S’inicia la primera fase del projecte de digitalització del patrimoni bibliogràfic andorrà.

17 10 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Diari d’Andorra, 11 octubre 2011)

L’Associació de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes d’Andorra (Abada) va impulsar el projecte amb l’objectiu de protegir i difondre una part del patrimoni bibliogràfic del país contingut en les col·leccions locals de la Xarxa de Biblioteques Públiques del país i la col·lecció nacional custodiada per la Biblioteca Nacional d’Andorra.

El Govern explica en un comunicat que ara fa dos anys l’Associació de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes d’Andorra posava en marxa el Projecte de digitalització de documents en diversos suports que constitueixen el testimoni històric cultural del territori andorrà. El Govern d’Andorra va donar-hi suport perquè fos subvencionat, en part, per la Unesco. D’altra banda, perquè l’Abada pugui finalitzar la primera fase d’aquest projecte, el Govern contribueix econòmicament amb una aportació aproximada d’un 15% del pressupost total.





La tercera edició del concurs “Contes que compten” ja té guanyadors.

8 07 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 2 juliol 2011)

La Biblioteca de Sant Agustí ha acollit aquest dissabte el lliurament de premis de la 3a edició del concurs de contes ‘Contes que compten’, organitzat per RàdioSeu (a través del programa ‘El bagul de contes’), l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i la mateixa biblioteca.

A l’acte hi ha estat present el nou regidor de Cultura de l’Ajuntament urgellenc, Jordi Martín, que ha valorat molt positivament la iniciativa “com a camí per potenciar l’afició a l’escriptura”. Així mateix, ha esperonat els participants a continuar escrivint “més enllà d’un obsequi econòmic”. L’entrega de premis ha comptat amb la dinamització de l’actriu Genissa G. Carricondo i la presentació de Marta Pujantell. El certamen ha rebut un total de 78 contes provinents d’arreu de Catalunya.

En la categoria A, per a joves de 10 a 11 anys, el primer premi se l’ha endut Mariona Arnau Clop, amb el conte Els caragols i els llimacs. El text finalista ha estat El nou rei, de Lluís Molina Roca.

Pel que fa a la categoria B, destinada a nois i noies de 12 a 13 anys, la guanyadora ha estat Ariadna Colmenero Cobo de Guzmán, amb la història La Trementinaire del Cadí. Per la seva banda, com a finalista s’ha designat Anna Mateos Garcia, amb El Misteri de les Meduses.

En la categoria C, per a joves de 14 a 15 anys, el jurat ha premiat el conte El gegant baixet, de Jordi Pujol Grau. Com a finalista s’ha designat Noelia Fernández López, amb Un món ple de màgia.

En relació amb la categoria D, de 16 a 17 anys, Jordi Moles Matinero, amb el conte El professor Quim Ica ha repetit com a guanyador, ja que també va ser l’autor triat l’any 2010. La participació en aquesta franja d’edat continua essent una de les assignatures pendents del certamen.

Per últim, en la categoria E d’adults, el jurat ha premiat Carlota Valls Albiol pel conte La iaia necessita petons. Mireia Pellicer ha estat finalista del certamen amb El gegant i l’acordió.

El jurat de la 3a edició del concurs ‘Contes que compten’ ha estat format per Genissa G. Carricondo (actriu i narradora), Lluís Obiols (Llibreria Patalín), Marcel.lí Pasqual (Edicions Salòria), Isabel Rodríguez (representant del Servei Educatiu de l’Alt Urgell-Cerdanya), Montse Rollán (bibliotecària), Gemma Sampons (tècnica de la Biblioteca de Sant Agustí) i Marta Pujantell (directora de RàdioSeu).

Obsequis

Els obsequis en les categories A (10 -11 anys), B (12-13 anys) i C (14-15 anys) han consistit en material informàtic, com ara reproductors d’MP4 i càmeres de fotografia, gentilesa del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i del Servei Educatiu de l’Alt Urgell-Cerdanya. D’altra banda, la Caja del Mediterráneo (CAM) ha atorgat un xec de 150 euros al guanyador de la categoria D (16-17 anys) i ‘La Caixa’ ha aportat 200 euros per al guanyador de la categoria E (més de 18 anys). A més a més, les llibreries Cortés, Diensa, Ex-libris, Patalín, Purgimon i Salvat han cedit llibres de forma gratuïta per a elaborar lots de regal.

Des de l’organització del concurs s’agraeix també el suport i la participació de la Diputació de Lleida, el Servei Educatiu de l’Alt Urgell i la Cerdanya, Edicions Salòria i les escoles de la Seu en el desenvolupament del certamen.





L’accés remot als fons locals de les biblioteques andorranes es retrassarà fins al 2012.

13 12 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. pel Periòdic d’Andorra, 13 desembre 2010)

Bones i males notícies per als que somien veure un dia l’Andorra literària als dominis d’Internet, aspiració que avui pertany al regne de la ciència ficció: la bona nova és que l’Associació de Bibliotecaris (Abada)enllestirà al gener la selecció de les 50.000 pàgines que l’any que ve s’enviaran a Madrid per ser digitalitzades. La mala, pèssima notícia, és que ara mateix es desconeix la destinació que se li donarà a tot aquest material una vegada estigui disponible en suport digital. El sentit comú indica que s’hauria de posar a l’abast dels internautes perquè poguessin accedir de forma remota a un tresor bibliogràfic que no s’entén que estigui reclòs entre les quatre parets d’un arxiu o biblioteca, com si fóssim encara a l’era predigital. La realitat, però, és que l’Abada només disposa de fons –11.000 euros aportats per la Unesco– per assumir la digitalització. I encara, perquè la primera fase del projecte té un cost previst de 15.500 euros: l’Abada espera recaptar els 4.500 euros que falten a través de subvencions. Ja es veurà.

La segona i decisiva fase –posar a disposició dels internautes la base de dades amb aquestes 50.000 pàgines– no té avui ni termini ni pressupost: «Les previsió és que com a molt tard al març els llibres estiguin a Madrid, i que com a molt tard a l’últim trimestre de l’any tinguem tot el material digitalitzat. L’empresa Tecnodos ens facilitarà un disc dur extern on estarà emmagatzemada tota la informació. Amb tot això a la mà, haurem de buscar un programari que permeti recuperar la informació», diu la presidenta de l’associació, Pepi Diéguez. Això, però, no serà en cap cas abans del 2012. Mentrestant, ens haurem de conformar amb les engrunes andorranes que l’atzar –i la bona voluntat d’entitats i biblioteques estrangeres– va penjant a la xarxa: a Google Llibres –la biblioteca virtual impulsada pel motor de recerca per Internet– n’hi ha una desena escassa que es puguin visualitzar de forma completa. Una gota en l’oceà si es té en compte que en total hi ha disponibles més de 10 milions de volums en 42 llengües.

La bibliografia andorrana se centra sobretot en obres de caràcter històric, polític i jurídic, amb rares incursions en la literatura de viatges o excursionista. Els curiosos hi trobaran des de la Relació de la vall d’Andorra, del provicari d’Anyós, Tomàs Junoy (1838), fins a les Memòries d’un vicari general de la Seu d’Urgell, de Gregori Creus (1998). Entremig, i en la mateixa línia acadèmica, hi ha Memoria sobre la soberanía del vall de Andorra, d’Esteve de Ferrater (1847), Historia de la República de Andorra, de Luis Dalmau de Baquer (1849), El valle de Andorra, de Juan M. Sánchez de la Campa (1851), L’Andorre de IXe au XVIe siècle, de Roland Viader, i Le pays et les hommes, el clàssic de Montserrat Palau (1978). I para de comptar. El ministeri de Cultura vol abocar al 2011 a la Biblioteca Digital Mundial de la Unesco una desena més de llibres, inclosos el Manual Digest i el Politar. Més val tard que mai.