Jornades per conèixer la Línia P de Búnquers al Pirineu.

26 10 2010

Notícia a la Web de la Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu i Aran.

Els díes 5 i 6 de novembre de 2010, el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, organitza unes jornades per parlar sobre la Línia P. Veure programa adjunt.

Podeu contactar amb ells a:

Telèfon:648 14 10 70           o a:

info@bunquersmartinet.net





L’Alt Urgell ja té més de 100 monuments declarats com a BCIL.

26 10 2010

NOTA DE PREMSA (Font: Consell Comarcal, 22 octubre 2010)

L’Alt Urgell ha superat el centenar d’elements declarats con a béns culturals d’interès local (BCIL), després que l’últim ple del Consell Comarcal aprovés aquesta catalogació per a dotze monuments de diversos municipis. Ara mateix, la comarca té 110 elements declarats com a BCIL.

D’acord amb el que estableix l’article 17 de la Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català, els consells comarcals són els ens competents en la declaració de béns d’interès local situats en municipis de menys de 5.000 habitants. En aquest sentit, cal destacar que 17 dels 18 municipis de la comarca que estan per sota d’aquesta xifra de població -tots menys el de la Seu- tenen elements patrimonials declarats BCIL. El que falta, que és Organyà, ja té incoada l’ermita de Santa Fe, la declaració de la qual s’aprovarà previsiblement abans no acabi l’any 2010.

La major part de les declaracions de BCIL han estat sol•licitades pels ajuntaments i la resta, pel Bisbat d’Urgell. A partir que el Consell Comarcal rep la demanda, el tècnic de Patrimoni Cultural elabora un informe, que es tramet al propietari de l’immoble i, si no hi presenta al•legacions, passa a l’aprovació del plenari, l’acord del qual es notifica posteriorment a totes les parts. La notificació es fa arribar també al Departament de Cultura de la Generalitat per a la seva inclusió en el catàleg de béns culturals de Catalunya.

La immensa majoria dels elements declarats com a BCIL són esglésies. En un nombre molt menor, hi ha també ponts i molins. Alguns dels béns culturals singulars que han estat declarats són la central tèrmica d’Adrall, el carrer Clos de Vilamitjana, el Laberint Màgic de Pont de Bar i l’anomenat Rètol de Fígols, el qual es va poder desxifrar en gran part com a conseqüència de la seva declaració com a BCIL.

Les declaracions de béns culturals d’interès local es van iniciar a l’Alt Urgell l’any 2000. El primer element declarat va ser l’església-collegiata de Santa Maria de Castellbò, mentre que el BCIL més recent és el de l’església de Sant Serni d’Arfa. En aquests moments, els serveis de Patrimoni Cultural del Consell Comarcal tenen incoats tretze elements patrimonials més, l’aprovació dels quals és previst que es produeixi en el pròxim ple, el mes de desembre.

Tanmateix, el compromís del Consell Comarcal amb el patrimoni cultural no s’ha limitat a l’elaboració dels informes i a l’aprovació dels BCIL, sinó que s’ha implicat a fons en la gestió, la col•laboració i l’assessorament als ajuntaments a l’hora de tramitar les sol•licituds d’ajuts per a la restauració d’una part important dels monuments declarats. Tot i no disposar de competències ni de recursos econòmics per a aquestes actuacions, l’ens comarcal ha aconseguit vehicular subvencions provinents de fons europeus i d’altres administracions.





Èxit de les VII Jornades Culturals Pirinenques realitzades a la Seu.

26 10 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 26 octubre 2010)

Les VII Trobades Culturals Pirinenques, que s’han celebrat aquest dissabte, 23 d’octubre, a la Seu d’Urgell, s’han tancat amb un notable èxit de participació. Les jornades, realitzades durant tot el dia, van iniciar-se amb l’obertura a càrrec de l’alcalde de la ciutat, Albert Batalla, i del vicepresident del Consell Comarcal, Ventura Roca, i van comptar amb la participació de representants del món cultural, social, econòmic i polític de l’àmbit pirinenc català i andorrà.

Al llarg del dia van exposar-se prop de trenta ponències sobre àmbits territorials i temàtics diversos, que van permetre obtenir una visió general de la situació actual del Pirineu, de les seves problemàtiques i de les seves possibles estratègies de futur.

Les Trobades van comptar amb una gran varietat de temes, però van destacar, entre altres, els dedicats al món de l’astronomia i dels mitjans de comunicació, així com els referents al desenvolupament industrial i turístic del territori, i la presentació d’altres entitats vinculades a la comarca de l’Alt Urgell.

En aquesta edició, les trobades -organitzades conjuntament per l’Àmbit de Recerques del Berguedà, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, l’Institut d’Estudis Aranesi, l’Institut d’Estudis Ceretans i PirineuFòrum-Depana, coordinades per la Societat Andorrana de Ciències, i acollides aquest any per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell- van comptar amb més de cent assistents al llarg de la jornada.

Durant la Trobada es va presentar el llibre on es recullen les ponències presentades a la sisena edició de les Trobades (realitzada a Berga el 2009), i es va anunciar la celebració de la vuitena edició l’any 2011 a Escaldes, amb motiu de la seva designació com a Capital de la Cultura Catalana.





El Parc Natural de l’Alt Pirineu i DEPANA organitzen una sortida per donar a conèixer el seguiment dels óssos.

26 10 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 25 octubre 2010)

Les Valls d’Àneu és una zona amb un ecosistema en què habita l’ós bru. Aquest plantígrad es passa els mesos més freds de l’any hibernant. És per aquest motiu que, poc abans de la seva hibernació, aquest cap de setmana s’ha organitzat la primera sortida per donar a conèixer els mecanismes que s’utilitzen per detectar la seva presència.

Les petjades, els excrements, els pèls i les marques als arbres són indicis que passejant pel bosc poden indicar el pas dels óssos, que són uns 24 o 25 al Pirineu. Per aconseguir pèl i imatges dels animals els tècnics tenen distribuïdes pel Pallars unes 75 trampes amb filferros i una vintena de càmeres fotogràfiques.

Segons informa l’ACN, a la zona del Pallars hi ha una patrulla de dues persones que s’encarreguen de fer seguiment dels plantígrads per diferents indrets del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Esquers per atreure els óssos

Els participants en la sortida d’aquest diumenge, organitzada pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’entitat ecologista DEPANA, han pogut veure com un dels esquers col·locats per atreure a l’ós era una vaca morta. A escassos metres una càmera fotogràfica estava programada per disparar.

L’organització de l’activitat recorda que la manca de diàleg amb el territori en la darrera reintroducció va portar a un fort rebuig de la gent del Pirineu per aquest animal. Però també s’afirma: “Poc a poc aquesta visió està canviant gràcies a polítiques preventives com les de l’agrupament de ramats en zones d’incidència d’ós, protecció d’arnes amb pastors elèctrics, subvenció de pastors per vigilar els animals a la muntanya, compensació els danys ocasionats o campanyes d’informació”.

Fundación Oso Pardo

El president de la Fundación Oso Pardo, Guillermo Palomero, explica que l’inici de la reintroducció de l’ós va ser dolent, “motiu pel qual encara s’arrossega el conflicte per temes d’inseguretat, desconfiança i desinformació; aspectes que poc a poc es van superant amb programes de pedagogia i compensació de danys així com augment els sistemes de seguretat”.

Palomero no es mostra partidari de noves reintroduccions en aquest moment però sí d’introduir les dos femelles mortes accidentalment durant els darrers anys “ja que la població actual d’ossos encara no és la mínima viable per consolidar la població”.

Coordination Associative Pyréné pour l’Ours

Una representació de l’entitat francesa Coordination Associative Pyréné pour l’Ours ha visitat el Pallars per participar en les jornades de l’ós i conèixer les tasques de seguiment que estan fent a la vessant catalana dels Pirineus. Max Hunot, vicepresident de l’entitat, ha explicat que han vingut per intercanviar informació i mecanismes de treball per la conservació de l’ós en aquesta zona com les trampes fotogràfiques, els sistemes per agafar pèl o les pràctiques mediambientals que es fan en benefici de l’ós bru. El representants francesos s’han mostrat partidaris del treball conjunt entre tots els equips de seguiment de l’ós de les dos vessants dels Pirineus.

Tant els representants de les associacions franceses de defensa de l’ós bru com la Fundación Oso Pardo creuen que l’ós no ha de ser un conflicte pel turisme sinó tot el contrari. Per aquestes entitats conservacionistes l’ós és pot convertir en una marca de qualitat.





L’enginyer informàtic Xavier Rubio recrea grans batalles històriques al Museu Cerdà.

26 10 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (font: Ràdio Seu, 20 d’octubre de 2010)

La Sala de Convencions del Museu Cerdà va acollir una nova conferència del Grup de Recerca de Cerdanya, sobre La teoria de jocs i les grans batalles històriques, a càrrec de l’especialista en la matèria, Xavier Rubio. L’acte s’emmarcà dins del IV cicle de conferències d’interès pirinenc que enguany organitza el Grup de Recerca de Cerdanya i en fou l’última activitat. Al mes de novembre, coincidint amb la finalització de l’any del GRC, s’inicia el cinquè cicle.

La teoria de jocs permet simular mitjançant ordinadors de gran potència de càlcul algunes batalles històriques, a fi de comprendre’n els detalls i explicar per què el resultat va ser el que va ser i com podrien haver estat les coses si s’haguessin introduït determinats canvis.

Xavier Rubio és Enginyer Superior Informàtic per la Universitat Pompeu Fabra i és coautor de llibres com Almenar 1710. Victòria anglesa a Catalunya; Talamanca 1714. Arqueologia d’una batalla; i God Save Catalonia.





La Nit del Turisme de les Terres de Lleida premia el Centre del Montsec i el Patronat de la Vall de Boí.

26 10 2010

NOTÍCIA DE PREMSA ( Font: Ràdio Seu, 19 octubre 2010)

La ciutat de Solsona ha acollit aquest dilluns (18 d’octubre) la celebració de la IX Nit del Turisme de les Terres de Lleida. La celebració, amb caràcter biennal, s’ha fet per primera vegada fora de la ciutat de Lleida i ha comptat amb una assistència de 300 persones, entre empresaris, tècnics, representants institucionals i agents turístics de les comarques lleidatanes.

Durant la vetllada s’han lliurat els Premis Lleidatur 2010 en reconeixement als mèrits i a la tasca de promoció, impuls i desenvolupament del sector turístic lleidatà. Els Premis Lleidatur han recaigut aquesta edició en nou empreses i entitats turístiques de les comarques lleidatanes. La trobada ha estat presidida pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, i pel president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert.

Les entitats que han estat guardonades amb els Premis Lleidatur 2010 són: l’Aeroport Lleida-Alguaire, el Centre d’Observació de l’Univers del Montsec, l’Associació Slow Food de les Terres de Lleida, el Patronat de la Vall de Boí, Dolors Garrigasait (propietària de l’Hotel Sant Roc i impulsora del Projecte Canalda), l’empresa Photo-logistics, Lo Ponts Restaurant, l’Hotel Les Fonts del Cardener, de la Pedra i la Coma, i la Finca Prats Hotel Golf & Spa, de la ciutat de Lleida.

El president de la Diputació de Lleida ha destacat en el decurs de l’acte que “enguany tenim dues diferències importants respecte a l’última edició de la Nit del Turisme, com és que l’acte se celebra a Solsona, responent a la nostra voluntat de descentralitzar tota l’activitat important de la Diputació de Lleida, i l’existència de l’aeroport de Lleida-Alguaire, que avui podem dir que és un autèntic encert del govern de la Generalitat de Catalunya, que no sols ha complert amb la seva promesa, sinó que l’ha engegat amb un ritme superior fins i tot al previst inicialment”.

Gilabert ha recordat que un dels sectors que més poden beneficiar-se de l’aeroport és el turístic i per això “cal també que els empresaris que teniu negocis dediqueu bona part del vostre esforç a estar preparats per rebre un increment de turistes estrangers. Per tant, cal tenir la publicitat en diferents idiomes i apostar per les noves tecnologies com les pàgines web i la publicitat on-line”.

Després de repassar les noves infraestructures construïdes i els nous productes turístics comercialitzats en els darrers dos anys, Gilabert ha afegit que “una de les claus de l’èxit és que el sector públic i el privat han sabut anar plegats, la qual cosa ens ha permès avançar més i més ràpid assolint uns objectius molt importants en poc temps, com són repartir l’oferta entre la Plana i el Pirineu, desestacionalitzar el sector i poder tenir oferta durant tot l’any i augmentar el nombre de productes turístics buscant allò que ens fa diferents”.

De la seva banda, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha destacat el treball de les empreses premiades “perquè serveixen de referent per a moltes d’altres per estimular la seva millora. El turisme de qualitat és el camí per donar resposta a les inquietuds del turisme del futur, que busca nous productes i serveis; allò que és diferent, autèntic i singular”.

La primera Nit del Turisme fora de la ciutat de Lleida

La 9a edició de la Nit del Turisme de les Terres de Lleida s’ha celebrat a la nova sala polivalent de la localitat de Solsona. Aquesta és la primera vegada que la gala del sector turístic de les comarques lleidatanes es fa fora de la capital de Lleida. D’aquesta manera, el Patronat de Turisme continua amb la descentralització d’algunes de les activitats que duu a terme al llarg de l’any en diferents indrets de les comarques lleidatanes.

L’actor solsoní Aleix Albareda s’ha encarregat de la presentació de la gala turística de Lleida. L’elaboració i el servei del sopar han anat a càrrec del Gremi d’Hostaleria del Solsonès, i l’elaboració de l’aperitiu, a cura dels Artesans Alimentaris del Solsonès. Totes les entitats i institucions locals de Solsona han col·laborat en la celebració de la Nit del Turisme, com l’Ajuntament de Solsona, el Consell Comarcal del Solsonès, el Gremi d’Hostaleria de Solsona, el Gremi d’Artesans Alimentaris del Solsonès, l’Oficina de Turisme de Solsona, els Geganters de Solsona, la Colla Gegantera del Carnaval i l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona. Alguns dels personatges més populars de la festa del Carnaval de Solsona, com ara el Gegant Vell, la Draca, el Xut, els Gegants Bojos o els Capgrossos, també han compartit la Nit del Turisme amb les 300 persones que hi han assistit. D’altra banda, també hi ha col·laborat la DO Costers del Segre, la DO Oli de les Garrigues i la Federació d’Hostaleria de Lleida.

L’escultura dels Premis Lleidatur és obra de l’artista de Mollerussa Cristo Almellón, una peça original amb el globus terraqüi, que simbolitza la dimensió mundial del turisme, i amb la lluna, en representació de la Festa de la Nit del Turisme de les Terres de Lleida.





Ramón Argilés exposa la seva visió d’alguns pobles de l’Alt Urgell.

26 10 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 26 octubre 2010)

Fins aquest dissabte (30 d’octubre) es pot veure al Consell Comarcal de l’Alt Urgell una exposició d’imatges de pobles de l’Alt Urgell, a càrrec de Ramon Argilés. L’artista presenta una selecció d’aiguades en les quals reflecteix la seva visió de diversos nuclis de la comarca, alguns d’ells ja desapareguts.

D’entre els pobles que podem reconèixer a l’exposició, Argilés en destaca Vilanova de Banat, el Pla de Sant Tirs, Castellnou de Bassella, Cornellana i la Clua. L’autor creu que aquests i d’altres racons de la comarca tenen un gran interès per la història i les vivències humanes que acumulen al llarg dels segles.

Les aiguades d’Argilés estan marcades pels tons marronosos, que evoquen tant la terra com les fotografies antigues. En les pintures hi abunden elements identificatius d’aquests pobles com són cases, eres, pallers, campanars, places i carrers.

Ramon Argilés és llicenciat en Belles Arts i al llarg de la seva vida ha treballat en diferents àmbits de recerca en aquest terreny. L’exposició es pot veure al Consell Comarcal a els matins, de 9 a 2.