La tecnologia en 3D permet reconstruir la prehistòria

28 01 2013

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.D. pel Diari d’Andorra, 26 gener 2013)

Un home a la prehistòria. Imaginem-lo fent una tasca tan quotidiana com és tallar el sílex. La tecnologia 3D i les noves eines informàtiques ens poden explicar amb una precisió inaudita com seia aquell home, si estirava les cames o les posava una sobre l’altra.

Com ho poden saber, i no limitar-se a pressuposar-ho? Doncs gràcies a l’escampall de llaminadures que deixaria al seu voltant: les noves aplicacions permeten reconstruir l’escena en 3D, posant ordre en el caos aparent, amb molt de rigor científic.

Seguim afinant. En una excavació es troben fragments d’una tenalla de ceràmica que es va trencar en època neolítica –fa cosa de 5.000 anys–. Dispersos però en un radi no gaire ample. Les noves tècniques en mans dels arqueòlegs els permeten saber amb molts graus de certesa com es va escampar, si l’aigua va arrossegar els bocins o va ser el fregament dels peus dels humans que els van escampar (pel patró de desgast dels trossos).

Són tècniques d’arqueologia espacial i geoestadística, disciplines que comencen a aplicar professionals com ara l’andorrà Gerard Remolins, arqueòleg que ha passat pel jaciment d’Atapuerca i que ara treballa amb el CSIC (Centro Superior de Investigaciones Científicas espanyol) aplicant aquest mètode de reconstrucció virtual al jaciment de Bòbila Madurell i Can Gambús, situat a prop de Sant Quirze del Vallès i considerat un dels més grans d’època neolítica a l’Europa mediterrània. Una època molt florescent a tot Catalunya i, per extensió, a Andorra.

gerard xerrada
……………………………………….L’arqueòleg Gerard Remolins

Reconstrucció d’un jaciment

Remolins té a Bòbila Madurell el camp perfecte per exposar què poden fer les noves tecnologies per a l’arqueologia: malgrat la importància i extensió del jaciment, ha patit molt al llarg del temps. Primer, perquè des de l’època romana fins a l’edat moderna s’hi va extreure argila; segon, perquè en temps recents es va construir al damunt una gran superfície comercial i es va urbanitzar tota l’àrea. Reconstruir la topografia original en casos com aquest és un repte que es fa més fàcil d’assumir amb els potents algoritmes matemàtics. Es podia fer abans? Sí, dibuixant pedra a pedra, durant mesos, perdent temps i qualitat en el detall, explica Remolins.
A continuació, ressituarà les tombes i es podran buscar patrons: com s’enterrava, a quina cota, amb quina orientació. Quin és l’objectiu final de tot plegat? Desvelar els costums socials: com es vivia i com es moria, rutines i hàbits dels quals no n’ha quedat cap testimoni –documentació escrita–, més enllà de les restes materials que s’han d’interpretar. “Pots saber com seia aquella persona, com organitzava casa seva, trobar pautes personals que es repeteixen i t’expliquen la vida d’una comunitat”, indica Remolins. “Quan érem a la Margineda jo sempre feia la broma que aquella gent devia tenir goteres, perquè hi havia molta filtració d’aigua.” Però “és un acudit”, adverteix. No obstant això, resulta indicatiu que l’arqueologia, tot i ser una ciència social, no exacta, permet cada dia acostar-se més a allò que podria haver estat la vida en altres temps.


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: