Sant Serni de Canillo

30 06 2010

Dijous 1 de juliol de 2010 es farà la presentació d’un documental i una visita guiada sobre la intervenció arqueològica de Sant Serni de Canillo, a càrrec dels tècnics del Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra.

L’acte està organitzat pel Departament de Joventut, Esports i Cultura del Comú de Canillo i es realitzarà a la pròpia església de Sant Serni a les 20 hores.

Més informació al propi Comú.

Anuncis




Jornades sobre Patrimoni i Turisme al Pirineu.

30 06 2010

Els propers dies 7, 8, 9, 10 i 15 de juliol de 2010 es faran unes Jornades de Patrimoni i Turisme al Pirineu, amb els temes: “Pintura mural gòtica i renaixentista dels segles XV-XVIII a l’Aran” i “la valorització turística del patrimoni”, organitzades pel Conselh Generau d’Aran, l’A.R.A.P.A, i Aran Forum Dubért.

Teniu més informació en aquest tríptic.





Opinió: l’Arxiu Comarcal, per Carles Gascón

28 06 2010

ARTICLE D’OPINIÓ (per Carles Gascón a Viure als Pirineus. 23 juny 2010)

El passat divendres 18 de juny es va inaugurar, finalment, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, i dic finalment perquè d’un total de quaranta-una comarques, tenim l’arxiu trenta-sisè de la xarxa d’arxius comarcals de la Generalitat: no es pot dir que siguem gaire capdavanters en aquest camp, malgrat l’antiga tradició arxivística de la comarca. Tot i el risc de caure en el tòpic, crec que aquesta inauguració és un motiu per felicitar-nos tots plegats, i ho dic ben conscient que se’m pot atribuir aquesta afirmació al simple fet de pertànyer al sector dels usuaris potencials (dels quatre erudits, segons alguns) d’aquest flamant equipament. Amb tot, també sóc conscient que al llarg d’aquests dies, i des de sectors diversos, s’ha qüestionat no només l’ocasió d’aquesta inauguració, sinó fins i tot la pròpia conveniència d’aquest equipament en temps de crisi. Perquè… per a què serveix un arxiu?

L’arxiu és, en primer lloc, un magatzem de paper. Això és veritat. Però no tan sols de documents històrics que interessen a un sector molt limitat de persones —o no tan limitat, com pot semblar a priori— sinó també de documents administratius procedents de les administracions locals de tota la comarca, i que són generadors de drets i d’obligacions per a tots els ciutadans. En una societat com la nostra, en què malgrat els avenços constants en el camp de la informàtica el paper signat continua —i continuarà per molts anys— com a element pràcticament insubstituïble del procediment administratiu, s’ha de tenir molta cura a l’hora de conservar i classificar tot aquest volum documental per tal de poder-hi accedir el dia que qualsevol de nosaltres ho pugui necessitar.

A banda de la seva funció primària, l’arxiu és un equipament generador d’activitat. Exposicions, cursos, xerrades… Durant els darrers sis mesos, l’exposició del cinquantè aniversari del pantà d’Oliana ha estat visitada per prop de tres mil persones: seguim parlant de quatre gats, els que poden estar interessats en les activitats de l’arxiu? Quant als serveis que pot oferir, també són molt nombrosos, només cal posar-hi una mica d’imaginació. Quants pares d’alumnes d’ESO, per exemple, no es desesperen a l’hora d’ajudar als seus fills en els temibles crèdits de síntesi? Fins i tot, si parlem de crisi econòmica, un equipament cultural ben gestionat —i crec que l’equip que ara hi ha al capdavant el gestionarà molt bé— pot arribar a generar moviment econòmic: només cal mirar l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, que és un excel•lent exemple que tenim ben a prop de casa.

Però també crec que cal valorar l’estudi del passat, i ara escombro cap a casa, com a factor de desenvolupament local. En un moment en què es parla de la nostra autoestima com a poble i de lideratge de la nostra ciutat sobre el territori, cal tenir ben clar que per aquest camí no s’avança per la voluntat d’una sola persona o d’un petit equip. Cal conrear aquesta autoestima en el conjunt de la nostra societat, i l’estudi i la divulgació del nostre passat a nivell local ha de tenir el seu paper en aquesta tasca, modest si es vol, però tan digne com qualsevol altra iniciativa en aquest sentit. Per tots aquests motius, i per molts altres que seria molt llarg d’enumerar, crec que hauríem de donar tots la benvinguda a un equipament que, personalment, crec que se’ns devia de feia anys tant a la Seu d’Urgell com a la comarca de l’Alt Urgell.





Opinió: Oriol Mercadal

28 06 2010

Article publicat a Viure els Pirineus, el 14 de juny del 2010.

Prou de queixar-nos!

Em demanen que doni un cop d’ull al passat, analitzi el present i miri d’esbrinar el futur de la meva estimada Cerdanya. Res millor per fer-ho que la crisi que vivim; en segles pretèrits –i no massa allunyats en el temps– els cerdans ja passat per moments difícils, molt pitjors i més terriblement dramàtics que l’actual, tant pel que fa a la manca de llibertats, com al resultat d’ocupacions militars o de períodes de fam. Això, a la petita escala actual entenc que hauria de representar un punt d’inflexió en la nostra actitud envers el tractament que fem del nostre territori i la gestió dels seus recursos, en base al que esperem d’ell.

Se’ns omple la boca anunciant i prometent una Cerdanya autèntica, tranquil•la, d’espais naturals verges i de cases de nova construcció però, típicament ceretanes (algunes d’elles fins i tot amb “era”!), alhora que reclamem un turisme de qualitat (caldria saber que entenem per això o quin desitgem). Però jo em demano: ens esforcem per plantejar un model que veritablement respecti aquests valors de paratge més o menys “idíl•lic” i d’identitat cerdana? O com a mínim, ens hem aturat a pensar-hi i a debatre-ho?

En opinió meva, la Cerdanya s’hauria d’orientar vers una major implantació d’hotels mitjans ben integrats en el medi i de residències rurals assequibles a la majoria de les butxaques, per una rehabilitació prioritària de les vivendes tradicionals en els nuclis habitats, per una restauració del Patrimoni cultural i una recuperació de les tradicions, alhora que a una major educació ambiental i control d’accés a la Natura, mirant d’evitar les destrosses i els sorolls que no només afecten (alguns) visitants, sinó també als que hi vivim tot l’any i sobretot als que ho fan del bestiar i de la terra. Potser tot plegat podria resultar més car, però a mig termini segur que ens seria moltíssim més rendible. Els canvis tecnològics i la millora de les comunicacions cap a la modernitat no estan barallats amb el passat; ben al contrari, l’haurien de potenciar i ajudar a entendre millor.

Ja n’hi ha prou de queixar-nos de gairebé tot i alhora d’especular tant com es pugui! Els polítics i l’Administració hi tenen bona part de culpa, però són responsables, ni de bon tros, de tots els nostres actes i de l’actitud general. Per acabar, un consell: sortiu i passegeu-vos per alguns dels territoris de muntanya centreeuropeus (francesos, austríacs, suïssos o alemanys) i preneu bona nota, però no per copiar el model de vivenda o de paisatge –com erròniament s’ha volgut fer massa sovint-, sinó per imbuir-vos d’una filosofia que al llarg de dècades els ha funcionat; això sí, potser aquesta hauria de començar a l’escola, de ben petits; però si volem, hi som a temps. La nostra comarca, sortosament, no ha d’envejar cap altra, però no la desmereixem ni la malbaratem!

Oriol Mercadal. Director del Museu Cerdà de Puigcerdà.





Taula Rodona “La Cerdanya fa 100 anys”

28 06 2010

Encara que amb retard, creiem interessant fer ressò d’aquesta notícia.

ARTICLE DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus. 25 juny 2010)

Aquest dissabte 26 de juny a les 18:00 hores a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà tindrà lloc la segona sessió del FÒRUM CERDANYA, amb la taula rodona–debat “La Cerdanya fa cent anys”, amb la presència de venerables ancians de la comarca que ens donaran la seva particular visió de com ha evolucionat la comarca durant les seves vides.

Amb la finalitat de debatre sobre la realitat cerdana i els problemes i interessos dels cerdans, el Grup de Recerca de Cerdanya inicia un cicle de taules rodones–debats sota la denominació de “Fòrum Cerdanya”, amb la intenció de dotar la comarca d’un marc estable on es reflexioni sobre allò que realment interessa a la gent, defugint debats estèrils i artificiosos i amb la participació de la pròpia gent de la comarca.
Comentaris





Èxit de la 3a Jornada de Coneixement de l’Entorn a l’Alta Ribagorça.

28 06 2010

ARTICLE DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus. 26 juny 2010)

El passat dissabte 20 de juny, l’Oficina d’Atenció a les Persones Nouvingudes de l’Alta Ribagorça i el Centre de Formació d’Adults van organitzar la “Tercera Jornada de Coneixement de l’Entorn Cultural i Natural de la comarca”. Aquesta jornada que s’ha realitzat per segon any consecutiu, pretén ser una oportunitat per afavorir l’intercanvi entre persones de diferents orígens i millorar la integració del col·lectiu immigrant.

La jornada que s’inscriu dins del Pla de la Ciutadania i Immigració 2010, estava dirigida al col•lectiu immigrant nouvingut, als alumnes del Centre de Formació d’Adults i a les parelles lingüístiques del programa “Voluntaris per la llengua”.

Els 30 participants a la jornada, acompanyats de dos guies van visitar el planell del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i van fer un recorregut descobrint les característiques naturals d’aquest entorn emblemàtic. Després d’un esmorzar multicultural, que va permetre als participants tastar especialitats culinàries dels diferents països participants, la jornada va concloure amb la visita de l’església de Sant Joan de Boí.

La jornada va comptar amb la col•laboració del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.





Festa de les Nits d’Estiu al Castell a Oliana.

28 06 2010

Tot i que arribem tard en la seva publicació, ens volem fer ressò d’aquesta iniciativa comarcal.

ARTICLE DE PREMSA (Cristina Tarrés per Viure als Pirineus. 25 juny 2010)

l CAU de l’ART, amb la col·laboració de l’ajuntament d’Oliana i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, ha organitzat per aquest dissabte 26 de juny la primera edició de les Nits d’Estiu, una activitat que es desenvoluparà al Castell d’Oliana i que inclourà itineraris guiats per la història i la mitologia del poble.

Nits d’Estiu estarà ambientat amb música, cant, audiovisuals i diferents escenografies per tot el recorregut del Castell amb el teló de fons de la llegenda de les Dreugels.

Elisenda Ortega ha explicat que un dels principals objectius de l’associació és recuperar els espais que formen part del patrimoni històric i cultura. En aquest sentit, Elisenda ha recordat la primera edició del Festival de l’Art d’Oliana que va tenir lloc l’any passat i que es va impulsar fruit d’aquest propòsit. Al respecte, l’Elisenda ha manifestat que serà un festival de caràcter bianual. Així doncs, el Festival de l’Art d’Oliana i les Nits d’Estiu seran dos festes que s’alternaran cada any.

Nits d’Estiu s’iniciarà a les set del vespre de dissabte, 26 de juny, amb un recorregut guiat per l’antic poble del Castell i tindrà una durada de tres hores, segons ha indicat la regidora de cultura de l’ajuntament d’Oliana, Pilar Quingles. A les deu de la nit es projectarà l’audiovisual “Les Dreugels del Castell” i a continuació tindrà lloc l’actuació de la soprano Mireia Marí. Seguidament, a les onze, es presentarà el llibre “El Jardí de les Dreugels” (Edicions Salòria) escrit per Elisenda Ortega i Maria Àngels Tàpies. D’altra banda, tindrà lloc la primera Trobada d’Amics Músics de la comarca. Serà a les onze i mitjà i estarà coordinada per l’Artur Regada. Per acabar, i per gaudir d’una magnifica vetllada, hi haurà zona de bar per sopar.

Hi ha més informació en aquest vídeo.