Les arrels de Canillo.

28 06 2010
ARTICLE DE PREMSA (A. Doral pel Diari d’Andorra- 28 juny 2010)
L’any 1995 els caps de casa de Canillo van rebre Nostres arrels, llibre que recollia els arbres genealògics de les famílies de la par­ròquia. Una mena de qui és qui a Canillo. El volum, signat per Jordi Alcobé i Marc Casal, està exhaurit.

I el comú es va plantejar tornar-hi. Una reedició, tanmateix, no tenia objecte, més si els interessats ja tenen el seu exemplar. Més interessant va semblar ampliar l’estudi, retrotraure’s en el temps tant com fos possible, i completar-lo aprofitant les dades per oferir una història de la par­ròquia.
Per aconseguir-ho, l’equip de treball s’ha ampliat i s’ha fet pluridisciplinar. Als genealogistes Casal i Alcobé, s’hi han afegit els historiadors Domènec Bascompte i Martí Salvans. I el buidatge dels arxius s’ha remuntat fins al 1100. L’objectiu és arribar fins al mateix fundador de cada casa canillenca.
De moment, la fase de recerca bruta, que en diuen els genealogistes, ja està gairebé completa. Els arbres del 80 per cent de les cases estudiades, que en termes generals es remunten al 1600, ja estan enllestits. “L’estudi quedaria exhaurit, en aquests casos, a expenses que poguessin aparèixer nous arxius privats”, apunta Casal. No obstant això, les dades que se n’extraguessin només aportarien modificacions, detalls.

Una trentena de cases
En total estan estudiant una trentena de cases. La major part, amb orígens al segle XVII. Però en alguns casos la recerca es complica. Perquè certs cognoms ja apareixen en documentació del 1300, en registres transcrits en cartularis o diplomataris (reculls de documentació per segles). Fins i tot, apunten, es pot arribar fins al 1100. Per anar enrere s’hauria de consultar arxius de fora del Principat –cosa no prevista.
De problemes, la feina n’ha portat molts. Un dels més comuns, relata Alcobé, és que “molta gent neix amb un nom i mor amb un altre: per exemple, una dona és batejada Maria Caterina Ana, però ves a saber com li diuen al llarg de la vida i en l’acta de defunció figura aquest nom habitual”. O bé, també molt sovint, alguns infants moren només néixer i al següent germà li tornen a imposar el mateix nom.
I es barregen cognoms amb noms de casa. Les dones perden el seu i moren amb el de casades, o les vídues es tornen a casar i a l’acta de matrimoni utilitzen el cognom del primer espòs. Un altre problema és establir qui pertany a cada casa, perquè els cognoms es repeteixen. Un batibull del qual els genealogistes han de treure l’entrellat. És clar que amb gust pel repte: “Tot el que és investigació té una gran part de vici”, admet Alcobé.

Registres parroquials
I això que la tasca sembla feixuga: ja han revisat mitja dotzena de llibres dels registres parroquials, que existeixen des del 1530, quan el concili de Trento va fixar l’obligatorietat que existissin. Al marge de registres notarials i tot recull documental a què puguin accedir. Per exemple, recorda Casal, als pergamins en què s’esmenten els caps de casa que participaven al consell de la parròquia.  I estan introduint totes les dades en la base de dades. D’aquí sortirà tot el brancam genealògic. De vint generacions.
Aquesta feina de rebuscar en els orígens sol fer-se per encàrrec de cada casa, recorda Bascompte. “Que se’n faci de tot un poble, és força excepcional.”

L’EXPANSIÓ D’ALGUNS COGNOMS

El treball genealògic es completarà amb un estudi per cognoms, una particularitat que presentarà aquest estudi respecte d’altres de similars. És a dir, que els investigadors miraran de resseguir la pista dels cognoms que s’han expandit per Canillo. Els més habituals, apunten, Casal i Torres. Aquest últim, per exemple, el porten catorze famílies. El repte de l’equip és mirar d’esbrinar d’on procedeix. De moment, l’han localitzat al 1716, quan va venir de cal Torres, de Pal. L’home es va casar, va tenir fills i el seu cognom va anar guanyant ter­reny a la parròquia.

Advertisements

Accions

Information




%d bloggers like this: