Cirurgia urgent per a Ràdio Andorra.

27 01 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Periòdic d’Andorra, 26 gener 2011)

Tranquils tots: el pacient està delicat, és cert, i li cal passar urgentment pel quiròfan per frenar la degradació derivada de l’aigua que es filtra a la sala de transmissions a través de la claraboia i les fissures de la terrassa. Però no està en absolut greu, ni molt menys terminal. De moment, n’hi haurà prou amb la intervenció que el servei de Patrimoni hi va començar el 17 de gener –i que s’allargarà fins a mitjans març– per garantir la preservació de l’edifici. Però contra totes les alarmes que van saltar a l’estiu, Radio Andorra no perilla. Aquesta és la conclusió de l’estudi elaborat per Patrimoni i que ha servit per definir el pla d’actuacions al monument encampadà. La bona notícia és que els mals que afecten l’edifici són més aparents que estructurals –«Res a veure amb el cas de l’hotel Rosaleda, que sí que té gravíssimes afectacions», en paraules de l’arquitecte del servei, Joan Bellera– i que tenen solució relativament ràpida –dos mesos, i el pacient rebrà l’alta– i sorprenentment econòmica: 48.600 euros, una autèntica ganga si es té en compte que a l’agost el cònsol d’Encamp, Miquel Alís, havia titllat l’immoble de «pura ruïna en perill imminent de desaparició». La pregunta òbvia –i que algú hauria de respondre– és per què no es va engegar abans, molt abans, l’operació Radio Andorra, si era qüestió de només 48.000 euros.

La mala, pèssima notícia és que la falta de pressupost ha obligat a dividir les actuacions previstes a Radio Andorra en tres fases: la primera –que tot just acaba de començar– consistirà a tapar forats. Literalment. Les dues últimes –restauració de les cobertes inclinades i del llosat, reposició dels vidres dels finestrals i revestiment de guix dels sostres– s’han posposat fins a temps millors. Això vol dir que caldrà esperar, com a mínim, la convocatòria d’eleccions, la constitució del nou Govern i l’aprovació del pressupost que l’actual executiu ha sigut incapaç de tirar endavant –amb la inestimable ajuda, això sí, de la lleial oposició. Un retard de mesos que, segons Bellera, no ha d’afectar decisivament la supervivència de l’edifici, salvaguardada en endavant per la intervenció en marxa. ¿En què consisteix aquesta primera tongada de cures pal·liatives? La principal patologia que amenaça l’immoble són les infiltracions d’aigua. Les humitats es venien filtrant fins ara a través de les claraboies –amb bona part dels vidres trencats– i també de la terrassa, que comptava amb l’única protecció d’una capa de morter de 6 centímetres de gruix que el temps i, sobretot, la falta de manteniment, havia convertit en un terrer on havia arrelat la vegetació, generant fissures per on es filtrava la humitat fins a la sala de transmissions del pis inferior.

Emissores a la intempèrie / És en aquesta sala inferior on es conserva la maquinària original de l’estació, la monumental emissora d’ona curta del 1938 –la que una llegenda tan falsa com pertinaç atribueix a un regal de Goebbels a Jacques Trémoulet, el patró de Radio Andorra– així com la posterior emissora suïssa del 1952. Durant aquests dos mesos, diu Bellera, es retirarà la capa de morter original de la terrassa i se substituirà per una doble capa impermeable de nova factura. A més, es reposaran els vidres de les claraboies, situades en la vertical de l’emissora més antiga i que precisament aquests dies, amb tots els vidres retirats, està completament a la intempèrie. Mentre durin les feines a la terrassa, les emissores tindran per tota protecció una bastida provisional de fusta que ahir encara no s’havia col·locat. Finalment, i quan estiguin obturades totes les entrades d’aigua, es restauraran les barres del forjat del sostre de la sala, oxidades per efecte de la humitat, i s’ompliran les ànimes dels revoltons malmesos –els totxos del sostre– amb escuma de poliuretà.

La intervenció s’acabarà amb la instal·lació d’una lona per protegir les finestres i obertures de l’edifici, que en aquesta primera fase no està previst reparar. Es tracta en qualsevol cas, diu Bellera, de practicar a l’edifici les intervencions mínimes per evitar que es continuï degradant i que les deficiències actuals derivin en patologies estructurals greus. El problema, segons l’arquitecte, és que no s’hi havia fet mai ni el més mínim manteniment. Tot i així, l’edifici només ha patit de debò, diu, aquests deu últims anys, i es troba en un estat de conservació acceptable: «És una construcció sòlida, molt ben concebuda, aixecada amb una tècnica constructiva moderna, amb una estructura de formigó armat en quadrícula, forjat ceràmic formigonat i nervis de formigó que permeten prescindir de pilars en aquesta gran sala, que fa uns 12 metres de llargada per uns 35 d’amplada». Un monument, en fi, que fa només mig any semblava abocat a la ruïna i sembla que comença a veure la llum al final del túnel. Una altra cosa és quan. Aquesta legislatura ja no serà, està clar. A veure la pròxima.

Anuncis




El Museu del Tabac de Sant Julià dedica una mostra plantes medicinals.

27 01 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Diari d’Andorra, 27 gener 2011)

La mostra desplegarà una àmplia varietat de plantes.
`La col·lecció és una coproducció del mateix centre museístic i la Fundació Julià Reig amb l’Obra Social d’Unnim, de Sabadell, i el Museu Comarcal de la Garrotxa.
L’exposició desplega l’enorme diversitat de plantes medicinals d’ús comú a Catalunya i ofereix informació sobre els noms populars, les preparacions i les principals propietats medicinals que posseeixen, seguint els coneixements acumulats per l’etnobotànica, ciència que estudia els coneixements populars relacionats amb les aplicacions medicinals, alimentàries, veterinàries, tradicionals i ecològiques dels vegetals.
La mostra està construïda en diferents apartats. El recorregut parteix d’una cuina on s’exhibeixen les plantes seques, les preparacions casolanes, les receptes, els llibres de plantes medicinals i els utensilis necessaris per a la seva elaboració. En un segon apartat, hi ha mig centenar de plafons, amb  informació que fixa conceptes com que s’entén per planta medicinal, per droga o per principi actiu, entre altres aspectes.
El tercer àmbit, que tanca la mostra, està protagonitzat per un audiovisual sobre preparacions medicinals populars i un espai interactiu que ofereix algunes de les receptes més habituals.




Patrimoni del Govern d’Andorra posa fil a l’agulla per recuperar la història de Ràdio Andorra i tot el que representà pel territori.

27 01 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A. Doral pel Diari d’Andorra, 26 gener 2011)

Discografia, equipaments tecnològics, documentació, bibliografia, testimonis orals, estudis arquitectònics.
L’àrea de Patrimoni del ministeri de Cultura està submergida en una recerca en profunditat –i transversal, que en diuen els tècnics, per allò que abraça molts aspectes– sobre Radio Andorra. Un treball en què participen també la Biblioteca i l’Arxiu nacionals. Aquest últim, amb la recuperació discogràfica, que ha aportat troballes com una curiosa col·lecció d’uns 8.000 discos de pedra. L’objectiu del projecte? “D’entrada, la recuperació, però també hi ha voluntat de fer una reinterpretació, una lectura integral, de tot el que ha significat Radio Andorra dins i fora del país”, explica la cap de l’àrea de Patrimoni immoble i Etnografia, Isabel de la Parte. Sota les seves directrius s’estan duent a terme les entrevistes orals amb tots aquells que van tenir relació amb l’emissora: des d’un conserge fins a personal administratiu o directiu. Una trentena han passat ja, per fer una primera aproximació –s’hauran de fer entrevistes més rigoroses i enregistrades– i dibuixar el que De la Parte defineix com “una història coral”. Una feina que es preveu enllestir en el semestre. personatges i vida quotidiana Què en sortirà? “Crec que ens permetrà ressituar molts personatges”, estima De la Parte. No es refereix tant a protagonistes polièdrics i ja molt estudiats com Jacques Tremoulet, que també, sinó d’altres, com els –i sobre tot les– speakers:  en un moment que la dona començava a agafar protagonisme en l’àmbit públic, també Radio Andorra es va convertir en una opció per a algunes dones. Tema de futur estudi, potser. “I podrem conèixer com era la vida quotidiana, les relacions que s’hi creaven, la cultura del treball que existia”, apunta la responsable del projecte. Molt sovint, els mateixos entrevistats aporten documentació o material fotogràfic, o publicacions potser poc conegudes. Tot es deriva cap a l’Arxiu o la Biblioteca Nacional, instància que ha estat la més recent a afegir-se a la tasca. Una altra part de la feina es realitza in situ, a l’edifici de l’emissora a Encamp, on s’està documentant tot l’equipament tècnic que s’hi conserva. Una tasca que porten a terme amb el suport de personal especialitzat, com engi-nyers i tècnics de radiodifusió, així com mitjançant l’estudi de tota la documentació que van trobant. Les obres de condicionament que s’executen a l’edifici encampadà (reparació de les cobertes, sobretot) donen peu també a fer un estudi des del punt de vista constructiu del bastiment, catalogat com a bé inventariat el febrer del 2004 i exemple molt característic de l’anomenada arquitectura del granit. Elements arquitectònics Els especialistes estan elaborant una anàlisi detallada dels elements de l’edificació, com la tor­re, que evoca la de l’església de Santa Coloma, o el matacà lateral (originalment, una estructura defensiva), que remet a la que existeix a l’edifici de Casa de la Vall. On fa temps que estan immersos en la tasca és a l’Arxiu Nacional. Malgrat la manca d’un pressupost específic per abordar la tasca i la precarietat –per exemple, han hagut d’improvisar prestatges artesanalment–, ja han revisat i fet una primera neteja d’uns 20.000 discos (els 120.000 estimats). Ajudats per alumnes de l’escola Meritxell i a poc a poc. “Si tinguéssim una injecció en personal i equipament, podria estar fet en sis mesos”, apunta la directora, Cinta Pujal. De moment, només poden abordar una actuació preventiva perquè el material no es faci malbé. O almenys per aturar el deteriorament que hagi patit en dècades conservat precàriament. Un cop net i endreçat, hauran de valorar l’interès del fons, amb l’ajut de la Biblioteca Nacional de Catalunya. I decidiran com tractar projectes com una possible exposició al públic del material.




A Andorra moltes entitats tenen problemes per tirar endavant els seus projectes per la manca de subvencions.

27 01 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Meritxell Prat pel Diari d’Andorra, 23 gener 2011)

 

 

Darrera edició de la diada d’Andorra a la Universitat.
Les retallades per la crisi i la falta d’acord polític per aprovar el pressupost han perjudicat moltes entitats en les subvencions i ajudes que rebien per tirar endavant els projectes.
Per a algunes as­sociacions fa la sensació que per a l’administració “les entitats culturals sempre són les parentes pobres de qualsevol organigrama”. Ai­xí s’expressava la presidenta de la Societat Andorrana de Ciències (SAC), Àngels Mach, en declaracions a AD Ràdio.
Tant Mach com la presidenta del Centre de la Cultura Catalana, Teresa Cabanes, van expressar la preocupació per les dificultats de finançament que tenen les entitats culturals, cosa que pot suposar que arribi un moment en què no puguin aguantar la situació. “Han limitat els recursos, perquè ho han hagut de repartir entre d’altres entitats a les quals abans no s’havia subvencionat. Però les quantitats per poder tenir més o menys contents els uns i els altres no són gens elevades”, va assegurar la presidenta de la SAC. Cabanes va puntualitzar que no és que no entenguin el repartiment, però va demanar que determinades coses “no s’esborrin tan senzillament de la història”. En definitiva, totes dues van reclamar un esforç “per poder mantenir el nivell cultural del país”.
Segons van explicar a AD Radio, l’argument per denegar-los les subvencions és que “els projectes no són viables, però dins els paràmetres que ells estableixen”, va aclarir Cabanes. 

Diners per endavant
Un altre dels problemes que els ge­nera la falta de finançament i el retard en les ajudes és el fet que molt sovint són els mateixos membres de junta els que han d’avançar els diners dels diferents projectes; tanmateix, pot arribar un moment “en què no ho puguem mantenir”, van avisar.
Des del punt de vista d’Àngels Mach, sembla que el Govern “ens vegi com si fóssim una competència, quan en realitat estem en el mateix vaixell i el que volem és lluitar per la cultura, igual que ells”.
Tot i les dificultats, de moment tenen la intenció de mantenir els projectes previstos, “perquè hi ha molta gent al darrere que hi treballa i que hi creu”, va dir Cabanes. Aquest any, a més, la seva tas­ca agafa més volada amb la capi­talitat de la cultura catalana que ahir va assumir Escaldes.





Activitats per fer turisme amb els més petits a l’Alt Urgell

22 01 2011

El consell Comarcal de l’Alt Urgell i Turisme Seu han posat en marxa una iniciativa per descobrir l’Alt Urgell amb nens. Us adjuntem el trípitc doncs ens ha semblat una proposta molt interessant.

tríptic descobrir l’Alt Urgell amb nens (en castellà)





La Xarxa de pobles amb encant a la FITUR

22 01 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 19 gener 2011)

La Diputació de Lleida ha presentat aquest dimecres a la Fira Internacional de Turisme d’Espanya (Fitur), que s’ha inaugurat a Madrid, la Xarxa de Pobles amb Encant. Aquesta iniciativa, pionera a Catalunya i a l’Estat, té l’objectiu de promoure conjuntament diversos indrets singulars de la demarcació de Lleida pels seus valors paisatgístics, patrimonials, històrics o culturals.

Un total de 17 pobles del Pirineu formen part de la promoció: Prullans, Arsèguel, Taüll, Organyà, Les, Espot, Gósol, Tírvia, Salàs de Pallars, Gerri de la Sal, Arfa, Llavorsí, Durro, la Guingueta d’Àneu, Boí, Peramola i Canejan.

La xarxaa està oberta als municipis, nuclis de població i entitats locals descentralitzades que tinguin com a màxim 1.000 habitants. La presentació ha comptat amb la participació de la presidenta de l’Associació de Pobles amb Encant de Lleida, Esther Isus; el vicepresident del Patronat de Turisme, Josep Cosconera, i el director del Patronat de Turisme, Àngel Vidal, entre d’altres.





Una guia explica els processos geològics i les formes de relleu del Parc Nacional d’Aigüestortes

22 01 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 14 gener 2011)

Parques Nacionales, l’Institut Geològic Miner d’Espanya i el Ministeri d’Educació i Ciència han editat una guia que explica els processos geològics i les formes de relleu del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En aquesta publicació es descriuen les característiques geològiques del Parc Nacional i es plantegen una sèrie d’itineraris amb informació sobre les diferents observacions que s’hi podrà fer i una breu descripció de l’itinerari.

La guia inclou un mapa geològic i un mapa geomorfològic. Aquest manual, dirigit i coordinat per Roberto Rodríguez, inclou fotografies, esquemes geològics i diagrames. El llibre pertany a la col·lecció Guia Geològica de Parques Nacionales.