L’Arxiu Nacional d’Andorra rep una joia del còmic

30 06 2011

NOTÍCIA DE PRENSA (Font: Diari d’Andorra, 26 juny 2011)

Entre Jan, el creador del personatge de Superlópez, i Andorra s’ha creat amb el temps un lligam especial.

Que en una de les últimes visites al país, la que va fer per inaugurar una exposició d’obra seva al Museu del Còmic massanenc, va fructificar en una valuosa donació: una sèrie de planxes del New Yorker Herald dels anys 1906 i 1907, amb litografies de Little Nemo in Slumberland, de Winsor McCay. Els orígens de la història del còmic, per així dir-ho. L’associació que gestiona el museu, l’Arca, ha dipositat les peces a les mans dels restauradors de l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), que s’encarregarà de la restauració i, posteriorment, conservació.

Jan va lliurar als responsables de l’Arca, Joan Pieras i Xavier Álvarez, un parell de planxes amb originals seus, del personatge de Superlópez, perquè passessin a formar part dels fons del nou museu, com fan tants d’altres dibuixants que passen pel centre massanenc. A més, els va regalar una carpeta on es trobaven aquestes petites joies, “el més a prop que podem estar d’un original de McCay”, estima Álvarez.

material malmès
El problema és que fins ara no s’han conservat en les condicions més adequades per a un material tan sensible i estan força malmeses. Així que els tècnics de l’ANA s’han posat ja mans a l’obra per veure quins són els problemes que presenta, quin és el tractament més adient i com es conservarà a partir d’ara. Perquè serà la institució arxivística qui –segons un conveni que signaran amb l’Arca– s’encarregui de custodiar-los. Això sí, es digitalitzaran per permetre la consulta de qualsevol usuari. I també seran accessibles a la web del museu, que digitalitza també els seus fons per facilitar-ne la difusió.
Terminis? Resulten difícils d’establir, apunta Álvarez, però la feina podria estar llesta cap al 2012; en última instància tot depèn del ritme al qual pugui treballar l’ANA. En un context de molta feina acumulada i manca de pressupostos per agilitar-la.

De moment, però, semblen que van prou àgils: només tres dies després de rebre els originals ja van redactar un informe preliminar que detalla en quin estat es troba el material i quin és, a primer cop de vista (experta), el tractament que hauria de rebre.

La col·lecció es composa de 28 pàgines dobles de diari (format llençol), litografies en color que es van publicar entre els anys 1906 i 1907. El material mateix, diuen els tècnics a l’informe, el paper de diari, ha “condemnat” la preservació “des del seu naixement”. La vida útil d’un diari no va més enllà d’un dia, així que és un paper feble que es desintegra fàcilment. Així que els fulls, tot­hom ho ha vist en un diari vell, són groguencs i fràgils a qualsevol manipulació. A part, apunta l’informe tècnic, han estat sotmesos a condicions desfavorables. Fins i tot en algun moment es van foradar les pàgines per guardar-les en un arxivador amb anelles.

La intervenció ha de començar per retirar la capa de brutícia superficial, així com les marques deixades pels metalls de les anelles, determinen els tècnics. S’hauran de rehidratar les fibres del paper i tractar les zones perdudes, així com laminar, és a dir, reforçar el document amb un paper especial –tissú japonès– de gramatge molt baix.

PERFIL

Winsor McCay

Walt disney, entre els seus deixebles

Winsor McCay, un dels grans, dels que van contribuir a posar les bases del que amb el temps començaria a ser considerat un novè art, va néixer a final del segle XIX (lloc i data concreta discutits) i va morir a Nova York el 1934. Little Nemo in Slumberland es va convertir en un clàssic del gènere. Una obra mestra avançada, segons els crítics, que es va començar a publicar a l’edició dominical del New York Herald l’octubre del 1905 i va continuar apareixent setmanalment fins a l’abril del 1911. Després va aparèixer a altres diaris del magnat William R, Hearst. L’empremta de McCay, no obstant això, no queda constreta a la historieta. Va ser també un dels pioners del cinema d’animació. Amb treballs com Gertie i el dinosaure, que van tenir una forta influència en personatges com Walt Disney i la factoria que va posar en marxa.

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: