Lech Walesa visitarà el Pallars Sobirà.

12 08 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 10 agost 2012)

El Premi Nobel de la Pau i ex president de la República de Polònia, Lech Walesa, visitarà el Pallars Sobirà aquest dimarts vinent. Walesa farà un recorregut per la comarca, que inclourà visites a la presó-museu “Camí de la Llibertat” de Sort, que rememora les xarxes d’evasió de la II Guerra Mundial al Pirineu.

L’exlíder de sindicat Solidarnosc també coneixerà la zona de les Bordes de Perosa, confluència de camins transfronterers que comuniquen l’Arieja amb el Pallars Sobirà, i participarà en un acte a l’Ajuntament de Rialp. La visita es completarà amb l’assistència a un concert del Festival de Música de la població pallaresa.

Walesa estarà acompanyat pel polític i professor israelià Weiss Shevah, president de la institució en memòria de les víctimes de l’Holocaust. Els acompanyaran l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol; l’eurodiputat Ramon Tremosa; el president de Memorial Democràtic, Josep Calvet, i el president del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Agustí López.

Lech Walesa (Popowo, 1943) va esdevenir un líder sindical a les Drassanes Lenin de Gdansk, on entrà a treballar com a electricista l’any 1967. El 1976 va perdre el seu lloc de treball per la seva activitat sindical. Al 1978, amb dos companys, va organitzar el moviment clandestí Sindicat lliure de Pomerània. Al 1980 va tornar a la seva antiga feina de Gdansk i va liderar una vaga que va forçar el règim comunista a legalitzar el moviment Solidarnosc. Després de ser empresonat el 1981, al cap de dos anys va rebre el Premi Nobel de la Pau.

El 1990, just després de la caiguda del comunisme, Wałęsa es va convertir en el primer president electe de l’actual etapa democràtica. El 1995 es va retirar de la política després de perdre les eleccions, però el 1997 va ajudar a formar un nou partit que va vèncer als comicis al Parlament. Actualment participa sovint en conferències sobre la història i la política d’Europa Central en diverses universitats estrangeres.

Weiss Shevah (Boryslaw, Ucraïna, 1935) va néixer en una família polonesa d’origen jueu. Durant l’ocupació alemanya a la Segona Guerra Mundial la seva família va romandre amagada a la casa d’uns veïns i el 1947 va emigrar a Palestina. És doctor en Ciències Polítiques i professor a la Universitat de Haifa, població on va ser regidor entre 1969 i 1981.

Al 1981 fou escollit membre del parlament israelià (Knésset), del qual va ser vicepresident entre 1988 i 1992 i president entre 1992 i 1996. El 2000 es va convertir en president del Consell de Yad Vashem, la institució oficial en memòria de las víctimes de l’Holocaust. De 2001 a 2003 fou ambaixador d’Israel a Polònia.





Montellà dedica una jornada a recordar la Guerra Civil al Pirineu.

8 08 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 7 agost 2012)

El Grup d’Amics de Montellà organitza, aquest dissabte vinent, una jornada dedicada al record de la Guerra Civil i la retirada republicana pel Pirineu català. Tot plegat s’emmarca en la diada cultural que organitza cada mes d’agost l’entitat del Baridà.

Al llarg de tot el dia es podrà veure, a la plaça del Llac, una exposició de material abandonat pels republicans duran la fugida cap a França per la vall de Camprodon, l’any 1939. La mostra es complementarà amb una petita col·lecció de llibres de l’exili.

A les 6 de la tarda, el reconegut historiador cerdà, exalcalde de Bellver i expresident del Consell Comarcal de Cerdanya, Joan Pous, pronunciarà una conferència sobre la Guerra Civil a la comarca.

Posteriorment, i després d’aquest vessant més històric, la diada acabarà novament a la plaça del Llac amb una xocolatada popular i un concert a càrrec dels grups de blues i rock Mojodealers i G9.

El Grup d’Amics de Montellà, fundat fa gairebé 30 anys, té l’objectiu de recuperar i preservar el patrimoni cultural i etnològic, alhora que vetllar pel respecte del medi ambient de la zona.

Al llarg de les onze edicions de la diada cultural s’han abordat, a través de conferències i exposicions, qüestions com ara les riuades del 1982, la història de l’escola de Montellà, l’arribada del primer tractor al poble o bé la flora que es pot trobar a Cerdanya. Totes les activitats que organitza l’entitat son gratuïtes i obertes a tothom.





Publicació: La fortificació dels Pirineus, d’Albert Ibàñez.

21 05 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (: Font: A.L. pel Periòdic d’Andorra, 16 maig 2012)

L’historiador Albert Ibáñez traça a “La fortificació dels Pirineus” el primer examen exhaustiu dels búnquers de la Cerdanya H La monografia se centra en els dos ?centres de resistència’ de Martinet i completa el parc inaugurat el 2007

Fins no fa gaire, posem que cinc anys enrere, els búnquers de la Línia P, la major obra d’enginyeria militar del segle XX espanyol, eren poc més que siluetes fantasmagòriques que esquitxaven el paisatge de la Cerdanya, l’Alt Urgell i fins i tot d’Andorra: fixin-se bé si un dia passen pel peu del pic Negre, al paratge de camp Ramonet. Espectres que alimentaven la imaginació d’uns pocs il·luminats, que qualsevol conductor que circulava per la N-260 veia sense acabar d’entendre i dels quals quasi ningú en sabia donar raó.

La situació va començar a canviar el 2007, amb la inauguració del Parc dels Búnquers de Martinet, i ara fa un parell de temporades Josep Clara va fer un primer i clarificador assaig de sistemitzar el que se’n sabia a Els fortins de Franco, la bíblia de la matèria. Ara és el torn d’Albert Ibáñez Sampol, que ha posat la seva lupa d’historiador en els dos centres de resistència –aquesta és la terminologia oficial que gastava l’exèrcit espanyol dels anys 40– aixecats a Martinet i Montellà. El resultat és Franco i la Línia P: la fortifi cació dels Pirineus, que l’editorial Farell publica la setmana que ve i que constitueix una radiografia íntima i exhaustiva dels búnquers d’aquest racó de món.

Íntima, perquè en destripa tots els secrets; exhaustiva, perquè l’autor ha trepitjat, GPS en mà, tots i cadascun dels búnquers que han arribat fins a nosaltres, i per als aficionats a la cosa bèl·lica, una temptació impossible d’evitar, perquè convida a agafar el morrió i llançar-se a l’apassionant aventura de caçar búnquers pels boscos de la Cerdanya. Unes dades bàsiques, abans d’anar al tall: la Línia P havia de ser una colossal obra d’enginyeria militar amb què Franco pretenia blindar els Pirineus amb un total de 10.000 fortificacions aixecats entre el Port de la Selva (Girona) i Hendaya (Guipúscoa), distribuïts entre 166 dels anomenats centres de resistència. La construcció va començar la tardor del 1944 i es va allargar fins al 1957, tot i que al 1947, coincidint amb el perdó occidental al règim franquista, es van abandonar les obres més importants. En total, només es van arribar a construir la meitat dels 10.000 búnquers projectats, dels quals 2.850 van tocar a la part catalana de la Línia P.

                                                                  Periodic
Vista interior d’un emplaçament per a metralladora que domina la N-260. Foto: TONY LARA / EL PERIÒDIC

La pregunta és òbvia: contra qui es va erigir aquesta faraònica obra? Contra els aliats? Contra l’Alemanya nazi? O contra els maquis que somiaven a derrocar Franco i que aquella mateixa tardor del 44 van protagonitzar la fracassada invasió de la Vall d’Aran? Ibáñez Sampol repassa totes aquestes fascinants hipòtesis –I si Eisenhower hagués decidit assaltar Europa per la península ibèrica, en lloc d’Itàlia?– i sorprèn descobrir que si els aliats van projectar fins a tres operacions per ocupar la península –Pilgrim, Tonic i String, que bé que sonen– els nazis ja ho tenien tot preparat per entrar des de data tan remota com el 1942, amb l’operació Ilona, i el 1943 disposaven de plans per fortificar els Pirineus per fer front a una hipotètica invasió aliada. Fins i tot França va somiar en algun moment del 1945 en una improbable excursió militar per aquí baix. De candidats no en faltaven, però el cert és que quan Franco ordena l’erecció de la Línia P, no s’especifica quin és l’enemic que els estrategs militars espanyols tenen al cap. L’únic que està clar, diu Ibáñez seguint l’opinió de la majoria dels autors, és que una fortificació d’aquestes característiques era inútil contra les incursions guerrilleres estil maquis, les úniques que efectivament es van arribar a produir.

Cada centre de resistència comptava amb un nombre variable de fortificacions: en el cas dels de Martinet, una setantena per barba. N’hi havia d’observació i comandament, per a fusellers, contra carro i a cel obert, per a morters i antiaeris. Atenció al cost, perquè som a mitjans anys 40: entre 19 i 27 milions de pessetes cada centre de resistència. Els búnquers estaven dissenyats per resistir l’impacte directe de projectils del calibre 155, i es completaven amb filat espinós, piquetes, portes i espieres metàl·liques i altre atrezzo militar que mai no es van arribar a instal·lar. Com tampoc l’armament que s’hi havia de desplegar: metralladores Hotchins i Alfa, morters de 50 i de 81 mil·límetres; metralladores antiaèries Orelikon, i canons contra carro. El perimetres de cada centre de resistència s’havia de protegir amb fossat, mines i filferrada, i havia d’estar servit per un batalló de mig miler d’homes. Tot això, és clar, sobre el paper, i abans que –a partir de mitjans anys 50–tot plegat comencés a caure en l’oblit. Però aquí està Ibáñez per rescatar-ho. Tenim una cita a Martinet.

El llibre “Franco i la Línia P. La fortificació dels Pirineus (1940-1957). Els Centres de Resistència 52 i 53 de la Cerdanya”, d’Albert Ibáñez Sampol serà presentat el dissabte 26 de maig, a les 12 h, dins del programa d’actes de la Fira de Primavera del Baridà, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Martinet i Montellà.
La presentació anirà a càrrec de Josep Castells i Farràs, alcalde de Montellà i Martinet.
També intervindran: Lluís Esteva, estudiós dels búnquers, i Jordi Suades, editor.





Presentació a Sort del llibre sobre “La batalla del Pirineu”

26 04 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 24 abril 2012)

L’Ajuntament de Sort i Editorial Garsineu us conviden a la presentació del llibre La batalla del Pirineu: xarxes d’informació i d’evasió aliades al Pallars Sobirà, a l’Alt Urgell i a Andorra durant la Segona Guerra Mundial, que tindrà lloc dissabte vinent, 28 d’abril, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Pública de Sort (Av. Comtes del Pallars, 41).





Martinet va acollir la presentació del mapa-guia de Memòria Democràtica al Pirineu.

13 04 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 4 abril 2012)

El dimarts 3 d’abril es va presentar a Martinet el el mapa-guia que recull informació dels espais de memòria democràtica del Pirineu. Es tracta de museus, centres d’interpretació, itineraris i patrimoni recuperats a l’Alt Urgell, la Cerdanya, els Pallars i la Val d’Aran.

La presentació ha anat a càrrec de Josep Castells, alcalde de Montellà i Martinet, Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic, i Diana Mampel, Subdirectora General de Memòria i Pau.

El mapa-guia Pirineus, territori de memòria posa a l’abast dels ciutadans, en un fullet, informació per visitar 20 espais de memòria. La majoria estan relacionats amb la Guerra Civil, però també se’n poden visitar de vinculats a d’altres períodes, com ara la Segona Guerra Mundial, la lluita del maquis antifranquista o la postguerra.

Hi destaquen els dos centres de referència: la Presó Museu Camí de la Llibertat de Sort i el Parc dels Búnquers de Martinet. Ha estat editat amb el suport del Memorial Democràtic, la Direcció General de Relacions Institucionals i el Parlament.





Presentada la Guia d’Espai de Memòria de l’Alt Pirineu i l’Aran.

4 03 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 27 febrer 2012)

El Memorial Democràtic ha presentat, el dilluns passat a Sort, el mapa-guia ”Pirineus, territori de memòria”. Es tracta d’un fullet que posa a l’abast dels ciutadans tota la informació necessària per poder visitar els 20 espais de memòria recuperats a l’Alt Urgell, la Cerdanya, els Pallars i la Val d’Aran.

L’Alt Pirineu és la zona de Catalunya on s’han recuperat més espais de memòria. Tot i que hi destaquen els espais relacionats amb la Guerra Civil, també se’n poden visitar de vinculats a d’altres períodes, com la Segona Guerra Mundial, la lluita dels maquis o el primer franquisme. Els alcaldes d’aquestes comarques han demanat la creació d’un Consorci per poder divulgar i gestionar conjuntament tots aquests espais.

En la guia, amb una vintena d’ubicacions, hi tindran protagonisme especial dos recintes: el Parc dels Búnquers, a Martinet, i el Museu Camí de la Llibertat, a Sort.





La família de Lluís Escaler publica a internet el diari del polític.

14 02 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 10 febrer 2012)

La família de Lluís Escaler ha começat a publicar a internet el diari que va escriure clandestinament durant els dos mesos i mig que va estar empresonat. Mitjançant un bloc a Internet, es poden llegir les vivències d’Escaler a partir del 6 de febrer del 1939, dia que el van detenir i empresonar. El que no es diu al bloc i cal recordar-ho és que el diari del polític d’Oliana va sortir publicat íntegrament al llibre Lluís Escaler. Morir per Catalunya, escrit per Josep Espunyes i editat per Pòrtic l’any 2008.
Els textos publicats fins avui al blog són una còpia literal dels que va publicar Espunyes en el seu llibre.

Lluís Escaler i Espunyes (Oliana, 1897-Barcelona,1939) va ser afusellat per l’exèrcit franquista al Camp de la Bota. Es va traslladar de jove a Barcelona, on va estudiar per pèrit agrònom. El 1922 va fer costat a en Francesc Macià en la fundació d’Estat Català, partit del qual es va escindir amb posterioritat amb altres militants per fundar Nosaltres Sols, del qual en va ser el primer president.

Va ser membre del Consell directiu del Centre Comarcal Lleidatà i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Va practicar el dibuix i va deixar escrits texts lexicogràfics i folklòrics, a més de reculls de refranys i parèmies.