Museu de l’Esclop de Meranges

13 01 2012

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Núria Boltà per Viure als Pirineus, 12 desembre 2011)

“L’esclop, en diverses versions i formes, ha estat i és present encara en cultures ben diferents. Però, fins i tot en un mateix continent, ha adoptat característiques específiques segons la naturalesa climàtica i territorial, fins al punt de poder discernir entre un esclop de terres gallegues, un de la planúria holandesa, un sabot francès o bé un de casa nostra, fet a Meranges”. Així és com la Núria Boltà comença la seva secció PETITS MUSEUS AMB ENCANT que en aquesta ocasió dedica al Museu de l’Esclop de Meranges.

Potser alguns de nosaltres, mai no ens hauríem pensat que un calçat tan humil com l’esclop donés tant de sí com per a tenir un museu monogràfic, segurament perquè només l’hem vist com un tipus de calçat per a no enfangar-se, sense anar més enllà, i més propi de la vida rural. Però una visita al Museu de l’Esclop de Meranges ens canviarà radicalment aquesta pobra percepció. Ja a primera vista, podrem copsar que aquest museu té unes característiques que el fan, objectivament, digne de ser visitat.

En primer lloc, el contingut està històricament molt ben documentat per la qual cosa, allò que a priori semblava que no podia donar massa de sí, acaba resultant una lliçó molt profitosa d’història de l’esclop així com de l’ofici d’escloper i de la matèria prima que s’emprava, extreta de l’entorn més immediat.

En segon lloc, el continent, és a dir, l’espai dedicat al museu, ja atractiu per sí mateix, ajuda a crear el caliu necessari per a mostrar de manera pedagògica i àgil la història d’aquest calçat, gairebé desconegut per les noves generacions.

L’espai ocupa l’antiga vicaria, al costat mateix de l’església, i consta d’una planta baixa, on hi ha la major part de l’exposició amb els plafons informatius, i un altell, amb possibilitats d’ampliació, on s’exposen esclops de diverses procedències.

El tercer ingredient l’aporta la persona encarregada de comentar la visita : sap encomanar l’estimació que professa per aquelles coses que han configurat la identitat del seu poble i la del territori cerdà, en general, comentant tots i cadascun dels components de les diferents parts que conformen el museu, tant pel que fa al contingut com al continent.

Els merangins, en particular, i els cerdans, en general, s’han de sentir orgullosos d’haver tingut, durant la primera meitat del segle XX , una indústria esclopera de renom, tant pel bon fer dels seus artesans com per la qualitat de la matèria prima, el pi negre.

Hi trobarem el vocabulari específic de l’ofici d’escloper amb paraules tan curioses com picassa, triba, aixol o musicador, condemnades a passar a la història, com els mateixos esclops quan van aparèixer les botes d’aigua i les xiruques.

El Museu de l’Esclop de Meranges es va inaugurar el 25 d’abril de 1999. Està situat al bell mig del poble, al costat de la església romànica de Sant Serni. L’entrada val 3 €. Hi ha servei de lavabo. L’accés a l’altell és amb escala de baranes. Per a visites, cal posar-se prèviament en contacte amb la Sra. Montse, al mòbil 666 822 761.

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: