El Sequer de les Pinyes, al Museu del Bosc de Bellver de Cerdanya

5 10 2012
NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Núria Boltà per Viure als Pirineus, 22 agost 2012)
 
La indústria de la fusta i els seus derivats també ha deixat empremta etnològica a la comarca. Bellver de Cerdanya, des de 1950 fins el 1992, va comptar amb un dels poquíssims sequers de pinyes que van existir a l’Estat espanyol. Mentre va romandre en actiu, aquesta petita indústria va servir per a assegurar que les llavors d’espècies autòctones de pins fossin les emprades per a replantar algunes extensions de boscos catalans.
La matèria prima, és a dir, les pinyes, arribaven a l’actiu sequer de Bellver provinents de les pinedes de pi negre i de pi roig de la mateixa comarca cerdana o bé de les de l’Alt Urgell i del Pallars Sobirà, encara que també d’altres comarques de Catalunya.

Gràcies a una cinta transportadora situada a la part més alta de l’edifici, les pinyes verdes acabades d’arribar anaven avançant fins a ser dipositades sobre una superfície de fusta, en una cambra especial, convenientment condicionada per deixar passar ventilació per sota del sòl. S’havia de tenir cura que no s’acumulessin les unes sobre les altres per tal de poder-les anar removent un cop per setmana i així se’n desprenia la humitat que duien impregnada des del bosc d’origen. Per aquest motiu, la capacitat màxima ideal de l’assecador era de 80 kg de pinya. Mitjançant una turbina, es feia arribar a l’assecador l’aire calent produït per un forn.  Una vegada seca i oberta, la pinya passava a un giny mecànic rotatori, el trómel, que anava fent caure la llavor de la seva càpsula.

Les mateixes pinyes, ja obertes i sense llavor, anaven a parar a un dipòsit per aprofitar-les totalment ja que constituïen el combustible que alimentava el forn, que una vegada encès, no es podia parar i necessitava tres torns d’obrers que l’alimentessin durant les 24h del dia, la qual cosa el feia autosuficient, tot un exemple de sostenibilitat.

Aquest procés era cabdal per a poder aconseguir llavors totalment sanes i fortes per a ser plantades en vivers i aconseguir nous exemplars d’arbres amb plenes garanties.

El Sequer de les Pinyes va ser construït per l’antiga ICONA i més tard, traspassat al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP)  de la Generalitat de Catalunya. Per a poder complir amb les actuals normes d’accessibilitat, li calen unes petites reformes que permetin accedir als diferents espais ja que va ser concebut amb finalitats industrials, no museístiques. A la part superior, sota un magnífic teulat i en una espectacular i extensa sala, hi ha una exposició exhaustiva de plantes i insectes, tot degudament classificat, que ha constituït una font de recursos per a estudiants de diverses disciplines relacionades amb el bosc.

Aquest equipament forma part del conjunt anomenat Museu del Bosc, ubicat en diferents indrets de la població, segons l’apartat a què es dedica.

El Sequer de les Pinyes es troba a pocs metres de la carretera N-260, en un trencant a mà dreta si es ve de Puigcerdà i abans de la rotonda que es troba a l’entrada de Bellver. Actualment, no està obert al públic de manera permanent però sí de manera esporàdica, segons disponibilitat de personal. Recomanem, doncs, que qui hi estigui interessat es posi en contacte amb l’ajuntament de Bellver al telèfon 973 510 016.


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: