Restauració dels frescos de Sant Serni de Nagol (Andorra)

7 07 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Diari d’Andorra, 5 juliol 2011)

Trenta-cinc anys han passat des de que es van descobrir els frescos de l’església de Sant Serni de Nagol, els més antics del patrimoni romànic andorrà.

Trenta-tres des que es van alliberar de la capa de calç que els cobria –no se sap des de quan– i s’hi va fer la primera restauració. Eudald Guillamet va viure l’emoció de ser un dels que, el 1976, van gratar una mica la superfície i van sentir accelerar-se el pols mentre pressentia el que hi havia a sota. Dos anys després empunyava els estris del restaurador i permetia les pintures sortir de l’amagatall. I ara ha tornat a treballar al temple (amb la restauradora de Patrimoni Lourdes López) per realitzar-hi una nova intervenció: es tracta d’aprofitar el que la recerca ha aportat, en forma de nous materials, perquè les pintures llueixin tan fidels a l’aspecte original com sigui possible.


Guillamet treballant en un fragment (foto: X.P.)

Al temps, redescobreixen la història de les pintures, amb tantes incògnites per aclarir. Tres van ser els parells de mans que hi van deixar petjada. Es veu clarament per la diferent destresa que demostren. El primer, segurament el mestre, es va encarregar de la part superior del conjunt, que decora la part interior de l’arc que dóna accés a l’altar, o arc d’ingrés, i el que es denomina arc triomfal, el mur que separa la nau de l’altar. Aquest primer era un pintor habilidós, que només amb pigment de tres tons va aconseguir unes figures originals, tan expressives com es poden trobar en aquell primer romànic. Amb una elucubració, més que hipòtesi: potser l’artista havia tingut oportunitat de veure com s’il·luminava el Beatus de la Seu d’Urgell –còpia del de Liébana– i això li va servir d’inspiració a l’hora d’enfrontar-se als murs de l’església.

Originalitat remarcable

L’artista hi va deixar alguns traços remarcables, com l’àguila que perviu –molts fragments no han perdurat– a la part esquerra de l’arc triomfal. I trets que singularitzen el conjunt, com el dit aixecat dels peus dels personatges –una particularitat sense precedent conegut–: quatre àngels oferents que ornamenten l’arc d’ingrés, adreçant-se a un agnus dei desaparegut, i un grup d’orants, figures sense identificar, tot i que alguna podria tractar-se de Sant Miquel. Ni rastre dels quatre evangelistes que hi haurien d’aparèixer, segons la iconografia habitual. I a la figura de qui previsiblement és el Crist, ja que té l’aurèola, li falta la cara. De fet, parlant de curiositats, als experts sempre els ha semblat força interessant que estigui decorada la zona que dóna accés a l’altar i no aquest, com seria de rigor.
Tornant a la tríada d’artistes, el mestre sembla haver-li cedit la part inferior a un ajudant; en tot cas, a un dibuixant molt menys habilidós. Fins i tot han quedat traces dels seus errors, com a la figura amb tres peus a la part dreta de l’arc d’ingrés: l’extremitat sobrant no seria més que l’error que no es va esborrar. L’ull molt avesat pot percebre també el punt, al mig del front de les figures, on es va posar la punta de l’improvisat compàs (clau i cordill) per dibuixar les aurèoles.

Encara es detecta una tercera mà. Segurament posterior, en la figura representada al mur lateral (nord). Posterior per les influències bizantines que s’hi perceben. Tot i que no porta el bàcul que seria d’esperar, sinó una creu.

Materials

Els restauradors, que fa tres setmanes que hi treballen i que encara tenen per a una més, han realitzat una revisió general de la pintura, afectada pel pas del temps malgrat haver estat objecte de consolidacions puntuals en aquestes tres dècades. Fixen i consoliden. I aprofiten per treure partit dels materials i tècniques més novedosos que han aparegut en aquest lapse de temps. L’acrílic utilitzat el 1978, que aporta més brillantor, és substituït ara per un de més mat –diferència de matís imperceptible a l’ull inexpert– i en algunes àrees es fan servir nanopartícules de calç. Substàncies que s’adapten perfectament als pigments originals.

Després hauran de prendre decisions com quines són les condicions ambientals que millor conservaran els frescos, és a dir, es tanquen o no les cinc o sis obertures, sense vidre, que hi ha a l’edifici? Perquè tancades potser es condensa la humitat, que cristal·litzada, podria provocar nous aixecaments de la pintura. Per prendre la decisió, però, calen els resultats de les anàlisis.

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: