La Ruta dels Estanys Amagats renova web i suma noves propostes.

29 06 2012

La Ruta dels Estanys Amagats ha estrenat una nova web, més àgil, interactiva i visual. Entreu-hi i hi trobareu les darreres propostes de rutes i escursions per aquest estiu. Una bona forma de conèixer i descobrir el Pirineu.





La Casa del Riu, petit museu amb encant.

29 06 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Núria Boltà per Viure als Pirineus, 24 maig 2012)

El municipi de Montellà i Martinet té fama merescuda per molts atractius. Un dels més tradicionals és la pesca de la truita de riu i altres varietats. Els aficionats vénen d’arreu per a prendre part en els reconeguts concursos de pesca que tenen lloc en aigües del Segre. Aquest cap de setmana s’hi celebra la Fira del Baridà i és una bona ocasió per visitar el municipi i descobrir els seus encants.

La matèria prima la posa el riu; de l’ombra i els verds se n’encarreguen les frondoses arbredes de ribera. El municipi forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró i l’oferta del seu entorn és molt àmplia i interessant, per tant, és fa imprescindible fer una visita al Centre d’Interpretació de l’Ecosistema Fluvial, més conegut amb el pràctic nom de Casa del Riu.

Si hem arribat a Martinet per la N-260, només ens cal travessar el pont que ara queda enmig dels altres dos i, tot just arribats al marge esquerre del Segre, trobem un edifici groguenc amb una torre quadrangular que li imprimeix un aire singular. Aquest conjunt d’edificacions formaven part de l’antic escorxador. De la seva rehabilitació se’n va fer càrrec l’Ajuntament i l’entitat del Parc Natural Cadí-Moixeró. Aquest museu, com se sol dir d’un club molt conegut de futbol, és més que un museu. La visita comença a dintre però acaba a fora. O , si voleu, pot començar a fora i acabar a dintre i és que el municipi es troba situat en un lloc privilegiat per la natura. Així doncs, a banda del Parc Natural del Cadí-Moixeró, hi convergeixen la Reserva Natural Parcial de les Riberes de l’Alt Segre, l’EIN[1] Tossa Plana de Lles-Puigpedrós, la Reserva Natural Parcial del Riu de la Llosa i les reserves nacionals de caça del Cadí i Cerdanya-Alt Urgell.

Situats davant del museu, cal passar pel pati per accedir a la porta d’entrada, aparentment modesta però, com ja hem dit en anteriors ocasions, les aparences enganyen. A l’interior, una bonica i aconseguida recreació de les ribes del riu Segre al seu pas pel municipi i tots els elements de fauna i flora que l’acompanyen, faran les delícies de petits i grans. Hi podrem contemplar exemplars d’aus , peixos, amfibis, rèptils i mamífers que tenen el seu hàbitat a la zona, així com també podrem aprendre i reconèixer les característiques de plantes i arbres autòctons (oms, verns, freixes, àlbers, bedolls, pollancres…). Hi ha un espai dedicat a les arts de la pesca amb mostres dels estris, aparells i peces de vestir necessaris per a la seva pràctica.

La vocació didàctica del museu no s’acaba al seu interior ni a l’entorn més immediat ja que la part més interessant i lúdica la trobarem seguint l’itinerari que ens proposa un gran plafó exterior que ens parla de l’hàbitat de la llúdriga, espècie de mamífer carnívor molt amenaçada i a punt d’extingir-se vers els anys 60 del segle passat però que, per sort, s’ha pogut recuperar i protegir. La visita, doncs, no quedaria completa si no ens passegéssim per l’itinerari senyalitzat de la llúdriga, un agradable camí que transcorre paral·lel al Segre on diversos plafons ens informen dels costums d’aquest animal .

A la Casa del Riu les escoles i grups hi són molt ben rebuts. Disposen d’uns dossiers pedagògics adaptats a les diferents edats per tal que el professorat pugui treballar bé la temàtica de l’ecosistema fluvial.

El museu, en funció de les circumstàncies econòmiques, pot obrir a l’estiu o no. El més aconsellable és que truqueu al Centre del Parc a Bagà, al 93 824 41 51, entre les 8h i les 15h, i us informaran del preu de l’entrada i horari. Es pot adquirir una entrada combinada amb la visita al Parc dels Búnquers, del qual en parlarem més endavant.

Hi ha serveis de lavabo i WC i possibilitat d’accedir-hi amb cadira de rodes, si bé no està del tot condicionat.





L’Espai Ermengol inicia la Ruta del Formatge.

29 06 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 29 juny 2012)

L’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell inicia la nova proposta cultural i agroalimentària ‘La Ruta del Formatge’ que proposa durant tres diumenges del mes de juliol (1, 15 i 29 de juliol) visitar una formatgeria artesana de la comarca. Aquest diumenge, 1 de juliol, s’iniciarà amb la visita a Mas d’Eroles d’Adrall. Per participar-hi, cal inscriure’s prèviament a Turisme Seu o a Turisme del Consell Comarcal.

Totes tres s’iniciaran a les 10 del matí a l’Espai-Ermengol-Museu de la Ciutat, situat al carrer Major, numero 8, de la Seu d’Urgell, on es visitarà la segona planta, que està dedicada al formatge. Tot seguit, els participants a la ruta podran visionar un audiovisual informatiu sobre la Cooperativa Cadí i podran degustar productes d’aquesta productora de formatge i mantega amb denominacions d’origen protegides. La sortida finalitzarà amb una visita a una formatgeria artesana de la comarca de l’Alt Urgell, com la Mas d’Eroles (Adrall), Serrat Gros (Ossera) i Baridà (Bar).

Aquesta nova proposta s’emmarca en la programació de Les Rutes Guiades a la Seu d’Urgell i comarca de l’edició d’enguany, la qual té com a objectiu donar a conèixer aquest producte agroalimentari del nostre territori i els seus productors, per tal de donar-li el valor que es mereix.

Diumenge, 1 de juliol, visita a Mas d’Eroles

La Ruta del Formatge començarà aquest diumenge, 1 de juliol, amb la visita a la formatgeria artesana Mas d’Eroles d’Adrall, just després de visitar l’Espai Ermengol que té dedicada una planta al formatge artesà de la comarca, el passi del vídeo sobre la Cooperativa Cadí i una degustació dels productes làctics que s’hi elaboren.

La següent sortida d’aquesta ruta tindrà lloc diumenge, 15 de juliol, amb la visita de la formatgeria artesana Serrat Gros d’Ossera. En aquesta jornada, els participants també podran optar a un dinar per 15 euros.

La tercera i última ruta del formatge serà diumenge, 29 de juliol, ens portarà fins a la formatgeria artesana Baridà de la població alturgellenca de Bar.

Per a poder participar en qualsevol d’aquestes sortides per conèixer aquestes tres formatgeries artesanes de la comarca de l’Alt Urgell cal inscriure’s prèviament a Turisme Seu o a l’oficina de turisme del Consell Comarcal.

Producció de formatge

A l’Alt Urgell, la producció de formatge ha evolucionat d’acord amb les diferents fases per les quals ha travessat la seva ramaderia. Dels grans ramats d’ovelles i la producció artesana de formatge Serrat es va passar a la transformació industrial cooperativista, centrada en la vaca lletera.

La ramaderia ovina, si bé no va desaparèixer del tot, va quedar-ne al marge, fins al punt que es va perdre la tècnica d’elaboració del Serrat. Avui la indústria lletera, liderada per la Cooperativa Cadí, coexisteix amb el retorn als sistemes tradicionals de producció.

La Seu d’Urgell és referència europea en producció agroalimentària de qualitat pel formatge Urgèlia (DOP “Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya”) i la mantega Cadí (DOP “Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya”).





30 juny: Presentació a Puigcerdà del nou número de laRevista Cadí-Pedraforca.

29 06 2012

Aquest dissabte 30 de juny, a dos quarts de set de la tarda, es presentarà a Puigcerdà, a l’Arxiu Comarcal de Cerdanya, el número 12 de la revista Cadí-Pedraforca. La presentació la farà l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, i a l’acte també hi prendran part la directora de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya, Erola Simón, el director de la revista, Carles Pont i l’editor, Àngel Madrià. En el transcurs de l’acte també hi intervendran els protagonistes d’aquest número com l’hoteler Lluís Dolcet, entre altres entrevistats.

Per altra banda, cal recordar que a la plàgina 2 d’aquest número de la revista hi ha un anunci de l’editorial en el qual es demana complicitat i compromís a persones i empreses amb la publicació. Darrerament, la crisi econòmica, sumada a la manca de formalitat de les administracions i alguns proveïdors, han posat en dificultats el projecte. Tanmateix, la bona acceptació de la gent de les nostres comarques i la complicitat que s’ha establert amb els lectors fa que l’editorial segueixi lluitant per tirar endavant.





PICURT obre la sisena edició amb una cartellera de luxe.

29 06 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 27 juny 2012)

Picurt, la mostra de cinema de muntanya dels Pirineus, va inaugurar-se aquest dimarts als Cinemes Guiu de la Seu d’Urgell amb la projecció d’una autèntica joia cinematogràfica, la pel·lícula “Verd madur” (1960) dirigida per Rafel Gil a partir de la novela de Josep Virós, un drama rural rodat al Pallars Sobirà que retrata la societat tradicional d’un Pirineu agonitzant. Un film que no es va poder estrenar en català a causa de la censura fins l’any 1966, tal i com va explicar la néta de Josep Virós, present a la inauguració de la mostra, juntament amb l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, la directora de la mostra, Montse Guiu, i el director artístic, Albert Galindo, que va presentar tota la programació d’enguany.

Aquesta primera projecció de Picurt 2012 va acabar amb una forta ovació del públic assistent a l’estrena que va elogiar la qualitat d’una pel·lícula que ha estat restaurada a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Per l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, la continuïtat de Picurt i la seva projecció en el moment actual és “un petit miracle fet realitat” i la directora de la mostra, Montse Guiu, es va referir al pas endavant fet per l’organització de Picurt “gràcies a la col·laboració amb institucions, universitats, agents literaris, poètics, gastronòmics i culturals d’arreu del país”.

Tot i la disminució del pressupost, Cultura i Entorn del Pirineu (CEP) ha aconseguit programar a la Seu d’Urgell i Artedó una edició de qualitat i alt nivell amb:

54 audiovisuals de 20 nacionalitats
Ha aconseguit incloure importants novetats
Estrenar un nou espai de projeccions
I convidar intel·lectuals, Perejaume, actors com la Carme Elias, i esportistes, com l’Albert Bosch, de primera fila,
A més d’implicar-hi Blanquerna (Universitat Ramon Llull) amb un curs durant el festival.
Incloure una jornada tècnica amb l’IDAPA centrada en el moviment de l’slow food i amb convidats tan importants com la Fundació Alícia o Pirineos Vivos.
Des de fa temps Andorra té una presència important al Picurt. D’una banda, compta amb la col·laboració de la CNAU i de l’Arxiu Nacional. I, de l’altra, amb audiovisuals com El Pic d’Arcalís (que es podrà veure aquest dimecres) i L’última transhumància, a més de la presència de poetes com Teresa Colom i Arnau Pérez Orobitg.

Picurt s’estructura en tres grans eixos:

1.-Projeccions de cinema,

2.-Sessions teòriques sobre l’audiovisual i la muntanya

3.-I activitats populars sobre la cultura del Pirineu; poesia, art, música, gastronomia…

Un cop més Picurt vol posar l’accent un cop més en la necessitat d’equilibri entre l’home i la natura -la muntanya-. Vol ser una eina de dinamització del territori, cridar l’atenció i sobretot reflexionar sobre la necessitat d’establir una relació d’harmonia amb l’entorn. “Som molt crítics amb l’explotació massiva del territori que vol dur a terme l’habitant del Pirineu que només ho és els caps de setmana. Necessitem un model sostenible entre l’home, la natura il’arquitectura”, afirma Montse Guiu, directora de Picurt.

Per això Picurt es va consolidant més enllà dels dies de la mostra, com un espai de reflexió sobre un nou model de muntanya I de suport a les alternatives sostenibles. Picurt cada cop és més reconegut en l’àmbit pirinenc i té més presència en altres festivals, en publicacions i fòrums de debat.

Aquest dimecres les activitats continuaran amb noves projeccions que trobareu a la web: http://www.picurt2012.com





Castellàs de la Ribera enllesteix la museïtzació de l’Escola Rural.

29 06 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Mar Martí, ACN; al Nació Solsona, 21 juny 2012)

Castellar de la Ribera (Solsonès) ha enllestit la museïtzació de l’escola rural del municipi, després d’uns set mesos de feina , per convertir-la en el primer Museu de l’Escola Rural de Catalunya . El museu s’ubica a la sala gran de Cal Sastre, una masia que des del 1926 i fins el 1974 va acollir l’escola rural del municipi i que manté intacta l’aula on estudiaven els alumnes. Els visitants podran conèixer l’evolució que ha patit l’escola rural al llarg del segle XX fins als nostres dies , a través de diferents plafons explicatius i material que s’ha recuperat de l’època, segons ha explicat a l’ACN la coordinadora del projecte, Esther Miralles. El museu s’inaugurarà oficialment aquest divendres.

El petit municipi de Castellar de la Ribera conserva una aula de l’escola rural del poble de manera intacte com era durant l’època de la postguerra. La classe compta amb els pupitres, els tinters, la pissarra, la taula del mestre i els mapes d’Espanya i del món amb els quals estudiaven els alumnes d’aquella època. A més, l’aula està presidida per un crucifix, el quadre de la Immaculada i una fotografia de Franco. A partir d’aquest espai, l’Ajuntament de Castellar de la Ribera ha tirat endavant el projecte del Museu de l’Escola Rural, gràcies al finançament del Memorial Democràtic i la Diputació de Lleida.

El nou museu, que s’inaugurarà aquest divendres, s’ubica a l’edifici de Cal Sastre, una masia en què antigament hi vivien sastres, i que l’any 1926 va ser adquirit per l’Ajuntament del municipi. En aquell moment, el consistori va instal·lar-hi l’escola del poble, ja que fins aleshores els alumnes feien classes en cases particulars. A Cal Sastre s’hi van instal·lar les aules i també l’habitatge del mestre. La coordinadora del projecte, Esther Miralles, ha explicat que a l’escola s’hi van fer classes durant gairebé mig segle i, fins i tot, “també durant la Guerra Civil”.

L’any 2007 l’Ajuntament de Castellar de la Ribera va obrir al públic l’aula que es conserva igual com era durant la postguerra i ara, quatre anys després, ha enllestit el projecte de museïtzació de l’edifici de Cal Sastre per convertir-lo en el Museu de l’Escola Rural. D’aquesta manera, el nou centre mostrarà no només el cas particular de Castellar de la Ribera, sinó l’evolució de l’escola rural a Catalunya des de principis del segle XX i fins l’actualitat.

Dins del museu, ha detallat Miralles, s’hi troba exposat material original de l’època en què l’escola va estar en funcionament, “ja que molts exalumnes encara són vius i ens han cedit els seus llibres, quaderns, etc”. A més, també s’han instal·lat plafons on s’explica l’evolució de l’escola rural al llarg dels anys. Finalment, ha explicat Miralles, hi ha un espai dedicat a l’escola d’avui dia que “hem reconstruir a partir del material que ens han cedit escoles rurals de la comarca que estan en actiu”.

De la seva banda, l’alcalde de Castellar de la Ribera, Armengol Riart, ha destacat que el museu neix amb l’objectiu de “donar a conèixer la història de les escoles rurals i la feina que han fet”. Segons Riart, “desgraciadament el món rural s’ha despoblat i això ha comportat el tancament de moltes escoles rurals però és important tenir-ne un record”.


imatge de l’aula (Foto ACN)

L’escola en primera persona

Alguns dels alumnes que havien anat a escola a Castellar de la Ribera encara són vius i han ajudat a construir el projecte del Museu de l’Escola Rural. És el cas de Ramona Santaeulàlia, que va estudiar a l’escola rural del municipi durant els anys setanta. “Vaig anar a l’escola des dels quatre anys fins als set o vuit que em van enviar interna a Solsona”, ha relatat.

“Quan vaig marxar de l’escola m’enyorava molt perquè la mestra ens estimava molt i ens cuidava molt bé”. Així s’expressa Santaeulàlia quan recorda els anys que va estudiar a l’escola de Castellar de la Ribera i admet que ara, quan hi torna, té un record “molt entranyable” i “em produeix molta emoció”, ha expressat.

Algun del material que s’exposa al museu és de la família de Santaeulàlia, com un maletí en què el seu germà hi guardava els llibres però també la clau amb què cada matí obria l’escola . “Nosaltres fèiem un quilòmetre a peu per arribar a l’escola, però la majoria d’alumnes n’havia de caminar tres o quatre”.

A més, l’exalumna ha explicat que en aquest centre també hi va estudiar la seva tieta i la seva mare. “Quan la meva mare venia a l’escola, els mestres, moltes vegades, els enviaven de molt lluny i no es volien estar aquí per l’hostilitat del lloc i per això molts cops feia classe el capellà que vivia a la rectoria que hi ha al davant de l’escola”, ha relatat Santaeulàlia. A més, l’exalumna ha afegit que la seva mare “durant els anys quaranta va aprendre a llegir i a escriure en català en aquesta escola gràcies al capellà”


Un dels plafons del museu Foto: ACN





Presenten la “cultura raiera” a la llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

29 06 2012

NOTÍCIA DE REMSA (Font: Viure als Pirineus, 25 juny 2012)

Coincidint amb la celebració, a la Pobla de Segur, del 28 de juny a l’1 de juliol d’enguany, de la Trobada Internacional de Raiers, es presentarà la Candidatura de la Cultura Raiera a la Llista del Patrimoni Inmaterial de la Humanitat de la UNESCO. Aquesta és una candidatura que neix amb vocació transnacional i, per tant, es presenta en el marc d’aquest esdeveniment raier i amb la presència de delegats de més de 20 associacions de 10 països diferents que participen en la trobada.
L’acte de presentació de la candidatura es farà el 29 de juny, a les 18:00 hores, a la Sala Magna del Comú de Particulars de La Pobla de Segur.

El camí està ja encetat i compta amb el suport de tres comunitats autònomes de l’Estat
Espanyol. Als altres països s’estan avançant ja els contactes, a fi que es puguin adherir al dossier que s’està redactant des de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional.

L’acte comptarà amb la participació de Lluís Puig, Director General de Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura, conjuntament amb els membres de la Junta Directiva de l’Associació Internacional de Raiers, promotora de la candidatura, així com membres de les associacions i autoritats locals dels territoris participants en la trobada, entre ells l’ex-Senador i ex-Conseller de la Regione Veneto, Giovanni Crema, que porta les gestions davant del Govern italià.

A la Sala Sant Miquel del mateix edifici del Comú, es podrà visitar l’exposició “Rais i raiers del món”, on es mostra la diversitat i la universalitat de l’ofici del transport fluvial de la fusta, amb més de 90 fotografies d’arreu del món.

Per ampliar informacions podeu contactar amb el president de l’Associació Internacional de Raiers, Àngel Portet, al telèfon: 637423104 o a l’adreça: ratafia@raiers.info.