Descobreixen al Pallars Jussà les evidències de vida humana més antigues del Pirineu

6 02 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 5 febrer 2013)

Unes excavacions a la Cova de les Llenes (Pallars Jussà) han permès trobar les evidències de vida humana més antigues del Pirineu. Fins ara es tenia constància de vida fins fa 10.000 anys, però els nous descobriments situen la presència d’homínids a la zona 200.000 anys enrere

Els treballs de recerca els ha dut a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. La importància de les troballes fa pensar que caldrà fer una nova excavació a l’estiu. La investigació inclou restes lítiques, és a dir, eines fabricades pels humans. Per exemple, s’ha trobat bifaços, ascles o nuclis propis dels neandertals, a més de restes òssies d’animals, com l’ós de les cavernes, els lleons cavernaris, hienes, llops o hipopòtams.

Un dels directors del projecte, Edgard Camarós, ha explicat durant una presentació a la Pobla de Segur que “les troballes canvien el coneixement de la història prehistòrica del Pirineu” i “fan replantejar el procés d’excavacions a la zona”. Per això, segons remarca Camarós, “caldrà una excavació sistemàtica”. I hi afegeix: “El descobriment connecta els Pirineus amb el procés evolutiu de l’espècie humana a la resta de Catalunya, l’estat espanyol i Europa”.

Anuncis




La tecnologia en 3D permet reconstruir la prehistòria

28 01 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.D. pel Diari d’Andorra, 26 gener 2013)

Un home a la prehistòria. Imaginem-lo fent una tasca tan quotidiana com és tallar el sílex. La tecnologia 3D i les noves eines informàtiques ens poden explicar amb una precisió inaudita com seia aquell home, si estirava les cames o les posava una sobre l’altra.

Com ho poden saber, i no limitar-se a pressuposar-ho? Doncs gràcies a l’escampall de llaminadures que deixaria al seu voltant: les noves aplicacions permeten reconstruir l’escena en 3D, posant ordre en el caos aparent, amb molt de rigor científic.

Seguim afinant. En una excavació es troben fragments d’una tenalla de ceràmica que es va trencar en època neolítica –fa cosa de 5.000 anys–. Dispersos però en un radi no gaire ample. Les noves tècniques en mans dels arqueòlegs els permeten saber amb molts graus de certesa com es va escampar, si l’aigua va arrossegar els bocins o va ser el fregament dels peus dels humans que els van escampar (pel patró de desgast dels trossos).

Són tècniques d’arqueologia espacial i geoestadística, disciplines que comencen a aplicar professionals com ara l’andorrà Gerard Remolins, arqueòleg que ha passat pel jaciment d’Atapuerca i que ara treballa amb el CSIC (Centro Superior de Investigaciones Científicas espanyol) aplicant aquest mètode de reconstrucció virtual al jaciment de Bòbila Madurell i Can Gambús, situat a prop de Sant Quirze del Vallès i considerat un dels més grans d’època neolítica a l’Europa mediterrània. Una època molt florescent a tot Catalunya i, per extensió, a Andorra.

gerard xerrada
……………………………………….L’arqueòleg Gerard Remolins

Reconstrucció d’un jaciment

Remolins té a Bòbila Madurell el camp perfecte per exposar què poden fer les noves tecnologies per a l’arqueologia: malgrat la importància i extensió del jaciment, ha patit molt al llarg del temps. Primer, perquè des de l’època romana fins a l’edat moderna s’hi va extreure argila; segon, perquè en temps recents es va construir al damunt una gran superfície comercial i es va urbanitzar tota l’àrea. Reconstruir la topografia original en casos com aquest és un repte que es fa més fàcil d’assumir amb els potents algoritmes matemàtics. Es podia fer abans? Sí, dibuixant pedra a pedra, durant mesos, perdent temps i qualitat en el detall, explica Remolins.
A continuació, ressituarà les tombes i es podran buscar patrons: com s’enterrava, a quina cota, amb quina orientació. Quin és l’objectiu final de tot plegat? Desvelar els costums socials: com es vivia i com es moria, rutines i hàbits dels quals no n’ha quedat cap testimoni –documentació escrita–, més enllà de les restes materials que s’han d’interpretar. “Pots saber com seia aquella persona, com organitzava casa seva, trobar pautes personals que es repeteixen i t’expliquen la vida d’una comunitat”, indica Remolins. “Quan érem a la Margineda jo sempre feia la broma que aquella gent devia tenir goteres, perquè hi havia molta filtració d’aigua.” Però “és un acudit”, adverteix. No obstant això, resulta indicatiu que l’arqueologia, tot i ser una ciència social, no exacta, permet cada dia acostar-se més a allò que podria haver estat la vida en altres temps.





He descobert un nou bloc de Patrimoni

18 12 2012

Recentment he descobert aquest bloc que crec que heu de conèixer.

http://postexcavatorix.wordpress.com/, “el racó de l’arqueologia catalana”.

Us el linco al marge dret. Que navegueu de gust!!

 

Quants més serem millor





Ripollès: Micromecenes per recuperar cabanes de pastor

21 11 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: El Ripollès.info, 7 novembre 2012)

El Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, amb l’aprovació de la propietat (la família Ribot de Fontanals de Cerdanya), ha realitzat les darreres setmanes obres per restaurar la cabana doble del Clot de la Fou del pla d’Anyella, un dels elements més importants del patrimoni de la transhumància de la comarca. La iniciativa complementa l’activitat que el juny passat va recuperar el pas de les ovelles pel camí ramader del Lluçanès des d’Alpens a Toses.

Per fer possible els treballs de restauració s’ha comptat amb la col·laboració dels ajuntaments de Ripoll i Toses, del Museu Etnogràfic de Ripoll i del Consell Comarcal del Ripollès. A més, s’ha obert una línia de micromecenatge per finançar l’obra –primer amb els participants a l’activitat del mes de juny- però que encara està obert a tots els ciutadans de la comarca i de fora. El projecte, dirigit pel Centre d’Estudis Comarcals, l’ha executat l’empresa La feixa pedra seca, especialitzada en aquest tipus de patrimoni.

Els treballs encarregats han consistit en consolidar els murs exteriors, la reparació de l’esvoranc detectat en la zona de l’antiga xemeneia i llar de foc i altres treballs de restauració del conjunt. Amb aquest projecte es vol aconseguir donar més anys de vida a una construcció mítica, datada en el seu llindar l’any 1868, i que fou la que van visitar els estudiosos del Grup de Folkloristes de Ripoll el 17 i 18 de juliol de 1923.

Un patrimoni ramader a preservar

El Centre d’Estudis Comarcals fa temps que ha posat sobre la taula l’important patrimoni ramader que cal preservar. Per una banda destaquen els camins ramaders. Al Ripollès arribaven tres importants camins ramaders, el camí ramader de Marina o de l’Empordà (amb els seus ramals), el camí ramader d’Osona i el camí ramader del Lluçanès. Tots tres camins tenen un valor i importància que el fan un patrimoni que cal conservar davant el perill de la seva desaparició per manca d’utilització. L’altre patrimoni a preservar son les cabanes de pastor. Per això, associada a l’activitat del camí ramader s’ha proposat al participants una operació de micromecenatge, per consolidar i mantenir les cabanes històriques del pla d’Anyella.
Més informació i dades per col·laborar amb el projecte





Cicle de Xerrades i Visites “Desenterrant el Passat”

9 10 2012

Alguns problemes tècnics de la setmana passada no em van permetre fer-vos arribar el programa de xerrades i visites d’aquest cicle. Us l’adjunto avui, tot i que la propera no serà fins al dia 19.





Comença el nou cicle de la TRIBUNA D’ARQUEOLOGIA

8 10 2012

Com cada any, els dimecres a les 19 hores al Palau Marc, al peu de les Rambles de Barcelona, es realitzaran les xerrades incloses dins la tribuna d’Arqueologia. Per a tots els que pugueu estar interessats en assistir-hi, us adjunto el tríptic.

Comencen el 31 d’octubre i s’acaben el 19 de juny.





Inauguració de Sant Climent de Talltorta (Bolvir, Cerdanya).

8 08 2012

(Font: Laia Creus i Gispert)

A inicis de juny (coincidint amb la Festa Major de Talltorta) es va inaugurar l’església de Sant Climent de Talltorta que, des de finals del 2008, ha patit tota una sèrie d’actuacions de millora.

Per una banda s’havia d’intervenir en el subsòl per a crear una càmara d’aire que evités que la humitat continués pujant per les parets i malmetés el gran complex de pintures barroques que l’església conserva.

Aprofitant la intervenció arquitectònica es va realitzar una intervenció arqueològica que jo mateixa vaig dirigir i que, entre d’altres coses, va posar al descobert les restes de l’àbsis d’un temple romànic anterior. Les dades arqueològiques vingueres confirmades durant el procés de restauració de les pintures quan, als peus de la nau, aparegueren restes de pintura romànica per sota els nivells de pintura barroca permetent-nos veure que alguns dels murs de l’antiga església es reutilitzaren posteriorment.

Després de la fases d’intervenció arqueològica i arquitectònica es restauraren les pintures, que a partir d’aquest estiu ja es poden visitar. Per la seva banda, les restes de l’àbsis romànic han quedat visibles sota un terra de vidre a la zona de l’actual altar.

Per visitar l’espai haureu de contactar amb l’Ajuntament de Bolvir.

Per a més informació us adjunto l’article que recentment va sortir publicat al nou volum del Ceretània i el tríptic que la Diputació de Girona ha fet sobre el temple i la intervenció realitzada.

Article Ceretània
Portada Tríptic
Revers Tríptic