AVUI dijous 30 de juny: Presentació de la revista Interpontes a Andorra.

30 06 2011

Font: Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i Viure als Pirineus, 28 juny 20011.

Aquest dijous dia 30 de juny, a dos quarts de nou del vespre, es presenta a la Biblioteca Nacional d’Andorra (Casa Bauró) el primer número de la revista “Interpontes: Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell”. La presentació anirà a càrrec del president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, Lluís Obiols, del responsable de publicacions d’Edicions Salòria, Joan Graell, i del representant del Col·lectiu Portella, Txema Martínez.
La portada del llibre Interpontes.

Aquest primer número de la revista inclou els següents articles:

-Anàlisi morfològic de la vila de Castellbò (Andreu Canut)

-Municipi de Peramola: la Guerra del 36 (Josep Espunyes)

-Gravats rupestres de l’Alt Urgell (Jordi Casamajor)

-Lo col·legi dels Frares (Rosalia Pantebre)

-L’actuació d’Estat Català a l’Alt Urgell durant la dictadura de Primo de Rivera (Climent Miró)

-La Confraria de Sant Josep i els armats d’Oliana (Enric Esteve)

-Les estratègies dels cònsols de la Seu d’Urgell pre garantir el proveïment de pa a la ciutat (1570-1632)

-La Vall del riu Tost: una perla del Pirineu Català (Isabel Vila)

-Pont Trencat: La seqüència sísmica de 1427-1428 a la Vall de la Valira (Valentí Turu i Carles Gascón)

-Els monuments megalítics de Montferrer i Castellbò i de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell) (I) (Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús).

Anuncis




El Passaport dels Museus d’Andorra es posa en funcionament al juliol.

30 06 2011

NOT´CIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 29 juny 2011)

Des del departament de Patrimoni Cultural d’Andorra s’ha informat que a partir d’aquest divendres es posarà en funcionament un passaport dels museus d’Andorra amb l’objectiu de promoure i difondre totes les infraestructures culturals que s’agrupen sota la denominació de museus i que s’estenen per tota la geografia del Principat, sigui quina sigui la forma de gestió (Govern, comuns, parapúblics i privats).

D’aquesta manera, totes les infraestructures museològiques exerciran de reclam les unes amb les altres per tal de fer-ne més difusió. Aquest passaport o tiquet de museus permetrà al públic (nacional i estranger) accedir a tots els museus d’Andorra a un preu reduït: 12 € (individual), 10 € (de 2 a 6 persones), 8 € (més de 7 persones) i gratuït per als menors de 12 anys.

El passaport té una vigència d’un any a partir de la data de venda i es pot adquirir durant tot l’any a tots els museus i a totes les oficines de turisme. Va acompanyat d’un document amb tota la informació pràctica dels museus, les infraestructures culturals i els itineraris que es dóna al visitants en el moment de la compra.

La imatge d’aquest passaport harmonitza amb la senyalització cultural dels museus i els monuments del país i amb un rètol que s’ha instal·lat recentment a la frontera espanyola, que convida a tothom qui accedeix al país per aquesta frontera a visitar-los.

Els museus i infraestructures que inclou la iniciativa són els següents: El Museu de la Moto (Caselles, Canillo), el Museu Nacional de l’Automòbil (Encamp), Casa Cristo (Encamp), el Museu d’Art Sacre (Encamp), el MW Museu de l’Electricitat (Encamp), la Mola i la Serradora de Cal Pal (La Cortinada, Ordino), el Centre de Natura de la Cortinada (La Cortinada, Ordino), el Museu Casa d’Areny-Plandolit (Ordino), el Museu Postal (Ordino), el Museu de la Miniatura (Ordino), el Centre d’Interpretació Andorra Romànica (Pal, La Massana), el Museu Casa Rull (Sispony, La Massana), la Farga Rossell Centre d’Interpretació del Ferro (La Massana), el Museu del Còmic (La Massana), el Museu del Perfum (Escaldes-Engordany), el CAEE (Escaldes-Engordany), el Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu (Escaldes-Engordany) i el Museu del Tabac (Sant Julià de Lòria). En aquesta
iniciativa també hi participa Andorra Turisme SAU.





La FESCAT promociona conjuntament les actuacions previstes a Llívia i Esterri d’Àneu.

30 06 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 27 juny 2011)

El conjunt de les propostes artístiques nocturnes de la Festcat, a Llívia i Esterri d’Àneu s’han unit per donar vida al Festival Vall a Vall. L’Escola Catalana de la Festa se celebrarà la segona setmana de juliol.

El certamen inclou onze espectacles diferents, especialment musicals però amb mirades concretes cap a la dansa i el circ, d’accés lliure a tothom que hi vulgui participar. El cartell del VAV compta amb noms destacats dins les músiques d’arrel, com per exemple Eliseo Parra, que actuarà a Esterri just abans del seu pas pel prestigiós festival Pirineos Sur, a Osca.

Al seu costat, pujaran a l’escenari bandes consolidades. A Llívia hi actuaran els mataronins La Coixinera i els gironins Els Groullers; i a Esterri, Estramp Jaç i Solistes de la Costa. Altres noms inclosos al programa del VAV són: Tazzuff, La Sonsoni i Bramatopin.





Casa Beal vol crear una denominació d’origen de vi andorrà.

30 06 2011

NOTÍCA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 23 de juny 2011)

Cim de cel’ és el nom que porta el vi que produeix i comercialitza Casa Beal, procedent de les seves vinyes a Nagol, a Sant Julià de Lòria (Andorra). El nom prové de l’alçada en què es troben les vinyes, a més de mil metres.

Casa Beal, propietat de la família Tor Visa, comercialitza aquest vi elaborat amb la varietat de raïm Gewürztraminer des de l’any 2006. ‘Cim de cel’ és el primer vi que es produeix a Andorra en segles, un vi blanc, sec, amb notes florals, un punt de cítrics i herbes aromàtiques.

El propietari de Casa Beal, Joan Visa, explica que es van fer proves amb diferents tipus de ceps per veure quin s’adaptava a les característiques d’un terreny i a una climatologia molt especial, “un terreny desestructurat de pissarra amb una petita capa de terra molt erosionable”. Les vinyes tenen instal·lat un sistema de reg gota a gota, “només per regar els ceps en la mesura justa i per evitar estrès per falta d’aigua”.

La plantació de Casa Beal va començar l’any 2004 quan es van plantar uns 2.000 ceps en aproximadament una hectàrea. Actualment les vinyes conten amb uns 4.500 ceps. Visa ha manifestat que la voluntat es continuar creixent.

Visa explica també explica que s’està treballant amb un servei jurídic per normalitzar la denominació d’origen Andorra. Segons comenta, “la intenció és que els pocs productors que som, ens unim per aconseguir-la”. Actualment ‘Cim del cel’ és ven com a producte andorrà, se serveix a particulars que s’apropen a la bodega i a l’hostaleria. A més, Casa Beal forma part de l’Associació de Vins d’Alta Muntanya.





La Feixa (cooperativa de consumidors responsables de l’Alt Urgell) fa tres anys.

30 06 2011

NOTÍCA DE PREMSA (Font: Viure als pirineus, 29 juny 2011)

La Feixa, bancals que és fan a la muntanya per conrear, és el nom que rep la Cooperativa de Consumidors Responsables de l’Alt Urgell ubicada a la capital, la Seu. d’Urgell. La cooperativa va néixer fa uns tres anys fruit d’una necessitat de persones conscienciades amb una alimentació saludable. La presidenta de la cooperativa, Sílvia Trigueros, explica que la funció principal de la cooperativa és la de servir productes ecològics als seus socis, però que l’objectiu és el de promocionar el consum ecològic, responsable i respectuós amb el medi. Des de la cooperativa es promocionen productes ecològics de la comarca com les patates, la vedella o el cabrit. La Feixa, a més d’abastir els associats d’aliments ecològics i de proximitat, es dedica a fer difusió dels seus objectius mitjançant xerrades sobre temes relacionats amb el consum responsable, la sostenibilitat i la salut a través del menjar. Trigueros manifesta que un consum responsable “és saludable tant pel físic com pel medi i el territori”.

La Feixa fa la compra setmanal de fruita i verdura a l’empresa de producció i distribució de productes ecològics certificats pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Cal Valls de Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell). Entre els productes de proximitat i ecològics que es poden aconseguir a través de La Feixa hi ha les patates de muntanya, que produeix un soci de la cooperativa, la carn de vedella, que es produeix a Taús, i el cabrit, que es fa a les Masies de Nargó.

Trigueros explica que actualment hi ha una quinzena de famílies sòcies de la cooperativa. En aquest sentit, Tirgueros, diu que “molta gent ha passat per la cooperativa, unes quaranta famílies, es manté el grup inicial, però molta gent es produeix el seu propi producte”.

Cabrits, patates i cebes ecològiques

Jesús Ponte és un agricultor i ramader de les Masies de Nargó que es dedica al producció ecològica des de fa uns anys. Entre els seus consumidors es troba la cooperativa La Feixa de La Seu. El Suso, com el coneix tothom a la comarca, produeix cabrit amb certificat ecològic, patates i cebes.

Actualment Suso té unes 220 cabres a la muntanya, diu que “quan venen els cabrits les baixo a la granja i després les torno a aviar a la muntanya i allà s’engreixen”. El Suso, gallec d’origen, explica que ve de una casa de pagès on es produïa de forma responsable gairebé tot el que consumia, i ara, “faig el mateix el que passa és que he certificat els productes i així ho puc comercialitzar”.

Enguany ha plantat 4.000 metres quadrats de patata que cultiva de forma ecològica d’on en sortiran 6.000 o 7.000 quilos i ha plantat també unes 4.000 cebes ecològiques.

Explica el Suso que molt del seu producte marxa a Barcelona en botigues de venta de productes ecològics. Diu que “la CCPAE indica que venguem el producte directament al consumidor, això no sempre es pot fer i a vegades he d’utilitzar intermediaris”. A més el Suso ven part del seu producte per a menjadors escolars





Endesa participarà en la il.luminació de 14 esglésies araneses.

30 06 2011

NOTÍCA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 29 juny 2011)

La Fundació Endesa i el Conselh Generau d’Aran han firmat un acord de col·laboració per finançar la il·luminació artística exterior del conjunt d’esglésies de la Vall d’Aran. Aquest projecte, que comptarà amb una aportació de més de 66.000 euros, permetrà ressaltar el valor històric i artístic de 14 temples aranesos: Sant Andrèu de Casau, Sant Pèir d’Escunhau, Sant Martin de Torres de Gausac, Sant Fèlix de Vilac, Sant Estèue de Montcorbau, Sant Pèir de Betlan, Santa Maria d’Arties, Sant Llorenç de Mont, Sant Sernilh de Betren, Sant Martin d’Aubèrt, Santa Maria de Vilamòs, Santa Eulària d’Arròs, Santa Eulària d’Unha i la Mare de Déu de la Purificació de Bossòst. La Fundació Endesa, que va rebre a finals de 1999 la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, es va constituir l’abril de 1998 amb l’objectiu d’il·luminar monuments del patrimoni històric i artístic, col·laborar amb el desenvolupament econòmic i social dels països on Endesa està implantada i col·laborar amb els ajuntaments on la companyia té instal·lacions de generació.

Des que es va constituir el 1998, la Fundació ha invertit a Catalunya gairebé 5 milions d’euros en projectes d’il·luminació del patrimoni artísticocultural del Principat i de col·laboració amb ajuntaments on la Companyia té instal·lacions de generació tèrmica.

Entre altres, per exemple, l’any 2001 va il·luminar el monestir de Poblet, a la Conca de Barberà, i l’interior de la catedral de Girona. També a la Vall de Boí, va renovar l’enllumenat de l’església parroquial de Vilaller, la de Sant Climent de Taüll i la del Centre d’Interpretació del Romànic.

En diferents exercicis, la Fundació ha finançat la il·luminació exterior de vuit catedrals (Barcelona, Girona, Nova de Lleida, Vic, Tarragona, Solsona, La Seu d’Urgell i Tortosa), de les parròquies de Santa Maria de Cervera o de Sant Joan Baptista, a Lleida, la de Senet i la de Vilaller, a l’Alta Ribagorça, la d’Avinyonet de Puigventós, a l’Alt Empordà, o l’església de Santa Maria, a Castelló d’Empúries, l’església parroquial de Sant Genís dels Agudells, a Barcelona, el santuari de Torrelles de Foix, a l’Alt Penedès, l’església de Sant Miquel, a Castelló de Farfanya, a la Noguera, el monestir de Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, o la façana de la Passió de la Sagrada Família, a Barcelona.

Així mateix, la Fundació també ha il·luminat nombrosos monuments històrics, com la Casa de la Convalescència de l’Antic Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona -seu de l’Institut d’Estudis Catalans-, la façana i el jardí de la nova seu del patronat i del rectorat de la Fundació Universitat Ramon Llull, situada al monestir de Santa Maria de Valldonzella, també a Barcelona, i el castell de Miravet, a la comarca de la Ribera d’Ebre, o l’exterior del de Montjuïc, a la ciutat comtal.

Finalment, també s’han il·luminat i les sales d’exposicions de la Fundació Miró, a Barcelona, la biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat, la parròquia de l’Assumpció de Suert, a l’Alta Ribagorça, i la il·luminació de la Basílica de Santa Maria de Montserrat i el conjunt exterior del recinte.

Al marge de les actuacions d’enllumenat, també ha restaurat el campanar de la parròquia de Sant Andreu apòstol, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, al Baix Camp, el retaule del Crist de Mijaran, a la Vall d’Aran, i va participar amb l’ajuntament de Barcelona, el 1998, a organitzar l’exposició commemorativa del centenari de Carles Buïgas, l’artífex de les fonts de Montjuïc, o del Parc Güell, a Barcelona, en motiu del 150 aniversari del naixement de l’arquitecte Antoni Gaudí. També ha col·laborat amb l’Institut Català de Tecnologia, amb la Fundació Círculo de Economía i amb l’Ateneu de Barcelona, així com en l’exposició d’Esteve Tarradas Illas, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

La il·luminació del conjunt de les esglésies araneses se suma, per tant, a la llista d’activitats que la Fundació Endesa realitza a Catalunya.





Erill la Vall acull les IX Jornades del Centre d’Estudis Ribagorçans

30 06 2011

NOTÍCA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 29 juny 2011)

El Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí, a Erill la Vall, acollirà aquest dissabte, 2 de juliol, aquestes jornades sota el títol: “Turisme? Nació, Cultura i Societat a partir del món local. La jornada començarà a dos quarts d’onze del matí amb les intervencions de l’arquitecte, Antoni Pol, la geògrafa, Marta Pallarès, el sociòleg, Pep Espluga i l’historiador, Oscar Jané. També hi intervindrà Carles Borrull qui explicarà la planificació territorial i les autopistes elèctriques.

Durant la jornada, que tindrà lloc al llarg de tot el matí, també es presentarà el llibre
“Observar fronteres, veure el món” i el llibre “L’afrontera. De la donominació a l’art de trangredir-la”. Les presentacions tindran lloc a la una del migdia.

D’altra banda, a tres quarts de dues es presentarà la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica “Montsó-Isona”.

Podeu trobar més informació a: cerib.blogspot.com i mirmanda.blogspot.com