Jornades sobre patrocini cultural privat a Andorra

20 06 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Diari d’Andorra, 17 juny 2011)

Per què les empreses destinen un percentatge dels recursos a patrocinar activitats culturals? Quins rèdits obtenen a canvi? Quines han de ser les prioritats a l’hora de finançar projectes?
Una vintena de ponents aborden qüestions d’aquesta índole al seminari internacional que, sobre el mecenatge i el paper del sector privat en la cultura, promou l’ambaixada d’Espanya. Es van posar de manifest aspectes com la necessitat de reformular el mecenatge i dades com que a Andorra hi ha registrades vint-i-cinc fundacions, bona part de les quals en l’àmbit cultural, i que van rebre una valoració “molt positiva” en el seu funcionament.

Les jornades se celebren coincidint amb un moment en què el mecenatge no passa pel seu millor moment i en què alguns dels ponents van advocar per fer una revisió dels seus plantejaments. Entre els quals la presidenta de Reig Capital Group, Maria Reig: “Ha de ser menys contemplatiu i més transformador, més transparent i obert, menys oficialista i que aprofiti millor els recursos: diuen que no hi ha diners, però no és cert, és que es malgasten”, va assegurar.

Fer menys però millor

Es tractaria “de fer menys, però millor”. Com a exemple del que no s’ha de fer, en opinió seva, destinar una elevada quantitat a un esdeveniment elitista, com “un concert al qual van 120 persones i, a sobre, amb invitació”. I va desvelar altres contradiccions, com la de “les empreses que diuen apostar pel medi ambient però destrueixen selves” per construir autopistes. La ponent va apostar, d’altra banda, per un altre tipus de mecenatge, de caràcter individual, el del voluntariat.

També per una revisió coincident amb els temps va apostar Sagrario Huelin, gerent de la Fundació Abertis. En el seu cas, però, el suggeriment d’una “nova visió” va anar destinat als qui demanen finançament per als seus projectes: “Qui demana ha d’alinear-se amb els temps, oferint bons productes i buscant col·laboradors emergents, no trucant sempre a les mateixes portes.” Va recordar que en un moment en què hi ha “menys recursos disponibles i major demanda de col·laboracions”, moltes empreses i fundacions estan donant prioritat a la cobertura de necessitats bàsiques en aliança amb les ONG, en detriment d’altres activitats. D’altra banda, va explicar, estan naixent noves fórmules, com el voluntariat corporatiu, i les empreses comencen a apostar per donar suport econòmic a aquests projectes que parteixen dels seus mateixos treballadors.

Pere Clotas, professor del màster de Gestió cultural de la Universitat de Barcelona, va prendre part en aquesta mateixa taula rodona, una de les diverses activitats incloses al programa d’ahir, amb una intervenció que es va centrar en la sociologia del patrocini, és a dir, en què hi ha darrere, què pretenen les empreses amb aquests recursos, el que va denominar “filantropia estratègica: perquè les empreses no són per naturalesa filantròpiques”. I va posar damunt la taula el concepte de responsabilitat social de les empreses: “Neix on acaba l’obligació legal [i suposa] assumir com a pròpia la tasca social”. El panorama andorrà el va dibuixar el notari Isidre Bartumeu, coredactor de la Llei de fundacions, que vol potenciar el mecenatge i evitar que donessin “refugi a una sèrie d’amics amb un bon salari i d’activitat d’interès general, poca”. La salut de les del país és, en aquest sentit, bona, va afirmar, i va valorar positivament la materialització dels seus objectius fundacionals.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: