Plandolit “recupera” una de les icones de la història de la fotografia andorrana.

11 06 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. pel Diari d’Andorra, 8 juny 2012)

Mirin-se-la bé: segur que la tenen vista. Va ser una de les estrelles de l’exposició Escrit amb llum, la gran retrospectiva que el Govern va consagrar el 1996 a la nissaga Claverol, i constitueix sens dubte una de les icones de la història de la fotografia andorrana. Una història que encara s’ha d’escriure, per cert. Però tornem a la fotografia d’aquí al costat: el bisbe Benlloch s’ha desplaçat fins a la capital per posar la primera pedra de la nova carretera general. Un esdeveniment que va ser immortalitzat per tres dels nostres pioners: Julià Reig Roqueta, José Claverol i Guillem de Plandolit.


La placa de vidre conservada a la Seu; l’original de la fotografia de la discòrdia. Foto: FONS GUILLEM DE PLANDOLIT / ARXIU COMARCAL DE L’ALT URGELL.

Quasi res. El fet és que tradicionalment s’havia atribuït aquesta imatge al fundador de la nissaga dels Claverol. Autoria que acaba de desmuntar l’exhaustiva investigaciño del conservador de fotografia de l’Arxiu Nacional, Isidre Escorihuela, que va localitzar al fons Plandolit que es conserva a l’Arxiu comarcal de l’Alt Urgell la placa de vidre de la qual procedeix aquesta cèlebre fotografia. Atenció: no un negatiu plàstic que hauria de ser necessàriament una còpia posterior; sinó la placa de vidre que va fer Plandolit aquell matí d’agost del 1913. És a dir, l’original. Comparades les dues imatges –l’atribuïda a Claverol i la procedent del fons Plandolit– Escorihuela conclou que provenen del mateix clixé: «La posició i el gest dels personatges és exactament la mateixa; fins i tot els deterioraments coincideixen, cosa que confirma que s’han extret del mateix negatiu». El cas és que l’original és la placa de vidre, i la placa de vidre es va localitzar i es conserva a la Seu. D’aquí que Escorihuela aventuri com a hipòtesi «defensable» –diu– aquesta nova autoria que –es veu venir– portarà cua.

Es tracta en qualsevol cas –insistim– d’una «hipòtesi» que ni posa ni treu senyor, sinó que simplement intenta aportar una mica més de llum i d’ordre a la història de la fotografia d’aquest racó de món, i que a la vegada obre nous i apassionants interrogants: ¿com va anar a parar una fotografia de Plandolit al fons Claverol? ¿Compartien imatges?, es demana Escorihuela. El cas és que no és tan sols José Claverol el damnificat per aquesta mena de restitució de Plandolit en el lloc que li correspon entre els nostres pioners: un altre il·lustre col·lega, Henri Gausen –l’Arxiu en va adquirir el 2004 un centenar llarg d’imatges– ha vist com se li retirava –en favor de Plandolit, és clar– l’autoria de set postals que li havien sigut tradicionalment atribuïdes. Les plaques de vidre van aparèixer al fons Plandolit. I el mateix germà petit del nostre home, Pau-Xavier, que fins ara es creia que era el Plandolit que firmava els clixés de les postals. Doncs no: era Guillem.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: