Presentació dels llibres: “L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir” i “Observar les fronteres, veure el món” a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

11 06 2012

FONT: Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

El proper divendres 15 de juny de 2012 tindrà lloc la presentació dels llibres, coeditats per Afers i Mirmanda, “L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir” (Òscar Jané i Eric Forcada, eds.), i “Observar les fronteres, veure el món” (Òscar Jané i Queralt Solé, eds.), sorgits del Congrés Internacional “Observar les fronteres, veure el món” celebrat a Puigcerdà, Bellver de Cerdanya i Llívia el març de l’any 2010.

L’acte tindrà lloc a les 19:30 h. a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (Cr. Sant Ermengol, 71, la Seu d’Urgell).

La presentació, organitzada per Afers i Mirmanda amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, comptarà amb les intervencions de Lluís Obiols, president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, Òscar Jané i Queralt Solé, coeditors dels llibres presentats, i Marta Pallarès, geògrafa i autora d’un dels articles en el qual s’analitzen les relacions frontereres entre Andorra i la Seu d’Urgell .

RESUMS:

«L’AFRONTERA. DE LA DOMINACIÓ A L’ART DE TRANSGREDIR»

L’art de transgredir és el caminar irracional de l’individu davant d’una negativa, d’una diferència, d’un no res. És simplement l'(a)frontera interior projectada en un territori físic, en un marc social col·lectiu, o bé en la representació artística dels gustos dels pobles. Pensar la frontera és evocar un concepte sorprenentment atractiu, per la seva força política, per la seva incidència humana. Però és, sens dubte, una porta per a defensar-ne l’opció de la transgressió. Frontera com a espai de llibertat, on el límit esdevé llum; però frontera és també un indici de frustració, el trauma de l’agressió sobre col·lectius diversos o sobre els individus. Aquest llibre està fet i pensat des de Perpinyà, però també a Barcelona, a Girona i al País Valencià, projectant-se cap als contorns d’Europa… És la proposta d’un experiment o, encara més, la plasmació d’un seguit de reflexions dutes a terme individualment, i també en comú, des d’àmbits professionals i sensibilitats diferents, però totes amb la coincidència d’un espai d'(a)frontera, d’un món de debat per a superar i resilienciar les fronteres. Els pensaments de la filosofia i la llengua són, juntament amb la història i la política cultural o econòmica més pràctiques, la manera com s’afronten i s’assumeixen les pors interiors, és a dir, les veritables possibilitats de futur. I és que parlar de frontera és senzillament això: acceptar-la, conèixer-la, transgredir-la. Les paraules i les fotografies d’aquest llibre són experiments personals per anar més enllà i transgredir tota frontera psicològica o suprapolítica.

——————————————————————————————

«OBSERVA LES FRONTERES, VEURE EL MÓN»

El títol d’aquest llibre evoca les paraules de Pierre Vilar quan deia que «és a les fronteres on millor es coneix la història del món». L’acte de conèixer i observar, la paciència de veure i comparar són el fonament major de les aportacions d’aquest llibre. I és que ben entrats al segle XXI, i malgrat la potenciació de les esferes transfrontereres a Europa, les fronteres estatals encara marquen i indiquen criteris aleatoris i discriminatoris segons els territoris. La qüestió fronterera és vista des d’angles tan diferents com ara la història, l’economia, l’art, l’arquitectura, la sociologia, la geografia o el paisatge. Els espais de frontera, si són polítics, conviuen amb la sensació de ser fronteres «inacabades». Per això, tot navegant entre mirades entrecreuades, es mira de saber quins són aquests espais de frontera a Europa i quina Europa es vol: l’Europa de les fronteres acabades i estatals o bé l’Europa on els espais de frontera no són un problema sinó un fet «aprofitable». Encara més, es veu com es manté la projecció internacional de les fronteres des d’Europa, en relació al seu passat i al seu present més polític i social. Les perspectives nacionals són diverses, com també ho són les anàlisis temporals i temàtiques. Partint d’una primera aproximació a les fronteres del segle XXI en les vessants geogràfica, pedagògica o política, s’estableixen quins són i per què parlem d’espais de frontera a partir de diversos exemples, tant territorials com lingüístics i sociològics. Alhora, el llibre s’endinsa en un apartat històric a fi de definir els límits de les fronteres, tant físics com mentals. D’Europa a Amèrica, passant per Àfrica, Observar les fronteres, veure el món és una aposta per la renovació de les mirades pluridisciplinàries i internacio-nals a partir de casos particulars.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: