Festival de Música Antiga: Canvi d’ubicació d’un concert.

22 08 2011

Font: Joan de jmdistribucions (veure comentaris a l’entrada de la Cocota del Festival de Música Antiga del 5 d’agost).

el concert del 2 de setembre de 2011 serà al claustre de la catedral, si el temps ho permet, i no pas a st. domenec.





El Retaule de Sant Ermengol es rejoveneix i es reforma.

22 08 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 10 agost 2011)

La incorporació de nous actors i la formació que han rebut han estat les novetats més importants de l’edició d’enguany del Retaule de Sant Ermengol. El director artístic, Lluís Obiols, ha explicat que la feina del retaule es concentrava en quinze dies d’agost, però que enguany, gracies als “Tallers per la festa” del Departament de Cultura, els actors s’han format tot l’any. Segons Obiols, aquesta formació “ha millorat el retaule qualitativament”. A més la participació en els tallers de gent jove ha fet que es rejoveneixi l’edat dels actors que apareixen al retaule. Per Obiols l’edició d’enguany del Retaule ha de ser “l’any de la consolidació”. “S’han millorat aspectes de la il·luminació”, ha manifestat Obiols, “que permeten crear uns efectes d’ambient inèdits al llarg de l’espectacle, amb la il·luminació artística de tot el recinte del claustre romànic de la Catedral”.

En aquesta edició es manté la figura del narrador entre acte i acte que situa l’espectador en l’escena que veurà a continuació. Segons ha explicat el director artístic, la veu del narrador fa que l’obra sigui molt més entenedora, més dinàmica, li dóna continuïtat i un ritme que permet presentar el retaule com una unitat.

Enguany actuen al retaule 105 persones superant la xifra de l’edició anterior, són tot actors amateurs que participen desinteressadament. Per Obiols, “l’alta participació de la gent ja és un èxit”.

El Retaule de Sant Ermengol és una obra medieval, en vers, que es va començar a representar l’any 1957, on s’evoca de manera plàstica uns fragments de la vida de Sant Ermengol, bisbe d’Urgell als inicis del segle XI, que s’escenifica al claustre romànic de la Catedral de La Seu, sobre un text literari d’Esteve Albert.

El retaule consta de deu quadres: Any mil, Expedició a Còrdova, la Consagració, la Canònica, Cortiura, el pagès sec, Llumeneres, seguici o enterrament, el Miracle de la Pluja i el quadre final. La música és una peça clau en aquest espectacle amb fragments de peces del Barroc i de cant gregorià, així com una interpretació cantada en directe per un dels actors, mentre que un narrador va donant pas als diferents quadres que s’escenifiquen.

Les representacions es faran als Claustres de la Catedral de la Seu fins al 14 d’agost a partir de dos quarts d’onze de la nit.





Gran participació a les Festes del Setge d’Olp (Pallars Sobirà).

22 08 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 16 agost 2011)

Olp va celebrar diumenge la quarta edició de les Festes del Setge d’Olp. Al llarg de tot el dia es van desenvolupar diverses activitats que van comptar amb una gran participació. Algunes de les activitats que es van dur a terme van ser jocs medievals per a nens i el ball de la muntanyeta. El plat fort de la celebració i el que va despertar més interés entre els assistens va ser la representació teatral “Després del Setge d’Olp” dirigida per Jean Louis Roqueplan i amb una assistència de més de 250 persones malgrat que a la mateixa hora es jugava el partit del Barça.





Ger acollirà la Diada de la Cerdanya d’enguany.

22 08 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 12 agost 2011)

El dissabte 27 i el diumenge 28 d’agost el poble de Ger acollirà la 29a Diada de Cerdanya amb un calendari ple d’activitats. L’Assemblea General de Cerdanya es farà el diumenge a les 10 del matí i el mateix dia al migdia es farà el Parlament de la Diada en el marc d’un dinar popular en el qual es durà a terme el traspàs de la Diada a la població que l’acollirà el proper any.





Josep Espunyes presenta el seu llibre “Peramolins amb nom”

22 08 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 11 agost 2011)

Josep Espunyes presenta aquest dissabte, al Casino de Peramola, el seu nou llibre, Peramolins amb nom , el resultat d’un llarg i intens treball de recerca que l’ha portat a recopilar els apunts biogràfics de prop de 250 persones vinculades, per naixement, descendència o adopció, amb la vila de Peramola, d’on el mateix Espunyes és fill, i que tenen o han tingut una determinada projecció social.

Entre els noms que apareixen al llibre hi ha des dels barons de Peramola fins a homes i dones contemporanis com ara el pintor Francesc Riart, el tenor Antoni Selva, l’atleta Joan Escolà, els hotelers de can Boix, el forner i torero Ramon Puig o, fins i tot, la model Judit Mascó, descendent de cal Duric de Tragó.

En paraules de l’escriptor Joan Obiols en el pròleg del llibre, Peramolins amb nom “és una obra d’estructura simple, clara, neta, però d’un gran contingut identitari, social i cultural”. Josep Espunyes afirma que sent l’obra “com una prova de reconeixement i respecte envers aquells peramolins que ja no hi són, compatriotes que es mereixen perviure en la memòria col·lectiva pel seu lliurament a la terra que els va veure néixer i en què es van formar com a persones”.

L’acte s’iniciarà a les set de la tarda amb la projecció del vídeo “Homenatge a Josep Espunyes”, enregistrat la Diada de Sant Jordi d’enguany. A dos quarts de vuit tindrà lloc la presentació del llibre, en la qual intervindran quatre peramolins; l’alcalde del municipi, Joan Pallarès; el professor i escriptor Joan Obiols; l’editor i escriptor Ramon Besora, i el mateix Espunyes.

El llibre ha estat editat per Garsineu Edicions, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Peramola i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Aquest és el segon llibre que Espunyes publica aquest any, després d’ Alt Urgell: motarrots, fets i llegendes (Edicions Salòria).





El Dissenyador de la Seu, Gerard Moliné, a la Contra de la Vanguàrdia.

22 08 2011

“Quiero convertir los cementerios en bosques”

“Este niño ha crecido como los árboles del bosque”, decía la abuela. Se crió en el campo, allí experimentaba con la naturaleza. El resultado se expone en el Arts Santa Mònica. Como el poeta Walt Whitman, Moliné cree que “la vaca que pasta, con su cabeza gacha, supera a todas las estatuas”. Bajó a la ciudad a los 18 años y se convirtió en diseñador de productos, revisitó la tradición y creó el botabrik, la neobarretina o la copa porrón. Observar como el diseño le puede dar mil vueltas a una silla acabó hastiándole y creó el proyecto Ofici Singular. Trabaja con artesanos como lo hacen las marcas de lujo en otros países. “Les doy la idea y les ayudo a desarrollarla, son objetos libres de derecho”.

Ser árbol después de muerto, ¡qué buena idea!
Una urna biodegradable que guarda una semilla y convierte las cenizas del difunto en un árbol. Se trata de convertir los cementerios en bosques, un acto de regeneración física y simbólica.

¿Lo ha comercializado?
Sí, pero fue difícil, el sector de los traficantes de penas es muy cerrado y se aprovechan del dolor para hacer negocio. Me encantaría convertirme en árbol. Sería lo más natural, de hecho ni tan sólo es una idea mía. Era muy pequeño, fui con mi abuela al huerto y encontramos un pájaro muerto. Le pregunté qué pasaba cuando te morías y la abuela se apuró, me empezó a hablar de Dios, pero mientras hablaba cogió el pájaro y lo enterró con una semilla. Se aprende más de los actos que de las palabras. Pasé mi infancia en la masía de mis abuelos, que eran granjeros, en Aravell. Allí nació mi madre. Un lujo, criarse en ese ambiente.

¿Qué le ha enseñado?
En la naturaleza todo se regenera, nada muere. Al final lo único que tenemos es la conciencia, la idea de que el cuerpo nos pertenece no es real, nuestro cuerpo es parte de la naturaleza y a ella retorna.

De niño, ¿ya hacia usted arte?
Hacía experimentos sin ninguna intención. Cogí, por ejemplo, unas botellas abandonadas en el bosque y las coloqué en las ramas de un árbol. A los cinco años las botellas estaban envueltas por el árbol. Ya llevan más de 20 años y el efecto es muy curioso.


De niño me alucinaban esas piezas de sal que las vacas van erosionando con la lengua, las coleccionaba y ahora las expongo, pero no las he hecho yo, las ha hecho la vaca y son de una belleza increíble.

Cierto.

Años más tarde, al estudiar en una escuela de diseño y ver la obra de algunos artistas como Henry Moore o de arte povera, pensé: todo esto ya está en la naturaleza. De hecho, de las piezas no soy ni el autor, sólo el canal. Fíjese en estos doce cuadros.

Son muy poéticos.

Es una obra que trata sobre la migración de las golondrinas. Cuando vienen en los meses de verano del norte de África anidan en los establos. Yo simplemente puse un cable para que se posaran. Cada mes ponía bajo el cable un lienzo en el que las golondrinas fueron depositando sus excrementos.

Pues pintan muy bien las golondrinas.

Se puede ver en qué momento llegan, cuándo se reproducen, cuándo empiezan a comer frutos rojos o cuándo se van de repente todas en octubre.

Fascinante.

Estas esferas de alabastro las abandoné durante tres años en un río y cada una, según la corriente, se ha erosionado de una forma, se puede ver el movimiento que genera el agua dentro del río.

Hermoso, sí.

Hoy vivimos inmersos en una crisis de valores, y me parece imprescindible volver a mirar hacia la naturaleza, es ese retorno el que quiero reivindicar.

A los 18 años bajó a la ciudad a estudiar diseño industrial.

Vine porque mis padres insistieron. Quería ser pastelero, pero el diseño se cruzó en mi camino. Crecer en un entorno rural, libre, es un lujo, una suerte inmensa, como lo fue descubrir la ciudad a los 18 años.

¿Y ha aunado campo y modernidad?

Yo en el mundo del diseño he trabajado con unos materiales alucinantes, pero para mí lo más contemporáneo es buscar el origen de las cosas, los materiales nobles. Llevo la tradición en el corazón y la contemporaneidad en la cabeza.

Ha vuelto a sus orígenes.

A los diseñadores nos han utilizado para crear necesidades y no para resolverlas. Me fui desilusionando del mundo del producto enfocado a la industria. Sentía la necesidad de trabajar con las manos.

Y redescubrió a los artesanos.

Hace cuatro años decidí colaborar con distintos gremios de artesanos de Catalunya, como los de los llamadores de las Terres de l’Ebre, la cerámica de La Bisbal, el alabastro de Sarral o la sal de Cardona. He realizado proyectos para reactivar oficios cuyos productos están fueran de mercado, buscar una nueva visión para que tengan salida.

¿Por ejemplo?

Colaboramos con pastores y artesanos del Pallars que antes hacían sus mantas, colchones y ropa con la lana de la oveja xisqueta, ahora esa lana se ha convertido en residuo. Nosotros hemos vuelto a comprar la lana a los pastores, diseñamos productos para que trabajen los artesanos de la zona y les damos salida.

¿La tiene?

Yo creo que la actitud de artesano, su forma de trabajar, acabará imponiéndose. Creo que la industrialización ha empeorado el mundo. Recuerdo a mi abuelo haciendo un mortero, buscando un árbol cuya madera absorbe la vibración y dándole forma. El mortero es una bella escultura.

Cuando el pastor necesitaba un bastón cortaba una rama de boj, la clavaba en el suelo y esperaba que la rama volviera a crecer, así obtenía la curva del mango. De hecho el pastor le pide ayuda al árbol, y esa colaboración es poética y funcional.





L’Ajuntament de la Seu impulsa el Projecte “Recullde vivències”.

22 08 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 11 agost 2011)

Aquest dijous al migdia s’ha presentat a la sala d’actes de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell l’activitat intergeneracional “Recull de Vivències” que té com a objectiu la creació de documents orals i escrits de la memòria històrica de la ciutat i comarca a través de fonts orals i escrites que aportaran una dotzena d’alturgellencs majors de 80 anys.

La presentació d’aquest projecte de recerca ha estat presidida per l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, qui ha manifestat “la necessitat d’organitzar aquest acte per conèixer tant els participants del mateix com els seus protagonistes”. Batalla ha remarcat la importància d’aquest treball per “construir història”. “Poder tenir un recull de memòria històrica que ens expliqui com som i com vam ser; de com els urgellencs i urgellenques van viure moments claus de la nostra història”, ha subratllat l’alcalde urgellenc.

Albert Batalla ha agraït també la predisposició d’aquests persones grans per aportar les seves vivències, i ha ressaltat que es tracta d’un exercici molt interessant per a la gent jove, ja que coneixeran de primera mà fets històrics i socials viscuts per aquests avis i àvies, aportant així molta informació i poder-la recopilar.

Aquest treball el realitzaran sis alumnes de l’institut Joan Brudieu de la Seu que aquest pròxim curs estudiaran segon de batxillerat. Les estudiants són Miriam Alet, Laura Vilanova, Diana Sánchez, Maria Comes, Cristina Espuga i Alba Espuñes, les quals es dividiran en dos grups per a portar a terme aquest recull de vivències a través d’entrevistes que realitzaran a una representació de persones grans tant de la Seu com de l’Alt Urgell. Aquest treball de recerca estarà tutoritzat per la professora de l’institut Joan Brudieu, Anna Martí.

Durant l’acte de presentació, la regidora de la Gent Gran de l’Ajuntament de la Seu, Montserrat Bonet, ha manifestat que l’objectiu d’aquest treball és poder recollir i documentar la memòria històrica de la nostra ciutat. Bonet ha agraït a totes les persones que s’han prestat en participar en aquest projecte, així com als diferents institucions i col·laboradors que hi prendran part.

Per la seva part, la professora de l’institut Joan Brudieu, Anna Martí, ha explicat la metodologia d’aquest treball que es basa en una guia publicada pel Departament d’Ensenyament que marca com s’han de realitzar les entrevistes, així com el tractament dels documents resultants.

En la presentació d’aquest projecte hi han estat presents la majoria dels avis que seran entrevistats, així com una representació de les sis alumnes que portaran a terme el treball, entre d’altres col·laboradors.

“Recull de Vivències” és un projecte impulsat per la Regidoria de la Gent Gran de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i on hi col·laboren també les regidories d’Educació -a través del Pla Educatiu d’Entorn- i Immigració, així com l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, la Biblioteca de Sant Agustí, el Centre de Recursos Pedagògics i RàdioSeu.