Urgell i tres de la Cerdanya.

Aquest primer contacte ha servit perquè els formatgers tinguin informació de primera mà de les característiques i els objectius de la iniciativa, que es basa en la creació d’un producte turístic supracomarcal que tindrà en el formatge el principal nexe en comú, tot i que també s’espera que hi participin altres agents econòmics com, per exemple, restaurants, establiments hotelers i comerços. La finalitat és que la iniciativa reverteixi en el conjunt de l’economia del territori.

‘Nous Senders’ està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, d’acord amb el programa d’ajuts a projectes innovadors.

Projecte ‘Nous Senders’

Cerdanya i l’Alt Urgell han aconseguit conjuntament amb les altres quatre comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran una ajuda de 464.000 euros per crear un nou producte turístic que unirà el senderisme amb els productes agroalimentaris autòctons de la serralada. El projecte es diu “Nous senders, un camí conjunt cap a l’ocupació” i ja s’ha començat a posar en marxa amb la contractació de tres persones.

El nou producte turístic permetrà connectar el Pirineu des de la Cerdanya fins a la Val d’Aran per camins que mostraran diversos productes agroalimentaris. Els usuaris de la ruta, que també es podrà fer amb bicicleta, obtindran informació dels productes de cada comarca així com dels establiments on poden comprar o menjar. També podran visitar els obradors dels productors que decideixin obrir -los al públic.





L’Alt Urgell recupera 48 km del Camí de Sant Jaume a la Comarca

29 03 2011
NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 25 març 2011)
Imatge del camí de Sant Jaume al seu pas pels Pontarrons.

El Consell Comarcal de l’Alt Urgell, amb el suport dels fons europeus Feder i Leader, el Consorci Alt Urgell-Cerdanya i la Generalitat de Catalunya, ha completat la recuperació de 48 quilòmetres del camí de Sant Jaume per la comarca, entre els Arenys, al municipi de Pont de Bar, i els Pontarrons, al terme de Fígols i Alinyà.

L’itinerari transcorre per Pont de Bar vell, Pont de Bar nou, els Banys de Sant Vicenç, el Pont d’Arsèguel, Arsèguel, Alàs i la Seu d’Urgell, on es troben diferents testimonis històrics de peregrinatge com ara els gravats de petxines a Sant Domènec i a la portada de cal Rogé, antic alberg de peregrins. Des de la Seu continua el recorregut tot seguint el camí Ral d’Arfa, i passant per aquesta població, el Pla de Sant Tirs, Sant Pere de Codinet, la Reula i els Pontarrons.

Les obres han consistit en el desbrossament, l’adequació i la millora del camí, la col·locació de tanques de seguretat, la instal·lació de passarel·les volades i la senyalització de l’itinerari. El recorregut és molt variat i una gran part transcorre paral·lel al riu Segre. Hi ha diversos trams de gran interès natural, com ara el bosc de ribera entre els Banys de Sant Vicenç i el Pont d’Arsèguel, i d’una gran espectacularitat, com el que transcorre pels Pontarrons, exemple d’enginyeria medieval promoguda pel bisbe Ermengol d’Urgell al segle XI.

El president del Consell Comarcal, Jesús Fierro, ha destacat que “la recuperació del camí de Sant Jaume a l’Alt Urgell és una fita de cabdal importància pel que fa a la revalorització del nostre patrimoni natural i ens permet incorporar la comarca a un dels grans itineraris culturals europeus”, tot afegint que el camí “dota l’Alt Urgell d’un nou atractiu turístic de primer nivell”.

El Camí de Sant Jaume de Galícia és un itinerari d’abast europeu de gran transcendència històrica, que va ser recorregut durant molts segles per milers de peregrins. Un brancal de certa importància d’aquest camí era la vall del Segre, que conduia els peregrins en trànsit des del Rosselló i el comtat de Cerdanya fins a Lleida, després de travessar l’antic comtat d’Urgell.

La recuperació del camí forma part del Pla de Dinamització Territorial de les Comarques de Muntanya i del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya. El projecte ha estat elaborat pels serveis tècnics del Consell Comarcal i l’obra ha estat realitzada per les empreses Tecnoforest, Socarrel i Girod.





Arqueòlegs internacionals estudien diverses restes lítiques i òssies de jaciments andorrans

29 03 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: El Periòdic d’Andorra, 25 març 2011)

Investigadors internacionals estudien part del fons arqueològic d’Andorra, segons va informar ahir el Govern. Arqueòlegs del Centre Nacional de Recerca Científica de Tolosa de Llenguadoc (CNRS) i del Consell Superior d’Espanya d’Investigacions Científiques (CSIC) col·laboren amb l’Àrea de Protecció del Patrimoni Immoble i Etnològic del Departament de Patrimoni Cultural en l’estudi dels jaciments arqueològics del Neolític de Juberri i de la Balma de la Margineda.

Després de les troballes arqueològiques dels jaciments del Carrer Llinàs i del Camp del Colomer a Juberri, la Unitat de recerca històrica de l’Àrea de protecció del patrimoni immoble i etnològic està revisant les restes del jaciment de la Feixa del Moro. Aquests jaciments esbossen una ocupació entre el neolític antic (6.100 a 4.500 cal ANE) i el mig (4.500 a 3.000 cal ANE) que, segons els experts, resulten «de gran interès per comprendre l’ocupació humana a Andorra, i per extensió al Pirineu, durant aquest període cronològic», tal com informa l’ANA.

Amb aquest objectiu s’ha contactat a l’arqueòleg Jean Vaquer, director de recerca del CNRS i expert en el període Neolític, per tal que estudiï les destrals de pedra polida de tots tres jaciments, que suposen un conjunt d’uns cinquanta individus, així com les restes de talla, que demostren l’existència de la seva elaboració en aquesta zona. L’estudi permetrà conèixer un seguit d’aspectes tecnològics, com ara les matèries primeres emprades o la cadena operativa, alhora que ajudarà a entendre el desenvolupament de les comunitats humanes neolítiques en relació amb el medi i les xarxes d’intercanvi a nivell regional.

Així mateix, un equip d’arqueòlegs de la Institució Milà i Fontanals, delegació a Catalunya del CSIC, encapçalat pel doctor Juan Francisco Gibaja Bao, portarà a terme un estudi sobre materials lítics i ossis d’aquests mateixos jaciments, així com de la Balma de la Margineda. El treball forma part de dos projectes que aquest equip està fent sobre la transició de les societats caçadores-recol·lectores a les primeres comunitats agrícoles i ramaderes, i sobre l’explotació dels recursos lítics a la Península Ibèrica.

Les dades dels dos jaciments andorrans resulten de gran importància, segons destaca el Govern, ja que, d’una banda, la Balma de la Margineda presenta una seqüència d’ocupació entre el Mesolític i el Neolític Antic, mentre que la Feixa del Moro, amb una cronologia entre el Neolític Antic i Mig, disposa d’elements elaborats amb matèries primeres foranes a les valls andorranes.

 





Entrevista a Jesús Fierro sobre la Planta de Biomassa.

23 03 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Cristina Tarrés per Viure als Pirineus, 22 març 2011)

El projecte més important que s’està duent a terme actualment a l’Alt Urgell és sens dubte la futura planta de biomassa. La seva construcció no només aportarà beneficis mediambientals sinó que conjuga perfectament l’aposta per l’economia de la zona i respon a les seves necessitats socials. Parlem amb el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, que ens n’explica tots els detalls.

.
Què s’hi farà exactament a la planta de biomassa?
La planta serà l’encarregada de transformar tota la massa forestal en una font d’energia respectuosa amb el medi ambient, que alimentarà calderes de biomassa per generar calor, i, de forma col·lateral, mantindrà l’entorn natural i paisatgístic. Des de la planta de biomassa es durà a terme una nova gestió forestal per mantenir els boscos nets, sostenibles i sense perill d’incendis.

Finalment, s’ha decidit que l’emplaçament de la planta de biomassa sigui al municipi de Montferrer-Castellbò. Per què es tria aquesta ubicació?
Després de totes les valoracions que han fet des de l’empresa Enerpellet sobre els avantatges i desavantatges de les diferents ubicacions possibles que recull l’informe tècnic encarregat pel Consell d’Administració d’Enerforest es va decidir que Montferrer i Castellbò era la millor ubicació per la proximitat amb una altra activitat similar, a un punt de d’evacuació d’energia i per les condicions econòmiques.

Quan es calcula que estarà construïda la planta de biomassa?
Si tot va bé, entre el 2011 i el 2012 s’hauria de fer tot el procés per entrar en ple funcionament. Jo diria que a mitjan o final del 2012 hauria d’estar en marxa.

Com repercutirà a nivell ambiental?
Per una banda, afavorirà la gestió forestal dels boscos i augmentarà la biodiversitat, i, per l’altra, posarem el nostre granet de sorra en el consumd’energies alternatives, més enllà de les fòssils, tot produint-ne de renovables. Alhora, beneficiarà la caça, les
pastures, i ajudarà a fer que els arbres futurs surtin més consistents i robustos. En definitiva, obtindrem un producte de matèria prima, que fins ara no ha tingut valor, alhora que revaloritzarem la massa forestal en el seu conjunt. També és molt important la cogeneració d’electricitat, que serà al voltant d’una producció elèctrica d’1,34 MW/hora.

I què me’n diu de la repercussió a nivell socioeconòmic?
Per una banda, crearà, de manera directa, uns catorze llocs de treball, i, de manera indirecta, donarà feina al voltant d’unes cent vint persones. A més, suposarà la inserció laboral de persones discapacitades gràcies a la Fundació Integra Pirineus, recentment creada, de la qual se’n derivarà un Centre Especial de Treball.

Qui participa en aquest projecte i com es gestionarà un cop estigui en marxa?
En aquest projecte hi prenen part ajuntaments, entitats menors descentralitzades
i ens públics i privats. El projecte, que s’està duent a terme gràcies a la col·laboració de Territori i Paisatge de l’Obra Social de CatalunyaCaixa i l’empresa basca Enerpellet, serà gestionat per aquesta mateixa empresa a través de la seva xarxa de distribució. L’objectiu final és que tot el que es produeixi s’acabi consumint en tot l’àmbit de l’Alt Urgell.

D’on s’obtindrà la matèria prima?
Per una banda, el 80% dels ajuntaments de la comarca han acordat un conveni amb AUGEMA en el qual els ajuntaments cedeixen les seves explotacions i el consorci garanteix a les pedanies un 3% de benefici net, alhora, AUGEMAtambé està estudiant la possibilitat de retornar un tant per cent de la matèria prima que aportin en forma
de pèl·let. Per un altre costat, hi ha molts privats interessats en poder aportar matèria prima donat que se’ls garanteix la compra al preu preestablert, i, si el preu marcat, que està estipulat en 32 i 37 euros la tona en funció de la qualitat, puja, cobraran més.

Quina producció està prevista obtenir inicialment?
L’objectiu és produir 60.000 tones de biomassa anualment per obtenir una producció de 24.000 tones de pèl·let i unes 15.000 d’encenall, donat que hi ha matèria suficient perquè es pugui assumir ja que no tan sols comptem amb la matèria prima que aportaran els ajuntaments i les pedanies, que representa el 40%, sinó que resta un 60% de massa forestal privada.





Traslladen els quadres de l’Ajuntament de la Seu a l’Espai Ermengol.

23 03 2011
.
NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 21 març 2011)
.
Tècnics municipals treguent els quadres de la sala de plens.

Dissabte passat va tenir lloc el trasllat del conjunt de nou quadres que acollia la sala de plens de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell al nou Espai Ermengol-Museu de la ciutat que es troba al carrer Major, número 8.

Recordem que la sala de plens acollia, penjats a les diverses parets, un conjunt de nou quadres: quatre medallons representant els reis Felip V i Carles III i les seves respectives esposes; un crucifix amb Sant Francesc d’Assís i Santa Caterina de Siena; un retrat eqüestre del rei Carles I; un quadre amb una representació dels escuts dels territoris de la monarquia hispànica; un petit quadre on es narra la fundació de la ciutat de la Seu d’Urgell; i un quadre amb la representació d’Hèrcules, fundador mític de la ciutat, juntament amb una vista de la Seu des de l’est.

En deixar la sala de plens sense quadres, s’ha optat per traslladar-hi altres peces de la col·lecció patrimonial del consistori urgellenc. En aquest sentit, s’han traslladat els quatre quadres representant els quatre evangelistes que fins ara es trobaven penjats a les parets de la sala de juntes de l’Ajuntament.

Cal remarcar que del trasllat i muntatge se n’han ocupat els tècnics de l’empresa encarregada del muntatge de l’Espai Ermengol-Museu de la ciutat, que alhora també ha portat a terme el trasllat dels quadres que fins aquest moment es trobaven a la sala plens a l’edifici del carrer Major. El trasllat s’ha realitzat sota la supervisió de tècnics municipals.

Els quatre quadres instal·lats ara a la sala de plens, de gran qualitat, representen els quatre sants: Joan, Lluc, Marc i Mateu, tots ells escrivint els seus respectius evangelis. Els tècnics han optat per la seva instal·lació repartida al llarg de la paret est de la sala de plens, l’única paret totalment llisa de la sala. A més a més, la inexistència d’obertures (finestres o balcons), el tamany de la paret i el tamany dels quadres representen una proporció molt adequada per a la seva instal·lació en aquest punt.

Respecte a l’ordenació dels quadres -penjats a una alçada que permet una estètica equilibrada de la sala i alhora facilita l’observació de les obres- s’han seguit uns criteris que han permès determinar l’orde, des de l’entrada fins a la taula, on hi trobarem Sant Lluc, Sant Marc, Sant Mateu i Sant Joan.

Amb aquesta disposició dels quadres s’ha volgut donar protagonisme a la taula on se celebren els plens municipals, situant els dos quadres que representen una gamma cromàtica més viva i atractiva a l’extrem més proper a la taula.

Alhora s’han agrupat els quadres de dos en dos, amb els cossos dels respectius sants encarats. D’aquesta manera, Sant Lluc i Sant Marc formen un conjunt, i Sant Mateu i Sant Joan un altre, mirant en tots dos cassos cap a l’interior i formant un conjunt més recollit i acabat.

Un altre criteri alhora de penjar els quadres és que s’han situat tots els personatges dirigint la vista en direcció a la taula de la Sala de Plens, on es desenvolupen els actes centrals de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.





Recuperen tres rutes del Camí de Sant Jaume per l’Alt Urgell.

23 03 2011
.
NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 17 març 2010)
.

El regidor d’Esports de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Lluís Biosca, i el vicepresident del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Ventura Roca, van presentar dimecres l’edició 2011-2012 de les Rutes Guiades a la Seu i comarca que n’abasta un total de 27. Biosca i Roca van remarcar que la novetat que presenten aquestes rutes és la inclusió, en tres rutes diferents, del Camí de Sant Jaume que el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, va recuperar en el seu pas per la comarca de l’Alt Urgell.

En aquest sentit, Ventura Roca va assenyalar que la recuperació i senyalització d’aquests trams que coincideixen amb el Camí de Sant Ermengol ha estat fruit de la col·laboració entre els consells comarcals de l’Alt Urgell i de la Cerdanya que han dut a terme tasques de manteniment i adequació.

Concretament, les sortides que coincideixen amb el Camí de Sant Jaume-Camí de Sant Ermengol són la de Pont de Bar a Alàs, ruta a peu programada pel 3 d’abril; la de la Seu d’Urgell al Pla de Sant Tirs, en BTT, pel 10 d’abril; i el Camí de Pontarrons, també a peu, que tindrà lloc l’1 de maig.

Per la seva part, Lluís Biosca va destacar que la programació de l’edició d’enguany de les rutes guiades segueixen en la línia dels darrers anys, que compten amb una molt bona acceptació per part dels seus practicants. Les 27 rutes programades es portaran a terme entre el mes de març de 2011 i el mes de març de 2012.
Respecte el tipus de modalitats de rutes guiades, els participants podran escollir entre 11 a peu; 4 en BTT; 4 de marxa nòrdica; 5 en raquetes de neu; 2 de naturalistes i 1 de cultural.

Una altra particularitat que presenten és que les sortides de raquetes seran les mateixes que es van programar en l’edició anterior, ja que s’han vist perjudicades per la manca de neu i alhora presenten uns traçats molt atractius per als participants.

D’altra banda, es mantenen les rutes de marxa nòrdica que compten amb la col·laboració de les estacions d’esquí nòrdic. També es tornaran a realitzar les dues rutes organitzades pel Parc Natural de l’Alt Pirineu (de Civís al Coll d’Ares i Pels boscos de Sant Joan) que presenten un contingut de divulgació naturalista, ja que el guiatge d’ambdues se centra en explicar les característiques biòtiques de les zones per on passen.

Turisme Seu segueix en aquesta edició de les rutes la seva participació amb l’organització de sortides per conèixer el llegat romànic del conjunt catedralici de la Seu d’Urgell a través d’una visita guiada nocturna i que compta amb la col·laboració del Museu Diocesà.

Les rutes guiades d’aquesta nova edició també ofereixen sortides en BTT com les ja clàssiques: la pedalada del la Festa Major de la Seu i la sortida d’Estana que organitza la secció de BTT de la Unió Excursionista Urgellenca. Es recupera lasortida entre Martinet i la Seu, ja que en l’edició passada no es va poder celebrar a causa de la intensa pluja.

Com en cada edició, per portar-les a terme es compta amb els mateixos col·laboradors de cada any: la Unió Excursionista Urgellenca (UEU); el Centre de BTT; el Consell Comarcal de l’Alt Urgell; Turisme Seu, Museu Diocesà, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i Tot Nòrdic.

Totes les sortides són gratuïtes, però cal fer la inscripció prèvia a Turisme Seu o al Consell Comarcal de l’Alt Urgell fins al divendres anterior a la sortida. Les places són limitades.