Sant Serni de Nagol i Santa Coloma, properes restauracions fetes per Patrimoni.

20 02 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. pel Periòdic d’Andorra, 19 febrer 2012)

La llista d’espera del servei de Patrimoni té dos pacients prioritaris: Sant Serni de Nagol i les pintures murals sobre la porta d’accés a l’absis romànic de l’església de Santa Coloma. Totes dues intervencions tindran lloc, si les coses no es torcen ni sorgeixen imprevistos, l’estiu que ve. De fet, i segons la restauradora Mireia Tarrés, tècnica de Patrimoni, l’únic que té data confirmada és Sant Serni de Nagol, on es reprendran els treballs de consolidació de les pintures murals –coetànies a la consagració del temple, el 1055, i per tant les més antigues del Principat– que van començar la campanya passada, amb Eudald Guillament al capdavant. Aleshores es va executar una primera intervenció d’urgència per fixar i consolidar els pigments de l’arc de l’església; el pròxim objectiu és repicar el recobriment de calç dels murs de Sant Serni perquè n’emergeixi el morter original i qui sap si les pintures murals que podrien ocultar-se rere aquesta capa de morter.

De fet, la presència d’un bisbe clarament posterior al mur esquerra del temple alimenta aquesta molt llaminera hipòtesi. El mateix Guillamet posava el juliol la bena abans de la ferida en advertir que comprovar si hi ha o no resets de pintura sota el morter de calç «exigiria una inversió molt elevada, i no tenim garanties que el resultat fos positiu». En fi, que caldrà encara molta paciència perquè a Sant Serni –diu Tarrés– hi ha feina per a vàries campanyes. Tenint en compte que les pintures murals no va ser descobertes fins al 1976, i que fins al 2011 no s’hi va practicar cap intervenció, ara tampoc no hi ha presses.


treballs a l’àbsis de Sant Serni l’estiu passat. (Foto: Alex Lara)

L’altre pacient que rebrà la visita dels tècnics de Patrimoni aquest curs serà l’església de Santa Coloma. Res d’urgent, adverteix la restauradora: un estudi sobre l’estat de conservació de les restes de pintura mural –decoració geomètrica i Agnus Dei– a l’arc que vigila l’entrada de l’absis romànic, i potser, només potser, algun retoc puntual. En qualsevol cas, una analítica quasi rutinària que podria posposar-se si apareix algun cas d’autèntica urgència. Pel que fa a Santa Coloma, l’autèntica pena és que continuïn encapsulats a la sala de Govern, a la capital, els frescos adquirits el 2007. Tampoc en aquesta matèria ha mogut encara fitxa el ministeri de Cultura que encapçala Albert Esteve: quasi 4 milions d’euros amagats. Rara inversió.





El Govern andorrà convoca les ajudes culturals sense revelar la partida que hi destinarà.

20 02 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: El Periòdic d’Andorra, 16 febrer 2012)

El termini expira el 16 d’abril. Ja se’l poden marcar en vermell al calendari les entitats i els particulars que aspirin a tocar tou i endrapar un trosset del pastís de les subvencions que anualment concedeix el ministeri de Cultura. Com en les dues últimes edicions, la convocatòria inclou quatre modalitats: projectes de divulgació, cultura popular i tradicional; activitats literàries i iniciatives editorials; arts escèniques i música, i arts plàstiques i visuals. Fins aquí, la calenta; la freda és que el Govern no va revelar ahir la partida que destinarà aquest curs al capítol d’ajuts culturals.

I ni els precedents ni la conjuntura conviden a l’optimisme: l’últim exercici socialdemòcrata –amb els pressupostos prorrogats, recordem-ho– s’hi van destinar 110.000 euros, 3.000 menys que l’any anterior. Se’ls van repartir una quinzena d’entitats, amb la part de llleó (12.380 euros) per al director de L’Art de Viure, Toni Cornella, i diversos projectes de la Societat Andorrana de Ciències (11.400 euros), així com col·lectiu Portella (10.100), l’associació JAM Jove (8.800), In Nova Música (7.600), el Cineclub de les Valls (6.800), el Centre de la Cultura Catalana (5.500), Premandsa (5.100), Lluís Cartes (4.600), el Cercle de les Arts i de les Lletres (4.500), l’Associació Italiana (3.000), l’Aliança Andorrano-Francesa i Líquid Dansa (2.500) i, per acabar, l’escultor Ángel Calvente (2.300).

També queda al llimb del No toca la campanya de subvencions a la conservació, restauració, mantenimet i millora del patrimoni cultural, que l’exercici passat ja no es va convocar. L’última edició es remunta al 2010, i aleshores es va destinar un gens menyspreable pessic de prop de 300.000 euros a una quinzena de projectes com ara la restauració de cal Batlle de la Cortinada (95.000), l’hotel Valira d’Escaldes (49.700), cal Miquel de la Cortinada (43.000), i el Sant Nicolau de Viladomat (21.000). Preguntat sobre les intencions per al 2012 –si es convocarà, i amb quina quantitat total– , la resposta del Ministeri va ser també el silenci.





El Retaule de Sant Isidre de Sant Iscle de la Massana entra al taller de restauració.

20 02 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Toni Solanelles pel Diari d’Andorra, 17 febrer 2012)

Si no hi ha urgències, a la tardor el retaule de Sant Isidre de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana haurà canviat de cara. I de quina manera.

L’obra que el Mestre de Pal –que els experts han identificat com el duet d’escultors catalans format per Isidre Clusa i Agustí Claramunt– va construir per dedicar al patró dels pagesos a petició dels feligresos massanencs durant la segona meitat del segle XVII és a mans de les dues especialistes en conservació i restauració del departament de Patrimoni Cultural. Sant Isidre, literalment, ha entrat al taller. Igual com ho han fet les altres imatges que constitueixen la iconografia, més aviat poc destra, del conjunt retaulístic. Però no pas tota l’obra podrà ser tractada a les instal·lacions d’Aixovall. Una bona part del moble barroc haurà de ser treballat in situ. En la llista de prioritats de retaules a restaurar, el del Sant Isidre massanenc ocupava un dels llocs privilegiats. Ho recorda Mireia Tarrés, una de les dues especialistes del departament.

“La policromia estava força aixecada”, explica Tarrés, que diu que el tractament poc varia si es fa in situ o si es fa en un taller. Ara, és clar, el que canvia són les condicions de treball. A l’església, o hauran d’aixecar una bastida o s’hauran d’enfilar a l’altar. “I quan agafes un retaule, és una feina força exclusiva.” Per això van d’un en un. Sense pressa però sense pausa. Del retaule massanenc –el tercer que al seu temps es va encomanar al Mestre de Pal des de la Massana– primer se’n farà tot l’estudi i documentació. Després es restaurarà l’estructura i, més tard, s’atacarà les talles. Les imatges dels sants.

Hi ha sis grans figures a banda del Pare Etern del cimal i de les tres escenes de la predel·la. Més enllà de Sant Isidre, en el primer pis hi ha, també, una talla de Sant Nicolau de Bari (a l’esquerra segons mira l’espectador) i una altra de Sant Agustí. Cada sant protagonitza una de les escenes de la predel·la. El patró dels pagesos i titular de l’homenatge que es ret amb la construcció del retaule és una talla de força valor. I força malmesa quant a la pintura. Segons els experts de la Universitat de Girona que han treballat en la catalogació de les obres de l’edat moderna (bàsicament retaules, però també pintures del període barroc) que hi ha al Principat, la imatge de Sant Isidre té una expressivitat, una estimulació anatòmica, un moviment corporal i una vestimenta prou detallada que fan pensar que “o bé és la millor peça” que van esculpir Clusa i Claramunt “o bé és reaprofitada” d’un altre retaule. Un element subjectiu però visible que pot fer pensar en el segon escenari és que la talla és molt gran per a la fornícula en què va encaixada.

Segon pis

La majoria dels elements estructurals del primer pis s’hauran de refer in situ. Quan els experts de Patrimoni Cultural i els dos fusters que els acompanyaven van voler desmuntar l’obra, van descobrir que bona part dels elements que configuren el treball estructural estaven enganxats entre ells a partir de claus i puntes. Aquest lligam no és original. Data dels anys seixanta, segons Mireia Tarrés, quan es van fer obres a l’església i es va decidir fixar els elements de fusteria de l’estructura per assegurar-los. Les peces dels retaules, però, haurien estat concebudes al seu dia per encaixar entre si. I per suportar-se amb el propi pes. Les puntes i els claus, però, han fet témer que si es forçava es danyés encara més l’obra. I només ha estat retirat el segon fis i la cimera. En aquest darrer tram, a banda del Pare Estern, hi ha una petita talla de Sant Miquel i una altra imatge que representa un altre arcàngel. Al segon pis, l’espai central l’ocupa Santa Llúcia, amb Sant Vidal a la dreta i Sant Marc evangelista a l’esquerra. Un cop es netegi i es fixi la policromia (on mana més el verd i el vermell que el daurat), i es reintegrin les zones perdudes, es farà el procés químic adient per matar els corcs. Per desinsectar la fusta. Quan surti del taller, Sant Isidre farà millor cara.





Futur conveni de col.laboració entre Molines Patrimonis, el Comú d’Andorra i Govern.

20 02 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.D. pel Diari d’Andorra, 15 febrer 2012)

El jaciment arqueològic de la Margineda, les restes de l’antic castell de Sonplosa (segles XI a XIV), serà visitable a partir de la primavera.

Amb aquesta previsió se signarà el conveni de col·laboració entre Molines Patrimonis, empresa propietària dels terrenys i que ha finançat les excavacions, el Govern i el comú d’Andorra la Vella, un acord que ja està llest per ser ratificat per les tres parts després que ahir passés pel consell del comú de la capital.

En virtut d’aquest document, la capital cedirà equipaments i recursos tècnics i humans per col·laborar en tasques específiques de gestió i arranjament de la zona arqueològica. L’aportació no és dinerària, va recalcar la cònsol major, Rosa Ferrer, i l’ajuda –cedir maquinària, fer una neteja de vegetació, dos exemples posats sobre la marxa– només es farà si no entorpeix la marxa dels serveis comunals, va matisar la mandatària. El conveni estarà en vigor fins que hi hagi un pla director d’estudi, gestió i conservació integral del jaciment arqueològic. Massa d’hora per avançar ni aproximadament quan podria estar llest, advertia la cònsol.

Implicació futura

Serà també en aquest futur pla director on es determini quina seria la implicació futura i definitiva del comú de la capital en la gestió d’un espai cultural que va considerar d’una importància extraordinària per al país. També per a l’activació del turisme cultural, va afegir-hi. I en aquest sentit, el conveni que ara se signarà recull que tot el material promocional de la parròquia inclourà referències al jaciment.

“És un projecte que assumim amb entusiasme –va assegurar Ferrer, tant a la sessió del comú com a la roda de premsa posterior– perquè estem parlant dels orígens de la nostra història, ens remuntem als Pariatges”. És “la joia de la parròquia”, va insistir. Per això –i perquè així ho determina la llei de Patrimoni del 2003– la voluntat de col·laborar, malgrat no disposar de recursos econòmics, va manifestar. Si que posarà a disposició equipaments –un altre exemple– com l’alberg de la Comella, on podrien allotjar-se els universitaris que arribessin per treballar o visitar l’àrea arqueològica.
Pel que fa a l’obertura al públic en general a partir de la primavera, no va concretar ni dates més precises ni com s’articularan aquestes visites. Determinar-ho serà més aviat decisió de l’empresa propietària. També va insistir que es tracta, de moment, d’un pas previ a la futura museïtzació del jaciment.

El conveni va ser saludat pels dos grups a l’oposició comunal i els seus portaveus, Marc Cornella i Carles Torralba (PS i DA, respectivament), van felicitar l’equip de govern per la iniciativa i van coincidir en la importància de difondre un patrimoni d’aquesta rellevància, segons el primer, que és “bo no només per a Andorra la Vella, sinó també per al conjunt del país”, va indicar el segon.
El jaciment, ubicat en terrenys de Molines Patrimonis, ha estat objecte de quatre campanyes d’excavacions, que van deixar al descobert les restes d’una fortalesa medieval que va funcionar com a tal fins a la signatura dels Pariatges.





Exposicions del Parc de l’Alt Pirineu i l’Aran per al primer semestre de 2012

20 02 2012

(Font: Equip del Parc NAtural de l’Alt Pirineu i l’Aran)

El Parc de l’Alt Pirineu i l’Aran ens informa de les exposicions que han programat per aquest primer semestre del 2012:

La Muntanya Construïda
El patrimoni arquitectònic del parc Natural de l’Alt Pirineu

Del 16 de febrer al 15 de març: al Campus de l’ETSEA, Lleida
Del 19 de març al 20 d’abril: al Campus de Ciències, Lleida
Del 23 d’abril al 18 de maig: al Campus de Cappont, Lleida
Del 21 de maig al 22 de juny: a l’edifici del Rectorat, Lleida

Boscos de Ferro
Els orígens de la siderúrgia

De l’1 de març al 30 d’abril: a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Esterri d’Àneu
De l’1 de maig al 30 de juny: a l’Oficina comarcal de Turisme, Sort

Els colors del Pirineu al Pallars Sobirà
Fotografies de Felipe Valladares

Del 23 de març al 13 de maig: a La Caseta de la Coma de Burg, Burg
Del 21 de maig al 22 de juny: a l’edifici del Rectorat, Lleida

Natura i Cultura
de Montferrer i Castellbò

De l’1 de febrer al 16 de març: al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, la Seu d’Urgell
Abril, maig i juny: a l’Oficina del Parc Natural de l’Al Pirineu a l’Alt Urgell, Montferrer

Els ambients aquàtics del Parc Natural de l’Alt Pirineu
Un corrent de vida

De l’1 de febrer al 15 de març: a l’Oficina del Parc Natural de l’Al Pirineu a l’Alt Urgell, Montferrer
Del 16 de març al 30 d’abril: a l’Alberg la Valira, la Seu d’Urgell

Per una informació més completa podeu consultar el seu web





Èxit del Curs de Formatges del Pirineu fet a Puigcerdà.

14 02 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 10 febrer 2012)

L’aposta pel món dels formatges ha donat com a resultat un excel·lent inici de les activitats 2012 de l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer). Dissabte dia 4 l’Hotel del Prado, va acollir el curs amb quatre dels millors elaboradors del Pirineu i amb una sala plena de gom a gom, després d’haver-se esgotat les places en un temps rècord i amb llista d’espera.

Els alumnes van poder conèixer alguns dels formatges més representatius i reconeguts del Pirineu català de la mà dels seus creadors. Salvador Maura (Adrall), Toni Chueca (Borredà), Albert Pons (Meranges) i Pere Pujol (Ger) van posar sobre la taula un variat de luxe que incloïa formatges premiats en diversos concursos, des del millor formatge català fins a finalistes en els World Cheese Awards, i fins i tot una primícia que encara no ha sortit al mercat. Tots ells maridats amb una interessant aposta de vins, de la mà de l’enòleg local Toni Cot.

Els mestres formatgers van començar per explicar el vessant més tècnic de la creació dels seus productes; van prosseguir per repassar la història dels formatges pirinencs en general i els seus testimonis en particular, fins arribar a la situació actual, on l’oferta del Pirineu creix a bon ritme i respon a un públic adepte i exigent. Però el camí no ha estat fàcil, ja que la competència amb els formatges francesos i els de gran consum és ferotge. L’artesania, la qualitat, i el control sobre tot el procés de producció els atorga un valor afegit que el mercat sap apreciar.

Toni Cot va regalar una vegada més una lliçó magistral d’enologia, amb un assortit de vins, que combinats amb el formatge adequat, van produir, amb paraules textuals, “un festival organolèptic”.





Experts de l’UdL demanen la protecció de l’hàbitat d’un tritó pirinenc únic al món.

14 02 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 9 febrer 2012)

Investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) consideren indispensable preservar l’hàbitat d’una població de tritons pirinencs única al món, descoberta per ells en un llac d’alta muntanya del Pirineu d’Osca, a 2.100 metres d’altitud. Es tracta d’una població de ‘Calotriton asper’, que ha evolucionat de forma diferent a altres individus de la seva espècie.

Els investigadors alerten que la introducció de peixos per a la pesca esportiva suposaria una ”pèrdua irreversible” del tritó pirinenc. En aquest sentit proposen regular l’accés de visitants als llacs i també afavorir la conservació potenciant punts d’aigua on poder fer les postes.

La recerca que s’ha dut a terme sota el patrocini del Programa de Biodiversitat d’Endesa, es recull ara en el llibre ‘Biología del tritón pirenaico en el ibón de Acherito’, firmat per Delfí Sanuy, Antoni Palau i Fèlix Ambat, també finançat per la mateixa companyia elèctrica. El llibre serà presentat aquest dijous al vespre a la UdL.