Novetats a la Revista Mirmanda.

24 07 2011

(Font: Revista Mirmanda)

Mirmanda ha creat una nova col·lecció en col·laboració amb l’editorial Afers. Uns volums imprescindibles per a estar al dia sobre la qüestió afronterera: assaig, estudis científics i pensament polític van de la mà en aquests dos volums que acaben de ser publicats.

Els seus títols són:

L’afrontera, de la dominació a l’art de transgredir, d’Òscar Jané i Enric Forcada (ed.), i
Observar les fornteres, veure el món, d’Òscar Janéi Queralt Solé (ed.).

Es poden adquirir ja a les llibreries o bé online a: http://www.editorialafers.cat

Alhora, podeu obtenir més informació al blog d’Afers o bé al blog de Mirmanda

Anuncis




Premis Bloc Catalunya 2011.

24 07 2011

Estimats tots,

volia comunicar-vos que ja s’ha obert la possibilitat de votar als premis Blocs Catalunya 2011.

Aquest Concurs és organitzat per STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement) que pretén premiar els blocs escrits total o parcialment en català, i amb textos originals dels autors.

Puc dir-vos que cada dia hi ha més blocs apuntats a aquest certamen, potser mostra del caràcter inquiet de la gent de la nostra terra, i que de l’Alt Urgell n’hi ha diversos, la nostra Cocota, el bloc Urgelia del David Manzanera, també n’hi ha un sobre el Romànic de Catalunya, …

Us animo a que entreu a la pàgina d’STIC.CAT que us he enllaçat anteriorment, us doneu d’alta i voteu el que més us agradi.

Sapigueu que les entregues de premis es faran a la Seu al mes d’actubre.

Espero que us agradin, n’hi ha de molt bons!





VII col.loqui d’Estudis Transpirinencs

24 07 2011

Des de l’organització del VII Col·loqui d’Estudis Transpirinencs, s’ha decidit ampliar el termini per a presentar-hi comunicacions fins al proper dimecres 27 de juliol de 2011.

El “VII Col·loqui d’Estudis Transpirinencs. Els Pirineus visitats: del segle XVII a l’actualitat” es realitzarà a Salardú (la Val d’Aran) els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre de 2011 i els seus àmbits de treball són els següents:

– Àmbit 1: La “descoberta” dels Pirineus: dels balnearis a l’excursionisme.
– Àmbit 2: Els turismes de la modernitat.

Per a presentar-hi comunicació cal enviar-ne un resum d’una extensió màxima d’entre mil cinc-cents i dos mil caràcters. L’adreça de correu electrònic on s’ha de trametre és pineda@irmu.org.

Trobareu tota la informació referent al VII Col·loqui d’Estudis Transpirinencs, juntament amb la butlleta d’inscripció telemàtica, clicant al següent enllaç: http://www.sre.urv.cat/irmu/transpirinencs/index.php.





28 juliol: Conferència “Puigcerdà i Cerdanya, dues trajectòries, una història”.

24 07 2011

(Font: Arxiu Comarcal de Puigcerdà)

L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya presenta la conferència “Puigcerdà i la Cerdanya: dues trajectòries, una història (s. XV –XVIII)” a càrrec de l’historiador cerdà MARC CONESA, professor de la Universitat de Montpeller III. Dia 28 de juliol de 2011 a les 20.30 h a la Sala “Sebastià Bosom” de l’ACCE.

La conferència que Marc Conesa oferirà a l’Arxiu està basada en la seva tesi d’història moderna titulada “D’herbe, de terre et de sang: la Cerdanya du XIV au XIX siècle” llegida al novembre de 2010 a la Universitat de Montpeller.

L’objecte d’aquesta recerca és l’anàlisi de les relacions estructurals entre la societat cerdana i l’espai que ocupa en el període comprès entre els segles XIV i XIX. El treball de Marc Conesa pretén anar més enllà de la ja clàssica tesi que vincula les transformacions econòmiques, socials i culturals de la comarca a la frontera que es basteix entre el Tractat dels Pirineus 1659 i el Tractat de Baiona 1868. Conesa proposa una visió molt més àmplia on la frontera política no és l’únic motiu dels canvis i busca altres factors, més antics i més estructurals que concorren a les transformacions de les societats i dels territoris. Per respondre a aquests interrogants, Conesa analitza aspectes com les aliances matrimonials, la fluctuació de la població, les formes d’heretament del patrimoni, les estructures agràries i les formes de propietat. Per a l’elaboració d’aquesta tesi Conesa ha treballat amb profunditat la documentació custodiada a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya: el fons municipal de l’Ajuntament de Puigcerdà, el fons Notarial, la col·lecció de pergamins entre d’altres.

L’Arxiu Comarcal us convida a gaudir de les explicacions de l’historiador cerdà elaborades a partir de l’estudi pacient sobre aquestes fonts insubstituïbles.





23 juliol: Trobada de Cantautors de Bescaran.

18 07 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 14 juliol 2011)

El poble de Bescaran acollirà, el pròxim dia 23 de juliol, la vuitena edició de la Trobada de Cantautors, amb Anna Roig com a cap de cartell. Tot i el context de retallades pressupostàries, que també han afectat el certamen, l’entitat organitzadora, l’Associació Bescaran Cultura, ha volgut destacar la qualitat del programa, amb noms com els de Paula Sendim, Oriol Barri o Josep Romeu, a més de Pau Saura, Jordi Montáñez, Xavi Alias i el grup Malva de Runa.

El principal atractiu de la Trobada és l’actuació d’Anna Roig. La cantant de Sant Sadurní serà per tercer cop a Bescaran, després d’haver-hi actuat els anys 2008 i 2009. Juntament amb el seu grup, L’Ombre de Ton Chien, Roig s’ha convertit en un dels valors més sòlids de la música catalana. Fa pocs mesos va treure al mercat el seu segon disc, Bigoti vermell.

La principal novetat d’enguany és el canvi de data. Per primera vegada, la Trobada es desvincula de la Festa del Roser de Bescaran i, per tal de tenir entitat pròpia, es trallada al penúltim dissabte de juliol, segons que ha explicat el nou president de l’associació Bescaran Cultura, Pere Mentruit. Els actes s’iniciaran a les 6 de la tarda, amb la recepció als cantautors i continuaran, mitja hora després, amb el pregó, que enguany anirà a càrrec de l’exconseller i exalcalde de la Seu Jordi Ausàs.

A les 7 començarà el recital dels cantautors, que es clourà amb una votació popular i el lliurament del premi Bescaran-Cançoner, realitzat per l’escultor Philippe Lavaill. Un sopar popular al local social posarà el punt final a la Trobada.

A la presentació del programa de la Trobada hi han estat presents també l’alcalde de les Valls de Valira, Ricard Mateu, i Francesc Canillo en representació de l’EMD de Bescaran.





La Seu comença els contactes institucionals perquè la Catedral sigui declarada Patrimoni de la Humanitat.

18 07 2011

L’alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha donat a conèixer al secretari d’Estat de Turisme i Comerç Interior, Joan Mesquida, l’objectiu de demanar que la Catedral urgellenca sigui declarada Patrimoni de la Humanitat. Mesquida ha supervisat avui el nou Espai Ermengol, en una visita que també ha comptat amb els directors d’Administració Local de la Generalitat, Joan Cañada, i de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa.

Joan Mesquida ha visitat la Catedral per analitzar les possibilitats que l’edifici tindria de ser reconegut per la UNESCO. Mesquida creu que el principal punt a favor és el de ser l’única catedral romànica de Catalunya. Alhora, el dirigent estatal recorda que Espanya és l’estat on hi ha més patrimoni mundial, si bé no creu que això hagi de ser un obstacle per a la Seu.

Albert Batalla ha avançat que ja s’ha fet contactes institucionals per presentar el projecte. En tot cas, Batalla matisa que “cal demanar paciència” ja que un procés com aquest sol ser llarg i molt rigorós.

Joan Mesquida ha elogiat la qualitat de l’Espai Ermengol i el bon criteri amb què s’ha invertit els diners aportats per l’Estat, la Generalitat i la UE. El polític mallorquí s’ha felicitat del fet que el museu ja hagi rebut 5.000 visitants en tres mesos. Mesquida i Joan Cañada han coincidit a posar l’accent en la importància de la col·laboració entre totes les administracions.

Bones perspectives turístiques

En un àmbit més general, Joan Mesquida ha subratllat que el Turisme és l’únic sector que mostra una evolució positiva, juntament amb les exportacions. En el que va d’any el nombre de visitants a l’Estat ha repuntat un 7% i els empresaris turístics es mostren satisfets per com va l’estiu.

A Catalunya, l’increment està sent més modest, del 3,5%. Tot i això, Xavier Espasa en destaca la irrupció dels turistes russos, que fan una estada mitjana de deu dies i solen tenir un poder adquisitiu alt.

L’Espai Ermengol ha costat 1,3 milions d’euros, dels quals la meitat provenen dels fons europeus FEDER a través del Departament de Governació. Turespaña hi ha aportat 500.000 euros per al desenvolupament del museu.





La Revista Cadí-Pedraforca compleix 5 anys

18 07 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 11 juliol 2011)

Berga acollirà el pròxim divendres, 15 de juliol, a dos quarts de vuit del vespre a la Biblioteca Ramon Vinyes Cluet, la presentació del número 10 de la revista Cadí-Pedraforca. En la presentació hi intervindran l’alcalde de la ciutat, Juli Gendrau i l’historiador berguedà Josep Noguera. També prendran la paraula l’editor de la revista, Àngel Madrià, i el director Carles Pont.

En el darrer número de Cadí-Pedraforca s’ha tractat un recurs cabdal: l’aigua. El seu ús està documentat per regar, per fer anar molins i indústries, i per a ús de boca de persones i de bestiar. Per això l’home sempre s’ha obsedit en embassar l’aigua i no sempre ha anat bé per a tothom. El reportatge central tracta sobre com la gent d’Oliana, de Nargó o de la Baells van haver de perdre terres i cases per fer els pantans que abeuren els habitants de les grans ciutats, reguen els erms de les terres més feréstegues del país i fan un xic d’electricitat, encara que aquí cada dos per tres el llum s’apagui.

El conjunt del dossier dedicat a l’aigua ocupa 48 planes que tracten de la construcció dels esmentats pantans; de les sèquies; de l’ús de les fonts i els llacs; i de la marxa de les farineres, els molins i les indústries tèxtils.

La revista Cadí-Pedraforca, que enguany fa cinc anys que es publica, també dedica una entrevista a l’artista de Berga Joan Ferrer i presenta un retrat de família als de Cal Maurell de Prullans, una família que encara viu de les vaques i els cavalls Hispano-bretons.

En aquest número hi col·labora l’artista Perico Pastor, fill de la Seu, que ens evoca la seva infantesa a la capital de l’Alt Urgell. També hi han participat historiadors, periodistes, filòlegs, mestres i escriptors com: Marcel Fité, Benigne Rafart, Josep Noguera, Jordi Pasques, Guillem Lluch, Albert Villaró, Marc Martínez, Quirze Grifell, Pilar Màrquez, Enric Quílez, Pere Pujol, Erola Simón, Joan Muntaner, Jordi Dalmau, Manel Figuera, Carles Gascón, Queralt Solé, Lluís Obiols, Dolors Tubau o Carles Pont, entre altres.

Els continguts de la revista tenen la pretensió de recuperar i, sobretot, de recordar les formes de viure, de treballar, de gaudir o de relacionar-se de la gent de l’àmbit del Cadí i del Pedraforca. La publicació, que s’edita semestralment, es pot trobar des del dia 25 de maig a les llibreries i quioscos de les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya i en punts seleccionats de Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Tarragona, Vilanova i la Geltrú o Vic. Una part dels continguts de la revista també es poden consultar a la pàgina d’Internet: http://www.cadipedraforca.cat