El Sagrari barroc de Sant Joan de Sispony aviat tornarà al seu lloc.

16 03 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Toni Solanelles pel Diari d’Andorra, 5 de març de 2012)

El calze de la cara frontal torna a tenir un daurat lluent. El sagrari brilla després d’anys de pols, mal manteniment, corcs i deixadesa.

Els especialistes de l’àrea de conservació i restauració de Patrimoni Cultural han posat al dia una de les peces (gairebé) úniques que conserva l’art religiós del Principat. Un sagrari pictòric que ens va deixar com a herència el barroc. Ben aviat l’església de Sant Joan de Sispony el podrà tornar a veure lluir. Vaja, alguns, de fet, el podran veure lluir per primera vegada. Encara no fa un parell d’anys el seu estat era d’allò més pobrissó. Passava totalment desapercebut tancat a la sagristia del temple massanenc. Entre paperassa, alguns missals, molta o poca brossa i… i un crucifix processional amb un Crist manc que deu datar de la mateixa època (segle XVII) i que també ha recuperat vida aquests darrers temps a la ITV patrimonial d’Aixovall. Al taller de conservació i restauració de peces d’art i altres obres del llegat històric rebut del passat.

El sagrari, que tot apunta que va estar aferrat al retaule que antigament havia lluït a Sispony i el parador del qual es desconeix del tot, ha hagut de sotmetre’s a un lífting de nivell. D’entrada, un bon sanejat per matar totes les cuques. Perquè de corcs en tenia. I molts. Tants com el crucifix també restaurat. De fet, l’armari de les hòsties, de fusta, de quatre cares (encara que només tres d’elles decorades, la quarta deuria ser la que anava enganxada al conjunt retaulístic desaparegut), tenia algunes parts que havien estat literalment menjades pels insectes. Altres peces de l’obra se n’havien desprès i perdut. Desinfectar el sagrari ha estat un dels elements que han hagut de fer els experts de Patrimoni. També fixar les parts de la fusta malmesa i, sobretot, identificar els llocs on la policromia estava més aixecada. Fixar-la també i repassar-la.

Diferenciar els afegits
Alguns dels elements que es veu clarament que falten però que no han deixat cap rastre, cap herència, no han estat reemplaçats. Afegits. En canvi, un fuster s’ha encarregat de refer, de tornar a fer, algunes parts del cub que havien desaparegut però que semblava molt clar com eren. Això sí, no s’han daurat aquestes parts com ho deurien haver estat en l’època siscentista. S’hi ha passat un tint especial per garantir-ne la durabilitat i prou. Es tracta de deixar clar quins elements són originals i quines peces s’han afegit. Al soci no se’l pot enganyar. I a l’espectador, tampoc. El que és art bar­roc és art barroc i el que és fusteria contemporània, ha de quedar clar que és un pedaç. A les pintures se’ls ha mirat de donar el resplendor que algun dia segur que van tenir, amb el fust blau com a predominant.
La peça, molt interessant per ser gairebé inèdita (tots els retaules solen dur inclosos sagraris però ben pocs tenen les dimensions del de Sispony i encara menys són únicament pictòrics), és d’una factura elemental. Modesta. La cara frontal és la que hauria estat menys treballada pel que fa a pintura. Però és la més explícita. S’hi reflecteix un calze amb una hòstia ben visible. És en aquesta cara que hi ha la clau del sagrari. El calze, per tant, convida a entrar-hi. A combregar. L’interior també està decorat: amb estels sobre fons vermell i blau. Els dos laterals estan molt més treballats. Són de més qualitat. Mostren àngels que escenifiquen moments de la passió de Crist. Totes dues cares reflecteixen fons eucarístics. Àngels força millor perfilats que el calze. Els angles del cub que configura el sagrari són arrodonits, com si pretenguessin tenir una aparença de columna.

El Mestre d’Ansalonga
Els especialistes de la Universitat de Girona que han estudiat la peça dins el seu treball sobre l’obra de l’època moderna (barroca) al Principat consideren que les pintures que decoren la peça, el moble, són discretes. Però prou interessants. Com sol ser habitual en molts dels treballs que el passat ens ha deixat, l’autor de l’obra és anònim. A veure, és més que probable que la creació, la producció de l’armari en si, la fes qualsevol fuster del poble, això és més que possible, però descobrir l’autoria de les pintures és més complicat. A l’hora de fer travesses, els experts diuen que es poden veure certes similituds entre la decoració del sagrari i algunes pintures del Mestre d’Ansalonga. El mestre que el treball dels estudiosos ha permès posar-hi nom i cognom: les obres de Jeroni d’Heredia recorden les pintures del sagrari. O al revés. El moble pot ser modest. Però encara que sigui pel que s’hi guarda, és l’hòstia

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: