Les Bordes de Nibrós (Parc Natural de l’ALt Pirineu) a l’Espai Terra

5 02 2013

(Font: Equip del Parc Natural de l’Alt Pirineu)

A principis de gener va sortir a l’Espai Terra de TV3 un reportatge sobre les Bordes de Nibrós, al Pallars.
Us en deixo el link per si el voleu veure.





La gran aventura de la Canadenca

28 01 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 3 de desembre de 2013)

El dimarts, 4 de desembre, s’estrenà a TV3 “La gran aventura de La Canadenca” en el programa Sense Ficció. Fa cent anys, la creació de la companyia Barcelona Traction, Light and Power, més coneguda com “La Canadenca”, va ser l’inici de grans canvis a Catalunya. Un enginyer nord-americà, Fred Stark Pearson, va fundar l’empresa a Toronto i va construir les primeres centrals hidroelèctriques al Pirineu, les més grans que s’havien fet mai a Europa. En pocs anys, l’energia elèctrica va arribar a les principals ciutats i a les fàbriques.

Més info: http://www.tv3.cat

Però no va ser gens fàcil. Aquells anys, grans convulsions polítiques, econòmiques i socials van sacsejar el món. Pearson mateix va morir en un vaixell torpedinat al començament de la Primera Guerra Mundial. Tot i així, els seus projectes a Catalunya es van portar a terme i va tenir lloc la segona revolució industrial, una etapa marcada pel progrés econòmic i la prosperitat, però també pels episodis violents i les revolucions socials. Una etapa sense la qual no s’entendria ni la història del segle XX a Catalunya ni la realitat dels nostres dies.

“La gran aventura de La Canadenca” recull la història de les persones que, fa cent anys, van viure en primera fila o des de l’anonimat l’aventura que va portar l’electricitat des de les muntanyes fins a les fàbriques i les ciutats. A través de les vivències de quatre personatges, el documental narra en un to èpic i realista alhora les dues dècades que van des dels primers passos de la Canadenca fins a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Per a les imatges d’arxiu, “La gran aventura de la Canadenca” s’ha nodrit sobretot de les fotografies i les pel•lícules del fons històric d’Endesa, un material d’alta qualitat produït per la mateixa Canadenca o per les empreses filials per deixar constància dels projectes i poder-los mostrar als accionistes i inversors de tot el món, sobretot de Nord-amèrica i d’Europa, que hi van invertir diners però que no van visitar mai Catalunya. El documental també utilitza imatges d’altres arxius, com ara la Filmoteca de Catalunya, la Filmoteca Española i arxius americans i francesos.





Catalunya Central: Volen recuperar la memòria popular enregistrada en video Super 8mm

28 01 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Nació Solsona, 15 gener 2013)

L’Arada engega el projecte “Quaderns de viatge, memòria popular en Super 8 mm” que pretén realitzar una recerca de filmacions dutes a terme entre els anys 60 i 80, amb càmera Super 8 i relacionades amb la cultura popular. El punt de partida consisteix en una clara aposta per la recuperació de pel·lícules super 8 mm —oblidades i deteriorades— per tal reconèixer el seu valor patrimonial i cultural.

L’ARADA es proposa a posar en valor aspectes de la cultura popular a partir de la recuperació i interpretació de pel·lícules filmades a la Catalunya central. Ho farà a través de l’analisi, tan del contingut com de l’intencionalitat, i de la seva evolució, tan temporal com social, finalment, l’evolució tecnològica d’aquest mític i petit format cinematogràfic.

Els objectius venen motivats principalment per la voluntat de conservació i recuperació del patrimoni audiovisual d’alguns municipis de la Catalunya central —Segarra: Biosca i Torà. Sud del Solsonès: Pinell, Llobera, Solsona, Riner, Clariana de Cardener, Pinós i La Molsosa. Anoia: Igualada, Jorba, Copons, Veciana, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Els Prats de Rei, Calaf, Sant Pere Sallavinera, Calonge i Castellfollit. Bages: Cardona, Sant Mateu del Bages, Fonollosa, Aguilar de Segarra, Rajadell, Castellfollit del Boix i Manresa.— i és per això que també es vol promoure la digitalització de pel·lícules Súper 8 mm, a partir de la més moderna tecnologia per a restaurar les pel·lícules (Telecinat (digitalització) de les pel·lícules antigues de Super 8 mm) posant especial èmfasi en aquelles pel·lícules relacionades amb les tradicions locals, recuperant els records i evitant que el pas del temps deteriori les pel·lícules, i escaneig de la imatge de cinema 8 mm, amb qualitat professional preparada per ser visionada i editada en qualsevol plataforma digital o sistema domèstic de DVD. En el procés, es captura cada fotograma directament pel costat de l’emulsió amb òptiques d’alta resolució.

Finalment i com a producte expositiu, es presentarà un documental audiovisual acompanyat d’una exposició gràfica que permeti transmetre els valors esmentats mitjançant l’experiència visual del propi format.

Fins el pròxim 23 de novembre es pot aportar el material a:

L’ARADA, creativitat social.c/ Talamanca, 8 – Manresa
larada.net

O trucar i ho passaran a recollir:938 729 709 — 672 491 223

Per descomptat, es tornaran intactes els materials i les pel·lícules

Correu electrònic: super8@larada.net

Amb el suport de: L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.





27 oct: Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual

26 10 2012

(Font: Arxiu Nacional d’Andorra)

Amb motiu del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, aquest any amb el lema: “La memòria del patrimoni audiovisual? El temps s’acaba”, l’Arxiu Nacional d’Andorra amb el suport de la UNESCO se suma a aquesta celebració amb la producció i difusió d’un audiovisual dedicat a l’època de l’esplendor de Ràdio Andorra. Aquest vídeo titulat L’època daurada de Ràdio Andorra. Anys 50 i 60 de 10 minuts de durada vol donar una pinzellada al moment en què es va construir la ràdio, la tècnica i la potència de l’emissora; recordar a grans trets a tècnics, locutores i locutors; també algun dels programes i de la publicitat que van fer que Andorra es conegués i, que Ràdio Andorra, se sentís per tot Europa… però sobretot vol deixar sentir la veu de les persones del país que en van ser part, de la memòria viva.

Podeu visionar-lo a la web de l’A.N.A. i a la de Ministeri de Cultura d’Andorra.





26-28 oct: III Certamen Internacional de Curtmetratges de Cerdanya

24 10 2012

(Font: Grup de Recerca de Cerdanya)

 

Del 26, 27 i 28 d’octubre, a Puigcerdà, es farà el  III Certamen Internacional de Curtmetratges de Cerdanya, a la sala de convencions del Museu Cerdà. Pots votar-ne el millor!

T’ho perdràs?

Les sessions de projecció tenen l’entrada lliure i gratuïta. A causa de l’aforament de la sala es poden reservar gratuïtament les localitats a film@filmcerdanya.com fins el dia 15 d’octubre. Les sessions són les següents:

Divendres 26 d’octubre:

A les 22 h: SECCIÓ ESPECIAL Projecció dels 11 curtmetratges seleccionats pel jurat que per la seva qualitat i originalitat mereixen ser mencionats.

Dissabte 27 d’octubre:

A les 11,30 h: SESSIÓ INFANTIL.  Curtmetratges de temàtica infantil seleccionats pel jurat.

A les 17 h: SECCIÓ OFICIAL 1. El públic assistent vota tots els premis en directe.

§  A les 21,30 h: SECCIÓ OFICIAL 2. El públic assistent vota tots els premis en directe.

A les 23,30 h: SESSIÓ GOLFA. Curtmetratges de temàtica jove no aptes per a tots els públics. Refrigeri nocturn per tothom.

 

PARTICIPA AL TALLER DE FILMACIÓ QUE HEM PREPARAT COM A NOVETAT D’ENGUANY:

OBJECTIUcurtmetratge! Inscriu-te i filma un curtmetratge de la mà del director i productor César Carrasco Candilejo (ha treballat a Polseres Vermelles i Gran Nord). Destinat a tothom que vulgui formar part del projecte de filmació d’un curtmetratge, ja sigui com a actors o com a tècnics. Descobreix el món del cinema de la mà de la Cerdanya Film Commission. La inscripció inclou el taller i el dinar. Diumenge 28 matí (10-14h) i tarda(16-20h).. El curtmetratge filmat es projectarà al Certamen Internacional de Curtmetratges de Cerdanya. PLACES LIMITADES. Inscripció 30€ a film@filmcerdanya.com o a la web www.filmcerdanya.com

 

Pots trobar tota la informació actualitzada del festival, del taller i la tasca de la Cerdanya Film Commission a

la web: www.filmcerdanya.com  (bilingüe català/castellà)

twitter: www.twitter.com/filmcerdanya

facebook: www.facebook.com/filmcerdanya





PICURT obre la sisena edició amb una cartellera de luxe.

29 06 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 27 juny 2012)

Picurt, la mostra de cinema de muntanya dels Pirineus, va inaugurar-se aquest dimarts als Cinemes Guiu de la Seu d’Urgell amb la projecció d’una autèntica joia cinematogràfica, la pel·lícula “Verd madur” (1960) dirigida per Rafel Gil a partir de la novela de Josep Virós, un drama rural rodat al Pallars Sobirà que retrata la societat tradicional d’un Pirineu agonitzant. Un film que no es va poder estrenar en català a causa de la censura fins l’any 1966, tal i com va explicar la néta de Josep Virós, present a la inauguració de la mostra, juntament amb l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, la directora de la mostra, Montse Guiu, i el director artístic, Albert Galindo, que va presentar tota la programació d’enguany.

Aquesta primera projecció de Picurt 2012 va acabar amb una forta ovació del públic assistent a l’estrena que va elogiar la qualitat d’una pel·lícula que ha estat restaurada a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Per l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, la continuïtat de Picurt i la seva projecció en el moment actual és “un petit miracle fet realitat” i la directora de la mostra, Montse Guiu, es va referir al pas endavant fet per l’organització de Picurt “gràcies a la col·laboració amb institucions, universitats, agents literaris, poètics, gastronòmics i culturals d’arreu del país”.

Tot i la disminució del pressupost, Cultura i Entorn del Pirineu (CEP) ha aconseguit programar a la Seu d’Urgell i Artedó una edició de qualitat i alt nivell amb:

54 audiovisuals de 20 nacionalitats
Ha aconseguit incloure importants novetats
Estrenar un nou espai de projeccions
I convidar intel·lectuals, Perejaume, actors com la Carme Elias, i esportistes, com l’Albert Bosch, de primera fila,
A més d’implicar-hi Blanquerna (Universitat Ramon Llull) amb un curs durant el festival.
Incloure una jornada tècnica amb l’IDAPA centrada en el moviment de l’slow food i amb convidats tan importants com la Fundació Alícia o Pirineos Vivos.
Des de fa temps Andorra té una presència important al Picurt. D’una banda, compta amb la col·laboració de la CNAU i de l’Arxiu Nacional. I, de l’altra, amb audiovisuals com El Pic d’Arcalís (que es podrà veure aquest dimecres) i L’última transhumància, a més de la presència de poetes com Teresa Colom i Arnau Pérez Orobitg.

Picurt s’estructura en tres grans eixos:

1.-Projeccions de cinema,

2.-Sessions teòriques sobre l’audiovisual i la muntanya

3.-I activitats populars sobre la cultura del Pirineu; poesia, art, música, gastronomia…

Un cop més Picurt vol posar l’accent un cop més en la necessitat d’equilibri entre l’home i la natura -la muntanya-. Vol ser una eina de dinamització del territori, cridar l’atenció i sobretot reflexionar sobre la necessitat d’establir una relació d’harmonia amb l’entorn. “Som molt crítics amb l’explotació massiva del territori que vol dur a terme l’habitant del Pirineu que només ho és els caps de setmana. Necessitem un model sostenible entre l’home, la natura il’arquitectura”, afirma Montse Guiu, directora de Picurt.

Per això Picurt es va consolidant més enllà dels dies de la mostra, com un espai de reflexió sobre un nou model de muntanya I de suport a les alternatives sostenibles. Picurt cada cop és més reconegut en l’àmbit pirinenc i té més presència en altres festivals, en publicacions i fòrums de debat.

Aquest dimecres les activitats continuaran amb noves projeccions que trobareu a la web: http://www.picurt2012.com





Galindo i Cristòfol estrenen a Picurt el documental “Climent Olm o Les pedres que parlen”

11 06 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 6 juny 2012)

Si l’any passat van triar un pastor formatger (Home tranquil, formatge artesà), aquest any Albert Galindo i Albert Cristòfol han seguit les passes d’un escultor que treballa en plena natura i que té un projecte monumental que aviat estarà a l’abast del públic. El documental Climent Olm o Les pedres que parlen és el resultat d’aquest seguiment i s’estrenarà l’últim dia del Picurt, la mostra de cinema de muntanya dels Pirineus, el dia 30 de juny a Artedó.

Galindo -com a guionista i director- i Cristòfol -com a realitzador- presenten un documental centrat en una figura molt especial dins el Pirineu: Climent Olm, un artista que ha esculpit 600 pedres de granit creant una obra monumental en plena natura, entre l’Alt Urgell i la Cerdanya, prop de Mussa, pensada per aconseguir una harmonia total entre home i paisatge. El resultat és Rocaviva, un laberint màgic, un conjunt artístic enmig del bosc que oferirà una experiència lúdica i espiritual.“´Es una persona molt coherent, amb una filosofia molt profunda que fa temps que viu en una cabana que ha construït ell mateix -i que no té res de rudimentària- i que aviat donarà a conèixer un projecte espectacular”, afirma Albert Galindo.

La producció pròpia ha estat sempre un dels pilars del Picurt, que també és una finestra oberta a audiovisuals sobre muntanyes de tot el món, a més d’un espai de reflexió sobre el Pirineu i inclou activitats lúdiques i gastronòmiques. “És bàsic seguir produint audiovisual des del Pirineu, difondre la nostra cultura en tots els seus vessants, antropològic, artístic, social”, afirma Montse Guiu, directora de la mostra.

Climent Olm o les pedres que parlen és una producció Aixadafilms i Qucut per a Cultura i Entorn del Pirineu (CEP), l’associació que organitza el Picurt. Té una durada de 25 minuts i parla d’un projecte gestat i realitzat per Olm durant molts anys, ple de simbolisme i poesia: “Estar-se 25 anys vivint en una cabana al bosc i dedicar-se a esculpir pedra tots els dies de l’any és cosa d’inconscients. Aquell tipus d’inconscients que sacrifiquen una vida convencional plena de comoditats i seguretats i trien una vida austera, solitària i marginal. El típic inconscient que dedica tota la vida a treballar per a una comunitat que es permet titllar-lo de sonat. Un inconscient que manté un equilbri perfecte entre la seva obra artística, la natura que l’acull I la seva concepció del món. Us presentem el retrat d’un home veritablement conscient”, conclou Galindo.