El tercer plafó dels frescos de St. Esteve d’Andorra ingressa al Prado (Madrid)

6 02 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: El Periòdic d’Andorra, 31 de gener 2013)

Se’n recorda el lector de La flagel·lació de Crist i del Petó de Judes, aquells dos murals del Mestre de Sant Esteve que l’últim Govern Pintat es va comprometre a adqurir per 3,8 mòdics milions d’euros, en una operació fialment frustrada i que va comportar la mort política de Juli Mionves? Doncs els murals, datats a principis del segle XIII i que formaven part del cicle de la Passió de la parroquial de la capital tenien un tercer germà, el Lavatori aquest d’aquí al costat, fins ara propietat de l’empresari José Luis Várez Fisa (Barcelona, 1928) i que dimarts van ingressar al Museu del Prado gràcies a una espectacular donació del col·leccionista català. Juntament amb el Lavatori, pintura mural traspassada a llenç que fa 241 centímetres d’alt per 201 d’ample, Várez va cedir a la pinacoteca madrilenya dos frontals romànics més –el de Solanllong (Ripoll), i el d’Arnedillo (la Rioja)–, la taula central del retaule de Santa Maria de Tobed (Saragossa), atribuït al pintor català Jaume Serra, dues taules de Berruguete i una verge atribuïda a Gil de Siloé, una de les patums de l’escultura europea del segler XV.

untitled

Aquests seran en endavant –entre d’altres, perquè el catàleg complet de la donació registra una dotzena d’obres romàniques, gòtiques i renaixentistes d’entre els segles XIII i XV– els companys del nostre Lavatori a la nova sala batejada amb el nom del mecenes, actualment en remodelació i que l’any que ve s’inagurarà al Prado. El Lavatori, ja s’ha dit, formava part del cicle de la Passió de l’església de Sant Esteve. Van ser arrencades a finals del 1926 o a principis del 1927 pel restaurador Arturo Cividini i per ordre de l’antiquari barceloní Josep Bardolet, segons les historiadores Rosa Alcoy i Montserrat Pagès. Sembla que tot el cicle va ser adquirit de patac per Ròmul Bosch i Caterineu. Al decenni següent les peces es dispersen: una absidiola i cinc fragments murals acabaran ingressant als fons del que actualment és l’MNAC; dos dels plafos –la Flagel·lació i el Petó– continuaran en mans de la família Bosch –i fins avui, després del rocambolesc episodi de fa un lustre–, a un tercer plafó, titulat els Improperis, se li perd la pista pel camí i només n’han sobreviscut dos fragments –diuen Alcoy i Pagès–, i el quart es el Lavatori des d’ara al Prado, probablement un destí final molt més accessible que una col·lecció privada. De fet, està a un sol clic de distància: n’hi ha prou d’entrar al web del museu madrileny i punxar a la pestanya de la donació Várez Fisa per topar-se de nassos amb una pintura que durant set segles vam tenir al costat de casa i que avui forma part del patrimoni andorrà a l’exili, destí que comparteix amb d’altres peces il·lustres com ara el conjunt mural de les Bons o l’altar de sant Romà de Vila, tots dos a l’MNAC.

Val a dir que els experts valoraven dimarts les dotze obres donades pel col·leccionista català en una quantitat que oscil·la entre els 12 i els 15 milions d’euros, i que la Flagel·lació i el Petó ens havien de costar 3,8 milions. Tenint en compte que el Lavatori no és ni remotament la peça estrella del lot –un lloc de privilegi que li correspon, que hi farem, a la Verge de Tobed i als dos Berruguetes– sembla raonable demanar-se per les xifres d’aquella operació.


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: