Inauguració de l’Exposició ” Recuperem la Muralla de Castellbò”

30 07 2010

L’acte d’inauguració de l’exposició “Recuperació de la muralla de Castellbò”, d’Andreu Canut i Font, organitzada per l’Associació Cultural de la Vila i Vall de Castellbò i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, i que compta amb la col.laboració de l’EMD Vila i Vall de Castellbò i del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, tindrà lloc el proper dissabte 31 de juliol a les 19:00 h. a la Col.legiata de Santa Maria de Castellbò, consistirà en una visita comentada a l’exposició a càrrec del propi autor i en la taula rodona “Viure a Castellbò al segle XXI”.

L’exposició romandrà oberta fins al proper 15 d’agost.

Finalment afegim la notícia que publica Radio Seu el 30 de juliol de 2010.





Opinió: Sobre “L’aeroport de la Seu Urgell” per Climent Guàrdia i “Defensant la Comarca”, per Maria Teresa Albós.

28 07 2010

Buscant notícies a Viure als Pirineus he trobat aquests dos articles d’opinió. El d’en Climent Guàrdia i el de la Maria Teresa Albós, i m’ha semblat interessant enllaçar-vos en el debat.
L’article d’en Climent Guàrdia.
L’article de la Maria Teresa Albós.





Cria de ratpenats al Parc de l’Alt Pirineu

28 07 2010

NOTÍCA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 28 juliol 2010)

Un grup d’investigadors ha trobat per primer cop evidències de cria de ratpenat orellut alpí (Plecotus macrobullaris) a Catalunya. Es tracta d’una espècie en perill d’extinció de la qual només s’havien localitzat alguns individus aïllats al Ripollès la passada tardor. La setmana passada, els investigadors Xavier Puig, David Guixé, Gerard Berengueres i Carles Flaquer van poder capturar, i alliberar posteriorment, femelles lactants d’orellut en prats alpins de la vall de Tor, al terme municipal d’Alins, i la vall d’Estaon, al terme de Vall de Cardós (el Pallars Sobirà) a uns 2.000 metres d’altitud i dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. D’aquesta manera, es confirma l’orellut com a nova espècie de mamífer a Catalunya.

Plecotus macrobullaris. Foto: David Guixé.

La troballa és fruit de la investigació duta a terme dins el marc del conveni establert entre el Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’Associació Galanthus, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i el Museu de Ciències Naturals de Granollers. L’estudi compta amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que finança el seguiment d’espècies de ratpenats en perill d’extinció incloses en el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Fins ara es desconeixia si aquesta espècie de ratpenat, que només viu a gran alçada, entre els 1.500 i els 2.800 metres d’altitud, tenia poblacions estables a Catalunya. La captura i posterior alliberament de femelles lactants confirma que l’espècie compta amb colònies establertes i permet tenir nova informació que permetrà protegir els seus hàbitats de caça. Segons les primeres dades obtingudes, aquesta espècie pot ser un bon indicador de la qualitat dels ecosistemes d’alta muntanya, on la ramaderia extensiva hi juga un paper decisiu.

Els ratpenats són molt beneficiosos per a l’ésser humà, ja que controlen les poblacions d’insectes, sobretot els mosquits i les mosques, depredant-ne tones i tones cada any. A més, són indicadors naturals de la qualitat del nostre entorn. Actualment, la davallada constant de les seves poblacions ha provocat que la major part de les espècies es trobin protegides per la Directiva d’habitats de la Unió Europea, i, concretament, aquesta nova espècie està inclosa dins el Projecte de decret que crea el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya amb la categoria d’“en perill d’extinció”, com l’ós bru, el gall fer i el trencalòs.

Durant el 2011 es preveu ampliar la prospecció d’aquesta espècie al Parc i cercar quins són els llocs que utilitza per criar.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu organitza el dissabte, 7 d’agost, al Parc del Riuet de Sort, la “Nit dels ratpenats” amb tot un seguit d’activitats de descoberta dels ratpenats per a tota la família per promoure’n el coneixement i la protecció. Més informació i inscripcions a www.gencat.cat/parcs.





Ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes

28 07 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Marta Lluvich per Viure als Pirineus, 28 juliol 2010)

El Patronat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha aprovat sol·licitar a la Direcció general del Medi natural l’inici dels tràmits d’ampliació del Parc. Tots els membres del Patronat hi ha votat a favor excepte els representants dels municipis d’Espot, Boí i Vielha, Ajuntaments contraris a l’ampliació del seu municipi, que s’han abstingut. El Patronat no ha aprovat ni un mapa ni un número d’hectàrees i serà Medi Ambient l’encarregat de definir una proposta. La directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, ha dit que es treballarà sobre la proposta inicial de la incorporació de 9.202 hectàrees de zona perifèrica, mentre que la zona perifèrica s’ampliarà a 11.497.

Fotografia relacionada amb la imatge Dos excursionistes caminant al Parc Nacional.

Joaquim Llach, president del Patronat del Parc Nacional, ha dit que la feina del Parc Nacional ha acabat i s’ha mostrat satisfet per haver pogut aprovar donar el vistiplau perquè el Govern faci l’ampliació i defineixi els límits i la proposta definitiva. Llach ha explicat que s’ha definit el procediment a seguir a partir d’ara però no els límits de l’ampliació, feina que haurà de fer el Departament de Medi Ambient. La votació ha estat de 27 vots: 23 favorables, 4 abstencions i cap en contra.

Els Ajuntaments de Boí, Espot i Vielha segueixen sense estar d’acord amb la proposta d’ampliar la zona de Parc en el seu municipi. Tot i això, no s’oposen a ampliar el Parc en d’altres municipis que s’hi mostren favorables. Llach s’ha mostrat partidari de que l’ampliació final sigui la més amplia possible. El president del Patronat ha explicat que “encara hi ha serrells petits i d’altres de més grans a resoldre per arribar a un consens” però ha volgut deixar clar que “tots són salvables” en clara al·lusió a la postura contraria dels Ajuntaments de Boí, Espot i Vielha. Llach ha dit que no renuncia a la incorporació d’aquests municipis durant el procés de negociació.

El Patronat del Parc ha fet durant el ple extraordinari el seu tràmit final per l’ampliació i ara se’n inicia un de complex en el que Medi Ambient haurà de redactar un decret que marqui els límits i hectàrees de l’ampliació per poder ser aprovat. Núria Buenaventura ha explicat que es tornarà a parlar amb tots els propietaris per arribar al màxim consens però si algú es tanca en banda i no hi vol ser no se’l inclourà.

Els ajuntaments implicats en l’ampliació són: Rialp, Vilaller, Naut Aran, Vall de Boí, Alt Àneu, Vielha-Mijaran, Torre de Capdella, Espot, Esterri d’Àneu, Sort, Llavorsi, La Guingueta d’Àneu i Sarroca de Bellera. L’ampliació del Parc Nacional estricte suposa la incorporació 9.202 hectàrees de zona perifèrica, mentre que la zona perifèrica s’ampliarà 11.497 hectàrees sobre Xarxa Natura-2000 que suposaria una superfície de 29.195 hectàrees. Buenaventura ha dit que es treballarà amb aquesta proposta què és l’original. Tot i la voluntat de Medi Ambient per aprovar el decret d’ampliació aquesta legislatura, Buenaventura ha dit que ho veu complicat.





Conferència sobre el Castellot de Bolvir

28 07 2010

NOTA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 28 juliol 2010)

.
.
.
.
La Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà acollirà aquest dijous a les nou del vespre la conferència “El Castellot de Bolvir. Últimes notícies del jaciment iberoceretà”, que dins del cicle de conferències sobre temàtica cerdana organitza el Grup de Recerca de Cerdanya. El jaciment del Castellot presenta unes característiques especials, en ser el primer poblat pròpiament ceretà excavat i per la seva importància a tot el Pirineu, per tal de comprendre qui van ser els primers pobladors estables de la comarca.
Fotografia relacionada amb la imatge Treballs al jaciment de El Castellot de Bolvir. Foto d’arxiu 2009.

La xerrada anirà a càrrec de Jordi Morera, responsable de l’excavació i farà la introducció l’alcalde de Bolvir, en Bartomeu Baqué. Es parlarà de les darreres troballes i interpretacions del jaciment a partir de les excavacions d’enguany.
Comentaris





Nits d’estiu als museus del Comú de la Massana

21 07 2010

per a més informació podeu enllaçar amb la pàgina del diari Més.





Tuixent i Castellbò s’integren a la xarxa de “Pobles amb Encant”

21 07 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 20 juliol 2010)

El president de la Diputació, Jaume Gilabert ha donat a conèixer aquest dimarts en roda de premsa els acords del Consell d’Administració del Patronat en relació amb la concessió d’ajudes econòmiques per un import de 364.000 euros a 73 actuacions destinades a la promoció i a la dinamització turística de les comarques de Lleida mitjançant les tres noves línies d’ajuts creades l’any 2009 pel Patronat i adreçades a pimes (100.000 euros), ens locals (140.000 euros) i a la Xarxa de Pobles amb Encant (190.000 euros). L’acte ha comptat amb la participació del vicepresident i del director del Patronat de Turisme, Josep Cosconera i Àngel Vidal, respectivament.

Gilabert ha explicat que 26 pobles de les comarques de Lleida, han estat subvencionats pel Patronat de Turisme de la Diputació dins del pla d’ajuts destinats a la Xarxa de Pobles amb Encant. D’aquesta relació de pobles, alguns ja formen part de l’associació i d’altres podran optar a formar-hi part. La relació de pobles als quals es convocarà per a optar a integrar-se en l’associació són: Montsonís, Tuixén, Àreu, València d’Àneu, Barruera, Castellbó, Alòs de Balaguer , Verdú, Esterri d’Àneu, Tavascan , Tiurana, Ribelles i Florejacs.

Gilabert ha recordat que la creació de la Xarxa de Pobles amb Encant “és una iniciativa pionera a Catalunya i al conjunt de l’Estat”, que té l’objectiu d’aplegar al voltant d’aquesta nova marca tots aquells municipis que compleixin una sèrie de requisits de qualitat i d’excel·lència turística i que no tinguin més de 1.000 habitants.

De la seva banda, el vicepresident del Patronat de Turisme, Josep Cosconera, ha manifestat que “és la segona vegada que el Patronat de Turisme incideix d’una manera directa en els nostres ajuntaments i en les nostres empreses amb subvencions destinades a la promoció i a la dinamització turística”. Pel que fa a la Xarxa de Pobles amb Encant, ha dit que “volem ressaltar encara més l’encant que per sí mateixos ja tenen molts pobles de la demarcació de Lleida amb la creació d’aquesta iniciativa”.

Cosconera ha declarat que la convocatòria del Patronat de Turisme ha tingut una acceptació i una participació elevades. En total s’han rebut 149 sol·licituds, de les quals 77 s’han presentat per a la Xarxa de Pobles amb Encant, unes altres 48 per part d’ajuntaments, consorcis turístics i entitats municipals descentralitzades i, finalment, 24 per part de petites i mitjanes empreses (pimes). El període de presentació de sol·licituds es va obrir el 20 de març de 2010 i va finalitzar el 16 d’abril de 2010 . L’avaluació i la valoració de tota la documentació presentada ha anat a cura d’una comissió tècnica. El Consell d’Administració del Patronat de Turisme, en la reunió d’aquest dimarts, ha aprovat subvencionar un total de 73 actuacions de les quals 36 corresponen a ens locals, 11 a pimes i 26 per a la Xarxa de Pobles amb Encant.

El director del Patronat de Turisme, Àngel Vidal, ha explicat que després de l’acord del Consell d’Administració es convocarà els municipis que han estat subvencionats i que no formen part de l’Associació de Pobles amb Encant, per explicar-los la finalitat de la Xarxa i la seva potencialitat de promoció. Després, cada població haurà de decidir si vol formar-ne part o no. Vidal ha qualificat els pobles de la xarxa com “les estrelles Michelin” de les Terres de Lleida.

Vidal també s’ha referit a les 36 subvencions concedides a ens locals i que tenen com a objectiu contribuir a la promoció i a la difusió del turisme d’aquests municipis amb la participació en fires i esdeveniments.

Pel que fa a l’apartat de les subvencions destinades a les petites i mitjanes empreses, Vidal ha explicat que han estat subvencionades 11 empreses. Bona part de les ajudes concedides van adreçades a l’adquisició de material per millorar l’oferta complementària dels seus negocis o establiments i a la implementació de noves tecnologies. En aquest sentit, ha especificat que el major nombre d’empreses beneficiades han estat les dedicades a les activitats d’esports d’aventura i en segon lloc als establiments d’allotjament. La mitjana de subvenció per a aquestes 11 empreses ha estat d’uns 3.000 euros.





Arsèguel compleix 35 anys de la Trobada d’Acordeonistes del Pirineu

21 07 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 21 juliol 2010)

Arsèguel viu els dies previs a la tradicional Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, que enguany arriba a la 35a edició amb un programa que ve encapçalat per l’homenatge a Antonio Rivas amb motiu dels seus 25 anys de presència ininterrompuda al festival. D’aquesta manera, l’organització vol premiar la fidelitat d’aquest veterà acordionista colombià i als seus “vallenatos”, els acompanyants Nelson, Kent Biswell i Rubén Vitry “El Chino”.

Fotografia relacionada amb la imatge L’acordionista Antonio Rivas.

Per segon any consecutiu, la Trobada s’espandeix pel territori amb concerts a la Seu d’Urgell (29 de juliol i 8 d’agost), Vilagrassa (3 d’agost), Lleida (4 d’agost), Canillo (5 d’agost) Alp (6 d’agost) i Bolvir (7 d’agost). Seran concerts d’un o dos intèrprets o formacions dels que formen part del cartell d’Arsèguel i entre els quals hi ha el grup Trio Lopes, Vladimir Denissenkov, Raynald Ouellet i Bruno Gendron, El Pont d’Arcalís i Ariondasa.

Els tres dies de concerts a Arsèguel s’obriran el divendres dia 30 de juliol, a les dotze del migdia, amb un concert vermut del grup català Trilla a l’escenari del Parc de l’Església. A les sis de la tarda, al mateix lloc, el torn serà per al grup Marsupialis.

Ja a la nit, a dos quarts d’onze, l’envelat acollirà el concert que aplega intèrprets i formacions del més alt nivell. Així, es podrà escoltar l’acordió cromàtic del moldau Anatol Eremciuc, la concertina cromàtica de l’escocès Simon Thoumir i la guitarra del suec Ian Carr o els acordions diatònics dels catalans Marc del Pino i Blai Casals, a més dels ja citats Raynald Oullet i Bruno Gendrom (Quebec), Vladimir Denissenkov (Ucraïna), Trio Lopes (Portugal) i El Pont d’Arcalís.

Per al dissabte dia 31 hi ha programada una conferència-concert sobre la cúmbia, que anirà a càrrec de l’etnomusicòleg Kent Biswell i de l’acordionista Antonio Rivas. El concert vermut el protagonitzarà el grup Els Astorets del Pirineu. Ja a la tarda, hi haurà dos concerts més a l’escenari del parc de l’Església, el primer dels quals serà exclusivament de dones acordionistes del Pirineu, mentre que el segon anirà a càrrec del grup piemontès Ariondasa.

A les deu de la nit, a l’envelat, arrencarà el tradicional concert de la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, que comptarà amb els músics que hauran actuat divendres, a més a més de diversos acordionistes i grups del Pirineu i de la resta de Catalunya com ara Elías Fernández, Meritxell Gené, Josep Espuga, Josep Garcia “Jaumet de Tuixent”, A Granel, Trementina Folk i La Carpeta.

Els actes a Arsèguel es clouran diumenge dia 1 amb el concert-ball de l’orquestra de les Colònies i els Tallers d’Arsèguel.





Ordino elabora un inventari de construccions tradicionals

21 07 2010

NOTA DE PREMSA (Font: El Periòdic d’Andorra, 27 juny/21 juliol 2010)

El Comú d’Ordino està elaborant un inventari de totes les construccions tradicionals lligades amb l’hàbitat de muntanya, com ara bordes, eres, orris, pletes, etc. El sistema agropastoral de la muntanya que es practicava ha deixat aquestes mostres d’arquitectura per les muntanyes d’Ordino, i ara la intenció del departament de Medi Ambient és inventariar-les i registrar-les per al futur poder fer alguna activitats cultural lligada a aquest tema. En aquest sentit, la cònsol menor, Consol Naudí, ha explicat que es vol avaluar tota la informació per a després poder fer una ruta de connexió entre aquestes construccions i les de la vall de Soulcem i Vicdessós. Naudí ha remarcat la importància d’aquestes construccions, perquè es tracta de llocs on hi ha hagut assentaments humans. Des del Comú es plantegen poder reconstruir alguna d’aquestes construccions, sota les directius de Patrimoni Cultural.





El Romànic més íntim i desconegut

18 07 2010

Aquest és un reportatge publicat a Viure als Pirineus per Ferran Garcia. Us en proporcionem l’enllaç perquè el pogueu llegir íntegre.





Presentació de llibre de Sol Gasch “Contes del Pirineu Català”.

18 07 2010

NOTA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 16 juliol 2010)

La historiadora i escriptora Sol Gasch presenta aquest dissabte, 17 de juliol, a la Seu d’Urgell el seu llibre Contes del Pirineu Català, amb il•lustracions de Begonya Molins i editat per Farell dins de la col•lecció Contes Populars. L’acte tindrà lloc a partir de les vuit del vespre a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

El llibre aplega 29 contes tradicionals del Pirineu, estructurats per temàtiques i personatges. Així, en el primer apartat hi apareixen gegants, dones d’aigua i follets, mentre que els encanteris són els protagonistes del segon bloc. En tercer lloc se situen els dimonis, les bruixes i la por, mentre que els espavilats i els animals configuren els dos darrers capítols. Entre els contes que es poden trobar al llibre hi ha El Joan de l’Ós, El pastor de la Bastida, L’escloper de Meranges, La Fustots o La guilla i el llop.

Sol Gasch (Travesseres, Cerdanya, 1942) és llicenciada en Geografia i Història, ha estat catedràtica d’Història a l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell i actualment exerceix com a professora i tutora a la UNED de la Seu. Co-autora, amb el seu germà Quim, del llibre Contes de Cerdanya, ha publicat també La Cerdanya, els viaranys del romànic, amb fotografies de Ricard Lobo. Ha escrit, amb altres autors, el volum dedicat a la història de l’obra L’Alt Urgell, una visió de conjunt, el qual es troba pendent d’edició. La il•lustradora del llibre, Begonya Molins, és llicenciada en Història de l’Art i titulada en Disseny Gràfic.

Sol Gasch sent una fascinació especial pels contes populars des que li’n van explicar de petita. “De més gran –afegeix-, en vaig llegir molts i ara n’explico i en recullo per escrit per dues raons: la primera, perquè els nens i les nenes tinguin l’oportunitat de fer volar la imaginació mentre escolten un conte i, la segona, per aportar el meu petit granet de sorra a la seva conservació i difusió”.





Les icnites de Camarassa i Abella cauen de la candidatura a Patrimoni Mundial

18 07 2010

ARTICLE DE PREMSA (J. Ballabriga pel diari Segre, 18 juliol 2010)

El pròxim 25 de juliol comença a Brasília la reunió anual del comitè de patrimoni de la Unesco. Entre els projectes que debatran per declarar o no patrimoni mundial hi ha el d’icnites de la península ibèrica, els jaciments paleontològics amb petjades fossilitzades de dinosaures.

La candidatura espanyola, que treballa per aquesta declaració des de fa més de deu anys, ha reduït amb el pas del temps el nombre de jaciments seguint les instruccions dels tècnics de patrimoni de la Unesco. De fet, els primers projectes preveien fins a 256 enclavaments en sis comunitats autònomes.

Tot i això, la candidatura final que es debatrà pròximament a Brasília només ha inclòs 11 jaciments entre els espanyols i els portuguesos. Aquesta dràstica retallada ha deixat fora els dos enclavaments de Lleida que van rebre fa cinc anys la visita d’un grup de tècnics de la Unesco.

Es tracta d’un jaciment d’icnites a Abella de la Conca, al Pallars Jussà, i el de la Massana, un enclavament situat al municipi de Camarasa, a la Noguera. Gemma Hernández, responsable del servei d’Arqueologia i Paleontologia del departament de Cultura de la Generalitat, va confirmar a SEGRE que “la Unesco va emetre informes negatius de la candidatura espanyola perquè resulta de difícil abast una bona gestió de tants jaciments, per això havíem d’elegir”.

Al final, la Generalitat només ha pogut presentar un jaciment per optar a patrimoni mundial, el conjunt de Fumanya, al Berguedà, el més important de Catalunya, amb més de 3.500 icnites de diversos tipus de dinosaure i amb els rastres de petjades més extensos d’Europa.

De totes maneres, Hernández va comentar que “independentment que només un jaciment pugui arribar a aconseguir la declaració, per a la Generalitat els altres enclavaments són igual d’importants i mereixeran el mateix tracte”.





El retaule de Sant Esteve de Bissisarri (Bixessarri) torna al seu emplaçament original.

18 07 2010

ARTICLE DE PREMSA (Diari d’Andorra, 15 juliol 2010)

Set anys després, el retaule de Sant Esteve de Bissisarri –datat del segle XVII i atribuït a Jeroni d’Herèdia– torna al seu emplaçament original, on els tècnics del servei de Patrimoni del Govern acabaran d’instal·lar-lo aquest matí.
Després d’haver-lo sotmès a una restauració i d’haver-se millorat també les condicions de la capella. Durant l’últim any i escaig s’ha pogut veure, no obstant això, formant part de la mostra Andorra, un profund i llarg viatge, a la sala d’exposicions del Govern.
El retaule de Bissisarri va ser retirat de l’església el 2003, per sotmetre’l a una profunda cura de conservació que es va allargar durant un any. La peça presentava força aixecaments de la pintura i pèrdues de policromia. Amb tot, el primordial era traslladar-la a un lloc on sotmetre-la a un procés d’aclimatació a unes condicions ambientals idònies. Després es va fer la fixació dels aixecaments de la pintura, la neteja superficial de l’estructura i l’eliminació del vernís de les taules. A continuació, la reintegració de matèria i pintura allà on faltava. Per últim, una capa de vernís que actua com a protecció final i un tractament anti-insectes preventiu, al revers de l’obra. També s’ha substituït el davant d’altar tèxtil, per una roba en millors condicions però similar a l’original.
Al marge, es va construir una estructura metàl·lica (acer inoxidable), similar a la feta per al retaule de Sant Cristòfol d’Anyós que també va ser recol·locat fa no gaire. L’objectiu és que quedi ben ancorat al mur (darrere l’altar) i que es ventili per la part posterior. La instal·lació definitiva quedarà enllestida aquest matí.

Restauracions anteriors

L’obra, una de les més representatives del període barroc que posseeix el patrimoni andorrà, havia estat objecte d’una restauració anterior: durant la dècada del 1970, a càrrec de Joaquim Sabaté, responsable de treballs de conservació similars a nombroses peces històriques del país. Hi ha poca documentació sobre aquesta intervenció, apunten des de la unitat de restauració de Patrimoni Cultural, però sí saben que el retaule presentava un estat de conservació força deficient. El 1982 hi havien fet treballs de conservació in situ: fixació de la capa pictòrica i certs retocs.
Un cop enllestida la restauració, però, els responsables del servei de Patrimoni van decidir que la peça encara no podia tornar a la capella degut a les deficients condicions en què aquesta es trobava a l’edifici, on entrava una humitat molt poc recomanable per a l’obra artística. Els arranjaments de l’església no van arribar fins al 2008: se’n va fer un drenatge del perímetre exterior i una restauració integral de la coberta. La peça, no obstant això, encara no hi va tornar, perquè va formar part de la mostra al voltant del patrimoni nacional.

AMPLIACIÓ DE LA NOTÍCIA (17 juliol 2010)

altra informació al Diari Mes (16 juliol 2010)

i també a El Periòdic d’Andorra (16 juliol 2010)

Jeroni d’Heredia, autor del retaule de Sant Esteve de Bissesarri, obliga a revisar la datació d’aquesta església.  (A. Luengo, per a El Periòdic d’Andorra, 17 juliol 2010)





Naturlàndia

18 07 2010

OPINIÓ (Laia Creus i Gispert, 18 de juliol de 2010)

El Parc de Naturlàndia continua endavant. Tot i ser un projecte molt discutit sembla que la primera fase de construcció finalitzarà durant el 2011.

Com que és un tema que ens és molt proper per a diversos aspectes, a partir d’ara pretenc fer-ne un seguiment al blog i poder-ne facilitar tots els articles publicats i les divergències despertades.

Esperem que ni la natura ni els municipis dels entorns en surtin perjudicats.

Notícia al Bon Dia de 18 de juliol de 2010





Sobre Memòria Històrica i els Represaliats.

16 07 2010

Tot i que encara és un tema pendent i que els particulars i associacions hi han d’invertir molts esforços, sembla entreveure’s algun esforç per part del Govern Espanyol per anar entrant en el forat negre que de moment és la Guerra Civil i la repressió que comportà. Així, el Ministerio de Cultura del Govern Espanyol ha creat una base de dades a internet amb els noms dels represaliats de la Guerra Civil i el Franquisme; tot i que encara està a mitges creiem que pot ser d’utilitat a algú i per això us facilitem en l’accés a través d’aquest link.





Les inhumacions andorranes d’època medieval.

16 07 2010

ARTICLE DE PREMSA (Font: Joan Antoni Guerrero per al Diari d’Andorra, 11 de juliol de 2010).

Si d’alguna cosa serviran les últimes troballes arqueològiques serà per determinar la manera en què vivien els ancestres dels andorrans d’avui. En els últims anys hi ha hagut diversos descobriments arqueològics que han deixat a la llum tombes, cementiris i necròpolis en diferents parròquies del Principat.
De l’anàlisi d’aquestes tombes se n’extreu la diversitat de rituals funeraris que convivien a Andorra en alguns temps, segons expliquen els experts de Patrimoni Cultural, sorpresos d’aquesta heterogeneïtat de formes d’enterrar els morts.
“A l’alta edat mitjana, entre els segles VII i XII, es detecten diferències importants entre les par­ròquies, en molts aspectes són iguals, però hi ha una tipologia d’enterrament que canvia bastant d’una parròquia a una altra”, comenta Abel Fortó, tècnic del departament de Patrimoni Cultural del Govern, responsable de l’estudi dels jaciments arqueològics que s’han descobert en els últims anys en diferents indrets del país.
A aquesta observació s’hi arriba analitzant la manera en què s’han trobat enterrats els cossos localitzats en diferents jaciments. I, en aquest sentit, Fortó ressalta el fet que hi ha molta diferència malgrat que es tracti d’una mateixa època històrica. “Al camp del Perot a Sant Julià de Lòria, per exemple, hi trobem tombes antropomorfes, mentre que a l’hort de l’església de la Massana no se’n troba ni una d’aquest tipus , i això malgrat que les cronologies són similars”, remarca Fortó, tot incidint en la “variabilitat interna” que es detecta en les “necròpolis cristianes”.
Amb tot, però, Fortó no sabria dir per què existeix aquesta diversitat de formes d’enterrament, tal com ha constatat sobretot després de fer l’estudi de les tombes de l’última excavació realitzada a l’església de Sant Serni de Canillo. “Seria difícil de dir per quina raó hi ha aquesta diversitat, ja que ens faltarien més mostres, però sí constatem que existeixen formes diferents d’enterrament al Principat”, hi afegeix el tècnic.
Els elements que s’han pogut recuperar d’aquestes tombes, sobretot els ossos humans que s’hi han pogut localitzar són fonamentals per a continuar encaixant les diferents peces que han de donar un retrat aproximat d’èpoques remotes a Andorra.

ESTUDIS EN PROCÉS

Fa dues setmanes, els ossos humans de les tombes de l’església de Sant Serni de Canillo van sortir cap a Barcelona per tal de ser examinats en laboratoris de la Universitat de Barcelona. Tal com va avançar el Diari aquesta investigació podria durar uns dos anys, després dels quals es podrà fer una prova de carboni 14 que determini millor la datació de l’últim jaciment trobat.

NOMBROSES TROBALLES EN ELS ÚLTIMS ANYS

L’aparició de tombes i necròpolis ha estat una constant en els últims anys i en diferents indrets del Principat. El 2006 es va confrimar la troballa d’una tomba medieval al centre de Sant Julià que va ajudar a datar jaciments arqueològics que s’havien trobat abans a la mateixa zona, la coneguda com a Camp de Perot. El 2007 es va fer una troballa important pel que fa a restes funeràries. Unes obres al centre de la parròquia de la Massana van permetre deixar al descobert un important cementiri a l’àrea coneguda com a Horts de l’Església amb més de 44 tombes medievals. En aquell jaciment, a més, les tombes eren molt diverses i se’n van comptabilitzar fins a quatre tipologies, segons els tècnics. Abans d’aquest jaciment massanenc hi havia hagut també troballes destacades a Sant Joan de Caselles, Meritxell i Antuix.
La troballa més actual és la que s’ha fet a l’església de Sant Serni de Canillo, on s’han descobert també tombes de diferents tipus i èpoques, dins i fora del santuari, que han reforçat la idea de la diferència d’enterraments que es produïen a Andorra. Actualment, aquestes tombes han quedat visibles després dels treballs fets per Patrimoni Cultural.





Exposició “Juan Bertran. Les primeres fotografies de la Cerdanya i Puigcerdà, 1900-1930”

16 07 2010

L’arxiu Comarcal de la Cerdanya inaugurarà el proper 26 de juliol l’exposició “Juan Bertran. Les primeres fotografies de la Cerdanya i Puigcerdà, 1900-1930” que estarà exposada a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya del 26 de juliol al 30 de setembre.

cartell de l’exposició

Notícia a Ràdio Seu de 29 de juliol de 2010.





Caminades culturals

16 07 2010

El Camí és una ruta social i cultural en procés de creació de forma participativa, per fer a peu i que recorre totes les comarques i illes de parla catalana.

Està pensat per a tots els públics i edats, amb un nivell de dificultat majoritàriament baix, si bé hi ha trams de nivell mig i, fins i tot, algun d’alt. El nivell també se’l pot incrementar cadascú al seu gust incrementant o reduint la llargària de les etapes.

Va enllaçant sobretot els pobles, que és on es troba principalment la realitat social, la cultura, l’art,…

Són les institucions, entitats i veïns de cada municipi i comarca els qui defineixen el seu tram de Camí, els seus continguts i els recursos i serveis que inclou.

És un projecte apartidista i que té tot el país i tota la seva gent com a protagonistes i beneficiaris, a més dels visitants d’altres països. (Font: http://www.elcamí.org)

Així, organitza caminades culturals arreu i actualment té un projecte en marxa a l’Alt Urgell i comarques veïnes. Si en vols tenir més informació entra aquí on en podràs consultar més coses i inscríure-t’hi si t’interessa.





Recuperada l’escultura de la Mare de Déu de les Avellanes i exposició IP30 a Lleida

16 07 2010
.
.
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha exercit el dret de tempteig sobre una escultura del segle XIV procedent del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes que un particular havia posat a la venda en una casa de subhastes a un preu de sortida de 120.000 euros.
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha anunciat avui la compra en l’acte d’inauguració de l’exposició IP30, sobre les restauracions fetes en el patrimoni lleidatà els darrers trenta anys. El conseller Tresserras ha declarat que “els polítics treballem amb recursos públics, i per això hem de ser molt responsables amb les inversions. I aquest és un cas d’inversió sensata i rendible, que té un impacte ja no només de gaudi estètic, sinó que contribueix a engrandir la col·lecció del Museu de Lleida”.
Atès que l’obra està catalogada des de 1991 com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), la Generalitat va comunicar a la casa de subhastes i als propietaris que en compliment del que preveu la Llei del Patrimoni Cultural, calia informar abans a l’Administració que es posava a la venda un bé catalogat. D’aquesta manera s’ha pogut exercir el dret de tempteig, és a dir, adquirir la peça al preu de sortida. Així ho ha anunciat avui el conseller Joan Manuel Tresserras al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, on es dipositarà aquesta escultura atribuïda al mestre Bartomeu de Robió.
L’important col·lecció d’escultura en pedra del segle XIV que posseeix el Museu de Lleida havia convertit aquesta marededéu en un objectiu prioritari per al museu lleidatà, el que ha estat un factor decisiu a l’hora de fer l’adquisició. Des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació s’ha valorat la importància que té la peça dins el discurs expositiu del Museu de Lleida, així com la qualitat i el bon estat de conservació de la mateixa, amb una interessant policromia en la qual destaquen els daurats, blaus, verds i rojos.
Molt probablement, l’escultura, que té unes mesures de 90 x 33 x 24 cm, presidia la sala capitular del monestir de Bellpuig de les Avellanes. Estilísticament, s’inscriu dins la denominada Escola de Lleida, un important taller d’escultura en pedra que va treballar a les comarques de la plana de Lleida coincidint amb l’època de màxim esplendor de la construcció de la Seu Vella. En l’obra, que les últimes investigacions atribueixen al mestre Bartomeu de Robió, Maria apareix dempeus, amb una sostenint el Nen amb el seu braç esquerre.
Al marge del seu valor artístic, l’obra té una innegable força simbòlica, atès que el monestir de les Avellanes és un dels exemples que millor il·lustren les nefastes conseqüències que va tenir la desamortització de Mendizábal per al patrimoni català i que va culminar amb la venda, el 1906, dels sepulcres que integraven el panteó funerari dels comtes d’Urgell, que avui són al Metropolitan Museum de Nova York, a la secció dels Cloisters. La Marededéu de Santa Maria de les Avellanes també va ser venuda a principis del segle XX a un comprador desconegut. Poc temps després, apareix en mans del col·leccionista nord-americà Charles Deering, que la va conservar al seu palau de Sitges –actual Museu Maricel– fins al 1921, data en què va retornar al seu país d’origen amb bona part de la seva col·lecció d’art. Aquesta escultura, però, va romandre a Sitges fins que els hereus de Deering van vendre el palau Maricel. L’obra es trasllada aleshores fins al castell de Tamarit (Tarragona), una altra de les propietats de la família, fins al 1986. En aquesta data, els hereus subhasten el que restava de la col·lecció, a excepció de la Marededéu, que s’entrega a una persona de confiança de la família. Finalment, els hereus d’aquesta també decideixen subhastar-la.
30 anys de restauracions del patrimoni lleidatà
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i la Diputació de Lleida han dut a terme més de 8.000 intervencions en el patrimoni de les Terres de Lleida els darrers trenta anys. En concret, el Departament ha promogut 5.066 restauracions arquitectòniques (564), arqueològiques (2.796) i de béns mobles (1.706). Per la seva banda, la Diputació de Lleida ha promogut un total de 2.810 intervencions en matèria de restauració arquitectònica (2.081), d’excavació arqueològica (479) i de recuperació de béns mobles (250 intervencions). Aquestes són algunes de les xifres que es poden extreure de l’exposició IP30, que avui han inaugurat el conseller Joan Manuel Tresserras i el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert.
A finals de la dècada dels setantes, l’arquitecte Guillem Sàez va organitzar una mostra a l’Institut d’Estudis Ilerdencs en què es posava en valor el patrimoni arquitectònic de les Terres de Lleida. Encara en plena transició, la mostra evidenciava la necessitat d’invertir en aquest patrimoni després de tants anys d’abandó. Aquest és el punt de partida de l’exposició IP30. A partir d’una trentena d’exemples de tot el territori lleidatà es fa balanç d’aquests trenta anys d’intervencions en el patrimoni arquitectònic, arqueològic i bé moble.
Amb una clara voluntat divulgativa, la mostra explica la profunda transformació experimentada pel país en aquestes tres dècades a través d’alguns dels seus elements patrimonials més representatius: la Seu Vella de Lleida, la catedral de la Seu d’Urgell, la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, el jaciment arqueològic d’Iesso, a Guissona; les pintures murals de Santa Maria d’Arties o la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. La tria ha tingut en compte els tres àmbits de l’exposició (arquitectura, arqueologia i bé moble), així com la representativitat de totes les comarques de les Terres de Lleida.
IP30 també recull les més de 40 intervencions que ha fet l’Estat(ministeris de Fomento, Vivienda i Cultura) a les Terres de Lleida durant aquests trenta anys, així com els patrocinis privats (Església, fundacions, obra social de caixes d’estalvis…).
La mostra es podrà veure fins al 28 d’agost a la sala d’exposicions temporals del Museu de Lleida (àmbit dedicat a l’arqueologia i els béns mobles) i a la Biblioteca Pública de Lleida (arquitectura).




Noves incorporacions al fons fotogràfic de la Fundació Claverol

16 07 2010
.
NOTA DE PREMSA (Font: Diari d’Andorra, 7 de juliol de 2010)
.
Des del passat mes de març la Fundació Claverol ja té en propietat noves fotografies originals de Josep Claverol Cirici, pare de Valentí Claverol. Són vuit plaques de vidre en les quals s’hi reprodueixen vistes de Barcelona i Montserrat i que corresponen als anys 30.

La Fundació les va localitzar i recuperar a través d’una sala de subhastes a Barcelona. L’anomenada Col·lecció espanyola de la Fundació Valentí Claverol ha augmentat el seu fons amb vuit plaques de vidre originals de qui fou Josep Claverol, pare de Valentí Claverol. Són imatges de paisatges de Barcelona i Montserrat datades entre el 1930 i el 1932. Segons ha explicat el director general de la Fundació, David Claverol, les plaques originals es van recuperar en una sala de subhastes de Barcelona el passat 11 de març. La persona que tenia en propietat les plaques de vidre fins a la data de la subhasta era un senyor de 82 anys. Feia 30 d’anys que les tenia i les va comprar a l’època a una familiar de Josep Claverol.
El director general de la Fundació ha afirmat que “amb les dades que ens va donar el propietari de les imatges i el seguiment que en vam fer a través de l’arbre genealògic de la família vam poder comprovar la seva autoria”. David Claverol ha explicat que la Fundació té un servei que està alerta dels lots que tenen les cases de subhastes per així poder detectar amb temps si pot haver-hi alguna peça d’interès per al fons de la Fundació.
Les fotos, segons David Claverol, “segueixen les línies de l’autor en d’altres imatges”. Josep Claverol Cirici era un apassionat de la fotografia. L’any 1902 va fer la primera fotografia del Consell General. Vivia a la Seu i les seves imatges eren reproduïdes en postals que després es venien a la mateixa botiga tèxtil que regentava la seva dona. Les fotografies que feia majoritàriament eren paisatges dels seus viatges a cavall, i abunden sobretot per la Seu i els seus entorns. Imatges que formen part de la col·lecció espanyola de la Fundació Valentí Claverol.
David Claverol ha explicat que amb la recuperació d’aquestes plaques originals “seguim amb la política de la Fundació de recuperar el patrimoni de la família que es va perdre, sobretot en el període d’entreguerres amb els múltiples trasllats que es van produir”. El director general ha dit que “les plaques estan intactes, és un pur miracle”.





El fons de l’arquitecte Xavier Pla traspassat a l’Arxiu Nacional d’Andorra.

16 07 2010

NOTA DE PREMSA (Font: Neus Salvà per al El Periòdic d’Andorra, 3 juliol 2010)

El fons documental generat per les creacions de l’arquitecte Xavier Pla va ser transferit, dijous passat, a les dependències de l’Arxiu Nacional d’Andorra. (ANA) En el marc de les actuacions de recuperació de patrimoni cultural, el ministeri encapçalat per Susanna Vela va formalitzar l’acord amb els hereus de Pla i es va fer efectiu el trasllat del fons, dipositat –fins al moment– al Col.legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA). La documentació que va arribar a l’Arxiu està parcialment descrita, digitalitzada i datada, de forma provisional, entre 1927 i 1955. El fons està integrat per dues tipologies diferents de documents. D’una banda, s’han individualitzat 22 carpetes amb els projectes d’arquitectura encarregats tant per institucions públiques com per empreses i privats. Així, entre els papers del fons de Pla hi ha plànols de la casa del Quart d’Ordino, les escoles del Quart de Sispony i Encamp o el cementiri de Pal, a més d’espais com la fàbrica de curtis o l’Hotel La Terrassa. D’altra banda, també hi ha sis carpetes amb un material heterogeni com fotografies, correspondència o fulls de notes.

Per ara, l’Arxiu està efectuant els primers passos de la recepció dels documents, és a dir, està analitzant l’estat de conservació del fons. Encara s’ha de determinar la intervenció que s’haurà de fer, ja que s’ha de tenir en compte l’elevada acidesa del paper. Aquesta característica converteix en els documents en un suport molt vulnerable a la manipulació i l’exposició. “En aquest moment es troba a la secció de restauració, s’ha de valorar quin tractament s’hi fa”, va explicar la tècnica de l’ANA, Lídia Arbués. Quan s’hagi acabat de decidir el camí a seguir, es realitzarà la descripció i indexació del material, així com la catalogació. El fons que fins dijous acollia el COAA va ser la base per a l’elaboració del monogràfic Xavier Pla i Pujol 1906/1996. Escrits, projectes i obres d’arquitectura, publicat el 2005. L’acord servirà per garantir la conservació dels documents generats pel primer arquitecte andorrà amb formació acadèmica, que va fer la seva obra en un període històric, de transició, molt important per Andorra. Segons la tècnica de l’ANA, es pretén tenir els documents a punt per ser examinats pel públic d’aquí uns tres mesos. Encara s’ha de determinar, però, si els usuaris de l’arxiu podran accedir als originals o treballaran amb reproduccions.





El Govern andorrà pretén documentar les festes i tradicions en un llibre

16 07 2010

NOTA DE PREMSA (Font: Núria Salvà per al El Periòdic d’Andorra, 2 de juliol de 2010)

El divendres passat, 25 de juny, es feia pública la llista de festes i tradicions que s’havia decidit protegir com a béns immaterials dins l’Inventari General de Patrimoni Cultural. Ara, però, la feina continua. La catalogació implica molta més feina. Els elements englobats en aquesta resse- nya s’han de protegir per tres bandes D’entrada, se n’ha de fer una documentació exhaustiva. A més, s’intentarà donar suport, ja sigui econòmicament o logística, a les entitats que tirin endavant aquestes iniciatives. Per últim, també es té la intenció de promocionar els esdeveniments per donar-los més visibilitat. L’objectiu de Patrimoni és documentar les festes per acabar fent un estudi que, finalment, podria adquirir forma de llibre. La qüestió està encara en fase embrionària i molt pendent de recursos econòmics. D’entrada està clar que es durà a terme una recerca històrica sobre cada acte. Es buscarà com es va iniciar i com s’ha anat transformant al llarg dels anys. A més, està previst que s’en faci una descripció i una anàlisi antropològica que farà referència a com s’estructura i a quines repercussions té en la localitat on s’organitza. Per fer aquesta feina, però, es pretén comptar amb experts contractats ad hoc, ja que cada esdeveniment té unes característiques diverses. “La fira de bestiar de Canillo tindrà els orígens en un vessant més econòmic que no pas el carnaval d’Encamp”, van exemplificar des de Govern. La qüestió però, encara no té una data d’inici ni un termini final, ja que la conjuntura pressupostària limita les perspectives de futur. De tota manera, la idea dels responsables és protegir els actes perquè no desapareguin. Així, està previst recolzar –encara falta definir de quina manera– les entitats que les tiren endavant, però no intervenir en els esdeveniments. “Si evolucionen, no passa res. Tenim clar que són unes activitats dinàmiques i és probable que vagin canviant”, van afirmar els experts.





Més informació sobre Sant Serni de Canillo

16 07 2010

NOTA DE PREMSA (Font: El Periòdic d’Andorra, 2 de juliol de 2010)

Els arqueòlegs de Patrimoni Cultural van destacar, ahir, que els resultats definitius del jaciment podran permetre datar l’antiguitat del poble de Canillo i fer la seqüència evolutiva, ja que la documentació escrita de què es disposa de l’època medieval d’aquesta població és gairebé nul.la. Els responsables i tècnics de la Unitat de Recerca del Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra van fer aquestes afirmacions en el marc de la presentació pública dels primers resultats sobre les troballes arqueològiques de l’església de Sant Serni de Canillo. De la mà de Miquel Àngel Gil i Abel Fortó, els assistents es van poder endinsar en les activitats realitzades al temple. A més, els nous estudis ajuden a definir cinc fases no cronològiques sinó pertanyents a les diverses remodelacions. La primera de totes fa referència a quan la zona de Sant Serni sols era un cementiri i un petit camí. Llavors –entre els segles VIII i XIII– es va construir una primera església que tenia una particularitat: un pòrtic. En la tercera fase de reestructuració, aquest espai es va utilitzar com a mausoleu. Aquesta construcció és única a Andorra i molt poc freqüent fora del Principat, una zona d’enter- rament restringida a persones de gran rellevància sociopolítica i econòmica de Canillo, que fins i tot podria tractar-se de la família que va permetre la construcció de l’església. Entre els segles XIII i XVI, aquest espai es va omplir de terra, i se’n va perdre la pista de tal manera que va acabar oblidat. A més, els habitants de l’època habiliten com a cementiri l’oest del terreny. Aquesta estructura s’amplia i, fins i tot, s’hi constitueix una capella amb enterraments a l’interior. Finalment, el 1768 es construeix la nova església, que va acollir les excavacions des del novembre de l’any passat fins al març d’aquest any. A més, el públic que es va aplegar al temple va poder gaudir d’un petit documental de 12 minuts realitzat durant les excavacions. Segons va informar Fortó, les filmacions passaran a formar part del dia a dia de les intervencions al Principat. Tot i que aquestes cintes encara no s’hagin d’editar expressament per a la difusió i tampoc disposin d’una veu en off que relati els esdeveniments, els responsables no descarten fer-hi un rentat de cara per convertir-les en curtmetratges documentals. Aquests enregistraments volen donar a conèixer com es treballa i deixar un testimoni per les generacions futures.





Commemoren el Mil·lenari de la consagració de Sant Ermengol

7 07 2010

ARTICLE DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus. 06 juliol 2010)

Una exposició itinerant sobre el Bisbe Ermengol, activitats acadèmiques sobre el seu temps i una trobada internacional de persones que portin per nom o per cognom Ermengol seran les activitats més importants per commemorar el mil·lenari de la consagració com a Bisbe de Sant Ermengol. L’arquebisbe de la Seu, Joan Enric Vives, ha destacat durant l’acte de presentació dels actes commemoratius que ha tingut lloc aquest dimarts al claustre de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, que és un any ple d’activitats per a recordar “una figura senyera” i “clau” en la fundació de la Catalunya “potent” de l’edat mitjana i l’ha comparat amb importància amb l’abat Oliva.

Per la seva part, l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha destacat “la triple” figura de Sant Ermengol com a home de fe, polític i constructor d’importants infraestructures.

Sota el títol de “Ermengaudus: El Bisbe Sant Ermengol” s’amaga l’exposició que repassa la vida i obra del Bisbe: un arbre genealògic; imatges del seu poble de naixement, Aiguatèbia; reproduccions de documents com la reforma canònica, el seu testament de 1035 o de l’inici del culte com a Sant de 1044; imatges de les seves obres i infraestructures; i la història de la representació del Retaule de Sant Ermengol escrit per Esteve Albert als anys 50. L’exposició Ermengaudus serà itinerant i, durant l’any que durà la celebració del mil·lenari, visitarà espais claus en la vida de Sant Ermengol, com el Pont de Bar, Ivorra, Tiurana, Organyà o Guissona.

La part més acadèmica l’encapçalarà la presentació del llibre Bisbe Ermengol a càrrec de mossèn Benigne Marquès i que segons ha dit l’arquebisbe Vives és ‘l’obra més completa’ que s’ha escrit sobre la vida de Sant Ermengol.

L’alcalde de la Seu ha destacat que la part “més festiva” de les celebracions serà la trobada d’Ermengols que es farà a la Seu coincidint amb la festa major.

Sant Ermengol fou nomenat Bisbe l’any 1010, fill dels vescomtes de Conflent, fou ordenat a la catedral de Santa Maria d’Urgell. Fou un dels personatges més influents dels comtats cristians que més tard es fondrien en un país, Catalunya. Bisbe reformador, constructor de ponts i de camins, fou un home del seu temps al servei de la gent i de l’església. La seva tràgica mort al Pont de Bar, durant una visita d’obres, va consolidar la seva fama i va envoltar la seva figura d’una aurèola de santedat. Explica la llegenda, que el cos de Sant Ermengol, fou arrossegat per les aigües del riu Segre, i que en passar per la Seu les campanes de la catedral van repicar per avisar a la població del tràgic succés.

Coincidint amb l’any Ermengol la representació del Retaule de Sant Ermengol també incorporarà novetats, la més destacada, la representació de quadres inèdits, escrits per Esteve Albert, que es van començar a assajar als anys 60, però que mai han estat representats. El Retaule de Sant Ermengol és una obra medieval, en vers, sobre un text literari d’Esteve Albert, que es va començar a representar l’any 1957, on s’evoca de manera plàstica uns fragments de la vida de Sant Ermengol.

L’ajuntament de la Seu ha començat enguany, també coincidint amb les celebracions del mil·lenari de la consagració, la construcció de l’Espai Ermengol. Un centre d’acollida turística relacionat amb un programa de la Generalitat anomenat ‘Rutes Comtals’. Un espai per a una gran exposició del producte estrella de la ciutat, el formatge. I una tercera planta on hi haurà una exposició que recordarà la figura del Bisbe Ermengol.

Batalla ha dit que la vida i obra de Sant Ermengol servirà també per a promocionar la ciutat i per donar a conèixer els actius turístics de la Seu.

altra informació a La Vanguardia.





Web de l’exposició “L’altre Olimp”

2 07 2010

LLOC WEB (a www.patrimoni.gencat.cat)

Altars de marbre que expliquen tot un món

Un lloc de trobada i no pas una frontera; una línia que afavoreix el mestissatge ètnic i cultural entre tres móns: l’iber, el gal i el romà. Aquest va ser el paper fonamental que van tenir els Pirineus a l’antiguitat i és, aquests dies, el fil conductor de l’exposició L’altre Olimp que es podia visitar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) fins al 16 de maig, però que ens ha deixat una web i un recull fotogràfic que pots consultar des d’aquí

Una societat poc coneguda

Les ares votives o, el que és el mateix, els antics altars tallats en marbre que servien per invocar el favor dels déus, són els protagonistes principals de la mostra. A través d’ells s’explica la religió però també l’economia i la forma de vida d’una societat sovint poc coneguda.

Organitzada pel MNAT i el Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, la mostra té el seu origen en una exposició anterior: “Marbres, hommes et dieux. Vestiges antiques des Pyrénées centrales” que el Musée Saint-Raymond va presentar a Toulouse entre juliol de 2008 i març de 2009.

Ara, la rica col·lecció d’ares votives d’aquest museu arriba a Tarragona ampliada i complementada amb peces provinents dels dos costats dels Pirineus. I amb l’objectiu de reflexionar sobre la importància històrica d’aquest territori.

a la recerca del favor dels déus

Els altars tallats de marbre són molt nombrosos al Pirineu central, sobretot a causa de la proximitat de les pedreres d’on s’extreia aquest material. Aquestes peces arqueològiques ens permeten descobrir els déus i les deesses que veneraven els antics habitants de les muntanyes. I, al mateix temps, conèixer millor una població que va fusionar les tradicions locals amb una cultura nouvinguda: la llatina.

Els textos dels altars votius són una important font d’informació: ens parlen d’una part de la població que tenia accés a l’escriptura i a la llengua llatina per adreçar-se als déus i ens dóna algunes pistes sobre l’entorn econòmic dels fidels com per exemple  el seu estatus, la seva funció i els noms dels déus dels quals buscaven la protecció.

Un recorregut apassionant a través d’un centenar de peces. Set àmbits temàtics que ens acosten a la societat, l’economia i la religió d’un món tan proper com desconegut.





Canillo: Els ossos humans de Sant Serni s’examinaran a fora

2 07 2010

ARTICLE DE PREMSA (Font: Diari d’Andorra. 2 juliol 2010)

Mostres dels 40 cossos humans trobats en l’excavació arqueològica de l’església de Sant Serni de Canillo han sortit aquesta setmana d’Andorra cap a un laboratori de la Universitat de Barcelona (UB) on seran examinades detalladament, va informar ahir el tècnic de Patrimoni Cultural Abel Fortó.
Aquest delicat examen, que tot just ara començarà, ha de permetre determinar molts aspectes, no tan sols dels morts, sinó també de les èpoques en les quals van viure. Ara bé, per a les proves de datació, més concretes i infal·libes, les del carboni 14 –també molt cares–, s’haurà d’esperar d’aquí a dos anys, va asse-nyalar Fortó.
No es poden fer de moment perquè s’han de realitzar a partir de les restes òssies i cal esperar que finalitzi primer l’estudi de la UB. Tot i així, “alguna datació es podrà fer abans, a partir d’alguna fusta, però de moment l’estudi prioritari és el dels individus”, va explicar Fortó. S’ha de determinar el retrat antropomòrfic de cadascun dels cossos, “per conèixer les patologies que tenien i que van quedar clavades a l’estructura òssia, com pot ser l’artrosi, molt comú; la dentadura ens donarà una idea de l’alimentació”, hi va afegir el tècnic.

Cronologia àmplia
El fet interessant, segons Fortó, és que els cossos pertanyen a èpoques molt diverses. “El conjunt de morts té una cronologia molt àmplia –va dir– i això significa que el seu estudi ens donarà unes directrius de l’evolució històrica, ens aportarà nous indicis i informació que ara no tenim.” Es pot arribar a nivells de concreció importants de manera que es pugui acabar determinant, per exemple, quina era l’estructura social a la parròquia, d’acord amb les diferències que puguin existir entre els cossos enterrats a l’interior del temple, a qui es pressuposa en una posició més elevada pel que fa a la jerarquia social, i els que eren enterrats a l’exterior. Això sí, adverteix l’estudiós que, qualsevol reconstrucció que es faci de l’estil de vida dels canillencs de l’època a partir de les dades objectives que aportin les anàlisis forma part del “terreny de les hipòtesis”.
Els resultats preliminars de l’excavació arqueològica a Sant Serni van ser exposats ahir en un acte organitzat pel comú de Canillo, per part dels responsables de Patrimoni als veïns que, durant mesos, han vist alterat el dia a dia del santuari i que, a més, l’han retrobat amb un nou terra de vidre i diverses restes arqueològiques a la vista. A l’acte s’hi va projectar un vídeo amb imatges de diversos moments de l’excavació. Isabel de la Parte, responsable de Patrimoni Cultural, va comentar que el vídeo “és un resum dels treballs que mostren quina és la magnitud de l’excavació”. De la Parte va assenyalar que a partir d’ara s’intentarà tenir aquest registre fílmic per documentar operacions d’aquest tipus i que després es podran fer servir com a “eina de difusió”. Sobre aquestes filmacions Abel Fortó hi va afegir que es tracta d’un material molt útil “per enregistrar moments diferents dels treballs i posteriorment veure els contrastos”. Segons va dir, la filmació d’excavacions arqueològiques “no és tan habitual” i va considerar que, en el futur, poden ser d’utilitat als arqueòlegs posteriors.

Delimitació de fases
Una altra de les novetats del procés d’estudi de l’excavació de Sant Serni és que les fases temporals del jaciment s’han pogut delimitar millor, i se n’han establert cinc entre els segles VIII i XVIII, explica Fortó. La primera engloba la zona de la necròpolis cristiana; la segona, l’edifici de la primitiva església; la tercera fase és la que inclou la zona porticada que se li adossa al temple, que es converteix en mausoleu, actiu fins al segle XIII; en la quarta fase, del XIII al XVI, es deixa d’usar el mausoleu i segueix actiu el pòrtic, i, en la cinquena fase, a partir del XVI, el pòrtic es desmunta.