Castellàs de la Ribera enllesteix la museïtzació de l’Escola Rural.

29 06 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Mar Martí, ACN; al Nació Solsona, 21 juny 2012)

Castellar de la Ribera (Solsonès) ha enllestit la museïtzació de l’escola rural del municipi, després d’uns set mesos de feina , per convertir-la en el primer Museu de l’Escola Rural de Catalunya . El museu s’ubica a la sala gran de Cal Sastre, una masia que des del 1926 i fins el 1974 va acollir l’escola rural del municipi i que manté intacta l’aula on estudiaven els alumnes. Els visitants podran conèixer l’evolució que ha patit l’escola rural al llarg del segle XX fins als nostres dies , a través de diferents plafons explicatius i material que s’ha recuperat de l’època, segons ha explicat a l’ACN la coordinadora del projecte, Esther Miralles. El museu s’inaugurarà oficialment aquest divendres.

El petit municipi de Castellar de la Ribera conserva una aula de l’escola rural del poble de manera intacte com era durant l’època de la postguerra. La classe compta amb els pupitres, els tinters, la pissarra, la taula del mestre i els mapes d’Espanya i del món amb els quals estudiaven els alumnes d’aquella època. A més, l’aula està presidida per un crucifix, el quadre de la Immaculada i una fotografia de Franco. A partir d’aquest espai, l’Ajuntament de Castellar de la Ribera ha tirat endavant el projecte del Museu de l’Escola Rural, gràcies al finançament del Memorial Democràtic i la Diputació de Lleida.

El nou museu, que s’inaugurarà aquest divendres, s’ubica a l’edifici de Cal Sastre, una masia en què antigament hi vivien sastres, i que l’any 1926 va ser adquirit per l’Ajuntament del municipi. En aquell moment, el consistori va instal·lar-hi l’escola del poble, ja que fins aleshores els alumnes feien classes en cases particulars. A Cal Sastre s’hi van instal·lar les aules i també l’habitatge del mestre. La coordinadora del projecte, Esther Miralles, ha explicat que a l’escola s’hi van fer classes durant gairebé mig segle i, fins i tot, “també durant la Guerra Civil”.

L’any 2007 l’Ajuntament de Castellar de la Ribera va obrir al públic l’aula que es conserva igual com era durant la postguerra i ara, quatre anys després, ha enllestit el projecte de museïtzació de l’edifici de Cal Sastre per convertir-lo en el Museu de l’Escola Rural. D’aquesta manera, el nou centre mostrarà no només el cas particular de Castellar de la Ribera, sinó l’evolució de l’escola rural a Catalunya des de principis del segle XX i fins l’actualitat.

Dins del museu, ha detallat Miralles, s’hi troba exposat material original de l’època en què l’escola va estar en funcionament, “ja que molts exalumnes encara són vius i ens han cedit els seus llibres, quaderns, etc”. A més, també s’han instal·lat plafons on s’explica l’evolució de l’escola rural al llarg dels anys. Finalment, ha explicat Miralles, hi ha un espai dedicat a l’escola d’avui dia que “hem reconstruir a partir del material que ens han cedit escoles rurals de la comarca que estan en actiu”.

De la seva banda, l’alcalde de Castellar de la Ribera, Armengol Riart, ha destacat que el museu neix amb l’objectiu de “donar a conèixer la història de les escoles rurals i la feina que han fet”. Segons Riart, “desgraciadament el món rural s’ha despoblat i això ha comportat el tancament de moltes escoles rurals però és important tenir-ne un record”.


imatge de l’aula (Foto ACN)

L’escola en primera persona

Alguns dels alumnes que havien anat a escola a Castellar de la Ribera encara són vius i han ajudat a construir el projecte del Museu de l’Escola Rural. És el cas de Ramona Santaeulàlia, que va estudiar a l’escola rural del municipi durant els anys setanta. “Vaig anar a l’escola des dels quatre anys fins als set o vuit que em van enviar interna a Solsona”, ha relatat.

“Quan vaig marxar de l’escola m’enyorava molt perquè la mestra ens estimava molt i ens cuidava molt bé”. Així s’expressa Santaeulàlia quan recorda els anys que va estudiar a l’escola de Castellar de la Ribera i admet que ara, quan hi torna, té un record “molt entranyable” i “em produeix molta emoció”, ha expressat.

Algun del material que s’exposa al museu és de la família de Santaeulàlia, com un maletí en què el seu germà hi guardava els llibres però també la clau amb què cada matí obria l’escola . “Nosaltres fèiem un quilòmetre a peu per arribar a l’escola, però la majoria d’alumnes n’havia de caminar tres o quatre”.

A més, l’exalumna ha explicat que en aquest centre també hi va estudiar la seva tieta i la seva mare. “Quan la meva mare venia a l’escola, els mestres, moltes vegades, els enviaven de molt lluny i no es volien estar aquí per l’hostilitat del lloc i per això molts cops feia classe el capellà que vivia a la rectoria que hi ha al davant de l’escola”, ha relatat Santaeulàlia. A més, l’exalumna ha afegit que la seva mare “durant els anys quaranta va aprendre a llegir i a escriure en català en aquesta escola gràcies al capellà”


Un dels plafons del museu Foto: ACN

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: