Arxius de Lleida al ciberespai.

15 06 2011

per a tos aquells que hi estigueu interessats sapigueu que els arxius de Lleida tenen un blog. I si voleu conèixer millor els arxius i arxivers de la generalitat ho podeu veure d’una manera divertida en aquest document.

Anuncis




Setmana Internacional dels Arxius als Arxius lleidatants.

3 06 2011

us adjuntem el seu blog perquè pogueu consultar-ne tota la informació.





Lleida recupera el Palau del Rei.

19 04 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: El Periòdic d’Andorra, 19 abril 2011)

Catalunya, Andorra i la Vall d’Aran van celebrar diumenge la recuperació del Castell del Rei de la ciutat de Lleida. Es tracta d’un bastió clau en la configuració de la corona catalano-aragonesa, on, a més del casament entre Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, s’hi van signar els documents d’independència d’Andorra i els primers privilegis de la Vall d’Aran. D’aquesta manera el turó de la Seu Vella de Lleida ha reconvertit les ruïnes de l’antiga Suda, el castell àrab després medieval, en un entorn visitable des de fa dues setmanes. L’acte va comptar amb representants institucionals dels tres territoris, entre els quals el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, i el cap de Govern en funcions, Jaume Bartumeu.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va destacar, segons recull l’ACN, l’aposta per aquest espai desconegut pels actuals lleidatans, i que ara s’ha redescobert «gràcies a la insistència de l’Ajuntament i el Consorci de la Seu Vella, que imaginaven aquest projecte des del qual es podria explicar com es configurava la Catalunya que els homes i dones intel·ligents van diagnosticar que era un bon lloc per viure».

L’antiga Suda de la Madina Larida àrab va convertir-se en palau medieval del rei de Catalunya i Aragó, Ramon Berenguer IV, que va casar-se en aquesta fortalesa i a la Seu Vella amb la princesa aragonesa Peronella. En el mateix lloc es va coronar el jove Rei Jaume, i s’hi van forjar bona part de la corona d’Aragó i de les decisions més importants de la ciutat, que actuava com a nucli del regnat i d’equilibri entre territoris.

El castell va ser un fort bastió dels lleidatans en nombroses batalles. Però l’antiga Suda va ser important per Andorra, que va néixer com Estat independent del comptat de Foix en aquest castell, on el rei Pere II el Gran va apadrinar el primer pariatge entre el bisbe d’Urgell i el compte de Foix i que va portar la pau al país. La recuperació de la Suda ha estat un pas més per apropar el turó de la Seu Vella a la ciutat, i apropar-se al desig dels lleidatans que s’acabi convertint en Patrimoni de la Humanitat.





La marca “Ara Lleida” ofereix una nova imatge corporativa.

14 02 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Ràdio Seu, 11 febrer 2011)

La Diputació de Lleida ha presentat aquest divendres la nova imatge corporativa de la ja consolidada marca ‘Ara Lleida’. El nou logotip recorda el disseny original, amb la paraula Ara en vermell, i Lleida en verd i blau. En aquest cas però, s’han combinat diferents tons i s’ha utilitzat una tipografia més lleugera i ‘fresca’ segons el dissenyador de la nova imatge, Miquel Roig, que ha explicat que s’ha volgut trencar amb ‘la duresa del logotip anterior’.

Com a novetat, el concepte ‘Ara Lleida’ inclou el nou missatge ‘Visit Lleida’ que s’utilitzarà en la difusió de les comarques de la demarcació a l’exterior de Catalunya. A la part inferior del logotip s’hi afegiran paraules clau del turisme de la zona.

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha destacat la importància del canvi “en un moment en què les comarques de Lleida són presents en moltes fires internacionals”, fet que sumarà accions gràcies a la nova marca Visit Lleida que s’utilitzarà a l’estat espanyol i la resta del món. Gilabert ha assegurat que el redisseny de la imatge corporativa no suposarà una despesa addicional, ja que la substitució es farà de forma progressiva en els nous elements i publicacions. El logotip utilitzat fins ara es va estrenar el 1989 per promocionar el turisme del Pirineu i la plana de Lleida.

El nou logotip, amb diferents tons de verd i blau, vol adaptar-se als nous criteris de biodiversitat i sostenibilitat en un territori on la natura i l’agricultura tenen una importància rellevant. La imatge d’Ara Lleida incorporarà tots els valors de Ponent i el Pirineu amb unes lletres de color negre on s’hi podrà llegir paraules com gastronomia, Pirineu, neu, turisme rural, natura, aventura, ornitologia, entre d’altres.

La nova marca l’ha fet el dissenyador lleidatà Miquel Roig, de l’agència de comunicació i branding Bullet. Entre les seves creacions més reconegudes en el sector turístic hi ha el primer logotip del parc d’atraccions Port Aventura, el Bus Turístic de Barcelona o la marca Best Sitges.





La Diputació de Lleida adquireix un fragment de retaule atribuït al pintor ribagorçà Pere Espallargues.

6 01 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 28 desembre 2010)

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha presentat aquest dimarts un fragment de retaule inèdit amb la representació de sant Roc, de procedència desconeguda i atribuït al pintor ribagorçà Pere Espallargues. La corporació va adquirir per 4.000 euros aquest fragment en una subhasta pública que es va celebrar el passat 21 de desembre a la sala de subhastes Balcli’s de Barcelona amb l’objectiu de cedir-lo al Museu de Lleida.

Fotografia relacionada amb la imatge
Gilabert ha presentat un fragment de retaule inèdit amb la representació de sant Roc.

L’acte també ha comptat amb la participació del vicepresident tercer de la Diputació de Lleida i vicepresident de l’IEI, Gabriel Pena; de la directora del Museu de Lleida, Montserrat Macià, i del conservador del Museu, Albert Velasco.

Es tracta d’una pintura al tremp sobre fusta de 46 x 18 cm on s’ha representat a sant Roc, que apareix de cos sencer com a pelegrí romer, segons la seva iconografia habitual. El sant apareix representat dins una mena de nínxol de clares reminiscències arquitectòniques, rematat superiorment en forma d’arc conopial i va acompanyat d’un gos, el qual duu un pa a la boca que ofereix al sant com aliment.

Es tracta d’una producció del 1475-1500, marcada pels pressupostos del que es denomina “tardogòtic”, el darrer esclat del gòtic previ a la irrupció del Renaixement a la Península i la pintura s’atribueix a Pere Espallargues, documentat entre 1490 i 1495.

Pere Espallargues, junt a Pere Garcia de Benavarri i el Mestre de Vielha, conformen el triumvirat més destacat de la pintura de finals del gòtic a les terres de Lleida i la Franja. Tots tres formen un tot indissoluble, ja que Garcia fou el mestre dels altres dos. Un cop Espallargues va abandonar la disciplina del taller de Pere Garcia de Benavarri, va continuar treballant a la mateixa àrea per a la qual havia treballat Garcia, especialment en àrees com el Pallars, i la Franja , i en altres com la Noguera o la Val d’Aran.

És gairebé segur que aquest retaule anava destinat a alguna parròquia lleidatana o de la Franja , que són les zones habituals de treball del mestre. Malgrat que no es coneix la procedència, l’obra és de gran interès pel Museu de Lleida, ja que Espallargues és un artista que encara no té representació a les col·leccions del Museu, la qual cosa fa especialment convenient l’adquisició. Per ara, la col·lecció compta amb diverses obres de Pere Garcia de Benavarri i el seu taller -alguna d’elles recentment dipositada per la Diputació de Lleida-, a més d’una taula atribuïda al Mestre de Vielha.

Cal destacar que aquesta obra és un treball del mateix pintor que el compartiment de retaule amb la representació del Calvari subhastat el passat 18 de juny de 2009 a Alcalá Subastas (Madrid), procedent de la parròquia lleidatana de Son (Valls d’Àneu), una venda a la qual va concórrer la Diputació de Lleida, representada en aquest cas pel Ministeri de Cultura. La Diputació de Lleida va mostrar el seu interès en l’adquisició d’aquesta obra a instàncies del Museu de Lleida, que en va recomanar la compra.

El Ministeri de Cultura va decidir concedir el dret de tempteig al Govern d’Aragó, que també va concórrer a la subhasta després d’haver estat informat d’aquest fet per la Subdirecció General de Museus de la Generalitat de Catalunya i a dia d’avui la decisió es troba pendent de resolució final, ja que la Generalitat de Catalunya va impugnar la resolució del Ministeri que atorgava l’obra al govern aragonès.

Pel que fa a l’estat de conservació de la taula adquirida, cal indicar que es tracta d’un fragment de guardapols, és a dir, que es tracta d’una resta de l’emmarcament exterior que acostuma a delimitar exteriorment els retaules. El guardapols, a banda de les seves funcions decoratives, tenia la missió de protegir de la pols el cos central del retaule. A manca d’una inspecció física del conjunt, es pot considerar que l’estat de conservació és relativament bo.

Sant Roc és un dels sants més populars de l’Edat Mitjana, atès que se’l considerava un dels principals protectors antipestífers, juntament amb sant Sebastià.





La Nit del Turisme de les Terres de Lleida premia el Centre del Montsec i el Patronat de la Vall de Boí.

26 10 2010

NOTÍCIA DE PREMSA ( Font: Ràdio Seu, 19 octubre 2010)

La ciutat de Solsona ha acollit aquest dilluns (18 d’octubre) la celebració de la IX Nit del Turisme de les Terres de Lleida. La celebració, amb caràcter biennal, s’ha fet per primera vegada fora de la ciutat de Lleida i ha comptat amb una assistència de 300 persones, entre empresaris, tècnics, representants institucionals i agents turístics de les comarques lleidatanes.

Durant la vetllada s’han lliurat els Premis Lleidatur 2010 en reconeixement als mèrits i a la tasca de promoció, impuls i desenvolupament del sector turístic lleidatà. Els Premis Lleidatur han recaigut aquesta edició en nou empreses i entitats turístiques de les comarques lleidatanes. La trobada ha estat presidida pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, i pel president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert.

Les entitats que han estat guardonades amb els Premis Lleidatur 2010 són: l’Aeroport Lleida-Alguaire, el Centre d’Observació de l’Univers del Montsec, l’Associació Slow Food de les Terres de Lleida, el Patronat de la Vall de Boí, Dolors Garrigasait (propietària de l’Hotel Sant Roc i impulsora del Projecte Canalda), l’empresa Photo-logistics, Lo Ponts Restaurant, l’Hotel Les Fonts del Cardener, de la Pedra i la Coma, i la Finca Prats Hotel Golf & Spa, de la ciutat de Lleida.

El president de la Diputació de Lleida ha destacat en el decurs de l’acte que “enguany tenim dues diferències importants respecte a l’última edició de la Nit del Turisme, com és que l’acte se celebra a Solsona, responent a la nostra voluntat de descentralitzar tota l’activitat important de la Diputació de Lleida, i l’existència de l’aeroport de Lleida-Alguaire, que avui podem dir que és un autèntic encert del govern de la Generalitat de Catalunya, que no sols ha complert amb la seva promesa, sinó que l’ha engegat amb un ritme superior fins i tot al previst inicialment”.

Gilabert ha recordat que un dels sectors que més poden beneficiar-se de l’aeroport és el turístic i per això “cal també que els empresaris que teniu negocis dediqueu bona part del vostre esforç a estar preparats per rebre un increment de turistes estrangers. Per tant, cal tenir la publicitat en diferents idiomes i apostar per les noves tecnologies com les pàgines web i la publicitat on-line”.

Després de repassar les noves infraestructures construïdes i els nous productes turístics comercialitzats en els darrers dos anys, Gilabert ha afegit que “una de les claus de l’èxit és que el sector públic i el privat han sabut anar plegats, la qual cosa ens ha permès avançar més i més ràpid assolint uns objectius molt importants en poc temps, com són repartir l’oferta entre la Plana i el Pirineu, desestacionalitzar el sector i poder tenir oferta durant tot l’any i augmentar el nombre de productes turístics buscant allò que ens fa diferents”.

De la seva banda, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha destacat el treball de les empreses premiades “perquè serveixen de referent per a moltes d’altres per estimular la seva millora. El turisme de qualitat és el camí per donar resposta a les inquietuds del turisme del futur, que busca nous productes i serveis; allò que és diferent, autèntic i singular”.

La primera Nit del Turisme fora de la ciutat de Lleida

La 9a edició de la Nit del Turisme de les Terres de Lleida s’ha celebrat a la nova sala polivalent de la localitat de Solsona. Aquesta és la primera vegada que la gala del sector turístic de les comarques lleidatanes es fa fora de la capital de Lleida. D’aquesta manera, el Patronat de Turisme continua amb la descentralització d’algunes de les activitats que duu a terme al llarg de l’any en diferents indrets de les comarques lleidatanes.

L’actor solsoní Aleix Albareda s’ha encarregat de la presentació de la gala turística de Lleida. L’elaboració i el servei del sopar han anat a càrrec del Gremi d’Hostaleria del Solsonès, i l’elaboració de l’aperitiu, a cura dels Artesans Alimentaris del Solsonès. Totes les entitats i institucions locals de Solsona han col·laborat en la celebració de la Nit del Turisme, com l’Ajuntament de Solsona, el Consell Comarcal del Solsonès, el Gremi d’Hostaleria de Solsona, el Gremi d’Artesans Alimentaris del Solsonès, l’Oficina de Turisme de Solsona, els Geganters de Solsona, la Colla Gegantera del Carnaval i l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona. Alguns dels personatges més populars de la festa del Carnaval de Solsona, com ara el Gegant Vell, la Draca, el Xut, els Gegants Bojos o els Capgrossos, també han compartit la Nit del Turisme amb les 300 persones que hi han assistit. D’altra banda, també hi ha col·laborat la DO Costers del Segre, la DO Oli de les Garrigues i la Federació d’Hostaleria de Lleida.

L’escultura dels Premis Lleidatur és obra de l’artista de Mollerussa Cristo Almellón, una peça original amb el globus terraqüi, que simbolitza la dimensió mundial del turisme, i amb la lluna, en representació de la Festa de la Nit del Turisme de les Terres de Lleida.





Impulsen la recuperació de la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca.

14 10 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Diari Segre, 14 octubre 2010)

El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, acompanyat del director general de Desenvolupament Rural, Jordi Bertran, ha presidit aquest dijous l’acte de signatura dels convenis del Programa Pilot 2009 de Desenvolupament Rural Sostenible entre el DAR i el municipi d’Arbeca. L’objectiu del conveni és impulsar la recuperació de la fortalesa ibèrica dels Vilars, l’arranjament de l’itinerari de la visita i la musealització del Jaciment”. La inversió total és de 332.496 euros, i es finança amb fons del MARM i del DAR.

L’objectiu principal és l’arranjament de l’itinerari de la visita i la musealització del jaciment, és a dir, marcar un itinerari coherent per la visita i poder fer la circumval·lació completa per l’interior. En aquest projecte d’obra, es posarà en exposició l’interior de la fortalesa, i la bona presentació dels talussos del fossat en les zones nord i oest d’acord a la cota d’ús. També es preveu la recuperació de les pedres del camp frisi que varen aparèixer malmeses en les últimes intervencions, i la consolidació de la corona de la cisterna.

Les actuacions consisteixen en la construcció d’un pont passarel·la per a l’accés a la ciutadella, la pavimentació del camí interior, tall del testimoni per la banda nord prèvia excavació arqueològica per completar el recorregut. La construcció de diferents plataformes (que salven petits desnivells) complementen l’actuació per fer visible als visitants totes les zones ja restaurades.

La intervenció de consolidació més nova en aquest projecte és la consolidació de les parts toves del fossat perimetral, mantenir la secció dels talussos que emmarquen unes basses de la part oest, evitant les esquerdes dels talussos per les escorrenties de l’aigua de la pluja en un sòl d’argila, i a més es protegeix el relleu d’aquestes construccions de recollida d’aigua. Se segueix amb la consolidació d’una part de l’escarpa interior annexa a la porta nord, i es consolida la part superior de la cisterna. El termini per a la realització i justificació de les obres serà, com a màxim, el 30 de juny de 2011.