Acord entre Coll de Nargó i l’Institut Català de Paleontologia

21 11 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 13 novembre 2012)

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l’Ajuntament de Coll de Nargó han signat recentment un acord de col·laboració en el marc de la posada en marxa del Centre Paleoambiental Dinosfera.

Aquest pacte se suma a la llarga història de treball conjunt de les dues organitzacions en la recerca, conservació i difusió del ric patrimoni paleontològic de Coll de Nargó.

El passat mes de juliol el Centre Paleoambiental Dinosfera obria les seves portes. Coll de Nargó inaugurava un nou espai d’exhibicions sobre el patrimoni paleontològic del municipi i la comarca: un nou edifici que acollia també la tornada de la posta d’ous de dinosaure més gran d’Europa.

Per tal d’explicar la importància d’aquesta posta, l’ICP va col·laborar en la preparació d’un conjunt de plafons que expliquen la seva troballa, com es va preparar per a la recerca i exposició, i que n’hem après. A més a més, l’exposició del centre Dinosfera compta amb una selecció de fòssils de la col·lecció Família Duró-Vidal, que inclou exemplars de mamífers del Miocè de la Seu d’Urgell i rodalies, com són rinoceronts o l’èquid extint Hipparion.

En aquesta nova etapa l’ICP assessorarà el Centre Paleoambiental Dinosfera en temes relacionats amb la gestió del centre (merxandatge i botiga, preus i públics), així com també en la creació i millora d’activitats o en la formació de monitors educatius. Com ja fan des de fa anys, col·laboraran estretament en la difusió del patrimoni paleontològic de Coll de Nargó, inclòs el Centre Paleoambiental Dinosfera, i la recerca associada.

Restes amb reconeixement internacional

A Coll de Nargó, a l’entorn de Pinyes, Santolària i Sallent s’ha reconegut més de 400 acumulacions d’ous de dinosaure atribuïdes a titanosaures. Aquestes tres àrees constitueixen el conjunt de postes d’ous de titanosaure més important del món. En concret, de l’entorn de Pinyes s’ha excavat i estudiat la posta d’ous de titanosaure més gran d’Europa, amb 28 ous.

Anuncis




Restes de dinosaures al Pallars Jussà.

1 08 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 12 juliol 2102)

Les restes trobades en un jaciment de Basturs, al Pallars Jussà, retornaran l’estiu vinent al Museu d’Isona un cop siguin restaurades a l’Institut Català de Paleontogia. Les troballes corresponen a un dinosaure d’uns 9 metres de longitud i són les més grans localitzades fins ara als Pirineus. Es tracta de tíbies i fèmurs.

La descoberta la va fer un jove del nucli de Basturs, Pere Galceran, mentre ajudava al seu pare a portar a pasturar el ramat. Des de petit, ha vist com cada estiu excaven a jaciments de prop del seu poble i per aquest motiu va identificar ràpidament la troballa.

El jaciment de dinosaures fossilitzats es coneix com a ”Costa de les Solanes” i és un dels més importants que existeixen a Catalunya, ja que conserva restes dels darrers dinosaures que van viure a Europa, fa entre 65 i 70 milions d’anys, herbívors del grup dels hadrosauris, coneguts com dinosaures amb bec d’ànec.





La posta d’ous de dinosaure més gran d’Europa s’exposa a Nargó.

1 08 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 25 juliol 2012)

La posta d’ous de dinosaure més gran d’Europa s’exposa a Nargó. Des del dimecres 25 juliol es pot visitar al centre Paleoambiental Dinosfera de Coll de Nargó la posta d’ous de dinosaure més gran d’Europa, recuperada al Jaciment de Pinyes. Aquesta posta, de gran rellevància a nivell internacional, aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels dinosaures sauròpodes. L’Institut Català de Paleontolgia (ICP) i el grup ADAU “Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell” van descobrir aquesta niuada l’any 2005. L’extracció del conjunt dels ous, gairebé una trentena, no va ser una tasca fàcil. Les excavacions van començar el 2007, però no va ser fins l’any 2009 que es va poder extreure el conjunt sense malmetre la integritat dels fòssils.

Des d’aquell moment, la posta ha estat dipositada a l’ICP, on primer es van fer els treballs de preparció de la posta, per poder-la estudiar i exposar. Després que els paleontòlegs l’hagin estudiat exhaustivament, i de gairebé dos anys exposada al Museu de l’ICP a Sabadell, aquesta posta torna ara a Coll de Nargó, on es convertirà en punt d’atracció cultural i turística.





Projecte “Terra de Dinosaures” a l’Alt Urgell i el Pallars Jussà.

4 03 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 1 març 2012)

L’Ajuntament de Coll de Nargó treballa en la promoció i la comercialització turística del projecte “Terra de Dinosaures”, que també implica municipis de la mateixa comarca, a més del Pallars Jussà i el Berguedà, que tenen vestigis del Cretaci. L’objectiu és unir esforços per guanyar visitants. D’altra banda, segons publica el butlletí ‘Ara Lleida’, la Sala Límit K-T de Coll de Nargó va rebre més de 5.000 visitants el 2011, un 10% més que l’any anterior.

Segons el projecte, cada municipi que disposa de vestigis del Cretaci s’especialitzarà en un àmbit del seu patrimoni prehistòric i després portarà a terme la promoció conjunta de l’herència dels dinosaures. En el cas de Coll de Nargó, el municipi disposa de diferents infraestructures dedicades als dinosaures i als jaciments d’ous i nius d’aquests animals. Es tracta de la Sala Límit K-T, el Mirador del Cretaci (espai que dóna a conèixer un dels jaciments de fòssils d’ous de dinosaure més importants d’Europa) i l’espai Dino-Terra (un lloc a l’aire lliure utilitzat exclusivament per mostrar restes de fòssils a grups escolars). També es treballa en el Centre d’Interpretació Paleoambiental Dinosfera, un museu sobre els dinosaures.

La proposta de comercialització conjunta preveu que el municipi d’Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà, s’especialitzi en els dinosaures i Fumanya, al Berguedà, en les empremtes. Cal recordar que a Isona hi ha el Museu de la Conca Dellà, obert fa 15 anys, que exposa les troballes dels jaciments paleontològics del Cretaci superior.

El projecte “Terra de Dinosaures” inclou també la creació d’un sender de petit recorregut entre Coll de Nargó i Isona com a Ruta de Dinosaures, integrat a la Xarxa de Senders de Catalunya. Per poder portar a terme l’impuls d’aquesta nova oferta turística conjunta cal la implicació dels gestors dels recursos visitables a cadascun dels municipis, com també del sector de la restauració i de l’hostaleria i les empreses de serveis culturals i turístics de la zona. “Terra de Dinosaures” s’emmarca en la iniciativa europea Leader.

Més visitants a la Sala Límit K-T

La Sala Límit K-T de Coll de Nargó va rebre més de 5.000 visitants l’any 2011, un 10% més que l’any anterior. Entre els visitants destaca el vessant més didàctic dedicat a grups d’escolars. Al museu, obert des del 2005, s’hi exposen les troballes paleontològiques de la zona i s’explica com era el món al final del període del Cretaci, fa 65 milions d’anys, els darrers dinosaures que van habitar la Terra i la causa de la seva extinció.

L’horari d’obertura del museu és dissabtes, d’11 a 13 hores i de 17 a 19 hores, i diumenges i festius, de 10 a 13 hores. Per concertar visites fora d’horari cal trucar al telèfon 973 38 30 48 o al 636 41 76 78.





Descobertes a Isona les restes d’una tortuga que va desaparèixer amb els dinosaures.

4 03 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 24 febrer 2012)

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museu de la Conca Dellà i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publiquen aquesta setmana a la revista ‘Cretaceous Research’ la troballa i descripció d’una nova espècie de tortuga de l’època dels dinosaures.

Aquesta tortuga ha estat batejada amb el nom ‘Polysternon Isonae’, en honor al municipi. Les restes s’han trobat al Barranc de Torrebilles. A diferència d’altres gèneres de tortugues, sembla ser que ‘Polysternon’ es va extingir juntament amb els dinosaures. Les restes consisteixen en desenes de plaques aïllades i dos fragments de closques.

Els investigadors són Josep Marmi, Àngel Luján i Àngel Galboart (ICP) Rodrigo Gaete (MCD) i Violeta Riera i Oriol Oms (UAB). Fins ara es coneixien dues espècies del gènere: ‘Polysternon provinciale’ i ‘Polysternon atlanticum’ (a més d’una possible tercera; ‘Polysternon mechinorum’) distribuïdes únicament al que actualment és el sud de França i la Península ibèrica.

Segons informa l’ACN, es tracta d’animals adaptats a la natació que vivien en aigües dolces, a les zones més profundes de rius i llacs. Concretament, la closca de la nova espècie Polysternon Isonae era ovalada, mesurant uns 50 centímetres de llarg i uns 40 d’ample. Les seves restes es van trobar conservades dins un estrat de gres molt dur que actualment aflora al Barranc de Torrebilles. Aquestes restes es van recuperar durant dues campanyes d’excavació dutes a terme durant els estius dels anys 2008 i 2009.

Fa poc més de 65 milions d’anys, quan va morir l’animal, aquest gres no havia litificat i consistia en una sorra fina que era arrossegada pels corrents fluvials i que va quedar dipositada, juntament amb les restes de les tortugues del Barranc de Torrebilles, al fons d’un d’aquests rius.





Ipcena demana que s’eviti la construcció d’una guixera a la Vall de Tost.

5 08 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Laura Cortés per Viure als Pirineus, 1 agost 2011)


D’esquerra a dreta: el portaveu de l’entitat ecologista Ipcena, Joan Vàzquez; una de les portaveus de l’associació Lo Riu Roig en defensa de la Vall de Tost, Raquel Pubill, i un veí de la vall, Albert Pérez.

Veïns, associacions, i ecologistes han reclamat aquest dilluns a l’administració que rebutgi el projecte de construcció d’una tercera guixera a la vall de Tost (Ribera d’Urgellet, Alt Urgell), presentat per l’empresa Knauf GmbH. Segons les associacions ambientals, el projecte de Knauf posa en perill espècies protegides d’animals i de plantes, a més del jaciment paleontològic més antic de la península ibèrica. També denuncien falsedats en el projecte, com ara que “només viuen dues famílies a la vall quan realment hi ha un centenar de veïns empadronats”. El portaveu de l’entitat ecologista Ipcena, Joan Vàzquez, ha denunciat que “és el projecte més barruer i menys rigorós dels últims 20 anys”.





Coll de Nargó participa en el “GeoloDia” amb una visita guiada al mirador del Cretaci

6 05 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 5 de maig de 2011)

Amb el suggerent títol “Maternitat de Dinosaures”, el Consorci Paleontologia i Entorn organitza aquest diumenge una visita guiada al Mirador del Cretaci, a la vall de Sallent.

L’acte s’integra en l’anomenat GeoloDia, una iniciativa de la Societat Geològica d’Espanya que comprén més de 50 sortides guiades gratuïtes arreu de l’Estat per divulgar el coneixement de l’entorn més proper.

El Mirador del Cretaci, a Coll de Nargó, és un dels pocs jaciments museïtzats del món, on es pot observar in situ vegetació, petjades i ous de dinosaures, així com diferents tipus de roques i estructures geològiques. L’objectiu és introduir el visitant en el món de la recerca de vestigis de dinosaures, a més d’observar, analitzar, identificar i interpretar roques i estructures geològiques.

L’activitat començarà a dos quarts d’onze del matí, que és quan els participants es trobaran a l’església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó. Des d’allà es traslladaran, en cotxes particulars, fins al jaciment, on es distribuiran en quatre grups per conèixer, amb l’ajuda de monitors, els diversos punts d’interès. Aquests són: la tectònica de plaques i la formació dels Pirineus, els ambients sedimentaris, l’entorn de nidificació dels titanosaures i les petjades de dinosaures i restes de vegetació.

Les persones interessades a participar-hi han de fer la reservar al telèfon 973 38 30 48 o a l’adreça de correu electrònic consorci.paleoentorn@gmail.com. Els organitzadors recomanen que es porti calçat de muntanya i provisió d’aigua.