Cantada de Caramelles a la Seu.

26 04 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 21 abril 2011)

Com cada any, el Cor de Caramelles de la Germandat de Sant Sebastià de la Seu d’Urgell, format per 75 cantaires i 10 músics, celebrarà la Pasqua d’aquest 2011 cantant pels carrers de la ciutat els propers dissabte 23 i diumenge 24 d’abril.

Les cantades s’iniciaran dissabte a les 17.30 hores davant l’Ajuntament i es recorreran els carrers del centre històric de la ciutat. El diumenge, a partir de les 9.30 hores, es reprendran les cantades pels carrers de l’Eixample, amb les parades ja tradicionals a la Cooperativa del Cadí i a la Llar de Sant Josep. A la una del migdia, el cor cantarà davant de la Catedral de Santa Maria amb l’Arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i es finalitzarà la festa cantant al Sant Hospital i al Passeig Joan Brudieu.

El repertori d’aquest any 2011 està format pels valsos “Cants de Primavera” (E. Massana), “Caramelles” (Mn. Salvador Ritort), l”‘Havanera del Vallès” (Vicenç Olivé) i la sardana “Les noies de la Seu d’Urgell” (Josep Baró). Segons ha explicat el director del Cor, Lluís Obiols, l’objectiu és recuperar peces d’autors locals i mantenir un repertori propi, des que es van recuperar les caramelles l’any 1986″.

Caramelles infantils

També el Cor de Caramelles de nois i noies de la Seu d’Urgell, format per un centenar d’alumnes de les escoles Albert Vives i Pau Claris, del col·legi La Salle i de l’institut Joan Brudieu, sota la direcció de Rafel Llobet, protagonitzaran aquest dissabte, 23 d’abril, una cantada pels carrers de la ciutat.

La cantada s’iniciarà a les 10 del matí des del centre cívic El Passeig i seguirà pel carrer Major, la plaça del Mercat, la plaça dels Oms, la plaça del Deganat, la plaça de Sant Josep de Calassanç, el passeig Joan Brudieu i acabant novament a la plaça Soldevila. Els cantaires també visitaran la residència del Sant Hospital, la Llar de Sant Josep, el Bisbat d’Urgell i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

El Cor de Caramelles de nois i noies cantaran cinc cançons: Les flors de la primavera, marxa havanera d’Higini Caselles; L’havanera de l’Alt Urgell, de Vicenç Olivé; És la moreneta, sardana d’Antoni Carcellé; el vals La festa de Pasqua, de Josep Voltas Viñas; i Idil.li Primaveral, de Miquel Planella i Gimferrer.

D’altra banda, el Cor de Caramelles de nois i noies protagonitzaran aquest dijous, 21 d’abril, un tercer concert al pati de la Biblioteca de Sant Agustí, a les vuit del vespre. Els cantaires estaran acompanyats per l’Orquestra de Caramelles, formada per alumnes de l’Escola Municipal de Música. La direcció i els arranjaments aniran a càrrec de Rafel Llobet.

Les Caramelles estan organitzades per les AMPES de les escoles Albert Vives i Pau Claris; del col·legi La Salle i de l’institut Joan Brudieu, i compten amb la col·laboració del Pla Educatiu d’Entorn i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

En un altre ordre de coses, les caramelles infantils de la Seu i Castellciutat han editat un CD que recull les seves cançons més representatives. El disc es pot adquirir a les escoles i oficines de turisme de la ciutat al preu de 10 euros.

Anuncis




Per Sant Jordi es feu una Jornada de Portes obertes a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

26 04 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 20 abril 2011)

Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, l’Arxiu Comarcal farà aquest dissabte una jornada de portes obertes en la qual es farà una presentació en 3D de fotografies de la Seu i comarca entre els anys 1900 i 1970.

Dissabte, dia 23 d’abril, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell obrirà les portes a totes aquelles persones que vulguin conèixer i visitar aquest equipament cultural, a través de visites guiades que començaran a les onze del matí, a la una del migdia i a les cinc de la tarda.

Les activitats organitzades consistiran en un recorregut guiat per part dels arxivers a les àrees públiques i privades de la instal·lació i una projecció del vídeo de difusió de les tasques que realitza l’Arxiu Comarcal, acompanyada d’una exposició de documents històrics.

El plat fort de la visita serà una presentació en 3D de fotografies de la Seu i comarca compreses entre el 1900 i el 1970. Es regalarà unes ulleres 3D a tots els assistents.

L’Arxiu Comarcal, situat al Carrer Sant Ermengol, camí de Castellciutat, és un equipament de nova planta inaugurat el juny de 2010, i està dotat de les instal·lacions més avançades per custodiar la documentació històrica i administrativa que aporten tant les institucions de la comarca com les persones particulars que, en definitiva, constitueixen la memòria del nostre país.





Per Sant Jordi Edicions Salòria presentà llibres arreu del Pirineu.

26 04 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Piriensu, 22 abril 2011)

L’activitat literària no està reservada a les grans ciutats, també a les petites localitats pirinenques la cultura es mou. Aquest divendres, dia 22 d’abril, Edicions Salòria presenta algunes de les seves novetats en diferents pobles de l’Alt Urgell. A les 5 de la tarda, a la Guàrdia d’Ares es presenta el conte “Anem a plegar manairons” d’Isidre Domenjó i Carme Invernón. Dos hores més tard, a les 7 de la tarda, a Coll de Nargó es presenta la revista Interpontes i, finalment, a dos quarts de deu de la nit a Tuixent es presenta la novel·la “La soledad encontrada” de Pepa Giménez Arcís.

Les presentacions d’Edicions Salòria continuen aquest dissabte, dia de Sant Jordi, ja que a les 11 del matí, al passeig Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, es presenta el conte “Anem a plegar manairons” i a les 12 del migdia, al Museu Cerdà de Puigcerdà, es presenta l’obra de Mia Botey titulada “Petita flora de Cerdanya i del Parc natural del Cadí Moixeró”.

El mateix dia de Sant Jordi per la tarda al bar de la plaça de Montellà es presenta, a dos quarts de sis de la tarda, el llibre de l’Alfred Pérez-Bastardas titulat “La Cerdanya. Quadern de notes” i a les set de la tarda al centre cívic de Bellver de Cerdanya es presenta “El parlar de Cerdanya” de Manel Figuera.





Estat de la qüestió dels estudis sobre neolític a Andorra.

26 04 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A. Doral pel Diari d’Andorra, 25 abril 2011)

La tasca que tenen ara per ara entre mans els arqueòlegs és determinar quina era la font de subsistència de l’home que al neolític habitava Juberri i el que avui en dia són els jaciments de la Feixa del Moro, el Camp del Colomer i el car­rer Llinàs.

Les evidències apunten preferentment a una capacitat de producció agrícola força important. És el que es dedueix, per exemple, de l’elevada concentració de sitges que s’hi ha descobert. Sitges amb prou capacitat per emmagatzemar una quantitat important d’excedent. A més, dins d’algunes també s’han trobat molins, necessaris per convertir en farina el cereal. Més endavant, amb més estudis, se sabrà quines espècies es conreaven, però de moment ja permet fer-se una idea de l’activitat domèstica existent, de com s’aprofitaven els recursos agrícoles, apunten des del servei de Patrimoni els arqueòlegs Abel Fortó i Àlex Vidal. “A partir de l’estudi dels carbons i les llavors podrem reconstruir tot l’ambient natural en aquesta cronologia, quina era la flora i quins recursos s’explotaven a la vida quotidiana”, indica Fortó.
El panorama que es dibuixa és sensiblement diferent a idees esteses i interpretacions tradicionals, segons les quals les zones interiors i muntanyoses eren eminentment de pastoreig, mentre que l’agricultura, al neolític, es concentrava en àrees com el que ara és el Vallès.

Trencaclosques
Ara bé a mesura que unes incògnites es van resolent, d’altres es plantegen. El trencaclosques que tenen davant seu ara és determinar quin paper hi jugava la ramaderia. Perquè dins d’algunes de les estructures que han documentat existeixen empremtes molt clares que s’hi guardaven animals domèstics: a més de les restes fosilitzades de vegetals, també n’hi ha d’excrements. Una petja que apunta que els animals que es consumien no només eren fruit de les caceres, sinó que hi havia animals domèstics, criats per al consum humà.
Això per una banda. Però hi ha un altre tipus d’indicador que els fa reflexionar: les restes de fauna que haurien d’haver trobat i que encara no han aparegut. Deixalles dels animals que consumien, perquè l’alimentació no era exclusivament vegetal. Les cremaven? O les dipositaven allunyades de la zona que habitaven, per evitar la presència de carronyaires i bèsties atretes per la carn?
De moment, la zona excavada no és prou àmplia per determinar-ho, i és un jaciment que no està delimitat, sinó que es van realitzant excavacions a mesura que noves parcel·les de terreny s’urbanitzen. Però els arqueòlegs albiren un possible paral·lelisme entre la situació al neolític i la que veuen dibuixar-se molt més tard, a l’edat mitjana, a partir dels estudis de l’excavació del temple de Sant Cerni de Canillo, on van aparèixer diversos enterraments l’estiu passat, en aixecar-se el sòl per substituir-lo.
Els estudis antropològics de les restes humanes d’època medieval exhumades al temple de Sant Cerni de Canillo inclouen l’anàlisi de les dentadures i els resultats apunten a un consum de carn bastant elevat. La mateixa conclusió s’extreu de les anàlisis fetes a la resta d’ossamenta: hi ha un isòtop que hi queda fixat i que evidencia una nutrició amb un elevat component animal.
Aquest tipus d’alimentació hauria d’haver deixat darrere seu els ossos dels animals consumits. Però tampoc en aquest cas no han aparegut. Almenys de moment.
Un cop tots els estudis estiguin llestos, els experts podran obtenir una visió completa de com han anat evolucionant els assentaments a les valls d’Andorra, des que aquells homes del neolític es van enfilar a una altura de 1.280 metres per instal·lar-s’hi, en un dels poblaments més alts i de major envergadura en aquest període a tota la zona pirinenca. Segurament a la recerca d’un lloc que fos assolellat durant bona part del dia.

ENTRE BANDA I BANDA DEL PIRINEU

La visió tradicional que la del neolític era una societat tancada, que no es relacionava amb l’exterior, cada cop s’aguanta menys. Com a totes les etapes de la història, els contactes entre banda i banda del Pirineu eren freqüents. La prova són els materials que de vegades es troben en estris i ornaments. Per exemple, a les restes ceràmiques exhumades a Juberri, amb unes nanses molt característiques que no es troben enlloc més de Catalunya, però sí de similars al vessant nord pirinenc. La lectura, en hipòtesi de moment, és que les diferents comunitats es coneixien i hi havia circulació d’idees entre elles.





Properes presentacions de la Revista Interpontes.

19 04 2011

L’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell ens ha fet saber que les dates de les properes presentacions de la publicació “Interpontes: estudis de l’Alt Urgell”, editada per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i per Edicions Salòria amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Presentació a Oliana: dijous 21 d’abril, 18:00 h, Biblioteca Escaler d’Oliana.
Presentació a Coll de Nargó: divendres 22 d’abril, 19:00 h, Oficina d’Informació Turística de Coll de Nargó.

Alhora l’Interpontes també es podrà trobar a la venda al Mercat de la Cultura Rural que se celebrarà els dies 22 i 23 d’abril a Peramola.





La Càtedra Màrius Torres.

19 04 2011

La Càtedra Màrius Torres (CMT) és fruit de la col·laboració entre l’Aula Màrius Torres i la Universitat de Lleida, i és impulsada per un grup de professors del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL i d’altres entitats acadèmiques de Ponent, dedicats a l’estudi de la literatura catalana contemporània i interessats en l’aplicació de les noves tecnologies a la conservació i difusió del patrimoni cultural.

Entre d’altres coses port a terme El Corpus Literari Digital, que és una plataforma virtual que pretén recollir les digitalitzacions dels materials que constitueixen el patrimoni literari contemporani en llengua catalana, especialment del segle xx, per tal de contribuir a la seva preservació i difusió, i de fomentar-ne la investigació.

Per patrimoni literari cal entendre el gruix de documents (escrits, gràfics, sonors i audiovisuals) que testimonien l’existència dels monuments que són les obres literàries, és a dir: autògrafs (manuscrits i mecanoscrits), quaderns de notes i proves d’impressió, edicions originals, publicacions periòdiques, enregistraments amb la veu dels escriptors i enregistraments audiovisuals amb la imatge dels escriptors. Aquesta tipologia de materials determina les cinc seccions de què consta el Corpus: Hemeroteca, Biblioteca, Manuscrits, Fonoteca i Videoteca.

(informació de la web de la Càtedra Màrius Torres)

Us deixo l’enllaç d’aquesta proposta tant interessant per si hi voleu donar un cop d’ull o hi voleu participar.





21 abril: Es presenta el llibre sobre el General Moragues i la fortalesa de Castellciutat.

19 04 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 18 abril 201)

La relació històrica entre Castellciutat i Josep Moragues, heroi de la Guerra de Successió, ha motivat la publicació d’un llibre a càrrec de Josep Albert Planes. Es presentarà aquest dijous a les 8 del vespre a la Sala de la Immaculada.

L’obra es titula El general Moragues i la fortalesa de Castellciutat. La Guerra de Successió a la Seu d’Urgell. La presentació comptarà amb la presència de l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, i les intervencions de Lluís Obiols, de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, i de l’editor Jordi Suades.

Prèviament, cal recordar que aquest dimarts a les 8 del vespre, a la Biblioteca de Sant Agustí, es presenta La primera pràctica, la novetat de l’escriptor urgellenc Albert Villaró per aquest Sant Jordi.