Llibre: La Batalla del Pirineu de Josep Calvet, Annie Rieu-Mias i Noemí Riudor

17 01 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: El Periòdic d’Andorra,

De vegades, les casualitats porten incorporades un no sé què entre premonitori i inquietant: la notícia del traspàs de Joaquim Baldrich coincideix amb la publicació de l’última monografia sobre els passadors, “La batalla del Pirineu” (Garsineu), que firmen a sis mans els historiadors Josep Calvet, Annie Rieu-Mias i Noemí Riudor i que du un molt il·lustratiu i encara més prometedor subtítol: Xarxes d’informació i d’evasió aliades al Pallars Sobirà, a l’Alt Urgell i a Andorra durant la Segona Guerra Mundial.

De fet, es tracta d’una versió ampliada de l’exposició homònima que el 2007 va recalar al Museu del Tabac lauredià. Amb tot el que llavors es va quedar al tinter, per entendre’ns. Així que per llepar-s’hi els dits, començant per l’extens i sucós capítol consagrat a la xarxa Wi-Wi, que firma Rieu i que en bona part protagonitza el pare de la historiadora. L’apartat andorrà completa i sintetitza en una vintena de denses pàgines molta de la informació pràviament publicada pel mateix Calvet a Les muntanyes de la llibertat i per Claude Benet a Guies, fugitius i espies. Baldrich hi té, naturalment,un paper destacadíssim i prou conegut.


Baldrich amb fusell i uniforme de brigadista, al front de Madrid.

Baldrich de banda, els altres passadors andorrans –o amb seu al Principat– que ensenyen la poteta a La batalla del Pirineu són Lluís Solà, l’únic supervivent andorrà de les xarxes de passadors, juntament amb Eduard Molné; el pallarès Joan Català, avui instal·lat a la Seu; un tal Joan Sastre, àlies en Joan de les Ulleretes o Xiquet de Fórnols, al servei pel que sembla del Deuxième Bureau francès; també ressenya les suposades activitats semiclandestines del coronel Baulard i –atenció– de mossèn Jaume Argelagós, així com les xarxes de Forné i Viadiu.

Calvet presta atenció especial en aquesta última i a tres dels homes de confiança de Viadiu –Laurentino Parramon i Modest Campmajó, tots dos fills de Josa, i Josep Ibern, nascut a Àger (la Noguera). I amplia per acabar l’episodi de Lázaro Cabrero, el guia aragonès jutjat el 1953 a Foix per la mort a la muntanya, 11 anys abans, del periodista Jacques Gumbrach, en un dels escassíssims casos negres que s’han pogut documentar. Baldrich en tenia un altre que no apareix al llibre.

Així el recordava el 2003,a propòsit de dos guies també aragonesos que acabaven d’incorporar-se a la xarxa: «Tornant a peu d’Aix-les-Bains, quan creuàvem el Port Negre, sento que un li diu a l’altre: ‘Aquí descansan’. ¿Quién descansa?’, els demano. ‘Nada, un par de tipos’. I efectivament, el braç d’un d’aquells desgraciats emergia de la neu. Se’ls havien cardat les dones i després els havien matat tots. En arribar al Palanques vaig parlar amb Forné. No els volia tornar a veure, aquell parell. I així va ser». Baldrich: geni i figura.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: