8 febrer: Presentació del llibre “Pasados locales, políticas globales”

6 02 2013

(Font: IECAU)

Aquest divendres 8 de febrer a les 20 hores a l’Espai Ermengol es presentarà el llibre de Camila del Màrmol ” Pasados locales, políticas globales”. És la presentació de la tesi de l’autora, doctora en Antropologia per la U.B., centrada en la construcció de discursos creats al voltant de la recuperació del passat i del patrimoni cultural de la Vall de la Vansa i Tuixent. Totalment recomanable per entendre els lligams entre realitat local i els nous reptes globals.
La presentació la faran l’autora, el Dr. Joan Frigolé (catedràtic d’Antropologia de la UB i en Carles Gascón Chopo, tècnic de Patrimoni Cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.





L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell tindrà accés al fons fotogràfic Bordalba

6 02 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 1 febrer 2013)

L’alcalde de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, i el president de la Fundació Privada Valentí Claverol Cirici, Josep Claverol, han signat un conveni de col.laboració que farà possible la cessió a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell d’una còpia de lectura de l’arxiu fotogràfic Bordalba, una col.lecció de 258 imatges preses entre els anys 1904 i 1918 a Andorra, la Seu i comarca.

L’alcalde urgellenc, Albert Batalla, ha agraït la bona predisposició de la Fundació Claverol per a la firma de l’acord i ha expressat la voluntat d’ampliar la col.laboració a la totalitat del fons de fotografies de l’entitat. “Caldrà ara pensar en accions concretes per difondre conjuntament el patrimoni i la història de la ciutat, tenint en compte el vincle de la família Claverol amb la Seu”, ha remarcat.

El fons pirinenc de Bordalba conté imatges irrepetibles com la dels armats d’Andorra la Vella, el retaule de la Mare de Déu d’Arduix o l’antic Molí de Sant Julià de Lòria. També inclou nombrosos clixés amb escenes quotidianes de principis del segle XX en les que s’hi reflecteix com era la vida a l’Alt Urgell i Andorra 100 anys enrere.

En aquest sentit, David Claverol, director general de la Fundació, ha remarcat el valor documental i històric del fons, “clau en les recerques culturals”. El director de l’Arxiu Comarcal, Julio Quílez, ha ratificat la importància de comptar amb la cessió d’una còpia de lectura (la imatge original es mantindrà a Andorra) d’aquest arxiu, “com a peça fonamental per a la reconstrucció de la història local”.

Cessió del fons

Les imatges del fotògraf Amadeu Bordalba (1886-1971) van veure la llum per primer cop el 2010 arran de l’exposició “Pirineus 1900”, organitzada per la Diputació de Lleida. L’any passat es van integrar a l’arxiu de la Fundació Claverol, després de l’acord assolit amb el propietari del fons, Àlex Terés, qui va cedir els drets de les imatges.





L’Espai Ermengol organitza un cicle sobre contes locals

6 02 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 29 gener 2013)

L’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat encetarà la setmana vinent Contes d’aquí, un nou cicle dedicat als més petits que tindrà lloc cada dijous del mes de febrer, a dos quarts de sis de la tarda. La proposta també inclou dues sessions més, els dissabtes 2 i 23 de febrer a les 11 del matí, a la Biblioteca de Sant Agustí.

Aquest cicle el protagonitzaran sis autors urgellencs que presentaran i llegiran el seu llibre i, posteriorment, els nens i nenes assistents a la sessió realitzaran un taller relacionat amb la temàtica del conte en qüestió.

El regidor de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament urgellenc, Jordi Pallarès, ha explicat que “des de dos espais culturals de la Seu com són l’Espai Ermengol i la Biblioteca de Sant Agustí s’ha volgut apropar els llibres i sobretot els autors dels contes al públic infantil”. Pallarès ha afegit que “seran unes trobades lúdiques però alhora motivadores per un públic que és sempre molt receptiu i dinàmic”.

‘Contes d’aquí’ s’iniciarà aquest dissabte 2 de febrer amb Carlota Valls, que presentarà i llegirà ‘Petons perduts’ i parlarà sobre educació emocional per a famílies. El 7 de febrer hi haurà la primera sessió en dijous a càrrec d’Albert Galindo, que llegirà el seu conte ‘El Tió de la Freita’. Acte seguit, hi haurà un taller per elaborar les titelles de l’Ot i la Urgell, protagonistes del llibre.

El 14 de febrer Mercè Garcia Molins (‘la Bundancieta’) parlarà de ‘La bola de neu d’en Jordi’ i es farà un taller de retallables. El 21 de febrer serà el torn de Mariona Mateu amb ‘El tresor més gran del món’ i el passi de l’audiovisual sobre la Cooperativa Cadí i una degustació de la DOP Formatge i Mantega de l’Alt Urgell i Cerdanya.

Dissabte dia 23, Mireia Pellicer explicarà ‘El Gegant i l’acordió’ i els infants podran fer un acordió de paper. Finalment, l’últim dijous de febrer, el dia 28, Isidre Domenjó presentarà ‘La trementinaire de les nenes rosses’, complementat amb l’elaboració d’un punt de llibre amb flors seques.

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 1 febrer 2013)

El cicle ‘Contes d’Aquí’ comença aquest dissabte, 2 de febrer, a les 11 del matí, a la Biblioteca de Sant Agustí, amb la participació de Carlota Valls, que presentarà i llegirà el seu llibre Petons perduts. La sessió inclourà un taller sobre educació emocional adreçat a les famílies.

Aquesta iniciativa la promouen l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, la Biblioteca Sant Agustí i el Pla Educatiu d’Entorn de la Seu d’Urgell. Té com a objectiu apropar tant els llibres com els seus autors als infants, tot interactuant a través d’un taller relacionat amb la temàtica de cada conte.

Cada dijous de febrer, a l’Espai Ermengol

L’Espai Ermengol acollirà durant els quatre dijous del mes de febrer, a dos quarts de sis de la tarda, la presentació dels contes. El cicle el protagonitzaran sis autors urgellencs. Així, el pròxim 7 de febrer, hi participarà Albert Galindo, amb ‘El Tió de la Freita’. Després de la lectura, els nens i nenes assistents prendran part en un taller per elaborar les titelles de l’Ot i la Urgell, protagonistes del llibre.

El cicle seguirà el 14 de febrer amb la Mercè Garcia Molins (‘la Bundancieta’), que presentarà el seu conte ‘La bola de neu d’en Jordi’. Els infants participaran posteriorment en un taller de retallables.

El 21 de febrer serà el torn de la Mariona Mateu, amb ‘El tresor més gran del món’. La sessió seguirà amb el passi de l’audiovisual sobre la Cooperativa Cadí i una degustació de productes amb DOP Formatge i Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya.

L’últim dijous de febrer, el dia 28, es presentarà ‘La trementinaire de les nenes rosses’, de l’escriptor urgellenc Isidre Domenjó. Després de llegir-lo, els nens i nenes podran fer un punt de llibre amb flors seques.

Finalment, hi ha preparada una nova sessió el dissabte 23 de febrer a càrrec de Mireia Pellicer, amb el seu llibre ‘El Gegant i l’acordió’. En aquesta ocasió, el taller consistirà en fer un acordió de paper.





Publicat el llibre: Aiguat!, 30 anys de les inundacions a la comarca de la Seu i Andorra.

6 02 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. pel Periòdic d’Andorra, 30 gener 2013)

La nit del 8 de setembre del 1982, amb el Segre anegant tot el fons de la vall, Ramon Ganyet carregava la barca al cotxe i sortia cap a Montferrer amb la ingenua intenció d’evacuar la granja Navas de Montferrer: cinc persones hi havien quedat aïllades i esperaven un improbable rescat enfilats a la teulada de l’última de les naus de la granja que quedava dempeus. Naturalment, amb la barca de Ganyer l’operació era impensable. L’única salvació plausible vindria des de l’aire, i l’helicòpter no arribaria fins l’endemà. Així que a Àlvar Navas, la seva dona i els tres amics que eren amb la parella aquella fatídic jornada els esperava una llarguíssima nit.

Ganyet recorda també el gest entre desesperat i temerari del Ventura de Cal Miqueló, que pretenia creuar el riu amb el tractor per mirar de rescatar la dona –un dels cinc nàufrags de la granja– i com els veïns finalment el van dissuadir. I l’episodi es completa amb la veu del mateix Navas, que només es va veure salvat quan, ja dalt de l’helicòpter, va comprovar la seguretat que irradiava la cara del pilot: «Allò em va donar la confiança necessària per convèncer-me que la nostra dramàtica aventura havia arribat a un final feliç».

aiguat

La peripècia de Navas i dels seus companys de naufragi és només una de la vintena llarga de testimonis que tanquen Aiguat!, 30 anys de les inundacions a la comarca de la Seu i Andorra (Salòria), patracol de prop de 300 pàgines coordinat pel mateix Ganyet i per Jordi Mas que s’afegeix a l’exposició que commemora el trigèssim aniversari de la tragèdia i que fins al 31 de març es pot visitar al Museu del Tabac lauredià. El volum, que vol deixar en tot moment constància del paper protagonista de la societat civil en la reconstrucció posterior i de l’espontània solidaritat amb què el ciutadà del carrer va plantar cara a la tragèdia, inclou un apartat estrictament andorrà obra d’Eron Estany, que el 1982 era el director d’Obres Públiques del Consell, i que posa xifres al preu que l’aiguat del 7 i el 8 de novembre del 1982 va tenir per al Principat: li surten exactament 7.230 milions de pessetes, o 43,5 milions d’euros, inclosos els danys directes en infraestructures i immobles i els equipaments que es van haver de projectar i construir –assenyaladament, la canalització del Valira a la vall central– per impedir que es repeteixi una tragèdia que –és ben sabut– es va cobrar dotze víctimes mortals a Andorra, i una més a la vall del Segre –Josep Mas Areny, l’alcalde de les Valls de Valira i pare de Jordi Mas.

Aquest de la possible repetició d’una catàstrofe com aquella és un dels temes recurrents quan evoquem l’aiguat. El comissari de l’exposició del Museu del Tabac, el geògraf Pere Esteban, es curava el dia de la presentació en salut i evitava de pronunciar-se, tot i reconèixer la indiscutible millora de l’obra civil, dels models de predicció metereològica i dels mitjans disponibles: «Avui estem millor preparats per fer-hi front» s’atrevia a dir. Aiguats! no el contradiu, però inclou un interessantíssim apartat final que repassa documentalment la recurrència de les revingudes del Segre –i del Valira, perquè com remarca Ganyet, «la geografia ha unit per sempre Andorra i la comarca de la Seu»– durant l’últim mil·lenni; exactament, des de l’any 1030, quan el Breviari de Cuixà atribueix a la intercessió del bisbe Ermengol el retorn a la llera de les aigües del Segre sortit de mare.

Dos diluvis per segle

Un poder, aquest que el bisbe tenia sobre el riu, que no li va evitar mrir ofegat cinc anys després mentre dirigia l’erecció del pont de Bar. Però aquesta és una altra història. Des del segle XI es repeteixen periòdicament les notícies de revingudes catastròfiques el 1453, el 1554, el 1584, el 1604, el 1617 –l’Any del Diluvi: ¡glups!–, el 1750, el 1772, el 1853, el 1907 i el 1937. La conclusió no és precisament encoratjadora: «La història ens demostra que cada 30 o 40 anys hi ha un aiguat d’aquesta magnitud», diu Joan Ganyet, exalcalde de la Seu –i tinent d’alcalde el 1982– que també col·labora al volum. «Hem fet un pas de gegant en mitjans, infraestructures i recursos, però el riu sempre acaba reclament el que és seu i les grans catàstrofes mai no avisen», conclou. Bé, avisen, però nosaltres no els acabem d’entendre. Com el mateix Ganyet (Joan, altra vegada) recorda, la nit del 6 de novembre del 1982 –la vigília del desastre, vaja– tornava de la Pobla de Segur pel Port del Cantó i va observar amb sorpresa «dotzenes de ratolins i altres bestioles que creuaven la carretera com fugint d’un perill que no identificava»: ¡l’aiguat! Apel·la també Ganyet a la memòria personal i a la col·lectiva, i recorda com la seva mare els senyalava de petit a ell i els seus germans un prat a la vall del Segre i els advertia: «Me’n recordo perfectament quan aquest prat era a l’altre costat del riu».

El que passa és que la memòria humana és dèbil. I ara és l’altre Ganyet, Ramon, qui tira d’experiència personal: els anys immediatament després de l’aiguat, diu, ningú no volia anar a viure a tocar del riu; però amb el pas del temps, aquelles assenyades reticències inicials s’han anat diluint. És clar que avui la Seu i comarca compten amb la canalització del Segre, una obra llargament reclamada –com a mínim, des del segle XVIII– que va ser un dels, diguem-ne, efectes col·laterals del 1982. I aquest és precisament el gran actiu que paradoxalment va deixar la catàstrofe: «La reconstrucció no es va limitar a refer ponts i camins, sinó a millorar de forma espectacular les infraestructures, amb la implicació de totes les adminstracions, des de l’ajuntament fins a la diputacio, la Generalitat i l’estat».

Però tornem abans d’acabar a la gran pregunta: si pot tornar a passar, ¿quan hem d’esperar un nou Big One? Ganyet (Joan) apel·la novament al sentit comú: «El 1983 van començar a brotar arbres de ribera. Creixien un pam cada any. Trenta anys després ja fan cinc metres d’alçada. La mateixa que tenien quan se’ls va endur el riu…» No voldríem ser aus de mal averany, però… ¡glups!





Formatges Vall de Meranges obre el cicle 2013 ‘Parlem de Formatge’

28 01 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 22 gener 2013)

L’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell obrirà aquest dijous, 24 de gener, a les 20 hores, el cicle 2013 ‘Parlem de Formatge’. La primera sessió dels tastos comentats la protagonitzarà Formatges Vall de Meranges (Cerdanya).

L’artesà Albert Pons explicarà com va començar la seva activitat en aquest àmbit, quins formatges elabora, així com la importància de la llet de ramat propi. Al final de la sessió, els participants podran fer 8 degustacions. Segons indica el formatger cerdà, el tast tindrà “un punt de provocació gastronòmica”.

Amb les categories de semi sec o reserva, els Formatges Vall de Meranges, molt ben valorats per cuiners d’arreu, són elaborats amb llet crua d’ovelles xurra (Zamora), lacoune (França), latxes (País Basc) i ovimed (Catalunya). De coagulació enzimàtica, pasta premsada i textura ferma, a més d’escorça natural, tenen un olfacte penetrant característic dels formatges de llet crua. El seu gust és semblant a l’Idiazabal, però “a la catalana”.

Tiquets a l’Espai Ermengol

Com en altres edicions del Parlem de Formatge, per participar en aquest tast cal retirar un tiquet a l’Espai Ermengol. Si es fa de manera anticipada, tindrà un cost de 8 euros, mentre que el mateix dia de la sessió, costarà 10 euros.

L’edició 2013 de Parlem de Formatge té com a objectiu realitzar un tast de formatge cada mes. D’aquesta manera, el 21 de febrer serà el torn de l’establiment urgellenc Formatgeria Eugene, amb Eugeni Celery. Pel 21 de març hi ha organitzat un altre tast que anirà a càrrec de la formatgeria Molí de Ger. El 25 d’abril els protagonistes seran els Formatges l’Oliva.

A partir d’ara mateix ja es poden adquirir de manera presencial (8 euros) o per internet (8,5 euros) les entrades per poder assistir a qualsevol de les sessions de tast.





Cal Serni de Calvinyà i Cal Rei de Lles, guardonats per de la Marca Cuina Catalana

28 01 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, desembre 2012)

Els professionals del turisme rural de l’Alt Urgell i la Cerdanya han celebrat aquest dimecres una jornada de treball a Prullans amb l’objectiu de buscar noves estratègies per captar clients estrangers en temps de crisi. En un format de workshop, els assistents van reunir-se per trobar sinergies turístiques que els permetin coordinar-se i oferir productes atractius pels turistes de fora del país.

Segons declaracions a Regió7, el coordinador de l’associació de Turisme Rural de l’Alt Pirineu (TRAPA), Guillem Puras, va explicar que per exemple a les comarques gironines el 80% dels clients són estrangers, de manera que els establiments pirinencs tenen molt camp per créixer.

D’altra banda, els establiments rurals de Cal Serni a Calvinyà i Cal Rei de Lles han estat guardonats amb una placa identificativa per la Marca Cuina Catalana. La fundació Institut Català de la Cuina Catalana ha decidit atorgar aquest guardó per l’aposta que aquests establiments fan pels productes propis i de proximitat així com per l’elaboració de plats tradicionals amb ingredients del territori, utilitzant mètodes que respecten les tradicions pirinenques.





Reflexions

17 01 2013

Bon any a tots,

ja em perdonareu el retard en publicar noves notícies, he tingut uns mesos complicats. Amb tot, agraeixo a tots aquells que encara aneu entrant (a veure què li ha passat a la desapareguda!). Estic aquí, gairebé a punt per tornar-m’hi a posar (sort que és hivern i no hi ha tanta intensitat d’activitats com a l’estiu!!)

Bé, comencem, doncs.

Ja faig tard per avisar de la xerrada d’avui dijous 17 de gener, a les 20:00 h. a la Capella de la Immaculada, conferència “El rol de la dona al llarg de la història“, a càrrec de Josep Maria Solé Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs-Fundació Pública de la Diputació de Lleida. Quedi escrit, però.

Demà divendres 18 mateix a les 20:00 h. a la Capella de la Immaculada, hi ha la presentació del llibre “Lo niu dels bandolers de Catalunya. Els setges del castell d’Arsèguel (1588-1592)”, editat per l’Ajuntament d’Arsèguel i Edicions Salòria de la Seu d’Urgell, a càrrec de Carles Gascón, tècnic de patrimoni del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, i de l’autor del llibre, Lluís Obiols Perearnau.

I diumenge 20 de gener, a les 18:00 h. a Sant Domènec, Concert de Sant Sebastià a càrrec dels professors de l’Escola Municipal de Música de la Seu d’Urgell.

Espero que en gaudiu!