Tanca el Museu de les Icones Russes, a Ordino.

11 06 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.D. i C. A. pel Diari d’Andorra, 11 juny 2012)

Un altre equipament cultural que desapareix. El propietari del Museu Iconogràfic d’Ordino, Antonio Zorzano, anuncia el tancament del centre. De moment, sense una data definitiva, en un termini d’un o dos mesos. La raó, que no pot fer front a la hipoteca adquirida per comprar els locals, de 400 metres quadrats i de la qual encara li quedaven dotze anys per pagar. “M’he vist en l’obligació de rescindir els meus compromisos amb el banc”, va explicar al Diari, després d’haver arribat a un “acord amigable”.
De moment, si més no, mantindrà oberta la col·lecció Nicolai Syadristy de la miniatura.

Pel que fa a la possibilitat d’evitar que la col·lecció d’icones russes marxi del país –ha rebut ofertes des de països com els Estats Units–, no en té gaires esperances, va assegurar, tot i que es mostra obert a qualsevol escletxa viable. Una de les possibilitats, encara que llunyana, passaria per un lloguer raonable d’una part de l’antic hotel Casamanya –proposta que va sortir, no d’ell, sinó d’un dels membres del quart d’Ordino, propietari de l’edifici–. Uns dos-cents metres serien suficients, estima. “És una col·lecció que vaig anar construint durant quasi trenta anys amb molt esforç, i és clar que m’agradaria donar-hi continuïtat al país abans que veure’m obligat a vendre-la als americans”, va apuntar. Tot i que aquest camí també semblaria el més curt i fàcil.

Zorzano va explicar que es veu abocat a tancar ara que la resta de negocis, que l’ajudaven a mantenir les col·leccions obertes, no rutllen com abans. “Un museu, no ho oblidem, no és un negoci; si algú vol fer negoci, que posi una carnisseria o un banc, però no un museu.” Això, a banda de les xifres de visitants, va precisar: “Si mantindre’l en val deu i només en dóna vuit, la resta l’has de posar.” Per a ell, “era un hobby, una il·lusió i una despesa”, que ara no es veu amb possibilitats de seguir sufragant i per això ha optat per llençar la tovallola. “No hi ha una altra solució.”

Tampoc, va recordar, no ha demanat diners públics: “Ara per ara sóc conscient que hi ha altres necessitats molt més importants.” En canvi, sí que lamenta que “fa cinc anys, quan era el moment de donar-hi un cop de mà, tampoc no ho van fer. Fa cinc anys, es dedicaven a llençar diners a carretades”. I quan parla d’ajuts es refereix al suport d’un altre tipus: “És que si vostè vol obrir aquí un museu és com si volgués obrir un súper, paga els mateixos impostos, té les mateixes despeses i no tindrà cap facilitat, ni des del ministeri de Cultura. És així d’injust.” Alhora que admet que “aquest és un país de pioners i d’esforç personal, sense ajuda de l’Estat”.

El museu de les icones russes es va inaugurar el 1996, per allotjar la col·lecció que Zorzano havia aplegat en quasi tres dècades. El centre –adherit a propostes com el Passaport dels museus, que engloba centres públics i privats– ha estat atès per una empleada que fa més de tres dècades que està en nòmina.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: