Endesa participarà en la il.luminació de 14 esglésies araneses.

30 06 2011

NOTÍCA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 29 juny 2011)

La Fundació Endesa i el Conselh Generau d’Aran han firmat un acord de col·laboració per finançar la il·luminació artística exterior del conjunt d’esglésies de la Vall d’Aran. Aquest projecte, que comptarà amb una aportació de més de 66.000 euros, permetrà ressaltar el valor històric i artístic de 14 temples aranesos: Sant Andrèu de Casau, Sant Pèir d’Escunhau, Sant Martin de Torres de Gausac, Sant Fèlix de Vilac, Sant Estèue de Montcorbau, Sant Pèir de Betlan, Santa Maria d’Arties, Sant Llorenç de Mont, Sant Sernilh de Betren, Sant Martin d’Aubèrt, Santa Maria de Vilamòs, Santa Eulària d’Arròs, Santa Eulària d’Unha i la Mare de Déu de la Purificació de Bossòst. La Fundació Endesa, que va rebre a finals de 1999 la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, es va constituir l’abril de 1998 amb l’objectiu d’il·luminar monuments del patrimoni històric i artístic, col·laborar amb el desenvolupament econòmic i social dels països on Endesa està implantada i col·laborar amb els ajuntaments on la companyia té instal·lacions de generació.

Des que es va constituir el 1998, la Fundació ha invertit a Catalunya gairebé 5 milions d’euros en projectes d’il·luminació del patrimoni artísticocultural del Principat i de col·laboració amb ajuntaments on la Companyia té instal·lacions de generació tèrmica.

Entre altres, per exemple, l’any 2001 va il·luminar el monestir de Poblet, a la Conca de Barberà, i l’interior de la catedral de Girona. També a la Vall de Boí, va renovar l’enllumenat de l’església parroquial de Vilaller, la de Sant Climent de Taüll i la del Centre d’Interpretació del Romànic.

En diferents exercicis, la Fundació ha finançat la il·luminació exterior de vuit catedrals (Barcelona, Girona, Nova de Lleida, Vic, Tarragona, Solsona, La Seu d’Urgell i Tortosa), de les parròquies de Santa Maria de Cervera o de Sant Joan Baptista, a Lleida, la de Senet i la de Vilaller, a l’Alta Ribagorça, la d’Avinyonet de Puigventós, a l’Alt Empordà, o l’església de Santa Maria, a Castelló d’Empúries, l’església parroquial de Sant Genís dels Agudells, a Barcelona, el santuari de Torrelles de Foix, a l’Alt Penedès, l’església de Sant Miquel, a Castelló de Farfanya, a la Noguera, el monestir de Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, o la façana de la Passió de la Sagrada Família, a Barcelona.

Així mateix, la Fundació també ha il·luminat nombrosos monuments històrics, com la Casa de la Convalescència de l’Antic Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona -seu de l’Institut d’Estudis Catalans-, la façana i el jardí de la nova seu del patronat i del rectorat de la Fundació Universitat Ramon Llull, situada al monestir de Santa Maria de Valldonzella, també a Barcelona, i el castell de Miravet, a la comarca de la Ribera d’Ebre, o l’exterior del de Montjuïc, a la ciutat comtal.

Finalment, també s’han il·luminat i les sales d’exposicions de la Fundació Miró, a Barcelona, la biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat, la parròquia de l’Assumpció de Suert, a l’Alta Ribagorça, i la il·luminació de la Basílica de Santa Maria de Montserrat i el conjunt exterior del recinte.

Al marge de les actuacions d’enllumenat, també ha restaurat el campanar de la parròquia de Sant Andreu apòstol, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, al Baix Camp, el retaule del Crist de Mijaran, a la Vall d’Aran, i va participar amb l’ajuntament de Barcelona, el 1998, a organitzar l’exposició commemorativa del centenari de Carles Buïgas, l’artífex de les fonts de Montjuïc, o del Parc Güell, a Barcelona, en motiu del 150 aniversari del naixement de l’arquitecte Antoni Gaudí. També ha col·laborat amb l’Institut Català de Tecnologia, amb la Fundació Círculo de Economía i amb l’Ateneu de Barcelona, així com en l’exposició d’Esteve Tarradas Illas, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

La il·luminació del conjunt de les esglésies araneses se suma, per tant, a la llista d’activitats que la Fundació Endesa realitza a Catalunya.





Torisme de la Val d’Aran es promociona a la Televisió de Guipúscoa.

3 05 2011

Torisme Val d’Aran ha contractat una campanya publicitària a la televisió de Guipúscoa amb la finalitat de promocionar la Vall i la seva oferta turística en un dels seus mercats més potents, atesa la proximitat amb el País Basc.

Gipuzkoa Telebista és líder d’audiència en televisió local de la província, amb una programació de qualitat orientada a la informació i el servei. Durant quatre quinzenes, entre els mesos d’abril i novembre, s’emetrà un espot d’un minut de durada, en euskara, quatre vegades al dia.

A més a més, els dimecres i dijous s’oferirà un publireportatge de set minuts de durada en un programa de viatges sobre totes les activitats que es poden fer a Aran





L’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà i els agents rurals col.laboren en el manteniment de barrancs

3 05 2011

L’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà ha col·laborat amb el Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals en el manteniment de barrancs per a la pràctica d’esports com el barranquisme.

La primera actuació que han realitzat conjuntament ha estat la neteja del Barranc de l’Infern, indret molt freqüentat per la pràctica del barranquisme. En aquest barranc s’havien despenyat tres cabres salvatges i el Patronat de Turisme del Pallars va sol·licitar, el passat dia 21, l’ajuda dels Agents Rurals per retirar els animals morts.

L’actuació ha consistit en treure i enterrar les tres cabres que havien caigut al barranc. Els animals presentaven un estat de descomposició avançat.

Des de l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura no es descarta seguir col·laborant amb aquest Cos d’Agents Rurals.





Unesco: confiats però atents amb el Madriu.

28 02 2011
NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.d: pel Diari d’Andorra, 28 febrer 2011)
Portaveus de la Unesco es van mostrar “confiats”, a la vegada que “atents”, sobre com es desenvolupa l’elaboració del pla de gestió de la vall del Madriu-Pedrafita-Claror com a espai declarat Patrimoni de la Humanitat.

En un correu signat per A. Junaid Sorosh-Wali, del World Heritage Center de la Unesco, en resposta a les preguntes del Diari, recorda que “el comitè del patrimoni mundial va demanar a l’Estat que abans del primer de febrer del 2012 hi hagi un informe actualitzat” sobre el pla de gestió de la vall, perquè sigui examinat durant la 36a sessió. És, apunta, el principal punt evocat als informes del comitè. Al marge, indica, “l’Estat [implicat] ha fet molts progressos per remeiar els problemes fins al present”. Per tant, segueixen el procés “confiats i atents alhora”.
El portaveu de la Unesco explica, així mateix, quin és el funcionament exacte dels indicadors, els gràfics on avaluen l’estat de risc que corre un indret de perdre la denominació. I que en el cas del Madriu se situaria a mig camí, segons va recollir el Diari en l’edició del dia 21 passat. Explica que “l’indicador és un algoritme basat en el nombre de vegades que el comitè del patrimoni mundial ha discutit sobre l’estat de conservació d’un lloc al llarg dels 15 últims anys [una per any com a màxim]”.
Així doncs, explica, si el comitè ha deliberat sobre el lloc en qüestió cada any, l’indicador arriba al valor 100. “Això dóna una idea general que hi ha més problemes de conservació amb el lloc”. Mentre que si no ha originat cap discussió, l’indicador es queda a zero, fet que vol dir que tot està en ordre.
En el cas del Madriu, frega el 40. I el nombre de vegades que el comitè ha examinat la situació de la vall és de quatre, recorda. I recalca la reunió del 2010 a Brasília, on es va fixar l’esmentada data límit, d’aquí a un any, per presentar algun resultat tangible.
En aquella sessió, la 34a, el comitè havia “pres nota amb inquietud” dels retards en l’elaboració del pla de gestió.

 

REPORTATGE

Un ull sempre vigilant

Cadascun dels béns que la Unesco admet al seu llistat de Patrimoni Mundial queda sotmès a una estreta vigilància. I no és el del Madriu ni de bon tros l’únic cas en què el procés no avança al ritme marcat o en què es detecten amenaces per al conjunt protegit. L’experiència no és assimilable a l’andorrana, però el parc natural de Doñana, a Andalusia, se situa si fa o no fa al mateix nivell de risc en els indicadors amb què la Unesco assenyala el perill d’arribar a perdre la nominació.
La zona inclosa al llistat des del 1994 –una extensió de 50.000 hectàrees que acull una biodiversitat excepcional– ha hagut de fer front al llarg del temps a riscos d’índole diversa: el projecte de dragatge del Guadalquivir, amb tota la repercussió que tindria sobre la zona humida, situada a l’estuari del riu; el projecte de construcció d’una refineria a Badajoz, que suposaria un increment del trànsit marítim a la zona costera, tan a tocar del parc; o qüestions com l’ordenació dels conreus fora de l’àrea protegida, que afecten les aigües subterrànies.
Tots aquests perills, recorda Rocío Espinosa, directora general d’Espais Naturals de la Junta d’Andalusia, són externs al parc mateix. No obstant això, no fa gaire van rebre la visita d’una comissió de la Unesco, arran de les denúncies que van ser presentades per col·lectius ecologistes. Encara no coneixen els resultats de la visita, explica Espinosa, però sí que “proposaran recomanacions, que sempre són d’utilitat per a la gestió de l’espai”. Consells que “rebem amb gratitud” i que ajuden a “fer-nos més responsables si és possible sobre la gestió i per adoptar les mesures necessàries per resoldre els problemes”.
Fins i tot llocs on els indicadors sempre s’han mantingut a zero, com la bimil·lenària muralla romana de Lugo, han estat sota estricta vigilància. Aquí, tot el procés de declaració (culminat el 2000) va anar rodat perquè els plans urbanístics en vigor ja preveien el nivell adient de protecció del monument, recorda la cap del servei d’arqueologia, Covadonga Carreño. No obstant això, va ser un organisme com l’Icomos qui va denunciar fa un parell d’anys un projecte que no s’adeia gaire amb els valors protegits. Va ser retirat immediatament.
Els rèdits de tenir els deures fets? La declaració va ser la peça clau per promoure la rehabilitació del nucli històric, amb accés a ajuts diversos. “I un augment considerable del nombre de turistes”, afirma l’alcalde, José López Orozco. “Gràcies al fet que la muralla s’ha convertit en símbol per antonomàsia de la ciutat.”





Què passa amb la Vall del Madriu?

21 02 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A. D. pel Diari d’Andorra, 21 febrer 2011)

 

Tothom està al cas de la data límit –febrer del 2012– que la Unesco va fixar perquè ja li fossin presentats resultats de la implementació del pla de gestió de la vall del Madriu-Pedrafita-Claror, declarada patrimoni de la humanitat el 2004.

Però al marge d’aquest avís, una altra advertència penja sobre el Govern i els quatre comuns implicats. El Comitè del Patrimoni Mundial monitoritza com avança el compliment de les seves demandes i amb el resultat elabora un gràfic a partir del qual determina el coeficient d’intensitat de l’amenaça: la que afecta el Madriu ha deixat enrere la zona groga i s’endinsa perillosament en la taronja.
El quadre expressa de manera gràfica si s’estan fent els deures: com més puja la línia i més s’acosta al 100, més alt és el risc que la denominació es perdi. En el seguiment que es fa del bé declarat a Andorra, el recorregut se situa a prop de la meitat de la taula, en una progressió a l’alça pràcticament constant.
La monitorització és una de les tasques que porta a terme el Comitè del Patrimoni Mundial, que avalua com s’acompleixen els seus requeriments i l’estat de conservació dels béns inscrits en les sessions anuals ordinàries. La propera, la trenta-cinquena, està fixada per al juny, del 19 al 29, a Bahrain. És aquest comitè l’encar­­regat, arribat el cas, d’esborrar una denominació de la llista.

Precedents
L’amenaça no és debades. Dos es­pais ja han patit el tràngol d’haver estat esborrats de la llista de llocs declarats patrimoni de la humanitat. El més recent és el cas de la vall d’Elbe, a la ciutat alema­nya de Dresde. Un paratge que va veure retirada la nominació després que es construís un pont de quatre carrils al cor mateix del paisatge cultural. El comitè, reunit a Sevilla el 2009, va considerar que els responsables de la gestió del bé havien fallat a l’hora de conservar “el destacat valor universal” que li havia estat reconegut en el moment de la inscripció en la llista d’indrets protegits de la Unesco.
La vall d’Elbe havia estat inclosa en la relació el 2004, el mateix any que el Madriu.
La retirada, però, no és sempre definitiva. Dresde podia presentar una nova proposta, ja que el comitè va reconèixer que determinades parts del paratge continuaven sent posseïdores dels valors que en van permetre la inclusió en la llista del 2004. No obstant això, advertien en aquell moment, “haurà de ser sota diferents criteris i límits”. És a dir, que no es reconeixerien els 18 quilòmetres originalment protegits.
Anteriorment, el 2007, havia estat el santuari de l’Òrix, a Oman, inscrit el 1994.  La decisió va ser la resposta a l’actuació unilateral del país àrab, que havia reduït en un noranta per cent la superfície protegida, un ecosistema desèrtic únic que albergava l’espècie que li dóna nom, l’antílop òrix.

EXTENSA HISTÒRIA DE DILACIONS

Malgrat la urgència imposada des de la Unesco, l’aprovació del pla de gestió de la vall ha tingut una nova aturada: els quatre comuns implicats i el Govern van decidir dimecres passat fer un parèntesi fins després de les eleccions. Una reunió per decidir ajornar el tema. Novament, en el que és una llarga història de dilacions i continus desacords. Primer entre els mateixos comuns. Ara, entre les administracions locals i la central: als cònsols no els van agradar algunes modificacions proposades al seu pla, especialment per la representativitat exigida per l’executiu.





Els webs turístics de la Vall d’Aran han rebut més de 250.000 visites en 5 mesos.

8 02 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 2 febrer 2011)

El Conselh Generau d’Aran ha fet aquest 2010 una aposta per promoure a l’exterior la neu i la muntanya com a principals atractius de la zona. La difusió turística s’ha fet mitjançant portals web i els resultats han estat molt satisfactoris amb més de 250.000 visites entre l’agost i el desembre, segons el Govern aranès.

La xifra suposa un increment d’un 57% respecte al mateix període del 2009. El canvi dels webs, amb la creació de productes específics, és un dels aspectes que ha ajudat a augmentar el número de visitants. Així ho ha indicat Juan Antonio Serrano, conseller de Turisme, que també ha destacat que els turistes poden visitar tots els pobles de la vall de forma interactiva.

Els webs de la Val d’Aran donen a conèixer tots els aspectes de la zona des de la seva història, la cultura, la flora o la fauna. També és un recull de l’oferta de lleure relacionada amb la neu, el senderisme, la bicicleta de muntanya, el cicloturisme, la gastronomia o el turisme terapèutic. La informació la completa la predicció meteorològica i l’agenda d’activitats.





La Comunitat de Treball dels Pirineus estrena la campanya “L’any dels Pirineus”.

6 01 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 3 de gener de 2011)

La Comunitat de Treball dels Pirineus vol que el 2011 sigui l’Any dels Pirineus. Amb aquest lema s’ha batejat una campanya que, al llarg de tot aquest any que comença, pretén donar un nou impuls tant a la promoció econòmica i turística com al refermament de la identitat i la diversitat de la serralada.

L’Any dels Pirineus espera, segons els seus impulsors, rellançar un conjunt d’actes culturals, esdeveniments esportius i conferències per refermar el protagonisme de la regió no només a les dues bandes de la frontera sinó al conjunt d’Europa.

Entre els actes que s’hi han inclòs, de moment hi ha propostes tan variades com el nomenament d’Escaldes-Engordany com a Capital de la Cultura Catalana, el festival Pirineos Sur a l’Aragó, la cursa ciclista Quebrantahuesos i la competició d’esquí i snowboard Winter Fise, a Peyragudes. En el projecte s’hi han implicat la Unió Europea i els governs de Catalunya, Andorra, Llenguadoc-Rosselló, l’Aragó, Navarra, Euskadi, Migdia-Pirineus i Aquitània.

El Pirineu, al calendari de Descobrir Catalunya

En el mateix àmbit de promoció, el Pirineu també és protagonista del calendari del 2011 que reparteix aquests dies la revista Descobrir Catalunya. La publicació havia arribat a un acord amb la Diputació de Lleida per tal que els paisatges de la demarcació siguin els protagonistes del nou calendari. S’hi ha inclòs, entre d’altres, el romànic de la vall de Boí, el Parc Nacional d’Aigüestortes, la reserva de fauna de Boumort, l’església de Santa Maria d’Unha i les falles del Pirineu.