S.O.S. Poblat ibèric de la Celadilla, Ademuz (Rincón de Ademuz, País Valencià)

4 07 2012

Bé, finalment ha passat el que ens temíem i el poblat ibèric de la Celadilla, a Ademuz,que podem datar entre el finals segle V i mitjans segle IV aC, on excavo cada estiu amb un equip d’arqueòlegs voluntaris, ha perdut la subvenció que rebia de l’ajuntament perquè aquest ha estat intervingut per l’Estat.

Ja el mes d’agost passat vaig publicar informació al respecte a la Cocota perquè és un poblat ibèric que està proporcionant resultats inesperats. El més important és que hem localitzat, de moment, són les restes òssies de dos individus adults que van morir en un incendi. La informació que va sortir a la premsa el juliol de 2011 la trobareu aquí.

Aquestes troballes són importants perquè la cultura ibèrica no enterrava els seus morts sinó que els cremava, de manera que hi ha molt poques restes humanes d’aquest període, i l’estudi d’aquests ossos ens permetrà aprofundir més en el coneixement de les poblacions peninsular d’aquest període.

El problema de realitzar campanyes voluntàries (excavació programada) als estius és que sovint et queden espais per acabar d’excavar o definir. Aquest any, tot i la falta de subvenció, l’equip ha decidit tirar endavant el projecte per poder tancar, com a mínim, el que l’any passat no vam poder acabar, i acabar de definir les troballes realitzades fins ara. Per això hem demanat ajudar a l’Instituto Cultural de Estudios del Rincón de Ademuz que ens estan ajudant tant com poden.

Paral.lelament, l’ICERA ha engegat una campanya entre els seus socis i la població sol.licitant fons per ajudar-nos. Si hi voleu participar el compte corrent és 2038-6130-39-6000003213, on s’hi ha de detallar que la donació és per a la intervenció arqueològica. Alhora demanen que tot aquells que ens vulguin ajudar els hi facin arribar el nom i cognoms, la data de l’ingres i l’import al seu email: icera_red@hotmail.com.

Som conscients que és trist haver de treballar en aquestes condicions i més encara haver de demanar ajuda d’aquesta manera, la situació no ens ha donat gaire marge de maniobra.

Gràcies per seguir-nos i gràcies a tots els que us pugueu permetre contribuir en el nostre projecte.

Bon estiu.

Anuncis




Projectes Arqueològics en perill.

19 06 2012

Aquest mes només fem que acumular desgràcies arqueològiques; tot allò que estava subvencionat ha perdut tot o gairebé tot el suport econòmic que tenia i ens veiem abocats a suspendre projectes o a pidolar quatre duros arreu.

Això  ens ha passat a l’excavació arqueològica que cada any portem a terme amb un equip al Rincón de Ademuz, València. El nostre projecte al poblat ibèric es veu amenaçat, però no ens donarem per vençuts.

I el jaciment arqueològic dels Altimiris al Montsec, dirigit per la Marta Sancho, també ha sofert.

Amb tot, ella no s’ha desanimat i ens demana ajuda. Us en passo l’enllaç per si hi voleu contribuir.

Hem de fer pinya i endavant!!





Properament s’obrirà al públic el jaciment de la Roureda de la Margieda.

21 05 2012

.

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.D. pel Diari d’Andorra, 15 maig 2012)
.
Molines Patrimonis enllesteix aquests dies els preparatius per obrir al públic el jaciment arqueològic de la Margineda: ahir mateix es començaven a instal·lar les estructures dissenyades per permetre al públic recórrer la zona excavada i apreciar-la amb un cop d’ull des d’un punt elevat; també al llarg dels pròxims dies es col·locaran els plafons informatius i la caseta de recepció, infraestructures necessàries perquè les restes del castell de Sonplosa (o, millor, Sant Vicenç, segons les últimes dades que treballen els historiadors) pugui començar a rebre visites.
.
Després s’escometrà una neteja definitiva de tota la malesa –a càrrec de brigades del comú de la capital– i s’enllestirà la formació dels guies –de la qual s’encarrega el ministeri de Cultura–. Un cop tots aquests preparatius estiguin enllestits, el jaciment obrirà les portes a la curiositat del públic. Els propietaris calculen que cap a mitjan de juny, però sense una data concreta.
.
L’arranjament de l’àrea arqueològica serà previsiblement l’última de les intervencions que es realitzin abans que estigui redactat el pla director –un document elaborat per experts, amb la participació de la propietat, el comú d’Andorra la Vella i Cultura–, que determinarà les actuacions per a la conservació, difusió i estudi del jaciment, declarat bé d’interès cultural (BIC) el 2009. Un dels aspectes més importants que haurà de concretar és quines noves excavacions s’hi duen a terme. I qui les finança: fins ara, totes les realitzades han anat a càrrec de l’empresa propietària. En les quatre campanyes d’excavacions fetes des del 2007 s’ha exhaurit el denominat recinte sobirà del castell, uns 400 metres quadrats, però queden encara per explorar els 1.500 del recinte jussà, el perímetre exterior del castell.
.
El públic –en grups guiats, d’entre dotze i quinze persones, els detalls estan per determinar– podrà finalment contemplar les estructures del castell hipotèticament derruït –si més no, parcialment– després de la signatura del segon Pareatge i que les últimes recerques històriques, apuntalades per les arqueològiques, apunten que seria el castell de Sant Vicenç d’Enclar. Així, podran descobrir restes d’estructures de les antigues dependències de servei del castell: cuines, cellers i algun taller on probablement es treballava el ferro, a jutjar pel forn que s’hi conserva i les abundants restes de metall.





El Dolmen del corral del Bossa (Coll de Nargó).

4 05 2012

En Jordi Pasques ha localitzat un nou Dolmen a Coll de Nargó. Us n’adjunto el link per si us interessa l’article escrit al bloc: www. magalitisme.blogspot.com





Hipòtesi: La fortificació medieval de la Margineda podria ser el castell de Sant Vicenç d’Enclar,

16 03 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.D. pel Diari d’Andorra, 12 març 2012)

La fortificació medieval que fins fa poc s’amagava sota la roureda de la Margineda, datat pels arqueòlegs entre els segles XI a XIV, podria ser el castell de Sant Vicenç d’Enclar, el que el 1190 Ermengol VIII d’Urgell va cedir al comte Arnau de Castellbò i que el segon pareatge va ordenar demolir.

Seria “un dels pinyols de la co-senyoria d’Andorra”, segons apuntava Albert Villaró, director de l’àrea de recerca i arxius del comú d’Andorra la Vella que s’ha sumat als esforços per estudiar un dels jaciments arqueològics més importants del Pirineu. De moment és una hipòtesi de treball, aixecada pels arqueòlegs i en la qual s’endinsen ara els historiadors per ajudar a confirmar-la. O rebutjar-la.
De moment, es tracta de la hipòtesi amb més entitat –que ja s’apuntava a la memòria de l’excavació–, que parteix d’una relectura de documents com la cessió feta el 1190, on es parla d’una construcció de nova planta a l’ar­rel de la muntanya, una precisió topogràfica insòlita, va explicar Villaró al Diari, i que porta a concloure que no estava parlant de les estructures ja excavades al cap del roc d’Enclar. Una fortificació, en aquest cas, que apareix esmentada per primer cop a l’acta de consagració de Sant Feliu de Ciutat, document del 952. La fortificació ara exhumada, segons la hipòtesi que cobra força, correspondria a la fase final del castell, “que no és un castell convencional, sinó que s’ha d’entendre com un centre administratiu i guarnició militar dels Castellbò”.

Nova campanya
De moment, el jaciment és objecte de noves excavacions. Per dur-les a terme, Molines Patrimonis ha contractat l’arqueòleg Walter Alegria, que comptarà amb el suport d’Àlex Vidal, del servei de Patrimoni Cultural. Miraran d’exhaurir alguns dels àmbits de treballs, algunes de les habitacions del castell on encara hi ha feina a fer abans que, a finals de la primavera –encara que tot depèn de la meteorologia en última instància– el jaciment quedi obert al públic. De moment, de manera limitada: grups reduïts i que, conduïts per un guia, realitzaran els circuits previstos. Per fer-ho possible, s’hi instal·laran estructures provisionals: passarel·les elevades per on transitaran els visitants i plataformes que funcionaran com miradors des d’on poder veure el conjunt de les edificacions en un cop d’ull i elements que protegeixen el sòl.
El pla de treball que es durà a terme durant les properes setmanes es realitzarà sota el conveni signat entre els propietaris, el Govern i el comú d’Andorra la Vella.
Per a més endavant queda que el públic pugui conèixer de primera mà les troballes que s’han exhumat des que el 2007 es van iniciar les excavacions. Les peces necessiten ser restaurades. Després, confiava el ministre de Cultura, Albert Esteve, no està descartat que puguin ser objecte d’una exposició monogràfica.


les excavacions al Jaicment de la Roureda.

EL PAS SEGÜENT, ESTABLIR UN EL PLA DIRECTOR DE GESTIÓ

La consellera delegada de Casa Molines, Montserrat Cardelús; el ministre de Cultura, Albert Esteve, i la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, ratificaven ahir el conveni a tres bandes que, a banda de les qüestions immediates, estableix que s’ha de redactar un pla director per a la gestió del jaciment i futur museu. Seran els tècnics qui a partir d’ara prenguin la paraula, va apuntar Cardelús, en qüestions com quin tipus de museïtzació s’hi farà. Des de Casa Molines havien estudiat diferents zones arqueològiques que actualment estan obertes al públic i el model que han seguit, però determinar per quin es decantaran o si la gestió del museu serà privada o compartida és prematur: “anirem tots de la mà i de moment no hi ha res que es pugui avançar”. Tampoc no treballen amb terminis predeterminats pel que fa al pla director. El més important, assegurava Cardelús, és “haver aconseguit engegar una dinàmica que no s’ha d’aturar”, una dinàmica en què finalment s’han implicat les institucions.

Podeu llegir-ne més informació al Periòdic d’Andorra.





Futur conveni de col.laboració entre Molines Patrimonis, el Comú d’Andorra i Govern.

20 02 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.D. pel Diari d’Andorra, 15 febrer 2012)

El jaciment arqueològic de la Margineda, les restes de l’antic castell de Sonplosa (segles XI a XIV), serà visitable a partir de la primavera.

Amb aquesta previsió se signarà el conveni de col·laboració entre Molines Patrimonis, empresa propietària dels terrenys i que ha finançat les excavacions, el Govern i el comú d’Andorra la Vella, un acord que ja està llest per ser ratificat per les tres parts després que ahir passés pel consell del comú de la capital.

En virtut d’aquest document, la capital cedirà equipaments i recursos tècnics i humans per col·laborar en tasques específiques de gestió i arranjament de la zona arqueològica. L’aportació no és dinerària, va recalcar la cònsol major, Rosa Ferrer, i l’ajuda –cedir maquinària, fer una neteja de vegetació, dos exemples posats sobre la marxa– només es farà si no entorpeix la marxa dels serveis comunals, va matisar la mandatària. El conveni estarà en vigor fins que hi hagi un pla director d’estudi, gestió i conservació integral del jaciment arqueològic. Massa d’hora per avançar ni aproximadament quan podria estar llest, advertia la cònsol.

Implicació futura

Serà també en aquest futur pla director on es determini quina seria la implicació futura i definitiva del comú de la capital en la gestió d’un espai cultural que va considerar d’una importància extraordinària per al país. També per a l’activació del turisme cultural, va afegir-hi. I en aquest sentit, el conveni que ara se signarà recull que tot el material promocional de la parròquia inclourà referències al jaciment.

“És un projecte que assumim amb entusiasme –va assegurar Ferrer, tant a la sessió del comú com a la roda de premsa posterior– perquè estem parlant dels orígens de la nostra història, ens remuntem als Pariatges”. És “la joia de la parròquia”, va insistir. Per això –i perquè així ho determina la llei de Patrimoni del 2003– la voluntat de col·laborar, malgrat no disposar de recursos econòmics, va manifestar. Si que posarà a disposició equipaments –un altre exemple– com l’alberg de la Comella, on podrien allotjar-se els universitaris que arribessin per treballar o visitar l’àrea arqueològica.
Pel que fa a l’obertura al públic en general a partir de la primavera, no va concretar ni dates més precises ni com s’articularan aquestes visites. Determinar-ho serà més aviat decisió de l’empresa propietària. També va insistir que es tracta, de moment, d’un pas previ a la futura museïtzació del jaciment.

El conveni va ser saludat pels dos grups a l’oposició comunal i els seus portaveus, Marc Cornella i Carles Torralba (PS i DA, respectivament), van felicitar l’equip de govern per la iniciativa i van coincidir en la importància de difondre un patrimoni d’aquesta rellevància, segons el primer, que és “bo no només per a Andorra la Vella, sinó també per al conjunt del país”, va indicar el segon.
El jaciment, ubicat en terrenys de Molines Patrimonis, ha estat objecte de quatre campanyes d’excavacions, que van deixar al descobert les restes d’una fortalesa medieval que va funcionar com a tal fins a la signatura dels Pariatges.





La Roureda aporta datacions de l’Edat del Bronze inicial.

17 01 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: El Periòdic d’Andorra, 5 de gener de 2012)

Els arqueòlegs van determinar el juliol passat que les restes d’una molt rudimentària cabana excavada al jaciment de la Roureda de la Margineda daten de l’edat del Bronze inicial, entre el 2200 i el 160 abans de Crist. Ni més ni menys que l’assentament humà més antic excabat al Principat. Ras i curt: la primera casa d’Andorra, tot i que aquesta casa no fos més que una humil barraqueta bastida entre dos enormes blocs de granit –els distingiran clarament a la fotografia– que van anar a espetegar a la Roureda durant l’última glaciació –entre 110.000 i 10.000 anys enrere, glups– i que els protandorrans de fa quatre mil·lennis van cobrir amb un sostre vegetal que no s’ha conservat. Associats en aquesta rudimentària habitació es van recuperar 700 fragments ceràmics, i és aquest puzzle d’argila el protagonista d’avui, perquè els arqueòlegs del servei de Patrimoni han reconstruït dos recipients que avui es mostren per primera vegada en públic.


Els arqueòlegs treballen al pis de la cabana que els protoandorrans del 2200 aC van bastir aprofitant les dues roques de granit Foto: ALEX LARA / SFG

I tornem al començament: si hem gosat entrar en la intimitat de la primera casa d’Andorra, ens trobem per tant davant de l’eixovar domèstic més antic que s’ha conservat in situ. Hi ha, és cert, restes anteriors –els fons de cabanes neolítiques del camp del Colomer, a Juberri, datats entre el 3400 i el 2500 aC– i n’hi ha també de coetànies, com ara les del jaciment del Cedre, a tocar de l’escola Meritxell. Però mai n’havien aparegut en tanta abundància ni associades en un assentament humà perfectament identificable.

Tallers locals

A la Roureda, sí. Un atractiu més, per si li’n faltava cap al jaciment on –recordarà el lector– entre el 2007 i el 2010 Casa Molines va exhumar les restes de la major fortificació medieval mai excavada al vessant sud dels Pirineus. Però avui hem retrocedit encara més enrere, fins a l’edat del Bronze i, gràcies a aquestes estupendes olletes, que servien per conservar-hi cereal, aigua, cervesa o llet, s’han pogut reconstruir amb prou detall perquè ens en quedi clara la forma –coll obert, part inferior lobular i base plana– i també la decoració ungulada, aquestes incisions probablement practicades amb una canya o simplement a cop d’ungla i –opina Gerard Remolins, l’arqueòleg de Patrimoni que s’ha ocupat, juntament amb Pablo Martínez, d’aquests pacients d’argila– «de formes força grolleres, sense seguir cap patró aparent».

N’hi ha de petites, de mitjanes i de grans. Tan grans que, diu, no es podrien transportar amb facilitat i quedarien per tant confinades a la Roureda. Aquí es van fabricar i aquí es van quedar: especula Remolins, a falta d’un estudi específic, que els recipients es van coure in situ, aprofitant els materials locals. De fet, tant la tipologia com la decoració els fan molt similars –«Germanes, per no dir bessones»– a les restes molt més fragmentàries i no tan abundants recuperades al Cedre: «Això fa pensar que hi podria haver hagut una certa relació entre les dues ocupacions, la de la Roureda i la del Cedre».

¿Un poblat a la Roureda?

I com que especular és probablement una de les arts més nobles –o com a mínim, fascinants– a què es pot llançar un arqueòleg, s’imagina Remolins a la Margineda un poblat format per diverses cabanes habitades probablement de manera estacional: «Se’m fa difícil pensar que només hi hagués una habitació i una sola família. És molt més probable que hi hagués més cabanes i estic convençut que en pròximes prospeccions apareixerà més material del Bronze en altres punts del jaciment. De moment, però, és només una intuïció i no tenim cap prova que ens permeti afirmar-ho». Que la Roureda va ser considerat històricament un emplaçament ideal –per les matèries primeres que s’hi trobaven a l’abast o pel domin de la vall que conferia– ho demostra el fet que s’hi han excavat restes des de l’edat del Bronze i fins al segle XIV, l’etapa final de la fortalesa de Somplosa, l’estrella del jaciment. Una ocupació això sí, discontinua i on falten per documentar alguns estadis intermitjos, des de l’Edat del Ferro –a partir del segle XI aC– fins a la tardoantiguitat, entre els segles V i VIII de la nostra era: «De moment no n’han aparegut restes, potser perquè no s’ha excavat al lloc on tocava o perquè realment no hi va haver ocupació humana, en aquelles èpoques».

Mentrestant, però, la Roureda continua parlant: als recipients deràmics del Bronze ara reconstruïts cal afegir el tresor –dos centenars de peces de ferro i bronze, amb tisores, sivelles, claus, anells i monedes, així com puntes de llança, fletxa i espasa– exhumats a l’estrat medieval del recinte. Una altra cosa és quan es podrà veure tot plegat: Casa Molines treballa amb la hipòtesi que sigui visitable a la primavera; una altra cosa és que el ministeri de Cultura i el nou comú ho tinguin tan clar. O que hi hagi pressupost. I de fet, cada any s’anuncia una obertura del jaciment que al final s’acaba frustrant. Així que convé refugiar-se en un saludable escepticisme. Al mateix llimb de les bones intencions es troba l’exposició amb tot el material recuperat que l’exministra Vela va anunciar el gener del 2010. De moment, ens haurem de conformar a veure-ho en paper.