Caiguda de Visitants a la Farga Rossell (Andorra)

6 02 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. pel Periòdic d’Andorra, 30 gener 2013)

La Farga Rossell s’esllangueix. La rèplica de l’última instal·lació d’aquest tipus que va funcionar en aquest racó de món, inaugurada el 2002 amb l’ambiciós objectiu d’erigir-se en l’eix vertebrador de la Ruta del Ferro, ha perdut 5.000 visitants durant l’últim lustre: el balanç del 2012 presenta unes discretíssimes 7.800 entrades, de llarg –però de molt llarg– el registre més baix des que es va inaugurar i que culmina quatre temporades de caiguda lliure. El punt d’inflexió es va produir el 2008, que va ser també l’any rècord, amb 12.500 turistes. L’any següent la cosa va començar a anar de baixa, amb 10.200, en una tendència que es va confirmar el 2010 (amb 9.00 visitants pelats), i el 2011 (8.800), i que la col·loca com el tercer equipament menys concorregut entre els que depenen del ministeri, només per davant del Museu Postal i de la Casa Rull. Amb la diferència que mentre aquests dos últims han recuperat terreny els últims temps, la Farga Rossell es desagna any rere any.

Unes xifres alarmants que el ministeri atribueix a la ruptura del mànec del martinet, la peça estrella de la Farga perquè és la protagonista de la demostració amb què culmina la visita. El mànec de fusta es va trencar l’octubre del 2011, però no es va poder reparar fins a l’agost següent per la dificultat de trobar un tronc de les dimensions adequades i perquè, quan finalment se’n .va trobar un, es va haver d’esperar un temps perquè s’assequés prou. En resum, 11 mesos en stand by i una conclusió salomònica. «És molt probable que aquest fet hagi contribuït a la davallada dels últims dos anys, tot i que no és possible determinar si n’ha estat la causa principal». És cert que, com recorda el ministeri, els últims anys ha sigut constant el descens del nombre de turistes que visiten el país. Però també ho és que el 2011 va ser el millor curs de l’últim lustre pel que fa als museus del Govern, i que la Farga Rossell va ser l’únic dels equipaments que va perdre visitants en lloc de guanyar-los. I també ho és que els diguem-ne números vermells a la Farga Rossell comencen el 2009, dos anys abans que el martinet fes figa.

Reparat el martinet, l’única intervenció que el ministeri hi preveu és renovar els audiovisuals. Ho va anunciar l’abril passat i la cosa encara s’arrossega. En canvi, no es tocarà el discurs museogràfic: «La recerca al respecte no ha variat i la qualitat és força correcta i avalada tant des del punt de vista educatiu com científic. A més, està preparat per arribar a un ampli ventall de públic», argumenta. Doncs si no s’hi toca res, si no s’hi fa res, si tot es deixa tal com fins ara, els resultats estan clars: des del 2008, la Farga ha perdut un miler de visitants anuals. La pregunta és a partir de quina xifra es considerarà necessiari actuar per revifar unes instal·lacions que fa només cinc anys eren les segones més visitades del país –frec a frec amb el Museu de l’Automòbil– i que, al ritme actual, van camí de fer-li la competència al Museu Postal. Trist destí, la veritat.





El Parc dels Búnkers de Montellà i Martinet

28 01 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Núria Boltà per Viure als Pirineus, 4 gener 2013)

Fa pocs mesos varem parlar d’un encantador equipament sobre l’ecosistema natural de Martinet. Ara li toca el torn a un altre del mateix municipi i de caire completament diferent. El Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà forma part d’una xarxa territorial coneguda com Espais de la Memòria la missió de la qual és la de “vetllar pel coneixement i manteniment de la memòria històrica de Catalunya , com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques”. Ja són molts els municipis catalans que han restaurat i posat a l’abast dels visitants escenaris de la que fou Guerra Civil espanyola. A Montellà- Martinet hi trobem una de les mostres més interessants i inversemblants de defensa fronterera, coneguda com la Línia P (línia de defensa dels Pirineus).

L’any 1943, acabada la Guerra Civil, es va pensar en construir aquesta colossal línia de defensa que abastava tota la serralada pirinenca, des del Cap de Creus fins el País Basc. Es va començar a construir entre el 1943 i 1944 i la intenció era que comptés amb uns 10.000 búnquers. D’aquests refugis n’hi havia de diversos tipus: els que constituïen punts d’artilleria, equipats amb canons; els de combats sota terra, equipats amb metralladores; els d’observació i comunicació que havien d’estar situats en llocs amb bones perspectives per allotjar els comandaments i, encara, els que es trobaven a cel obert per a col·locar-hi les bateries antiaèries. L’any 1948 encara seguien les obres de construcció d’aquesta faraònica línia de defensa i, al 1960, encara se’n feia el manteniment.

Poc després, la Línia P va caure en l’oblit en adonar-se els seus responsables que la funció dissuasòria de barrar el pas a hipotètics enemics havia estat poc menys que ineficaç, extremament cara i sense sentit. En les obres de construcció de la totalitat de la Línia P hi participaren uns 12.000 homes provinents de tot l’Estat, especialment d’origen asturià. Arran d’aquest gran nombre de procedències, a Martinet s’hi varen arribar a celebrar curses de toros per a esbarjo i distracció del personal.

La visita al Parc consta de dues parts. La primera té lloc al Centre de Visitants, espai molt ben equipat on es mostra un audiovisual de 15 minuts de durada que situa l’espectador en el context històric de la Guerra Civil, la Post-Guerra i la II Guerra Mundial.

Una vegada conegut  el context històric, i movent-nos dintre del mateix espai, podrem veure fotografies reals de l’època de la situació d’ocupació del municipi i les seves rodalies així com una posada en escena d’elements bèl·lics preparats per a aquella hipotètica defensa.

La segona part de la visita és a l’exterior, on es troben les diferents modalitats de búnquers, i es fa guiada, durant un quilòmetre, amb personal especialitzat. Abans de començar i per raons de seguretat, es facilita a cada persona un casc i una llanterna. Si algú desitja visitar la totalitat de refugis més allunyats,  se li deixen les claus d’entrada i els visitants ho poden fer pel seu compte.

L’horari d’estiu del Parc dels Búnquers de Montellà-Martinet és de juliol fins l’11 de setembre, de dimarts a diumenge de 10h a 14h i de 16h a 19h. Els dilluns és tancat. Té servei de lavabos , venda de llibres relacionats amb la comarca , alguns productes locals i màquines expenedores de refrescos. El Centre de Visitants compta amb servei de guies que poden atendre els visitants en quatre idiomes. Té rampes d’accés per a persones amb disfuncions físiques però el recorregut a través dels búnquers, no, per raons òbvies de construcció en desnivells de difícil accés. Els grups cal que concertin la visita a l’avançada amb la coordinadora trucant al 648 14 10 70, durant l’horari esmentat. Per arribar-hi, cal travessar el pont que uneix Martinet amb la carretera de Montellà, LV-4055, i a pocs metres del començament de la carretera, veurem el cartell del Parc, a mà dreta





Petits Museus amb Encant: La Fàbrica de Llanes d’Arséguel

21 11 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Núria Boltà per Viure als Pirineus, 21 novembre 2012)

No és la primera vegada que sortim de la comarca de Cerdanya per fer una incursió a un museu no llunyà. Tal vegada, tampoc no serà l’última ja que aquestes petites joies patrimonials pirinenques es mereixen ser conegudes i reconegudes. Tornem, doncs, a l’Alt Urgell, al seu extrem nord-est, per fer un veritable viatge a través del túnel del temps. Us convidem a visitar l’espectacular fàbrica de llanes d’Arsèguel , de titularitat privada, que continua funcionant gràcies a la voluntat d’una família que ha sabut i ha volgut seguir la tradició.

La fàbrica de llanes està ubicada al nucli del pont d’Arsèguel, al costat del riu, com no podia ser d’altra manera tractant-se d’una empresa que necessita els recursos naturals i, en aquest cas, el riu Segre li proporciona la força hidràulica per a funcionar. L’edifici, un cos de quatre plantes, es pot identificar fàcilment des de la carretera N-260.

Un cop us hagin obert la petita porta d’entrada, els vostres ulls i oïda ja no descansaran perquè sereu transportats més d’un centenar d’anys enrere a través d’espais, màquines, turbines, matèria primera, piles de borrissol, ginys meravellosos i, sens dubte, amb la veu experta i còmplice d’alguna de les acollidores dones de la família Isern que us ajudaran a interpretar aquest viatge etnogràfic a través del túnel del temps.

                             

 

Ja des dels seus inicis, es tractava d’una fàbrica amb tots els ets i uts, és a dir, que dins del gran edifici on es treballava la llana, es conserven els tallers de fusteria i ferreria especialitzats en reparar o fabricar qualsevol de les peces i estris de fusta o de ferro que eren imprescindibles perquè la maquinària no parés ni un instant.

Veureu , doncs, un complet i veritable taller de fusteria així com un de ferrer amb tot el necessari per donar solució a qualsevol problema que es pogués presentar inesperadament i que hauria fet impossible o costós anar a cercar la solució lluny de la fàbrica.

Les màquines més antigues de tractar llana tenen més de 200 anys d’història i algunes d’elles, són veritables peces de museu, com una entranyable rentadora de fusta de roure.

Resulta curiosa una cardadora de llana feta de veritables cards de riu on el procés passa per diferents graus d’intensitat: la carda emborradora, la carda repassadora i la carda metxera.

La joia de la fàbrica la constitueix una espectacular màquina de filar, la Mule Jenny, icona de la revolució industrial dissenyada el 1770 essent la d’Arsèguel l’únic exemplar que resta a

Catalunya. Però també és força interessant i instructiu observar la màquina que prepara el fil en troques, el teler per teixir mantes o les diferents qualitats de la llana acabada d’arribar un cop esquilades les ovelles, sense oblidar la visita a la turbina hidràulica i el salt de 10 metres que fa l’aigua després de ser canalitzada durant un quilòmetre i mig.

Anys enrere, era normal que les noies de la contrada, abans de casar-se anessin a treballar-hi per fer-se la dot.

Per sort, la fàbrica de llanes d’Arsèguel encara continua funcionant i a la botigueta de l’entrada s’hi poden adquirir mitjons gruixuts fets a prova del fred pirinenc, o les mantes de pastor i els coneguts tapaboques.

Es pot visitar diàriament entre les 10h i les 14h, els matins, i les 16h i les 20h, les tardes. Els grups nombrosos cal que prèviament truquin al 973 38 40 09 per concertar la visita. L’entrada costa 4€.





Exposició sobre els grans aiguats del 1982

21 11 2012

La riuada del novembre de 1982 han motivat la creació de diverses exposicions:

1- Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (més informació a la nota de premsa)

2- El Museu del Tabac de Sant Julià (en podeu trobar més informació al seu bloc)





17 nov: Inauguració de l’exposició: “Senyús, memòria recuperada”

15 11 2012

 Aquest dissabte 17 de novembre s’inaugura l’exposició “Senyús, la memòria recuperada” que tindrà lloc a les 17 hores a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

L’exposició se centra en un recorregut per la història i la vivència al voltant de Senyús a través de tres manifestacions de la memòria:

– la memòria del sentiment, relacionada amb les expressions de l’enyorança i de les emocions per part de fills del poble així com per part de visitants, estudiosos i excursionistes.

– la memòria personal basada en la presentació de més d’un centenar de fotografies cedides per particulars, antics veïns del poble i els seus descendents i actuals residents.

– la memòria col·lectiva, aquella part del record que es manté perdurable en el temps i compartit de forma oberta i universal gràcies al paper d’institucions de la memòria com arxius i biblioteques i que en el context d’aquesta exposició recupera exemples bibliogràfics i documentals sobre Senyús custodiats en aquests centres culturals.

 La inauguració inclourà la xerrada de Víctor Boix “Senyús, abans i ara” així com la presentació de l’obra poètica de Carme Espluga.





26-28 oct: Xerrada i Sortida Guiada dins el cicle “Desenterrant el passat”

24 10 2012

Aquesta setmana, dins del cicle de conferències “Desenterrant el passat. Arqueologia i paisatge a l’Alt Urgell” trobem dues activitats:

 

divendres 26 d’octubre:

Xerrada “el patrimoni arqueològic, cultural i natural com a actiu de desenvolupament local. El projecte Boscos de Ferro a la Vall Farrera”, a càrrec d’Òscar Augé i Martínez, al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, a les 19 h.

 

diumenge 28 d’octubre:

Visita Guiada: “Llegir el paisatge per entendre la història. Visita guiada pel terme d’Arcavell”, a càrrec de Laia Creus i Gispert. La sortida serà des de l‘Estació d’Autobusos de la Seu d’Urgell a les 9 h. Cal portar cotxe propi.





Cicle de Xerrades i Visites “Desenterrant el Passat”

9 10 2012

Alguns problemes tècnics de la setmana passada no em van permetre fer-vos arribar el programa de xerrades i visites d’aquest cicle. Us l’adjunto avui, tot i que la propera no serà fins al dia 19.