Les Bordes de Nibrós (Parc Natural de l’ALt Pirineu) a l’Espai Terra

5 02 2013

(Font: Equip del Parc Natural de l’Alt Pirineu)

A principis de gener va sortir a l’Espai Terra de TV3 un reportatge sobre les Bordes de Nibrós, al Pallars.
Us en deixo el link per si el voleu veure.





Lech Walesa visitarà el Pallars Sobirà.

12 08 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 10 agost 2012)

El Premi Nobel de la Pau i ex president de la República de Polònia, Lech Walesa, visitarà el Pallars Sobirà aquest dimarts vinent. Walesa farà un recorregut per la comarca, que inclourà visites a la presó-museu “Camí de la Llibertat” de Sort, que rememora les xarxes d’evasió de la II Guerra Mundial al Pirineu.

L’exlíder de sindicat Solidarnosc també coneixerà la zona de les Bordes de Perosa, confluència de camins transfronterers que comuniquen l’Arieja amb el Pallars Sobirà, i participarà en un acte a l’Ajuntament de Rialp. La visita es completarà amb l’assistència a un concert del Festival de Música de la població pallaresa.

Walesa estarà acompanyat pel polític i professor israelià Weiss Shevah, president de la institució en memòria de les víctimes de l’Holocaust. Els acompanyaran l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol; l’eurodiputat Ramon Tremosa; el president de Memorial Democràtic, Josep Calvet, i el president del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Agustí López.

Lech Walesa (Popowo, 1943) va esdevenir un líder sindical a les Drassanes Lenin de Gdansk, on entrà a treballar com a electricista l’any 1967. El 1976 va perdre el seu lloc de treball per la seva activitat sindical. Al 1978, amb dos companys, va organitzar el moviment clandestí Sindicat lliure de Pomerània. Al 1980 va tornar a la seva antiga feina de Gdansk i va liderar una vaga que va forçar el règim comunista a legalitzar el moviment Solidarnosc. Després de ser empresonat el 1981, al cap de dos anys va rebre el Premi Nobel de la Pau.

El 1990, just després de la caiguda del comunisme, Wałęsa es va convertir en el primer president electe de l’actual etapa democràtica. El 1995 es va retirar de la política després de perdre les eleccions, però el 1997 va ajudar a formar un nou partit que va vèncer als comicis al Parlament. Actualment participa sovint en conferències sobre la història i la política d’Europa Central en diverses universitats estrangeres.

Weiss Shevah (Boryslaw, Ucraïna, 1935) va néixer en una família polonesa d’origen jueu. Durant l’ocupació alemanya a la Segona Guerra Mundial la seva família va romandre amagada a la casa d’uns veïns i el 1947 va emigrar a Palestina. És doctor en Ciències Polítiques i professor a la Universitat de Haifa, població on va ser regidor entre 1969 i 1981.

Al 1981 fou escollit membre del parlament israelià (Knésset), del qual va ser vicepresident entre 1988 i 1992 i president entre 1992 i 1996. El 2000 es va convertir en president del Consell de Yad Vashem, la institució oficial en memòria de las víctimes de l’Holocaust. De 2001 a 2003 fou ambaixador d’Israel a Polònia.





Olp prepara la festa del setge que recorda la figura d’Hug Roger III.

12 08 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 8 d’agost 2012)

El poble d’Olp, al municipi de Sort, celebrarà dimecres vinent, festa de Santa Maria, els actes de la Festa del Setge d’Olp.

L’espectacle teatral parteix dels fets històrics de la figura d’Hug Roger III, últim comte de Pallars, i del setge d’Olp, amb l’anecdotari dels fets i costums de l’època. S’explica com vivien antigament els pallaresos, què menjaven, com passaven el temps de lleure la gent d’Olp d’aquells temps o com es defensaven. L’Associació de veïns pretén també amb aquesta obra recuperar la memòria històrica i cultivar les arts escèniques.

El Setge d’Olp s’ha inclòs en el programa Tallers per a la Festa, que també assessora el Retaule de Sant Ermengol. S’han programat tres tallers: Danses pallareses (a càrrec de Pep Lizandra), Interpretació i Construcció i tècniques de malabars.





II Mostra de Cinema etnològic a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

1 08 2012

L’Ecomuseu de les valls d’Àneu acollirà del 31 de juliol al 4 d’agost la II Mostra de cinema etnogràfic. Una part dels films que es podran veure són inèdits.

Alguns dels documentals que es mostraran són: ”Esquí a la Cerdanya” (1930); ”Cereals, molins i forns. El procés del pa a les valls d’Àneu al segle XX”; ”De l’ovella al tricot. El procés de la llana a les valls d’Àneu al segle XX”; ”Els segaires” o ”Les filmacions etnogràfiques de Ramon Violant i Simorra (1931-1934)”.

En la mostra també col·laboren el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, l’IDAPA i l’empresa de ratafia Portet de la Pobla de Segur.

 





Aquest juliol s’han inaugurat nous espais del Museu Hidroelèctric de Capdella.

1 08 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 12 juliol 2012)

Aquest juliol s’ha inaugurat el Museu Hidroelèctric de Capdella, que pertany al Sistema Territorial del Museu de la ciència i de la Tècnica de Catalunya (STmNACTEC). L’espai es va concebre per preservar el patrimoni hidroelèctric i com un element dinamitzador del turisme i l’economia del territori.

Actualment rep al voltant de 4.200 visitants l’any, amb un ventall de públic molt variat (familiar, escoles, universitaris, etc.). L’oferta del Museu complementa les activitats de natura que se centren especialment en el senderisme, tant a la zona dels estanys del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, com per tota la Vall Fosca.

L’objectiu principal de l’equipament és donar a conèixer com funciona, com es va construir i què ha suposat la central de Capdella, la primera central hidroelèctrica de producció industrial d’electricitat per a múltiples consumidors del país. La inauguració de la nova sala i de les peces de l’exterior del museu –com la locomotora i el funicular- coincideix amb el centenari de l’inici dels treballs de construcció.

Visita guiada a la central
La visita guiada a la central permet conèixer els tres actors que intervenen en aquesta empresa èpica: un territori únic de muntanyes i estanys, la tecnologia que va fer possible aquesta obra en aquella època i la determinació humana que donaria alè a tot el projecte. A l’interior del museu, l’explicació del guia és il·lustrada amb fotografies, gràfics i material elèctric.

L’experiència de descoberta es completa amb el recorregut al voltant de la central, on ara es poden veure el funicular i la locomotora que recorrien diferents elements de la conducció d’aigua. La visita guiada acaba a l’interior de la central on es poden observar les màquines encara en funcionament.

El Museu ofereix també tallers infantils per entendre el funcionament de la central i conèixer millor l’entorn (flora, fauna i geologia).

La història de la central
La construcció i posada en servei de la Central de Capdella va ser una obra colossal que va necessitar l’esforç de milers de treballadors per a fer-se realitat. L’aigua dels cims nevats de la zona de Capdella -emmarcada pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici- va ser la matèria primera per a fer l’energia que va impulsar el gran salt de la indústria barcelonina als anys de la I Guerra Mundial.

La construcció es va iniciar el 1911 i el 28 de gener de 1914 la central ja començava a funcionar. El promotor en va ser el diputat Emili Riu, fill de Sort, que va unir, dins la seva ment, el territori que ell coneixia bé amb la possibilitat de produir l’energia que la indústria requeria en aquell moment històric a preu assequible.





Posen en marxa una rèplica d’un forn de ferro d’època romana a la Fira del Ferro Pirinenc d’Alins de principis de juliol.

1 08 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 3 juliol 2012)

A inicis de juliol es va realitzar a Alins la III Fira del Ferro Pirinenc. Durant dissabte i diumenge hi va haver exposicions, visites i excursions guiades, acompanyades de demostracions en directe del treball de la forja, una fira de productes locals i actuacions musicals.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va destacar l’encert de recuperar la producció i l’explotació del ferro en una fira que reuneix un gran nombre d’activitats vinculades a aquest mineral.

Les activitats de la fira es van iniciar a meitats de juny amb la construcció a Alins d’una rèplica dels forns que s’utilitzaven a la vall Ferrera i al Pirineu en època romana per obtenir el ferro. El forn que s’ha construït és el més gran d’Europa que s’ha fet mai en l’època contemporània i el de dimensions més semblants als que es construïen en el passat.

Durant la fira es va posar en funcionament el forn tot utilitzant 100 quilos de mineral ferruginós que es va recollir de la vall Ferrera procedent de les antigues mines. El forn de reducció, fet amb fang, va permetre veure en directe com s’obtenia el ferro fa gairebé 2.000 anys.





Presentació del llibre Boscos de Ferro. Actes de les primeres Jornades de recerca i desenvolupament de la Vall Ferrera.

20 06 2012

L’Ajuntament d’Alins, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, lo’Associació pel patrimoni de la vall Ferrera, l’Ecomuseu de les valls d’Àneu i Garsineu Edicions ens conviden a la presentació del llibre Boscos de Ferro. Actes de les primeres Jornades de recerca i desenvolupament de la Vall Ferrera que tindrà lloc el proper dia 23 de juny a les 19h de la tarda a l’Ajuntament d’Alins. A l’acte hi participaran el Sr. Josep Poch, alcalde d’Alins, el Sr. Agustí López, president del Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Sr. Feliu Vinyals, president de l’Associació pel patrimoni de la vall Ferrera.