Les misèries de l’Arxiu Nacional d’Andorra

6 02 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (A.L. pel Periòdic d’Andorra, 6 febrer 2013)

L’alarma d’ahir a Prada Casadet, amb l’evacuació del personal de l’Arxiu Nacional, es va quedar en això: en un ensurt de primera hora que el cafè amb llet de l’esmorzar va ajudar a tirar avall. Però hauria pogut convertir-se no direm que en una tragèdia, però sí en un drama tan nacional com ho és el cognom de l’equipament. ¿Què hauria passat si la fuita de gas hagués derivat en explosió o, pitjor encara, en incendi? Prescindim ara de les pèrdues humanes… Però, ¿i els milers de documents de valor històric incalculable –perdonarà el lector el tòpic– que es conserven a l’Arxiu? ¿Les haurien consumit les flames? ¿Haurien tingut temps els bombers d’evacuar-les?

Aquestes són algunes de les preguntes que es feia ahir el personal de l’equipament, tip de viure en unes instal·lacions precàries que no van ser concebudes, insisteixen, com a seu d’un equipament com l’Arxiu sinó com el que són: un bloc de pisos, un edifici de vivendes amb tots els inconvenients –i els perills– que això comporta. Ahir va ser una fuita de gas, però altres vegades han sigut les filtracions d’humitats, especialment pernicioses per a la mena de material –paper, pergamí, nitrat de cel·luosa– que s’hi custodia. De fet, una de les canonades principals de la xarxa de distribució de la capital passa exactament pel costat del mur del dipòsit, quina casualitat, i les filtracions en aquest punt no són cap novetat. Per no parlar de les condicions de seguretat –o millor, d’inseguretat, diuen– de què disposa l’Arxiu: les portes de vidre de les oficines, del dipòsit i del taller de restauració constitueixen –auguren– una temptació perillosament llaminera per al vàndal de torn: «Una eventualitat com aquesta potser hauria sigut impensable fa uns anys, però és que precisament ahir van cremar un autobñús a escassos 500 metres de l’Arxiu. ¿Qui ens assegura que un dia no ho provaran amb l’Arxiu?» ¿Alarmisme? No, realisme, adverteixen. I molta fortuna, perquè fins ara les alarmes com la d’ahir s’han produït en jornades laborables, així que els tècnics han pogut donar avís de la incidència. Això és el que va passar amb les filtracions d’aigua de fa quatre anys. Però, ¿i si hagués coincidit amb cap de setmana? ¿N’hi hauria hagut prou amb els xivatos instal·lats a les dependències de l’Arxiu? «El perill és real i imminent», conclouen.

arxiu precari

L’art de rentar-se les mans

És per salvar aquestes deficiències estructurals i per prevenir prevenir aquestes eventualitats que des de l’època del ministre Minoves –¿se’n recorden?– la qüestió d’una nova seu per a l’Arxiu Nacional ensenya la poteta de forma recurrent. Minoves hi va ensopegar per aquella dèria megalòmana tan seva; la seva successora, Susanna Vela –avui directora de l’Arxiu, com ja ho era abans d’assumir la cartera– va topar amb els elements quan la cosa semblava finalment encarrilada: hi havia terreny, hi havia conveni firmat amb la Massana i hi havia un concurs a punt de convocar-se. I en això que li vam veure les orelles al llop de la crisi i el nou Arxiu es va convertir en arma electoral, amb el resultat que tots sabem: un altre projecte que acaba arraconat al calaix de les bones intencions.

¿Quina és la solució? ¿Incrementar les mesures de seguretat? Difícil: «El problema és que es tracta d’un bloc de pisos; no podem vigilar els veïns, si tanquen o no l’aigua, el butà o el que sigui». ¿Un trasllat temporal a l’espera de temps millors? «Un pegat i una forma d’enterrar els diners poc realista, en la situació actual». ¿I doncs? «Hi havia un projecte en marxa. Només falta la voluntat política de tirar-lo endavant». Creuem per tant Prat de la Creu i anem fins als despatxos ministerials: ¿què en diuen, els polítics? I aquí és on salta la sorpresa. Fonts el departament ho admetien ahir de forma oficial i sense manies: «Les garanties que dóna un edifici d’habitatges com és Prada Casadet no són les idònies; malgrat que s’hagin adequat el millor possible les instal·lacions per fer front a possibles riscos –sistemes de prevenció contra incendis i inundnacions– l’estructura presenta els inconvenients d’un immoble que no va ser concebut per allotjar un arxiu». No només aix`po: resulta que des del ministyeri es té la convicció –o això diuen–que «la millor opció és un edifici de nova planta pensat per rebre un arxiu; qualsevol altra seria transitòria i requeriria una inversió important sense assegurar una solució òptima, així que les diferents opcions parcials s’han descartat perquè no eren viables».

¿Significa això que el Govern ha vist la llum i s’ha decidit a posar fil a l’agulla i ressuscitar el projecte socialdemòcrata? Doncs tampoc: l’únic projecte «en curs», que era el de la Massana, està «en pausa». I fins i tot el cònsol David Baró va ser claríssim, dies enrere: «Seria molt xulo, però tal com està el país i tal com estan les finances, no gosaria demanar-lo». De fet, de l’Arxiu ni n’han parlat, admet, en l’últim any i mig. En altres paraules: l’Arxiu es quedarà sine die a Prada Casadet, i caldrà creuar els dits perquè hi hagi sort i la pròxima fuita, la pròxima filtració, el pròxim acte de vandalisme o –per què no– el pròxim incendi es quedin en un ensurt com el d’ahir. Fins ara hem tingut sort, d’acord. Però en castellà en tenen una dta, per a casos com aquest: «Tanto va el càntaro a la fuente…»





El tercer plafó dels frescos de St. Esteve d’Andorra ingressa al Prado (Madrid)

6 02 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: El Periòdic d’Andorra, 31 de gener 2013)

Se’n recorda el lector de La flagel·lació de Crist i del Petó de Judes, aquells dos murals del Mestre de Sant Esteve que l’últim Govern Pintat es va comprometre a adqurir per 3,8 mòdics milions d’euros, en una operació fialment frustrada i que va comportar la mort política de Juli Mionves? Doncs els murals, datats a principis del segle XIII i que formaven part del cicle de la Passió de la parroquial de la capital tenien un tercer germà, el Lavatori aquest d’aquí al costat, fins ara propietat de l’empresari José Luis Várez Fisa (Barcelona, 1928) i que dimarts van ingressar al Museu del Prado gràcies a una espectacular donació del col·leccionista català. Juntament amb el Lavatori, pintura mural traspassada a llenç que fa 241 centímetres d’alt per 201 d’ample, Várez va cedir a la pinacoteca madrilenya dos frontals romànics més –el de Solanllong (Ripoll), i el d’Arnedillo (la Rioja)–, la taula central del retaule de Santa Maria de Tobed (Saragossa), atribuït al pintor català Jaume Serra, dues taules de Berruguete i una verge atribuïda a Gil de Siloé, una de les patums de l’escultura europea del segler XV.

untitled

Aquests seran en endavant –entre d’altres, perquè el catàleg complet de la donació registra una dotzena d’obres romàniques, gòtiques i renaixentistes d’entre els segles XIII i XV– els companys del nostre Lavatori a la nova sala batejada amb el nom del mecenes, actualment en remodelació i que l’any que ve s’inagurarà al Prado. El Lavatori, ja s’ha dit, formava part del cicle de la Passió de l’església de Sant Esteve. Van ser arrencades a finals del 1926 o a principis del 1927 pel restaurador Arturo Cividini i per ordre de l’antiquari barceloní Josep Bardolet, segons les historiadores Rosa Alcoy i Montserrat Pagès. Sembla que tot el cicle va ser adquirit de patac per Ròmul Bosch i Caterineu. Al decenni següent les peces es dispersen: una absidiola i cinc fragments murals acabaran ingressant als fons del que actualment és l’MNAC; dos dels plafos –la Flagel·lació i el Petó– continuaran en mans de la família Bosch –i fins avui, després del rocambolesc episodi de fa un lustre–, a un tercer plafó, titulat els Improperis, se li perd la pista pel camí i només n’han sobreviscut dos fragments –diuen Alcoy i Pagès–, i el quart es el Lavatori des d’ara al Prado, probablement un destí final molt més accessible que una col·lecció privada. De fet, està a un sol clic de distància: n’hi ha prou d’entrar al web del museu madrileny i punxar a la pestanya de la donació Várez Fisa per topar-se de nassos amb una pintura que durant set segles vam tenir al costat de casa i que avui forma part del patrimoni andorrà a l’exili, destí que comparteix amb d’altres peces il·lustres com ara el conjunt mural de les Bons o l’altar de sant Romà de Vila, tots dos a l’MNAC.

Val a dir que els experts valoraven dimarts les dotze obres donades pel col·leccionista català en una quantitat que oscil·la entre els 12 i els 15 milions d’euros, i que la Flagel·lació i el Petó ens havien de costar 3,8 milions. Tenint en compte que el Lavatori no és ni remotament la peça estrella del lot –un lloc de privilegi que li correspon, que hi farem, a la Verge de Tobed i als dos Berruguetes– sembla raonable demanar-se per les xifres d’aquella operació.





El Museu de la Val d’Aran exposa una espasa dels segles XIV-XV

28 01 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 24 gemer 2013)

El Museu de la Val d’Aran, ubicat a Vielha, exposa una espasa dels segles XIV-XV. Aquesta espasa va ser trobada l’any 1997 al Castell de Pijoert o Siraton de la localitat aranesa de Les. Es tracta d’una peça de ferro de prototip freqüent als segles XIV-XV. El mànec és de fusta i encara s’hi aprecien restes.

L’espasa estava dins d’una baina de fusta i cuir. Hi ha restes dels dos elements fossilitzats al ferro. La puntera de la baina era metàl·lica. Aquesta peça romandrà exposada a l’entrada del Museu de la Val d’Aran. Després, està previst que es conservi en un magatzem o es munti en un expositor amb les troballes al castell.

Jèp de Montoya, cap de Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d’Aran, ha manifestat que es té documentació i constància d’espases d’aquests segles que permeten veure com eren. El departament d’Arqueologia de la Universitat de Lleida ha consolidat i restaurat la paça. També se li han fet radiografies per poder veure el nervi i les seves característiques.





La Seu preveu l’arranjament de la Torre Solsona

21 11 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio seu, 20 novembre 2012)

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell projecta l’arranjament de la Torre Solsona, una de les fortificacions del conjunt defensiu de Castellciutat. La intervenció té un pressupost de 22.000 euros.

L’objectiu de la millora serà consolidar algunes pedres de l’estructura i dur a terme una neteja de la vegetació dels voltants, així com la instal.lació d’una tanca metàl.lica de seguretat. També es preveu substituir l’escala exterior.

La Torre de Solsona, que va exercir un paper destacat en la defensa de la ciutat el 1714, és una torre de defensa aïllada que constitueix l’avançada del castell de Ciutat. Està construïda damunt d’un turó entre Castellciutat i la Seu d’Urgell. Té forma rectangular i abovedada interiorment. La presideix una senyera que es renova cada 11 de Setembre.





26-28 oct: Xerrada i Sortida Guiada dins el cicle “Desenterrant el passat”

24 10 2012

Aquesta setmana, dins del cicle de conferències “Desenterrant el passat. Arqueologia i paisatge a l’Alt Urgell” trobem dues activitats:

 

divendres 26 d’octubre:

Xerrada “el patrimoni arqueològic, cultural i natural com a actiu de desenvolupament local. El projecte Boscos de Ferro a la Vall Farrera”, a càrrec d’Òscar Augé i Martínez, al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, a les 19 h.

 

diumenge 28 d’octubre:

Visita Guiada: “Llegir el paisatge per entendre la història. Visita guiada pel terme d’Arcavell”, a càrrec de Laia Creus i Gispert. La sortida serà des de l‘Estació d’Autobusos de la Seu d’Urgell a les 9 h. Cal portar cotxe propi.





L’Arxiu Gavin troba les restes d’una església romànica a Vilanova de Meià

9 10 2012

PEr a més informació podeu entrar al bloc dels arxivers de Lleida, on hi ha la notícia penjada.





Jornades de Patrimoni a Cerdanya

26 09 2012

Amb ocasió de la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni, el proper cap de setmana 29-30 de setembre, el Grup de Recerca de Cerdanya ha preparat un conjunt d’activitats per posar en coneixement el ric patrimoni de la Cerdanya.

Ds, 29 de setembre, a les 17h, al Museu Cerdà, Conferència: “El bosc de Cerdanya. Patrimoni de moltes generacions de cerdans”, a càrrec de Paco Cano.

Ds, 29 de setembre, a les 18h, al Museu Cerdà, Conferència: “Els conjunts pictòrics de Santa Maria de Mosoll”, a càrrec d’Eva Bras i Sílvia Torres.

Ds, 29 de setembre, a les 19h, al Museu Cerdà, Conferència: “Resseguint la nostra història més antiga. Panorama del patrimoni arqueològic a Cerdanya”, a càrrec de Xavier Oller.

Diu, 30 de setembre, a les 10h, des de la plaça de l’Estació de Puigcerdà, Sortida per anar a veure el patrimoni arquitectònic i arqueològic de la Cerdanya. Duració estimada: 3 hores. Cal vehicle propi. Si plou se suspèn.