L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell tindrà accés al fons fotogràfic Bordalba

6 02 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 1 febrer 2013)

L’alcalde de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, i el president de la Fundació Privada Valentí Claverol Cirici, Josep Claverol, han signat un conveni de col.laboració que farà possible la cessió a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell d’una còpia de lectura de l’arxiu fotogràfic Bordalba, una col.lecció de 258 imatges preses entre els anys 1904 i 1918 a Andorra, la Seu i comarca.

L’alcalde urgellenc, Albert Batalla, ha agraït la bona predisposició de la Fundació Claverol per a la firma de l’acord i ha expressat la voluntat d’ampliar la col.laboració a la totalitat del fons de fotografies de l’entitat. “Caldrà ara pensar en accions concretes per difondre conjuntament el patrimoni i la història de la ciutat, tenint en compte el vincle de la família Claverol amb la Seu”, ha remarcat.

El fons pirinenc de Bordalba conté imatges irrepetibles com la dels armats d’Andorra la Vella, el retaule de la Mare de Déu d’Arduix o l’antic Molí de Sant Julià de Lòria. També inclou nombrosos clixés amb escenes quotidianes de principis del segle XX en les que s’hi reflecteix com era la vida a l’Alt Urgell i Andorra 100 anys enrere.

En aquest sentit, David Claverol, director general de la Fundació, ha remarcat el valor documental i històric del fons, “clau en les recerques culturals”. El director de l’Arxiu Comarcal, Julio Quílez, ha ratificat la importància de comptar amb la cessió d’una còpia de lectura (la imatge original es mantindrà a Andorra) d’aquest arxiu, “com a peça fonamental per a la reconstrucció de la història local”.

Cessió del fons

Les imatges del fotògraf Amadeu Bordalba (1886-1971) van veure la llum per primer cop el 2010 arran de l’exposició “Pirineus 1900”, organitzada per la Diputació de Lleida. L’any passat es van integrar a l’arxiu de la Fundació Claverol, després de l’acord assolit amb el propietari del fons, Àlex Terés, qui va cedir els drets de les imatges.

Anuncis




L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell acull una exposició digital de postals del fons Plandolit

11 06 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 11 juny 2012)

Amb motiu de la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell inaugura una mostra digital en què es projecten més de 200 postals digitalitzades del fons Plandolit que reflecteixen amb precisió i naturalitat la vida quotidiana de la primera dècada del segle XX. Les postals, rebudes per Guillem de Plandolit entre 1902 i 1909, són d’una procedència i d’una temàtica molt diversa i transporten l’espectador al món urbà de ciutats com Berlín, Viena, París, Barcelona, Madrid, el Caire i moltes altres localitats d’Europa i el Nord d’Àfrica, fet que palesa la intensa xarxa de contactes i amistats del fotògraf.

Les imatges, que varen ser ingressades a l’Arxiu Comarcal pel seu titular, Miquel Planella, important cronista visual i recuperador de la memòria gràfica de la Seu d’Urgell i comarca, han estat digitalitzades per l’alumne en pràctiques Joan González en el marc del programa de qualificació professional inicial (PQPI) del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

L’exposició digital es pot visitar a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell del 8 de juny al 6 de juliol de 2012, de 8 a 15 hores.





Plandolit “recupera” una de les icones de la història de la fotografia andorrana.

11 06 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. pel Diari d’Andorra, 8 juny 2012)

Mirin-se-la bé: segur que la tenen vista. Va ser una de les estrelles de l’exposició Escrit amb llum, la gran retrospectiva que el Govern va consagrar el 1996 a la nissaga Claverol, i constitueix sens dubte una de les icones de la història de la fotografia andorrana. Una història que encara s’ha d’escriure, per cert. Però tornem a la fotografia d’aquí al costat: el bisbe Benlloch s’ha desplaçat fins a la capital per posar la primera pedra de la nova carretera general. Un esdeveniment que va ser immortalitzat per tres dels nostres pioners: Julià Reig Roqueta, José Claverol i Guillem de Plandolit.


La placa de vidre conservada a la Seu; l’original de la fotografia de la discòrdia. Foto: FONS GUILLEM DE PLANDOLIT / ARXIU COMARCAL DE L’ALT URGELL.

Quasi res. El fet és que tradicionalment s’havia atribuït aquesta imatge al fundador de la nissaga dels Claverol. Autoria que acaba de desmuntar l’exhaustiva investigaciño del conservador de fotografia de l’Arxiu Nacional, Isidre Escorihuela, que va localitzar al fons Plandolit que es conserva a l’Arxiu comarcal de l’Alt Urgell la placa de vidre de la qual procedeix aquesta cèlebre fotografia. Atenció: no un negatiu plàstic que hauria de ser necessàriament una còpia posterior; sinó la placa de vidre que va fer Plandolit aquell matí d’agost del 1913. És a dir, l’original. Comparades les dues imatges –l’atribuïda a Claverol i la procedent del fons Plandolit– Escorihuela conclou que provenen del mateix clixé: «La posició i el gest dels personatges és exactament la mateixa; fins i tot els deterioraments coincideixen, cosa que confirma que s’han extret del mateix negatiu». El cas és que l’original és la placa de vidre, i la placa de vidre es va localitzar i es conserva a la Seu. D’aquí que Escorihuela aventuri com a hipòtesi «defensable» –diu– aquesta nova autoria que –es veu venir– portarà cua.

Es tracta en qualsevol cas –insistim– d’una «hipòtesi» que ni posa ni treu senyor, sinó que simplement intenta aportar una mica més de llum i d’ordre a la història de la fotografia d’aquest racó de món, i que a la vegada obre nous i apassionants interrogants: ¿com va anar a parar una fotografia de Plandolit al fons Claverol? ¿Compartien imatges?, es demana Escorihuela. El cas és que no és tan sols José Claverol el damnificat per aquesta mena de restitució de Plandolit en el lloc que li correspon entre els nostres pioners: un altre il·lustre col·lega, Henri Gausen –l’Arxiu en va adquirir el 2004 un centenar llarg d’imatges– ha vist com se li retirava –en favor de Plandolit, és clar– l’autoria de set postals que li havien sigut tradicionalment atribuïdes. Les plaques de vidre van aparèixer al fons Plandolit. I el mateix germà petit del nostre home, Pau-Xavier, que fins ara es creia que era el Plandolit que firmava els clixés de les postals. Doncs no: era Guillem.





El Ministeri de Cultura d’Andorra desconeixia que el Fons Bordalba estigués a la venda.

11 06 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. pel Diari d’Andorra, 8 juny 2012)

La Fundació Claverol va finalitzar ahir l’adquisició del Fons Bordalba, una de les últimes col.leccions de fotografies del primer terç del segle XX en mans privades. Es tracta d’un monumental lot de 258 plaques de vidre de temàtica preferentment andorrana –amb incursions a l’Alt Urgell, la Cerdanya i l’Arieja– que el fotògraf Amadeu Bordalba (Lleida, 1883-1971) va prendre en el transcurs dels seus periples pel Principat entre el 1904 i el 1918, i que el periodista i empresari Àlex Terés havia adquirit al seu torn el 2005 de l’anterior propietària. Un fons que el mateix Terés va restaurar, catalogar i digitalitzar, i que el 2010 va protagonitzar una memorable exposició al Museu del Tabac lauredià.

La col·lecció documenta un període clau en la història de la fotografia al nostre país –Joaquim de Riba Camarlot, Guillem de Plandolit i el mateix Valentí Claverol són coetanis il·lustres de Bordalba– i ho fa a més amb una sensibilitat gairebé fotoperiodística, perquè s’interessa especialment per les celebracions populars, la vida quotidiana dels seus amfitrions i –és clar– l’arquitectura civil i religiosa. Però és que, a més, es destapa com un consumat retratista, amb especial antenció als amics andorrans –va fer de l’hostal Calones el centre d’operacions, així que la família Montanya hi té un sorprenent protagonisme. Un fons, en fi, que completarà la també monumental col·lecció que custodia la Fundació Claverol, que –atenció– incorpora per primera vegada l’obra d’un autor aliè a la nissaga. El director de l’entitat, David Claverol, al·ludia ahir al valor històric i documental del fons Bordalba, i deixava la porta oberta a futures adquisicions de fons similars al del pioner lleidatà, que Terés ha cedit a canvi d’una quantitat no especificada i que es podrà consultar a l’arxiu digitalitzat de la fundació després de l’estiu.

Sorprèn en qualsevol cas que el fons Bordalba no hagi anat a parar a l’Arxiu Nacional, que des de fa un quart de segle realitza una encomiable feina de recuperació, restauració, digitalització i divulgació de les col·leccions privades. El cas és que, segons Terés, hi va haver uns tímids contactes el 2005, tot just després que adquirís els dos centenars i mig de plaques. Uns contactes que no van prosperar perquè –diu l’empresari– «mai no vaig rebre resposta de l’Arxiu Nacional, i altres institucions [la Fundació Claverol, s’entén] s’han mogut abans». El resultat, conclou Terés, és positiu, «perquè l’objectiu principal era que la col·lecció es quedés a Andorra».

Una versió que no acaba de coincidir amb la que en va donar ahir el ministre de Cultura, Albert Esteve. Segons el ministre, que assegurava ahir desconèixer que el lot estigués a la venda, el fons Bordalba era una prioritat «històrica» de l’Arxiu des que se’n va tenir coneixement que existia, el 1994. Ja aleshores es va contactar la propietària, Elena Carrere, que no estava en aquell moment disposada a vendre la col·lecció. Quan la va adquirir Terés, se li va oferir assessorament tecnic i la possibilitat de dipositar-lo a l’Arxiu per fer-ne la difusió habitual –exposició i catàleg. La resposta, diu Albert, va ser que existia un compromís previ amb la Diputació de Lleida –que efectivament, va patrocinar el 2009 l’exposició i el web Pirineus.1900– i des d’aleshores no se’n va tenir mai més notícia. Fins ahir, és clar. Fons de l’Arxiu coneixedores del cas asseguren que els contactes del 2005 van ser una iniciativa del mateix Arxiu, i que mai no es va plantejar aleshores l’opció d’una compravenda del fons. En qualsevol cas, les 258 plaques de Bordalba han tornat finalment al país, sí. Però continuaran en mans privades. Una altra oportunitat que vola





Publicació digital dedicada al Fons Guillem Plandolit.

9 06 2012

FONT: Arxiu Nacional d’Andorra.

en motiu de la celebració del dia internacional dels arxius l’Arxiu Nacional d’Andorra la primera publicació digital de l’Arxiu Nacional dedicada al Fons fotogràfic de Guillem de Plandolit així com també, inaugurem una nova exposició virtual dedicada a un dels pioners de la fotografia a Andorra. El testimoni fotogràfic que veureu correspon a la part més andorrana del fotògraf. Amb totes dues activitats volem retre homenatge als pioners de la fotografia d’Andorra al mateix temps que es posa en valor el testimoni d’una manera de fer, d’una manera de viure.

Ho compartim a l’apartat de publicacions digitals de la web i a l’espai d’exposicions.
També trobareu totes les novetats referents a l’Arxiu a la web linkada, en el Butlletí arxiv@nd número 16 corresponent al mes de juny del 2012.





31 març-7 abril: Salardú acollirà per Setmana Santa el segon festival Pyrenades

26 03 2012

NOTÍCA DEP REMSA (Font: Ràdio Seu, 23 març 2012)

Salardú acollirà per Setmana Santa, entre el 31 de març i el 7 d’abril, la segona edició del Festival Pyrenades. Aquesta setmana d’activitats té com a eix conductor el coneixement i debat entorn al pirineisme i la muntanya. Tot el programa és gratuït i té l’únic objectiu de posar els Pirineus en el punt de mira.

L’exposició ‘Pirineus en profunditat’, sobre la Fotografia estereoscòpica o en 3D a muntanya, és una de les propostes destacades. La mostra ha estat produïda especialment per al festival i compta amb material de gran valor històric i fotogràfic.

A més a més, Pyrenades oferirà una quarantena d’activitats gratuïtes vinculades a l’entorn natural, com ara passejades culturals, excursions per la Val d’Aran i un cicle de conferències. S’hi parlarà sobre el canvi climàtic a través de la transformació dels llacs al Pirineu, amb Lluís Camarero; o sobre la poesia de Maragall als Pirineus, de la mà de Pere Maragall.

Paral·lelament, es farà la II Mostra de Cinema de Muntanya, amb l’estrena de pel·lícules premiades internacionalment com All I can i la projecció del documental català Encordades.





Una exposició fotogràfica sobre la ruta “Pirineu Comtal” al Palau Robert de Barcelona.

4 03 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 28 febrer 2012)

L’exposició fotogràfica sobre la ruta “Pirineu comtal: un viatge pel naixement de Catalunya”, que es pot visitar entre el 28 de febrer a l’1 d’abril al Jardí del Palau Robert, proposa un recorregut pels territoris d’11 dels antics comtats que van ser escenari de la configuració i del naixement del país.

La ruta, que cronològicament comprèn el període del segle IX al XV, es desplega al llarg de tota la franja pirinenca i prepirinenca de Catalunya. Des de l’Empordà fins a la Val d’Aran, la Ruta del Pirineu. La ruta travessa paisatges de gran bellesa que van ser l’escenari de gestes de personatges històrics, com també de llegendes, mites i tradicions. Però, a més, es tracta d’un itinerari que combina els impressionants escenaris pirinencs amb la bellesa dels castells i de les esglésies i monestirs romànics.

La ruta comprèn dos itineraris que fan un recorregut circular per tot el Pirineu català. L’itinerari nord va des del monestir de Sant Pere de Rodes fins a la vall de Boí i l’itinerari sud va des d’aquest últim punt fins a la ciutat de Girona. Però el viatge també es pot fer a un ritme més pausat seguint la ruta comtat a comtat: començant pels comtats de Girona, Empúries i Besalú, continuant pels comtats de Ripoll, Berga i Cerdanya, arribant fins als comtats d’Urgell, Pallars Sobirà i Ribagorça, passant per l’Aran, per acabar seguint el flanc meridional prepirinenc, pel comtat del Pallars Jussà, el vescomtat de Cardona i el comtat d’Osona.

La ruta del Pirineu Comtal forma part del programa Rutes de Catalunya de l’Agència Catalana de Turisme.