Arxius de Lleida al ciberespai.

15 06 2011

per a tos aquells que hi estigueu interessats sapigueu que els arxius de Lleida tenen un blog. I si voleu conèixer millor els arxius i arxivers de la generalitat ho podeu veure d’una manera divertida en aquest document.





Setmana Internacional dels Arxius als Arxius lleidatants.

3 06 2011

us adjuntem el seu blog perquè pogueu consultar-ne tota la informació.





Lleida recupera el Palau del Rei.

19 04 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: El Periòdic d’Andorra, 19 abril 2011)

Catalunya, Andorra i la Vall d’Aran van celebrar diumenge la recuperació del Castell del Rei de la ciutat de Lleida. Es tracta d’un bastió clau en la configuració de la corona catalano-aragonesa, on, a més del casament entre Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, s’hi van signar els documents d’independència d’Andorra i els primers privilegis de la Vall d’Aran. D’aquesta manera el turó de la Seu Vella de Lleida ha reconvertit les ruïnes de l’antiga Suda, el castell àrab després medieval, en un entorn visitable des de fa dues setmanes. L’acte va comptar amb representants institucionals dels tres territoris, entre els quals el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, i el cap de Govern en funcions, Jaume Bartumeu.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va destacar, segons recull l’ACN, l’aposta per aquest espai desconegut pels actuals lleidatans, i que ara s’ha redescobert «gràcies a la insistència de l’Ajuntament i el Consorci de la Seu Vella, que imaginaven aquest projecte des del qual es podria explicar com es configurava la Catalunya que els homes i dones intel·ligents van diagnosticar que era un bon lloc per viure».

L’antiga Suda de la Madina Larida àrab va convertir-se en palau medieval del rei de Catalunya i Aragó, Ramon Berenguer IV, que va casar-se en aquesta fortalesa i a la Seu Vella amb la princesa aragonesa Peronella. En el mateix lloc es va coronar el jove Rei Jaume, i s’hi van forjar bona part de la corona d’Aragó i de les decisions més importants de la ciutat, que actuava com a nucli del regnat i d’equilibri entre territoris.

El castell va ser un fort bastió dels lleidatans en nombroses batalles. Però l’antiga Suda va ser important per Andorra, que va néixer com Estat independent del comptat de Foix en aquest castell, on el rei Pere II el Gran va apadrinar el primer pariatge entre el bisbe d’Urgell i el compte de Foix i que va portar la pau al país. La recuperació de la Suda ha estat un pas més per apropar el turó de la Seu Vella a la ciutat, i apropar-se al desig dels lleidatans que s’acabi convertint en Patrimoni de la Humanitat.





La marca “Ara Lleida” ofereix una nova imatge corporativa.

14 02 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 11 febrer 2011)

La Diputació de Lleida ha presentat aquest divendres la nova imatge corporativa de la ja consolidada marca ‘Ara Lleida’. El nou logotip recorda el disseny original, amb la paraula Ara en vermell, i Lleida en verd i blau. En aquest cas però, s’han combinat diferents tons i s’ha utilitzat una tipografia més lleugera i ‘fresca’ segons el dissenyador de la nova imatge, Miquel Roig, que ha explicat que s’ha volgut trencar amb ‘la duresa del logotip anterior’.

Com a novetat, el concepte ‘Ara Lleida’ inclou el nou missatge ‘Visit Lleida’ que s’utilitzarà en la difusió de les comarques de la demarcació a l’exterior de Catalunya. A la part inferior del logotip s’hi afegiran paraules clau del turisme de la zona.

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha destacat la importància del canvi “en un moment en què les comarques de Lleida són presents en moltes fires internacionals”, fet que sumarà accions gràcies a la nova marca Visit Lleida que s’utilitzarà a l’estat espanyol i la resta del món. Gilabert ha assegurat que el redisseny de la imatge corporativa no suposarà una despesa addicional, ja que la substitució es farà de forma progressiva en els nous elements i publicacions. El logotip utilitzat fins ara es va estrenar el 1989 per promocionar el turisme del Pirineu i la plana de Lleida.

El nou logotip, amb diferents tons de verd i blau, vol adaptar-se als nous criteris de biodiversitat i sostenibilitat en un territori on la natura i l’agricultura tenen una importància rellevant. La imatge d’Ara Lleida incorporarà tots els valors de Ponent i el Pirineu amb unes lletres de color negre on s’hi podrà llegir paraules com gastronomia, Pirineu, neu, turisme rural, natura, aventura, ornitologia, entre d’altres.

La nova marca l’ha fet el dissenyador lleidatà Miquel Roig, de l’agència de comunicació i branding Bullet. Entre les seves creacions més reconegudes en el sector turístic hi ha el primer logotip del parc d’atraccions Port Aventura, el Bus Turístic de Barcelona o la marca Best Sitges.





La Diputació de Lleida adquireix un fragment de retaule atribuït al pintor ribagorçà Pere Espallargues.

6 01 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 28 desembre 2010)

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha presentat aquest dimarts un fragment de retaule inèdit amb la representació de sant Roc, de procedència desconeguda i atribuït al pintor ribagorçà Pere Espallargues. La corporació va adquirir per 4.000 euros aquest fragment en una subhasta pública que es va celebrar el passat 21 de desembre a la sala de subhastes Balcli’s de Barcelona amb l’objectiu de cedir-lo al Museu de Lleida.

Fotografia relacionada amb la imatge
Gilabert ha presentat un fragment de retaule inèdit amb la representació de sant Roc.

L’acte també ha comptat amb la participació del vicepresident tercer de la Diputació de Lleida i vicepresident de l’IEI, Gabriel Pena; de la directora del Museu de Lleida, Montserrat Macià, i del conservador del Museu, Albert Velasco.

Es tracta d’una pintura al tremp sobre fusta de 46 x 18 cm on s’ha representat a sant Roc, que apareix de cos sencer com a pelegrí romer, segons la seva iconografia habitual. El sant apareix representat dins una mena de nínxol de clares reminiscències arquitectòniques, rematat superiorment en forma d’arc conopial i va acompanyat d’un gos, el qual duu un pa a la boca que ofereix al sant com aliment.

Es tracta d’una producció del 1475-1500, marcada pels pressupostos del que es denomina “tardogòtic”, el darrer esclat del gòtic previ a la irrupció del Renaixement a la Península i la pintura s’atribueix a Pere Espallargues, documentat entre 1490 i 1495.

Pere Espallargues, junt a Pere Garcia de Benavarri i el Mestre de Vielha, conformen el triumvirat més destacat de la pintura de finals del gòtic a les terres de Lleida i la Franja. Tots tres formen un tot indissoluble, ja que Garcia fou el mestre dels altres dos. Un cop Espallargues va abandonar la disciplina del taller de Pere Garcia de Benavarri, va continuar treballant a la mateixa àrea per a la qual havia treballat Garcia, especialment en àrees com el Pallars, i la Franja , i en altres com la Noguera o la Val d’Aran.

És gairebé segur que aquest retaule anava destinat a alguna parròquia lleidatana o de la Franja , que són les zones habituals de treball del mestre. Malgrat que no es coneix la procedència, l’obra és de gran interès pel Museu de Lleida, ja que Espallargues és un artista que encara no té representació a les col·leccions del Museu, la qual cosa fa especialment convenient l’adquisició. Per ara, la col·lecció compta amb diverses obres de Pere Garcia de Benavarri i el seu taller -alguna d’elles recentment dipositada per la Diputació de Lleida-, a més d’una taula atribuïda al Mestre de Vielha.

Cal destacar que aquesta obra és un treball del mateix pintor que el compartiment de retaule amb la representació del Calvari subhastat el passat 18 de juny de 2009 a Alcalá Subastas (Madrid), procedent de la parròquia lleidatana de Son (Valls d’Àneu), una venda a la qual va concórrer la Diputació de Lleida, representada en aquest cas pel Ministeri de Cultura. La Diputació de Lleida va mostrar el seu interès en l’adquisició d’aquesta obra a instàncies del Museu de Lleida, que en va recomanar la compra.

El Ministeri de Cultura va decidir concedir el dret de tempteig al Govern d’Aragó, que també va concórrer a la subhasta després d’haver estat informat d’aquest fet per la Subdirecció General de Museus de la Generalitat de Catalunya i a dia d’avui la decisió es troba pendent de resolució final, ja que la Generalitat de Catalunya va impugnar la resolució del Ministeri que atorgava l’obra al govern aragonès.

Pel que fa a l’estat de conservació de la taula adquirida, cal indicar que es tracta d’un fragment de guardapols, és a dir, que es tracta d’una resta de l’emmarcament exterior que acostuma a delimitar exteriorment els retaules. El guardapols, a banda de les seves funcions decoratives, tenia la missió de protegir de la pols el cos central del retaule. A manca d’una inspecció física del conjunt, es pot considerar que l’estat de conservació és relativament bo.

Sant Roc és un dels sants més populars de l’Edat Mitjana, atès que se’l considerava un dels principals protectors antipestífers, juntament amb sant Sebastià.





La Nit del Turisme de les Terres de Lleida premia el Centre del Montsec i el Patronat de la Vall de Boí.

26 10 2010

NOTÍCIA DE PREMSA ( Font: Ràdio Seu, 19 octubre 2010)

La ciutat de Solsona ha acollit aquest dilluns (18 d’octubre) la celebració de la IX Nit del Turisme de les Terres de Lleida. La celebració, amb caràcter biennal, s’ha fet per primera vegada fora de la ciutat de Lleida i ha comptat amb una assistència de 300 persones, entre empresaris, tècnics, representants institucionals i agents turístics de les comarques lleidatanes.

Durant la vetllada s’han lliurat els Premis Lleidatur 2010 en reconeixement als mèrits i a la tasca de promoció, impuls i desenvolupament del sector turístic lleidatà. Els Premis Lleidatur han recaigut aquesta edició en nou empreses i entitats turístiques de les comarques lleidatanes. La trobada ha estat presidida pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, i pel president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert.

Les entitats que han estat guardonades amb els Premis Lleidatur 2010 són: l’Aeroport Lleida-Alguaire, el Centre d’Observació de l’Univers del Montsec, l’Associació Slow Food de les Terres de Lleida, el Patronat de la Vall de Boí, Dolors Garrigasait (propietària de l’Hotel Sant Roc i impulsora del Projecte Canalda), l’empresa Photo-logistics, Lo Ponts Restaurant, l’Hotel Les Fonts del Cardener, de la Pedra i la Coma, i la Finca Prats Hotel Golf & Spa, de la ciutat de Lleida.

El president de la Diputació de Lleida ha destacat en el decurs de l’acte que “enguany tenim dues diferències importants respecte a l’última edició de la Nit del Turisme, com és que l’acte se celebra a Solsona, responent a la nostra voluntat de descentralitzar tota l’activitat important de la Diputació de Lleida, i l’existència de l’aeroport de Lleida-Alguaire, que avui podem dir que és un autèntic encert del govern de la Generalitat de Catalunya, que no sols ha complert amb la seva promesa, sinó que l’ha engegat amb un ritme superior fins i tot al previst inicialment”.

Gilabert ha recordat que un dels sectors que més poden beneficiar-se de l’aeroport és el turístic i per això “cal també que els empresaris que teniu negocis dediqueu bona part del vostre esforç a estar preparats per rebre un increment de turistes estrangers. Per tant, cal tenir la publicitat en diferents idiomes i apostar per les noves tecnologies com les pàgines web i la publicitat on-line”.

Després de repassar les noves infraestructures construïdes i els nous productes turístics comercialitzats en els darrers dos anys, Gilabert ha afegit que “una de les claus de l’èxit és que el sector públic i el privat han sabut anar plegats, la qual cosa ens ha permès avançar més i més ràpid assolint uns objectius molt importants en poc temps, com són repartir l’oferta entre la Plana i el Pirineu, desestacionalitzar el sector i poder tenir oferta durant tot l’any i augmentar el nombre de productes turístics buscant allò que ens fa diferents”.

De la seva banda, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha destacat el treball de les empreses premiades “perquè serveixen de referent per a moltes d’altres per estimular la seva millora. El turisme de qualitat és el camí per donar resposta a les inquietuds del turisme del futur, que busca nous productes i serveis; allò que és diferent, autèntic i singular”.

La primera Nit del Turisme fora de la ciutat de Lleida

La 9a edició de la Nit del Turisme de les Terres de Lleida s’ha celebrat a la nova sala polivalent de la localitat de Solsona. Aquesta és la primera vegada que la gala del sector turístic de les comarques lleidatanes es fa fora de la capital de Lleida. D’aquesta manera, el Patronat de Turisme continua amb la descentralització d’algunes de les activitats que duu a terme al llarg de l’any en diferents indrets de les comarques lleidatanes.

L’actor solsoní Aleix Albareda s’ha encarregat de la presentació de la gala turística de Lleida. L’elaboració i el servei del sopar han anat a càrrec del Gremi d’Hostaleria del Solsonès, i l’elaboració de l’aperitiu, a cura dels Artesans Alimentaris del Solsonès. Totes les entitats i institucions locals de Solsona han col·laborat en la celebració de la Nit del Turisme, com l’Ajuntament de Solsona, el Consell Comarcal del Solsonès, el Gremi d’Hostaleria de Solsona, el Gremi d’Artesans Alimentaris del Solsonès, l’Oficina de Turisme de Solsona, els Geganters de Solsona, la Colla Gegantera del Carnaval i l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona. Alguns dels personatges més populars de la festa del Carnaval de Solsona, com ara el Gegant Vell, la Draca, el Xut, els Gegants Bojos o els Capgrossos, també han compartit la Nit del Turisme amb les 300 persones que hi han assistit. D’altra banda, també hi ha col·laborat la DO Costers del Segre, la DO Oli de les Garrigues i la Federació d’Hostaleria de Lleida.

L’escultura dels Premis Lleidatur és obra de l’artista de Mollerussa Cristo Almellón, una peça original amb el globus terraqüi, que simbolitza la dimensió mundial del turisme, i amb la lluna, en representació de la Festa de la Nit del Turisme de les Terres de Lleida.





Impulsen la recuperació de la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca.

14 10 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Diari Segre, 14 octubre 2010)

El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, acompanyat del director general de Desenvolupament Rural, Jordi Bertran, ha presidit aquest dijous l’acte de signatura dels convenis del Programa Pilot 2009 de Desenvolupament Rural Sostenible entre el DAR i el municipi d’Arbeca. L’objectiu del conveni és impulsar la recuperació de la fortalesa ibèrica dels Vilars, l’arranjament de l’itinerari de la visita i la musealització del Jaciment”. La inversió total és de 332.496 euros, i es finança amb fons del MARM i del DAR.

L’objectiu principal és l’arranjament de l’itinerari de la visita i la musealització del jaciment, és a dir, marcar un itinerari coherent per la visita i poder fer la circumval·lació completa per l’interior. En aquest projecte d’obra, es posarà en exposició l’interior de la fortalesa, i la bona presentació dels talussos del fossat en les zones nord i oest d’acord a la cota d’ús. També es preveu la recuperació de les pedres del camp frisi que varen aparèixer malmeses en les últimes intervencions, i la consolidació de la corona de la cisterna.

Les actuacions consisteixen en la construcció d’un pont passarel·la per a l’accés a la ciutadella, la pavimentació del camí interior, tall del testimoni per la banda nord prèvia excavació arqueològica per completar el recorregut. La construcció de diferents plataformes (que salven petits desnivells) complementen l’actuació per fer visible als visitants totes les zones ja restaurades.

La intervenció de consolidació més nova en aquest projecte és la consolidació de les parts toves del fossat perimetral, mantenir la secció dels talussos que emmarquen unes basses de la part oest, evitant les esquerdes dels talussos per les escorrenties de l’aigua de la pluja en un sòl d’argila, i a més es protegeix el relleu d’aquestes construccions de recollida d’aigua. Se segueix amb la consolidació d’una part de l’escarpa interior annexa a la porta nord, i es consolida la part superior de la cisterna. El termini per a la realització i justificació de les obres serà, com a màxim, el 30 de juny de 2011.





El Museu de Lleida cedeix al museu d’Arqueologia de Catalunya peces del jaciment de Genó, Aitona.

5 10 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: J. Ballabriga pel Diari Segre, 5 d’octubre de 2010)

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a Barcelona, estrenarà divendres que ve les noves sales de la seua remodelada exposició permanent, en la qual ara destacarà una vintena de peces del jaciment de Genó, a Aitona, cedides en dipòsit pel Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.

El director del MAC, Xavier Llovera, va explicar a SEGRE que “com a museu nacional de Catalunya, el discurs museogràfic ha de comptar amb una selecció de peces procedents de tot el territori, i ara teníem poca representació de Lleida”. Per la seua part, la directora del Museu de Lleida, Montse Macià, va destacar “la importància que el discurs de l’exposició permanent del MAC tingui en compte les terres de Lleida i un jaciment de l’època del bronze tan important com el de Genó, un dels pocs excavats des de fa molts anys de forma científica, i que ha aportat tota una sèrie de característiques singulars respecte als de la resta de Catalunya d’aquesta mateixa època”.

Descobert fa més de cinquanta anys, el jaciment de Genó va començar a excavar-se a meitat dels anys seixanta pels arqueòlegs Pita i Rodríguez-Coronel i, sobretot, des del 1976 pel professor José Luis Maya González fins al 1985. El resultat de totes aquestes excavacions es va conservar a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el fons arqueològic del qual està ara adscrit al Museu de Lleida. El museu lleidatà, que exhibeix en la seua exposició permanent un bon nombre de peces procedents de Genó, ha deixat al MAC en concepte de comodat (dipòsit temporal renovable) un total de 19 objectes de ceràmica, des de petites gerres, tasses i cassoles fins a urnes, olles i gerres de diferents mides. Es tracta de ceràmiques datades entre els anys 1100 i 1000 a C. El poblat de Genó està documentat al voltant dels anys 1250 a 1000 aC, en plena època del bronze i abans de l’aparició de la cultura ibèrica. El centenar d’habitants que podria haver arribat a tindre el poblat es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia, amb especial habilitat per a la ceràmica, incloent grans gerres per emmagatzemar cereals, aigua, mel i, sobretot, cervesa, la més antiga fabricada a la península Ibèrica descoberta fins a l’actualitat.

Montse Macià va recordar que el MAC ja va cedir en dipòsit al Museu de Lleida els mosaics de l’època romana del Romeral d’Albesa i diverses peces d’època ibèrica del jaciment del Tossal de les Tenalles de Sidamon. “Per al nostre discurs museogràfic era fonamental comptar amb els mosaics del Romeral, i explicar bé l’època ibèrica passava per comptar amb peces del Tossal”, va assenyalar Macià. Per aquest motiu, la responsable del Museu de Lleida va afegir que aquestes cessions s’emmarquen dins de “la política normal d’intercanvis entre museus per reforçar mútuament els discursos expositius”. En aquest sentit, Llovera va avançar que “segurament cedirem pròximament al Museu de Lleida més peces del Romeral d’Albesa”.





Cultura restaurarà les estel.les funeràries de Sanaüja.

22 09 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: R.B. pel Diari Segre, 22 set 2010)

El departament de Cultura de la Generalitat restaurarà la magnífica col·lecció d’esteles funeràries discoïdals que es conserven al cementiri de Sanaüja, a la Segarra. Datades majoritàriament entre els segles XII i XVIII, la seixantena de peces conformen una de les col·leccions més importants de Catalunya en el seu àmbit. La intervenció començarà aviat, segons va avançar l’alcaldessa de la població, Maria Rosa Castellà.

localització de les estel.les

A més, després de la rehabilitació, les esteles s’instal·laran a la capella de Santa Magdalena, situada al mateix cementiri de Sanaüja. Per aquest motiu, també s’adequarà el temple. La intervenció, que consistirà a reparar-ne el sostre i les humitats, compta amb un pressupost d’aproximadament 90.000 euros, que se sufragarà amb una aportació plurianual entre l’Institut d’Estudis Ilerdencs (2010), el projecte Viure al poble (2011) i el Pla d’Obres (2012), segons va explicar Castellà. Una vegada restaurada l’església, es museïtzarà per poder exhibir la col·lecció.

Les esteles funeràries medievals es destinaven a la senyalització de l’espai on estava ubicada una sepultura, no només per marcar el lloc de l’enterrament, preservant l’espai de destruccions involuntàries, sinó també per identificar la tomba de cara a nous enterraments del mateix grup social o familiar. Fins als segles XI-XII eren peces de pedra recta o de forma indeterminada i a partir de llavors van proliferar les de tipus discoïdal o de forma circular.





Jornades europees de Patrimoni a Lleida.

22 09 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Diari Segre, 22 set 2010)

Les Jornades Europees del Patrimoni, que se celebraran aquest cap de setmana, comptaran amb més de 450 activitats en gairebé 200 municipis de Catalanya. D’aquestes, 34 se celebraran en 26 poblacions diferents de Lleida. L’objectiu és donar a conèixer el patrimoni, de manera que s’han organitzat tota mena de propostes. Els actes programats són molt variats. Hi predominen les clàssiques jornades de portes obertes i visites guiades a monuments com la Seu Vella, el Museu de Lleida, els Vilars d’Arbeca, la col·legiata de Sant Pere de Ponts, la de Sant Pere d’Àger o les esglésies romàniques de la vall de Boí, així com als jaciments de Vilot a Almacelles o d’Antona, a Artesa de Segre, entre d’altres. També es donaran a conèixer els secrets dels nuclis antics de municipis com l’Albi, les Borges Blanques, Os de Balaguer o Solsona, on s’ha organitzat un itinerari nocturn, el dia 25 a les 21.00 hores.

Les conferències seran un altre dels actes recurrents del cap de setmana: des de les xerrades de l’arquitecte Melitó Camprubí i l’historiador de l’art Francesc Fité sobre la figura d’Arnau Mir de Tost, fins a la de la directora de l’excavació del serrat dels Espinyers, a Isona i Conca Dellà, Cristina Belmonte. Agramunt ha optat per impulsar un itinerari per donar a conèixer els espais relacionats amb els poemes visuals i la resta de creacions de Guillem Viladot.

Per la seua part, Bellver de Cerdanya ha organitzat una trobada de corals el dia 26. El cine també hi serà present amb diverses projeccions, així com la fotografia, amb el concurs organitzat a Guissona.

Les Jornades Europees del Patrimoni se celebren a tot Europa.





La jutge desestima la demanda de Lleida per la propietat de l’art de la Franja.

7 09 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font, Diari Segre, 7 setembre 2010)

La jutge ha desestimat la demanda que l’Associació d’Amics del Museu de Lleida va presentar contra els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó demanant als tribunals la confirmació de la propietat  del bisbat de Lleida de les peces d’art de la Franja, segons la sentència que s’ha fet pública aquest dimarts.  La jutge conclou que no queda demostrada la possessió de les peces i, per tant, segons apunta en la sentència, no hi pot haver usucapió. Concretament, el document diu que no s’aporten proves ni hi ha una constància del trasllat de les obres des de les parròquies de la Franja cap al Museu de Lleida. Per aquest motiu, la jutge interpreta que no queda acreditada la possessió dels béns pel bisbat de Lleida i, per tant, no pot tenir lloc la propietat per usucapió, és a dir, el reconeixement de la tinença pacífica per un període superior als 3 anys.


………………………………. una imatge del judici.

L’advocat que representa a l’Associació d’Amics del Museu de Lleida com a part demandant, Francesc Sapena, ha avançat aquest dimarts que apel·larà la sentència dictada per la magistrada Beatriz Terrer. “Es tracta d’una resolució molt xocant, perquè d’una banda la jutgessa reconeix que el que explica el bisbat de Lleida és veritat, però per un altre argumenta que no ha demostrat tindre els béns a títol de propietari”, ha explicat a Efe. Per la seua part, la presidenta de l’Associació d’Amics del Museu Diocesà de Lleida, Núria Oliva, ha confirmat a Efe que la intenció de la seua entitat és seguir endavant amb la reclamació. “Respectem el que diu la jutgessa, però no el compartim, així que recorrerem perquè creiem que tenim la raó”, ha dit.

El termini per recórrer aquesta sentència del jutjat de primera instància número 4 de Lleida s’allarga fins al proper dimarts. Des de Lleida es manté la confiança que l’Audiència admeti la prova que va desestimar la jutge de primera instància. En aquest sentit, Sapena considera que la documentació de l’adquisició dels béns per part del Bisbe Messeguer, que està en una notaria a Barcelona, pot ser molt important per demostrar que el Bisbat de Lleida ha tingut les obres durant més de 100 anys. L’advocat de l’associació dels Amics del Museu de Lleida també ha recalcat que la sentència no té influència sobre si cal traslladar les peces d’art sacre a l’Aragó.

El judici, que es va celebrar el 18 de maig al Jutjat d’Instrucció número 4 de Lleida, afectava la propietat d’una vuitantena d’obres sacres de les 113 que reclama el Bisbat de Barbastre.





Els Vilars d’Arbeca compleixen 25 any d’excavacions.

26 08 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Diari Segre, 19 agost 2010)

Aquest 2010 es compleixen 25 anys de les primeres excavacions al poblat ibèric d’Els Vilars a Arbeca. En aquest temps el jaciment no ha deixat de sorprendre a arqueòlegs i estudiosos que han vist com les muralles s’eixamplaven sota terra. En les investigacions s’hi han arribat a reconèixer cinc fases en l’evolució de l’assentament que va estar habitat durant 400 anys ininterrompudament. Els visitants que s’hi atansen coneixen com era la vida en aquest poblat del segle 8 abans de la nostra era.

Vint-i-cinc anys no són res si ho comparem amb els 4 segles de genereracions que van habitar i remodelar aquest espai adequant-lo a les seves necessitats. Des que van començar les excavacions al jaciment l’any 1985 i va ser declarat Be cultural d’interes nacional per la generalitat els arqueòlegs han pogut identificar cinc períodes i la muralla amagada també ha anat creixent.

Un fossar envoltava tota la fortificació que amb el temps va anar guanyant torres i elements defensius com aquestes pedres. Les històries sobre la vida al poblat atrapen al visitant. Molts asseguren que tornaran amb amics.

Els Vilars és un conjunt monumental excepcional que ha atret estudiosos vinguts d’arreu. Els arbequins, orgullosos, pregonen que aquí hi trobem l’orígen lleidatà.

En aquest any conmemoratiu Els Vilars ha acollit diferents activitats. Els propers 3 i 4 d’octubre s’hi celebrarà el cap de setmana ibèric i la festa del cavall. Un element que denota riquesa i que era molt important dins aquestes muralles. En algunes parets s’han trobat diversos fetus de cavall que sacrificaven com a oferiment als Déus, fet que fa pensar que hi hagués la residència d’un cabdill o un príncep. Les excavacions continaran als Vilars. I és que aquets terrenys encara poden sorprendre a molts arqueòlegs i visitants.





Os de Balaguer inicia les obres per fer un museu a la casa natal de Leandre Cristòfol.

26 08 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Diari Segre, 26 agost 2010)

Aquesta setmana s’inicien els treballs de museïtzació de la casa natal i el taller de l’escultor Leandre Cristòfol al poble d’Os de Balaguer. L’ajuntament pretén convertir els espais en un reclam turístic dirigit a tots aquells que visitin La Noguera i retre homenatge així, a una de les figures més importants nascudes a la vila. L’actuació està pressupostada en 214.000 euros.

D’ aquesta manera Francisco Cristòfol, ens mostra una de les obres del seu germà Leandre que conserva al magatzem familiar. Plena de pols i en mal estat ha sobreviscut al pas del temps i ara, reconegut el seu valor, espera a ser restaurada per ocupar el seu lloc original a la Masia Museu de l’escultor Leandre Cristòfol.

Des del llit de palla on descansava fins als seus objectes més íntims, l’ajuntament preveu recol·locar als espais originals tot el material conservat al magatzem del germà, qui veu amb bons ulls la iniciativa.

A uns 12 quilòmetres d’Os de Balaguer, el Mas Gorreta, que va servir de font d’inspiració de l’artista a l’hora de crear peces com “De l’aire a l’aire” o “Harmonia Estel·lar”, reobrirà les seves portes a partir de l’any vinent.

Els treballs de museïtzació consistiran a arreglar el taller que es troba abandonat i en desús, però que encara conserva detalls com les inscripcions del mateix escultor a la paret.

Aquesta actuació es realitzarà en paral·lel amb la de la Casa Museu situada al centre del poble; les dos amb l’objectiu comú de recrear l’espai on va viure l’artista. Una vegada acabada la intervenció, prevista per finals d’any i restaurades totes les peces, la intenció és promocionar l’espai com a reclam turístic.

A més l’ajuntament preveu una exposició per aquest mes de setembre sobre l’artista i la Guerra Civil. Cal recordar que la majoria d’obres van salvar-se gràcies als amagatalls del seu germà.

Article relacionat (6 agost 2010)





Guissona treu a la llum gran part de la seva muralla.

19 08 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 19 agost 2010).

La campanya d’excavacions a les restes romanes de Guissona s’ha centrat aquesta temporada (des de mitjans de maig fins a finals de juliol) en el descobriment de gran part de la muralla de l’antiga ciutat de Iesso. Per la seua part, el director i conservador del Museu de Guissona, Josep Ros, va explicar que ja s’havia localitzat una part de la muralla, una porta i una de les torres de defensa i que aquest any s’hi han unit aquestes parts. Segons Ros, “els resultats han sigut fantàstics”, ja que s’ha trobat la muralla molt ben conservada, amb quatre metres d’amplada i quatre o cinc fileres de carreus.

……………………………………………………………….vista del jaciment

Al setembre començarà la segona part de la campanya, en què es continuarà treballant a la muralla, encara que el gruix dels treballs consistirà a preparar el parc per museïtzar-lo i marcar itineraris.





Cultura tempteja la compra dels sepulcres dels Comtes d’Urgell.

13 08 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Francesc Guillaumet per La Mañana, 5 agost 2010)

El Govern de Catalunya, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha iniciado contactos con el Cloisters Museum de Nueva York para tantear la disposición de la entidad norteamericana de vender los sepulcros de los Condes de Urgell originales del monasterio de les Avellanes y que se conservan en este museo.

Según publica el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, el Departament de Cultura ha iniciado los contactos con el Cloisters para conocer su predisposición a una posible venta de acuerdo con la disposición aprobada por la Comisión de Política Cultural del Parlament a propuesta del alcalde de Sort y diputado de CiU Agustí López. Esta propuesta recibió el aval de todos los grupos de la cámara y se acordó que el Govern iniciara gestiones para tantear una posible compra. Según fuentes del Departament de Cultura, desde la Conselleria ya se ha enviado una carta al Metropolitan para saber qué posibilidades hay al respecto.
No sólo el Parlament de Catalunya se hizo eco del posible retorno –previa compra– de los sepulcros de los condes de Urgell, sino que la cuestión también suscitó el interés de la red virtual. Sin ir más lejos, en enero de 2009 se creó un grupo en el Facebook que precisamente reclamaba que los sepulcros de los condes de Urgell originarios del monasterio de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes pudiesen regresar a Catalunya.
Aunque lo único que se ha hecho hasta ahora es iniciar los contactos para conocer la predisposición del museo, no sería la primera vez que Lleida compra una obra a esta institución de referencia del arte. En 2007, el Museu de Lleida ya adquirió, vía Departament de Cultura, una escultura en piedra de la Escola de Lleida que se conservaba en este museo. Esta pieza de Sant Antoni llegó al Metropolitan en 1925 junto a otras obras cedidas por el multimillonario John D. Rockefeller.

Antonio Maura ordenó su restitución, pero las obras ya estaban lejos

Las tumbas de los condes de Urgell –que pertenecen a Ermengol VII y su esposa Dolça, Ermengol X y su hermano Àlvar de Cabrera– se conservaron en el monasterio premonstratense de les Avellanes hasta que en 1906 el banquero Agustí Santesmasses los vendió a un anticuario de Vitoria por 15.000 pesetas.
Santesmasses era el propietario del monasterio después de que pasara a sus manos años después de la desamortización de Mendizábal. El banquero pactó la venta con el anticuario Luis Ruiz, con casa en París y Nueva York, y las obras se trasladaron en ocho carros hacia Vitoria para embarcar hacia Francia.
Al percatarse de la venta, las Cortes españolas presididas por el conservatorio Antonio Maura –que por entonces ya contaba con legislación sobre el tema– ordenó la restitución de las tumbas a su lugar. Pero ya era tarde, porque los sepulcros se embarcaron como material de construcción en el puerto de Pasajes.

Se cuenta que también pidió su restitución el diputado por les Borges Blanques, Francesc Macià, que posteriormente sería el primer presidente de la Generalitat republicana. Actualmente, los cuatro sepulcros de los condes de Urgell originarios de les Avellanes se conservan en el Cloisters de Nueva York, la sección del Metropolitan dedicada al arte y la arquitectura medieval de Europa.





Gran demanda a la campanya d’excavació dels Vilars d’Arbeca.

4 08 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Diari Segre, 4 agost 2010)

Més de 50 persones han sol·licitat informació per inscriure’s al curs teoricopràctic d’arqueologia de la Universitat de Lleida, que compta amb quinze places, per accedir i participar en la campanya d’excavacions que tindrà lloc el pròxim mes de setembre als Vilars d’Arbeca. En total, participaran en els treballs arqueològics unes trenta persones, entre l’equip director, els estudiants de la UdL i els procedents d’altres universitats catalanes i espanyoles, entre aquestes, l’Autònoma de Barcelona, la Pompeu Fabra, la Rovira i Virgili, les de Cadis, Sevilla, Còrdova, València i Santiago de Compostel·la, així com tres alumnes procedents de països com Itàlia o el Regne Unit. Durant el curs està previst excavar l’interior del recinte, l’espai central al voltant del pou. L’objectiu és que els treballs aportin informació sobre la disposició de carrers i cases durant les fases més antigues de la fortalesa: els segles VIII, VII i VI aC. També serviran per preparar la intervenció que es portarà a terme a la tardor, amb la qual es condicionarà un recorregut de visita per al públic.

vista del jaciment.





Recuperada l’escultura de la Mare de Déu de les Avellanes i exposició IP30 a Lleida

16 07 2010
.
.
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha exercit el dret de tempteig sobre una escultura del segle XIV procedent del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes que un particular havia posat a la venda en una casa de subhastes a un preu de sortida de 120.000 euros.
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha anunciat avui la compra en l’acte d’inauguració de l’exposició IP30, sobre les restauracions fetes en el patrimoni lleidatà els darrers trenta anys. El conseller Tresserras ha declarat que “els polítics treballem amb recursos públics, i per això hem de ser molt responsables amb les inversions. I aquest és un cas d’inversió sensata i rendible, que té un impacte ja no només de gaudi estètic, sinó que contribueix a engrandir la col·lecció del Museu de Lleida”.
Atès que l’obra està catalogada des de 1991 com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), la Generalitat va comunicar a la casa de subhastes i als propietaris que en compliment del que preveu la Llei del Patrimoni Cultural, calia informar abans a l’Administració que es posava a la venda un bé catalogat. D’aquesta manera s’ha pogut exercir el dret de tempteig, és a dir, adquirir la peça al preu de sortida. Així ho ha anunciat avui el conseller Joan Manuel Tresserras al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, on es dipositarà aquesta escultura atribuïda al mestre Bartomeu de Robió.
L’important col·lecció d’escultura en pedra del segle XIV que posseeix el Museu de Lleida havia convertit aquesta marededéu en un objectiu prioritari per al museu lleidatà, el que ha estat un factor decisiu a l’hora de fer l’adquisició. Des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació s’ha valorat la importància que té la peça dins el discurs expositiu del Museu de Lleida, així com la qualitat i el bon estat de conservació de la mateixa, amb una interessant policromia en la qual destaquen els daurats, blaus, verds i rojos.
Molt probablement, l’escultura, que té unes mesures de 90 x 33 x 24 cm, presidia la sala capitular del monestir de Bellpuig de les Avellanes. Estilísticament, s’inscriu dins la denominada Escola de Lleida, un important taller d’escultura en pedra que va treballar a les comarques de la plana de Lleida coincidint amb l’època de màxim esplendor de la construcció de la Seu Vella. En l’obra, que les últimes investigacions atribueixen al mestre Bartomeu de Robió, Maria apareix dempeus, amb una sostenint el Nen amb el seu braç esquerre.
Al marge del seu valor artístic, l’obra té una innegable força simbòlica, atès que el monestir de les Avellanes és un dels exemples que millor il·lustren les nefastes conseqüències que va tenir la desamortització de Mendizábal per al patrimoni català i que va culminar amb la venda, el 1906, dels sepulcres que integraven el panteó funerari dels comtes d’Urgell, que avui són al Metropolitan Museum de Nova York, a la secció dels Cloisters. La Marededéu de Santa Maria de les Avellanes també va ser venuda a principis del segle XX a un comprador desconegut. Poc temps després, apareix en mans del col·leccionista nord-americà Charles Deering, que la va conservar al seu palau de Sitges –actual Museu Maricel– fins al 1921, data en què va retornar al seu país d’origen amb bona part de la seva col·lecció d’art. Aquesta escultura, però, va romandre a Sitges fins que els hereus de Deering van vendre el palau Maricel. L’obra es trasllada aleshores fins al castell de Tamarit (Tarragona), una altra de les propietats de la família, fins al 1986. En aquesta data, els hereus subhasten el que restava de la col·lecció, a excepció de la Marededéu, que s’entrega a una persona de confiança de la família. Finalment, els hereus d’aquesta també decideixen subhastar-la.
30 anys de restauracions del patrimoni lleidatà
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i la Diputació de Lleida han dut a terme més de 8.000 intervencions en el patrimoni de les Terres de Lleida els darrers trenta anys. En concret, el Departament ha promogut 5.066 restauracions arquitectòniques (564), arqueològiques (2.796) i de béns mobles (1.706). Per la seva banda, la Diputació de Lleida ha promogut un total de 2.810 intervencions en matèria de restauració arquitectònica (2.081), d’excavació arqueològica (479) i de recuperació de béns mobles (250 intervencions). Aquestes són algunes de les xifres que es poden extreure de l’exposició IP30, que avui han inaugurat el conseller Joan Manuel Tresserras i el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert.
A finals de la dècada dels setantes, l’arquitecte Guillem Sàez va organitzar una mostra a l’Institut d’Estudis Ilerdencs en què es posava en valor el patrimoni arquitectònic de les Terres de Lleida. Encara en plena transició, la mostra evidenciava la necessitat d’invertir en aquest patrimoni després de tants anys d’abandó. Aquest és el punt de partida de l’exposició IP30. A partir d’una trentena d’exemples de tot el territori lleidatà es fa balanç d’aquests trenta anys d’intervencions en el patrimoni arquitectònic, arqueològic i bé moble.
Amb una clara voluntat divulgativa, la mostra explica la profunda transformació experimentada pel país en aquestes tres dècades a través d’alguns dels seus elements patrimonials més representatius: la Seu Vella de Lleida, la catedral de la Seu d’Urgell, la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, el jaciment arqueològic d’Iesso, a Guissona; les pintures murals de Santa Maria d’Arties o la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. La tria ha tingut en compte els tres àmbits de l’exposició (arquitectura, arqueologia i bé moble), així com la representativitat de totes les comarques de les Terres de Lleida.
IP30 també recull les més de 40 intervencions que ha fet l’Estat(ministeris de Fomento, Vivienda i Cultura) a les Terres de Lleida durant aquests trenta anys, així com els patrocinis privats (Església, fundacions, obra social de caixes d’estalvis…).
La mostra es podrà veure fins al 28 d’agost a la sala d’exposicions temporals del Museu de Lleida (àmbit dedicat a l’arqueologia i els béns mobles) i a la Biblioteca Pública de Lleida (arquitectura).