Sobre el blog

17 10 2011

Finalment he pogut actualitzar tots els enllaços que s’havien trastocat.

Si en trobessiu algun que encara no estigués bé us agrairé que m’ho feu arribar.

Gràcies





Noves entrades a publicacions.

17 10 2011

S’han afegit nous articles i alguna Tesi sobre estudis paleoambientals al Madriu, Parafita i Claror (Andorra) i el Pradell (Cadí). Aquest documents aporten nous enfocaments per a l’estudi de les restes arqueològiques d’alta muntanya.

Amb tot, veureu que no s’han pogut enllaçar els articles que estan en PDF a internet ni les TDX (Tesis en Xarxa), problemes de servidor. En breu procuraré sol.lucionar-ho.





Lo Banyut resisteix els embats de la globalització i ha tornat amb la força renovada per difondre la cultura, les tradicions i la història del nostre país.

17 10 2011

(informació proporcionada per la mateixa revista):

Lo Banyut
En aquest número hi trobareu, entre altres, els articles següents:

– Josep Bonifaci i Ramon Soliva: dos pallaresos a l’elit de l’URSS.
– Josep Viles: els meus records de la Guerra Civil a Fígols
– A la casa d’enlloc. Entrevista a Roger Mas.
– Descobrim la doble finalitat del pas comptador.
– Lo Macianes. Un apassionat de la música i dels colors de la vida.
– La quaresma a Oliana i a Ogern: en el temps que es prenien butlles.
– Història del parc de Bombers d’Organyà.
– Organyà, 51a Ciutat Pubilla de la Sardana.
– El sol.
– El bosc de vidre. La història dels Guerau d’Organyà.
– El sermó de l’aspirina.
– Del Segre a la Noguera Pallaresa: Passejada per Cuberes, la Mare de Déu d’Esplà, Solduga i el bosc de
la Pentina.
– El doctor Nicolau Battestini. Retrobament d’un protagonista de la nostra història.
– Vicenç Llorca: El gran poeta de la vida.
– Els inicis literaris de Núria Garcia Quera.
– L’ombra i la llum. Adrià Ventura Díez: la mirada lliure i poètica d’un fotògraf de la Seu d’Urgell.
– Comiat a l’ermitana d’Alinyà.
– La vila dels llibres.

Ens trobareu als punts de venda habituals:

– Ca la Rita. Coll de Nargó.
– Llibreria Pellicer i Quiosc Moscam. Oliana.
– Llibreria Pellicer. Solsona.
– Cal Lluís i cal Satret. Organyà.
– Llibreries Cortés, Diensa, Ex-libris, La Llibreria, Salvat, Patalín i Quiosc del Passeig.
La Seu d’Urgell.
– Llibreria Central. Tremp.
– Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.
– Llibreria La Puça. Andorra la Vella.
– Llibreria Clips. Bellver de Cerdanya.
– Llibreria Quera. Barcelona.





El certamen internacional de curtmetratges de Cerdanya presenta 72 produccions.

17 10 2011

NOT´CIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 17 octubre 2011)

Aquest cap de setmana vinent se celebrarà al Museu Cerdà el segon Certamen Internacional de Curtmetratges de Cerdanya, organitzat pel Grup de Recerca. El festival cerca la promoció turística de la comarca com a destí turístic i plató cinematogràfic, alhora que la promoció de joves talents d’entre 18 i 35 anys.

El certamen continua amb un pressupost reduït però amb diversos premis per a les millors produccions, que inclouen un xec de 500 euros al millor curtmetratge escollit pel públic i 100 € per al primer premi del jurat, a més a més de trofeus commemoratius per als finalistes





L’empresa pallaresa mOntanyanes reb el Premi d’Excel.lència i l’Innovació.

17 10 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 13 octubre 2011)

El Ministeri de Medi Ambient, per segon any consecutiu, ha guardonat a 12 projectes gestionats per dones en el món rural dins dels Premis d’Excel·lència i Innovació. Un dels premis se l’ha endut l’empresa pallaresa mOntanyanes amb els projectes Grípia i Obrador Xisqueta. El guardó, que reconeix una tasca feta per dones en el món rural, està dotat amb 25.000 euros. Del projecte Grípia n’ha nascut l’Escola de Pagesos i Pastors de Catalunya que forma joves que es vulguin dedicar a aquest ofici i els dóna l’oportunitat de fer pràctiques en explotacions ramaderes. L’Obrador Xisqueta compra llana d’ovella de raça xisqueta i un grup d’artesans la transforma en bijuteria, roba, coixins o matalassos.

L’empresa mOntanyanes va nàixer al 2006 amb la voluntat de tirar endavant estratègies creatives per a la dinamització rural. Aquesta empresa, amb seu a Rialp (Pallars Sobirà) està dirigida per la Vanesa Freixa i l’Eva Tarragona. Els seus projectes compten sempre amb un fort component social, prenent com a principal valor les potencialitats del territori. L’escola de Pagesos i Pastors i Obrador Xisqueta són dos dels projectes més coneguts creats des de l’empresa, i que es gestionen amb el suport de dos associacions sense ànim de lucre: Rurbans i Associació Obrador Xisqueta.

Eva Tarragona ha explicat que aquest guardó és un estímul important per mOntanyanes per seguir treballant en un moment complicat pel que fa a l’economia. Tarragona ha dit que mOntanyanes és una empresa que es dedica a agafar potencialitats ocultes del territori i donar-los valor amb l’objectiu que tinguin una repercussió pel mateix territori.

L’empresa mOntanyanes realitza projectes singulars, innovadors i diferents que ajuden a diferenciar un determinant territori, sempre dins de l’àmbit del medi rural, i posar en valor les seves potencialitats ocultes. Rutes literàries, projectes medi ambientals o iniciatives turístiques són altres dels treballs que realitzen la Vanesa Freixa i la Eva Tarragona des del 2006 a l’empresa que dirigeixen des de Rialp.

Vanesa Freixa s’ha referit a què majoritàriament tots els projectes que desenvolupen tracten de buscar solucions a problemes rurals des d’una òptica innovadora. L’Obrador Xisqueta revaloritza la llana de la raça autòctona dels Pallars a través d’un cercle tancat; posant en contacte el pastor, amb els artesans que elaboren un producte per poder comercialitzar el resultat.

Als inicis de l’empresa majoritàriament des de mOntanyanes desenvolupaven projectes per l’administració però amb els anys han agafat autonomia i desenvolupen els seus propis projectes com són els dos més emblemàtics: Escola de Pastors i Obrador Xisqueta.

Premis d’Excel·lència i Innovació

El Ministeri ha premiat aquells projectes empresarials que contribueixen a dinamitzar el medi rural amb bases sostenibles, innovadores i que repercuteixen de forma directa en la creació de llocs de treball.

Els projectes premiats són gestionats en part o en la seva totalitat per dones rurals i consisteixen, en la seva majoria, en iniciatives laborals innovadores i sostenibles (explotacions de marisc, de bolets o de transformació de la llana ), projectes formatius o d’assessorament, així com projectes per afavorir la conciliació de la vida familiar, personal i laboral. La premissa de tots els projectes guardonats és la de contribuir a la millora del nivell de vida de les dones rurals.

D’altres candidatures que han obtingut premi són: Agrupación de Mariscadoras do Esteiro do Río Anllóns per la diversificació de les activitats de les mariscadores, Huerto Alegre, Sociedad Cooperativa Andaluza un projecte d’educació i cultura al medi rural, Tu Menú Goián un projecte d’innovació i tradició en el menjar elaborat, Helix Villaespasa, Sociedad Civil una empresa de cria i engreix de cargols o l’empresa de Productos Ecoloxicos Granxa Maruxa d’alimentació ecològica.

La ministra d’Agricultura i Medi Rural, Rosa Aguilar, entrega aquest dijous el guardó a les 12 empreses premiades. El premi és de 25.000 euros per cada empresa





Troben restes de l’antic cementiri dels Dominics de la Seu.

17 10 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 11 octubre 2011)

Els treballadors de la construcció d’una promoció d’habitatges al carrer Garriga i Massó han trobat les restes d’ossos humans d’un antic cementiri vinculat al primer convent dels dominics a la Seu. Els treballadors sorpresos per la troballa van avisar els Mossos d’Esquadra que van precintar l’obra i han avisat el departament de Cultura. El tècnic de cultura del consell comarcal, Carles Gascón, va ser avisat de la troballa i va confirmar que possiblement els ossos pertanyen a l’antic convent dels dominics. Entre els fragments s’han trobat parts de cranis i fèmurs d’adults. Gascón a dit que “la zona on s’han trobat els ossos es coneix com ‘les tombes’ i això no es gratuït”. Segons explica Gascón, en aquesta zona s’han trobat diferents enterraments, el més gran als anys 90 al fer l’estació d’autobusos, quan es van trobar un seguit d’enterraments acompanyats de làpides, la troballa d’ara es dedueix que es del mateix conjunt.

Al 1274 allí si va fer el primer convent dels Dominics que estava fora les muralles, cent anys després va entrar dins les muralles de la Seu. Durant els cent anys el convent tenia un cementiri no sols dels dominics de la congregació si no també, afirma Gascón, “de molta gent ja que hi havia un cert prestigi en ser enterrat per dominics”





Patrimoni devaluat (Andorra).

17 10 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. pel Periòdic d’Andorra, 17 octubre 2011)

Temples romànics, ponts vuitcentistes, escultures contemporànies, arbres monumentals… Cap se’n lliura de la indiferència que administracions i particulars reserven al patrimoni de tots

L’agressió al mossèn Cinto de Sergi Mas al Parc de la Mola escaldenc, revelada ahir per EL PERIÒDIC, constitueix una mena de vandalisme actiu afortunadament rar en aquest racó de món. Ho és tant, de rar, que encara és notícia que un monument o una escultura a la via pública resulti agredit. Per trobar-hi el precedent més immediat cal remuntar-se al febrer passat, quan la porta de Sant Romà de les Bons va aparèixer il·lustrada amb la incontinència grafitera d’una colla d’energúmens. El servei de Patrimoni no va trigar ni dues setmanes a netejar-lo. Però la factura de la gràcia va pujar a 200 euros.

Aquest vandalisme que llinda amb la gamberrada adolescent està lluny, per tant, de constituir un fenomen habitual o preocupant. En canvi, són molt més abundants del que sembla les agressions passives, fruit de la deixadesa, la indiferència o la negligència, tant de particulars com de les administracions públiques, que són les responsables últimes de la preservació del patrimoni. La terrorífica perspectiva de Sant Andreu del Prat del Camanar, amb l’esquelet del complex Astra afogant el petit temple d’origen romànic, n’és un cas paradigmàtic: ni el comú ni el Govern han trobat la fórmula de revertir un monumental nyap arquitectònic i paisatgístic que fa prop de dos decennis que s’arrossega. Un cas que recorda enormement el de la barraca de totxo vermell que durant dècades va acompanyar l’església de Santa Coloma: l’aleshores ministre Pujal va demostrar que una decidida intervenció de l’adminstració pot ser determinant per corregir els excessos d’uns o la inhibició d’altres.

Hi ha altres casos no tan feridors però igulament sorprenents: l’hotel Valira d’Escaldes, per exemple, amb les obertures tapiades des de fa anys; i la també escaldenca Casa Lacruz, amb una inquietant xarxa metàl·lica que –cal suposar– protegeix els vianants de possibles despreniments de la façana. Tots dos edificis són cites obligades de l’arquitectura del granit i formen a més part de l’inventari general. Sense oblidar Radio Andorra i l’hotel Rosaleda, objecte els últims mesos de sengles intervencions d’urgència quan ja semblaven condemnats al desnonament. Una prova, aquesta última, que amb sensibilitat –i pressupost, és clar– és possible evitar la lenta degradació del patrimoni.