El Patrimoni de Ràdio Andorra.

31 01 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A. D. pel Diari d’Andorra, 23 gener 2011)

Sylvain Athiel –autor de Conquérants des ondes, Aquí Radio Andorra en versió catalana– recorda que la documentació de l’emissora “està força dispersa, desgraciadament”. Sembla, hi afegeix, “que són nombrosos els particulars a Andorra i fora del país que posseeixen peces importants i interessants”.
No oblidem, recomana, “que els edificis han estat objecte de pillatges en diverses ocasions.”

De les capses que escodrinya l’equip de Margarita Ceña, la responsable del fons audiovisual de l’Arxiu Nacional, va sortint una documentació diversa i, en alguns casos, curiosa. N’hi ha d’administrativa, que relata com es gestionava la ràdio: altes a la CASS, nòmines, tarifes de publicitat, inventaris, alguns dietaris –el més antic, del 1942–, rànquings amb els hits musicals de la setmana, documentació tècnica sobre el funcionament de la maquinària, factures i molta papereria. Entre tota aquesta paperassa destaquen les cartes que hi van apareixent, les dels oients. Particularment interessants, atorga Athiel amb el punt de vista de l’historiador, “per raons diverses, especialment aquelles que daten de l’etapa de la guerra”. Probablement aporten informació valuosa sobre determinats episodis, com el dels missatges xifrats amb la innocent aparença d’una petició de cançó dedicada. Unes cartes tan interessants i a la vegada tan disperses en alguns casos que fins i tot es poden trobar en subhasta al portal eBay, recorda.

Tota la documentació que en va sortint, concorda Ceña, resulta important per estudiar a fons el que va ser Radio Andorra, “per argumentar el que va representar l’entitat”. “Per aquesta raó –insisteix Athiel– vaig defensar davant les autoritats andor­ranes que es fes una crida a la població” perquè aportés el material que pugui conservar.

Butlletí
L’Arxiu Nacional dedica l’últim butlletí de l’entitat de manera pràcticament monogràfica a explicar la tasca que realitza en la recuperació del material contingut en les més de dues-centes capses que el 2009 es van trobar a l’interior de l’edifici d’Encamp, un cop les negociacions entre els estats espanyol i andorrà van fructificar i el Principat va esdevenir finalment propietari de les instal·lacions. Encara que els tècnics es van trobant aquesta documentació –31 metres lineals de prestatgeria–, el gros de la feina se l’endú la recuperació de la discoteca. Que si bé no és un cas excepcional –Athiel recorda que n’hi ha d’altres, de la mateixa època i extensió–, no deixa de tenir un valor considerable. I explica també moltes històries. Per exemple, que els primers discos que es van difondre eren de pedra (es van produir entre el 1887 i el 1947), és a dir, elaborats amb substàncies minerals i recoberts de material orgànic. Sobretot de música clàssica, religiosa i nadales, detalla Ceña en l’article publicat al butlletí de l’ANA. Fins a la dècada dels cinquanta, quan es diversifica la programació i entren nous gèneres i estils musicals. Amb peces d’ar­reu, algunes de tan curioses com l’òpera Canigó, basada en el poema de Jacint Verdaguer i que es va estrenar al Liceu el 1953. Els hits, però, devien procedir d’una altra banda: la cançó espanyola que es programava a El concierto del radioyente (1942-1968): la copla, amb Sara Montiel o Antonio Molina.

NETEJA DE RESIDUS PERILLOSOS

Malgrat que el ministeri de Cultura ha optat per no aportar gaire informació sobre les tasques de recuperació que es realitzen a les instal·lacions encampadanes, ni quines són les previsions, algunes de les feines sí que transcendeixen. No fa gaire, per exemple, els tècnics realitzaven la neteja de residus potencialment perillosos. “Una vegada fetes les analítiques dels olis continguts en els 46 transformadors i condensadors que hi ha a Ràdio Andorra –expliquen des de Patrimoni–, va resultar que cinc presentaven una concentració que els classificava en la secció de residus perillosos”. Per tant, en aplicació de la Llei 25/2004, de residus, especifiquen, “que regula la recollida, el transport i l’emmagatzematge provisional dels residus perillosos, es va procedir a exportar aquests cinc transformadors per a la seva posterior eliminació en una planta especialitzada”. Destaquen, això no obstant que, tot i que segons la normativa, aquest transformadors s’havien d’eliminar, “no presentaven cap perill de contaminació ja que no s’hi detectava cap fuita.” L’edifici va ser objecte d’una primera intervenció d’urgència, l’hivern passat, centrada especialment en les cobertes, per on es filtrava l’aigua.

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: