Cal Serni de Calvinyà i Cal Rei de Lles, guardonats per de la Marca Cuina Catalana

28 01 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, desembre 2012)

Els professionals del turisme rural de l’Alt Urgell i la Cerdanya han celebrat aquest dimecres una jornada de treball a Prullans amb l’objectiu de buscar noves estratègies per captar clients estrangers en temps de crisi. En un format de workshop, els assistents van reunir-se per trobar sinergies turístiques que els permetin coordinar-se i oferir productes atractius pels turistes de fora del país.

Segons declaracions a Regió7, el coordinador de l’associació de Turisme Rural de l’Alt Pirineu (TRAPA), Guillem Puras, va explicar que per exemple a les comarques gironines el 80% dels clients són estrangers, de manera que els establiments pirinencs tenen molt camp per créixer.

D’altra banda, els establiments rurals de Cal Serni a Calvinyà i Cal Rei de Lles han estat guardonats amb una placa identificativa per la Marca Cuina Catalana. La fundació Institut Català de la Cuina Catalana ha decidit atorgar aquest guardó per l’aposta que aquests establiments fan pels productes propis i de proximitat així com per l’elaboració de plats tradicionals amb ingredients del territori, utilitzant mètodes que respecten les tradicions pirinenques.

Anuncis




Premi Principat d’Andorra

21 11 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: El Periòdic d’Andorra, 2 novembre 2012)

Amb el cass Tortosa encara viu –atiat, és clar, per l’erràtica gestió de tot plegat que ha perpetrat el Consell General– el premi Principat d’Andorra d’investigació històrica adquireix aquest any una inusitada rellevància. Així que l’historiador lleidatà Jacinto Bonales (Tremp, 1969), que es va endur els 20.000 euros del guardó amb Història territorial de la Vall d’Andorra, ja s’hi pot anar calçant. Però com deia el clàssic, el pitjor càstig és la indifèrència, així que com més se’n parli, millor. En fi, que rere l’abstrús títol d’aquí dalt s’oculta un estudi sobre la influència mútua entre home i paisatge, i com aquesta interrelació ha anat configurant al llarg dels segles –¡i dels mil·lennis!– les actuals divisions administratives. Una perspectiva absolutament inèdita, ja es veu, que a casa nostra només havia practicat abans el mateix Bonales a Andorra la Vella sense límits. El volum veurà la llum el 2013. Si no hi ha sorpreses d’última hora, és clar.

–¿Quina tesi proposa a Història territorial de la Vall d’Andorra?

–Difícil de resumir: però si mirem avui el mapa d’Andorra, comprovarem que moltes divisions administratives no hi apareixen.

–¿Per exemple?

–El límit entre Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria. Però hi ha més: tampoc no coincideixen fil per randa els límits territorials d’Andorra i Espanya segons agafem el mapa oficial d’un o altre país.

–¿Ah, no?

–Per la part del coll de Vallcivera, per exemple. No vol dir que sigui un terreny en disputa, però els mapes ho reflecteixen de forma diferent. És el mateix cas que es registra als límits entre Sant Julià i Os de Civís, a la muntanya de Cervellà.

–¿I per què passa, això?

–El que plantejo és que al llarg dels segles els andorrans han donat forma a l’espai i han creat una sèrie d’institucions, un procés en el qual també han intervingut forces externes com la romanització i el feudalisme i que ha influït en la concreció dels límits actuals. Uns límits perfectament plasmats al territori des de l’Edat Mitjana.

–Tan perfectament no serà, si hi ha dubtes i vacil·lacions.

–El fet que no apareguin en els mapes actuals no significa que no existeixin des del segle XV.

–Doncs m’haurà d’explicar perquè han desaparegut del mapa, aquests límits.

–Per les disputes cícliques que s’aniran produint en època moderna i contemporània, moltes vegades per la incapacitat d’interpretar pròpiament el que un antic pergamí deia sobre els límits en discòrdia, per exemple.

–¿Quin són els punts més calents en la delimitació territorial del país?

–N’hi ha un bon grapat: des del dret d’empriu de la Massana sobre el terme d’Encodina, a Ordino, o el del terme català d’Arcavell sobre el bosc de la Rabassa, a Sant Julià.

–¿I els moments més conflictius?

–Als segles XII i XIII, quan els senyors feudals van intentar establir dominicatures amb castell inclòs dintre d’Andorra: a Bragafolls i la Margineda, com és ben sabut.

–Però els va sortir el tret per la culata: els castells van ser demolits.

–Per la reacció de les parròquies, que es veien venir el que passava als termes veïns –a Os, per exemple, on l’erecció del castell va comportar que el poble es convertís en domini senyorial. És clar que tot plegat va tenir conseqüències en la configuració de la divisió administrativa.

–A veure.

–Quan es destrueix el castell de Bragafolls, el comte reparteix tot el territori i estableix quina part pot ser gestionada pel quart i quina, no. Per això el mas de Tolse va quedar sota el control del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles: una illa feudal dintre de la parròquia de Sant Julià.

–¿Per què a Andorra fracassa la feudalització mentre triomfa a la resta del Pirineu? ¿Què ens va fer diferents?

–La unitat dels andorrans, un cas que en part també es va produir a la vall d’Àneu i a l’Aran. A les zones pròximes de l’Alt Urgell i la Cerdanya, la població estava molt polaritzada, amb uns veïns poderosos al servei del comte i titulars de dominicatures; a Andorra també n’hi havia, però no tan poderosos, i el poble va saber jugar la carta de la dualitat de poders, buscant suport ara en el comte, ara en el bisbe. Això farà que el feudalisme no sigui a Andorra fragmentador.

–¿Quan comença l’home a intervenir en el territori que avui és Andorra?

–Al Neolític, quan arrenca l’agricultura. Els andorrans practicaven la crema del bosc per mantenir les pastures abans que al vessant nord dels Pirineus. Això implica que van crear uns circuits ramaders molt abans de la configuració de les fronteres actuals.

–¿De quina època parlem?

–De l’edat del Bronze, cap al 1500 abans de Crist.

–¿En quins altres moments s’intensifica la modificació del paisatge?

–Ens trobem amb un paisatge antropitzat des de molts segles abans de l’època romana. L’explotació del bosc del segle XVII i XVIII per alimentar les fargues és molt aparatosa, però és que hi ha una explotació igualment intensiva des de l’edat del Bronze per convertir-lo en pastures per als ramats.

–¿I quan es registra la major pressió de l’home sobre el paisatge?

–Al segle XIV: pensem que en aquella època el cultiu de cereal arribava fins al coll de Montaner. ¡A més de més de 2.000 metres d’altura! Després venen les crisis demogràfiques i la zona de conreu es retira cap a cotes més baixes.

–Per tant, ja podem anar desterrant el prejudici que la muntanya i el bosc no han estat mai tan amenaçats com en l’actualitat…

–Al contrari: des dels anys 50 i 60 s’han abandonat els conreus d’altura i el bosc ha crescut com mai. Si mirem qualsevol fotografia de principis del segle XX, veurem les muntanyes pelades, pràcticament no hi havia bosc. Paradoxalment, és a partir de la urbanització, l’abandonament de l’agricultura intensiva, la ramaderia extensiva i l’explotació forestal que el bosc creix extraordinàriament.

–¿No hi va haver mai perill de sobreexplotació?

–Eren molt conscients del que es jugaven: quan es detecta un desequilibri entre població i recursos de seguida articulen una normativa per evitar la depredació, amb vedats i limitacions del nombre de caps de bestiar que podien pasturar en un determinat lloc…

–¿I de superpoblació?

–El màxim demogràfic es registra a Occident a finals del XIII i principis del XIV. I precisament per evitar la superpoblació s’imposa un sistema que afavoreix l’emigració dels cabalers i mantenir així un índex demogràfic baix que garantís l’excedent de recursos. A partir del segle XIV, el canvi climàtic, les males collites i la pesta va eradicar el perill malthusià.

–¿Existeixen racons verges, no tocats per la mà de l’home?

–No. Fins i tot les zones que avui són més boscoses han prosperat els últims 40 o 50 anys: Costafreda o Palomera, a Sant Julià, que avui són boscos frondosos, eren paratges pràcticamet desforestats.

–¿Quin és el moment àlgid de l’agricultura al nostre país?

–Als segles XII i XIII, quan el cereal, la vinya i una mica l’olivera es cultivaven a tot arreu.

–¿I quin lloc ocupa en tota aquesta història la vall del Madriu?

–Importantíssim: és un paisatge antropitzat, de boscos i zones de pastures on podem llegir la història dels últims 2.000 anys, no només la d’Andorra sinó també la de tots els Pirineus.

–Per acabar: ¿per què un pallarès que viu a Mequinensa s’ha especialitzat en la història del nostre paisatge?

–Quan fa deu anys em va encarregar un estudi sobre la Solana d’Andorra, vaig comprovar que la documentació que proporcionaven els arxius andorrans era molt més rica que la que es pot consultar a Catalunya, i que estudiar aquesta documentació ens ajudaria a entendre el funcionament de les comunitats de muntanya no només d’Andorra, sinó també –una altra vegada– de tot el Pirineu.





Petició de suport popular al ball cerdà, semifinalista al concurs “la dansa més viva dels Països Catalans”

26 03 2012

Tot i amb retard, m’ha semblat interessant publicar aquesta notícia:

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 16 març 2012)

El Ball Cerdà competeix des d’aquest dissabte i fins al 24 de març per fer-se un lloc en la final del concurs “La dansa més viva dels Països Catalans”, del programa Mans de Catalunya Ràdio. El ball urgellenc haurà d’acumular durant una setmana més vots que les altres danses seminifinalistes: la Gala de Campdevànol, el Ball de Gitanes de l’Arboç, la Disfressada de Sant Vicenç dels Horts, el Pardo de Valldemossa i el Ball del contrapàs d’Andorra.

Les vies de comunicació per adreçar el vot (únicament se’n comptabiltzarà un per persona) són diverses. En primer lloc, es pot trucar, les 24 hores del dia, al contestador automàtic del programa, el 93 41 44 166. També es disposa d’un correu electrònic: mans@catradio.cat. Així mateix, es pot enviar un SMS al 27033 amb la paraula CATMANS, seguida del nom de la dansa viva escollida (preu SMS: 1,42 euros, IVA inclòs). Una altra opció és escriure al Facebook o al Twitter del programa (en aquest darrer cas, afegint l’etiqueta #dansaviva).

El concurs, que es va iniciar el setembre de l’any passat i on han participat seixanta-sis balls d’arreu del nostre territori, es troba ja a la fase final amb els guanyadors de les seves respectives eliminatòries agrupats en quatre semifinals. També ha passat la primera fase el Ball de llancers de Tuixent, que s’haurà de votar del 31 de març fins al 7 d’abril. La quarta semifinal inclou el Ball pla d’Alinyà, que caldrà escollir entre el 28 d’abril i el 5 de maig.





S’obre la convocatòria del Premi Carlemany.

16 03 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 2 de març del 2012)

L’Àrea de Lectura Pública i Biblioteques del Govern d’Andorra comunica que s’han fet públiques les bases del premi Carlemany per al Foment de la Lectura, al qual poden presentar-se les obres d’una extensió mínima de 120 fulls DIN A-4, escrits per una sola cara. La dotació del premi és de 10.000 euros aportats pel Govern d’Andorra, Grup 62 i Fundació Enciclopèdia Catalana, i es preveu la publicació de l’obra guanyadora per part de Columna Edicions.

Les novel·les aspirants s’han de presentar abans del 15 de juny del 2012 a Columna Edicions, c/ Peu de la Creu, 4, 08001 Barcelona.

Per a més informació: http://www.cultura.ad
e-mail: bibliopublica@andorra.ad





L’empresa pallaresa mOntanyanes reb el Premi d’Excel.lència i l’Innovació.

17 10 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 13 octubre 2011)

El Ministeri de Medi Ambient, per segon any consecutiu, ha guardonat a 12 projectes gestionats per dones en el món rural dins dels Premis d’Excel·lència i Innovació. Un dels premis se l’ha endut l’empresa pallaresa mOntanyanes amb els projectes Grípia i Obrador Xisqueta. El guardó, que reconeix una tasca feta per dones en el món rural, està dotat amb 25.000 euros. Del projecte Grípia n’ha nascut l’Escola de Pagesos i Pastors de Catalunya que forma joves que es vulguin dedicar a aquest ofici i els dóna l’oportunitat de fer pràctiques en explotacions ramaderes. L’Obrador Xisqueta compra llana d’ovella de raça xisqueta i un grup d’artesans la transforma en bijuteria, roba, coixins o matalassos.

L’empresa mOntanyanes va nàixer al 2006 amb la voluntat de tirar endavant estratègies creatives per a la dinamització rural. Aquesta empresa, amb seu a Rialp (Pallars Sobirà) està dirigida per la Vanesa Freixa i l’Eva Tarragona. Els seus projectes compten sempre amb un fort component social, prenent com a principal valor les potencialitats del territori. L’escola de Pagesos i Pastors i Obrador Xisqueta són dos dels projectes més coneguts creats des de l’empresa, i que es gestionen amb el suport de dos associacions sense ànim de lucre: Rurbans i Associació Obrador Xisqueta.

Eva Tarragona ha explicat que aquest guardó és un estímul important per mOntanyanes per seguir treballant en un moment complicat pel que fa a l’economia. Tarragona ha dit que mOntanyanes és una empresa que es dedica a agafar potencialitats ocultes del territori i donar-los valor amb l’objectiu que tinguin una repercussió pel mateix territori.

L’empresa mOntanyanes realitza projectes singulars, innovadors i diferents que ajuden a diferenciar un determinant territori, sempre dins de l’àmbit del medi rural, i posar en valor les seves potencialitats ocultes. Rutes literàries, projectes medi ambientals o iniciatives turístiques són altres dels treballs que realitzen la Vanesa Freixa i la Eva Tarragona des del 2006 a l’empresa que dirigeixen des de Rialp.

Vanesa Freixa s’ha referit a què majoritàriament tots els projectes que desenvolupen tracten de buscar solucions a problemes rurals des d’una òptica innovadora. L’Obrador Xisqueta revaloritza la llana de la raça autòctona dels Pallars a través d’un cercle tancat; posant en contacte el pastor, amb els artesans que elaboren un producte per poder comercialitzar el resultat.

Als inicis de l’empresa majoritàriament des de mOntanyanes desenvolupaven projectes per l’administració però amb els anys han agafat autonomia i desenvolupen els seus propis projectes com són els dos més emblemàtics: Escola de Pastors i Obrador Xisqueta.

Premis d’Excel·lència i Innovació

El Ministeri ha premiat aquells projectes empresarials que contribueixen a dinamitzar el medi rural amb bases sostenibles, innovadores i que repercuteixen de forma directa en la creació de llocs de treball.

Els projectes premiats són gestionats en part o en la seva totalitat per dones rurals i consisteixen, en la seva majoria, en iniciatives laborals innovadores i sostenibles (explotacions de marisc, de bolets o de transformació de la llana ), projectes formatius o d’assessorament, així com projectes per afavorir la conciliació de la vida familiar, personal i laboral. La premissa de tots els projectes guardonats és la de contribuir a la millora del nivell de vida de les dones rurals.

D’altres candidatures que han obtingut premi són: Agrupación de Mariscadoras do Esteiro do Río Anllóns per la diversificació de les activitats de les mariscadores, Huerto Alegre, Sociedad Cooperativa Andaluza un projecte d’educació i cultura al medi rural, Tu Menú Goián un projecte d’innovació i tradició en el menjar elaborat, Helix Villaespasa, Sociedad Civil una empresa de cria i engreix de cargols o l’empresa de Productos Ecoloxicos Granxa Maruxa d’alimentació ecològica.

La ministra d’Agricultura i Medi Rural, Rosa Aguilar, entrega aquest dijous el guardó a les 12 empreses premiades. El premi és de 25.000 euros per cada empresa





L’associació Llibre del Pirineu reb el XIII premi Estel.

26 09 2011

NOTÍCIA DEP REMSA (Font: Ràdio Seu, 12 setembre 2011)

La Joventut Nacionalista de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya de l’Alt Urgell han lliurat aquest diumenge, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, el tretzè Premi Estel, que enguany s’ha atorgat a l’Associació Llibre del Pirineu, una entitat nascuda amb la voluntat d’aplegar en una sola veu les inquietuds d’escriptors, editors, impressors, il·lustradors, arxivers, bibliotecaris i altres col.lectius relacionats amb el llibre al territori pirinenc”.

L’Associació Llibre del Pirineu es va constituir formalment l’any passat, “però recull l’herència del col·lectiu d’escriptors de l’Alt Urgell, amb una llarga tradició a la nostra comarca i arreu”, indiquen des de l’organització. El premi es justifica “per tota la trajectòria a favor de la cultura i la tradició literària i, en especial, per l’activitat futura de l’Associació”.

El Premi Estel va ser instaurat fa 11 anys per la Joventut Nacionalista de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya de l’Alt Urgell per tal de reconèixer la tasca de persones i col·lectius que treballen en el seu dia a dia en favor de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes.

Els guardonats en les anteriors edicions han estat l’escriptor Joan Obiols, l’associació Amics de la Sardana de La Seu, els Diables de l’Alt Urgell, el Cor de Caramelles de la Germandat de Sant Sebastià, la Coral Caterva, el Patronat del Retaule de Sant Ermengol, l’educador Francesc Moix, la Colla de Geganters i Grallers de la Seu d’Urgell, el dinamitzador cultural Josep Vilarrubla “Pep Diligent”, el músic acordionista Artur Blasco, la colla de bastoners de Peramola i el Taller Claror.

L’entrega del Premi es va fer en el marc de la Diada Nacional, que ambdues organitzacions celebren com cada any a la Torre Solsona de la Seu d’Urgell.





Premis Bloc Catalunya 2011.

24 07 2011

Estimats tots,

volia comunicar-vos que ja s’ha obert la possibilitat de votar als premis Blocs Catalunya 2011.

Aquest Concurs és organitzat per STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement) que pretén premiar els blocs escrits total o parcialment en català, i amb textos originals dels autors.

Puc dir-vos que cada dia hi ha més blocs apuntats a aquest certamen, potser mostra del caràcter inquiet de la gent de la nostra terra, i que de l’Alt Urgell n’hi ha diversos, la nostra Cocota, el bloc Urgelia del David Manzanera, també n’hi ha un sobre el Romànic de Catalunya, …

Us animo a que entreu a la pàgina d’STIC.CAT que us he enllaçat anteriorment, us doneu d’alta i voteu el que més us agradi.

Sapigueu que les entregues de premis es faran a la Seu al mes d’actubre.

Espero que us agradin, n’hi ha de molt bons!