La gran col.lecció del comú de Canillo.

15 06 2011
NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Toni Solanelles pel Diari d’Andorra, 12 juny 2011)
.
Hi ha culleres, bols, calzes. Hi ha instruments, joguines fetes amb fusta. Eines del camp. I utensilis per parar la taula. Trampes per a animals, estreps, destrals. Suports per a llums d’oli o planxes.
Esquelles per a bous i vaques. I els collars. Sarrons, alguna escopeta i peces de mobiliari. Formatgeres, tampons de fusta per marcar el pa o graelles. Bressols per a la mainada i tiqui-taques. Morters o titelles de fusta. I més encara. Algunes imatges religioses i talles de fusta a les quals els pastors donaven forma en les seves hores d’espera. D’oci enmig del bosc, als prats, mentre veien el ramat pasturar. Són desenes de peces. Uns quants centenars. Potser més de tres-cents elements poc homogenis (la diversitat i la manca de monotonia és un dels valors que els experts donen al conjunt) però que tenen en el Pirineu i en el treball, majoritàriament, dels pastors, el seu fil conductor. Una mena de col·lecció etnogràfica que reposa als magatzems del comú de Canillo. Força ben inventariat. Però encara no del tot. En prestatges. En caixes. I que esperen el seu moment i el seu pressupost per esdevenir peces de museu. Aquesta és la voluntat del departament de Cultura del comú de Canillo. Ho explica el director, Francesc Oriol: “La intenció seria exposar-ho. Ara per ara, sempre que en tenim l’ocasió [algunes peces] les traiem a passejar.”
.
Segles XVIII i XIX
.
La voluntat dels tècnics comunals és poder acabar la catalogació de la col·lecció. I iniciar-ne el projecte museístic. Potser no amb totes les peces, perquè n’hi ha que són reiteratives, però sí amb una bona part, que servirien per il·lustrar la vida rural pirinenca dels segles XVII i XVIII i especialment XIX sobretot a través del treball, de l’art dels pastors. La voluntat i el treball burocràtic més feixuc ja està fet. Ara, i no és fàcil pels temps que corren, cal dotació pressupostària. Mirar d’aconseguir que el comú prevegi una partida per poder avançar en el treball. Entre els anys 2005 i 2006 es va fer tota la part d’inventari actualment realitzada. Caldria completar-la. I caldria, també, avaluar quin és el millor emplaçament per a les peces. Hi ha alguna casa que pogués servir d’aparador de les peces? De lloc on recrear-hi la vida al Pirineu? Aquest és un dels reptes. La majoria de peces romanen en bon estat. I les que pitjor estaven, van rebre una cura d’urgència que ara les manté fora de qualsevol situació extrema. Això no vol dir que la col·lecció no necessiti assistència. La necessita. Per poder recobrar tota la seva esplendor. I perquè les generacions actuals puguin percebre com i de quina manera vivien els avantpassats.
.
La col·lecció té pràcticament tota una mateixa font. L’adquisició d’un fons al lleidatà Jesús Prujà. Ho explica l’arxiver i un dels responsables actuals de la manutenció que es fa de les peces, Domènec Bascompte. “Tota la mostra és força pirinenca”, hi insisteix, mentre explica que algunes de les peces, com ara una talla de fusta d’una verge, han estat sotmeses a peritatges específics. La talla en qüestió és possible que fos amagada al bosc un temps o no gaire ben tractada pel desgast que va sofrir el nen. I la policromia deu ser del segle XIX, segons les dades que es van obtenir. Sia com vulgui, de peces n’hi ha per donar i per vendre. De curioses, gairebé tantes com peces hi ha. I algunes, per exemple, de procedència canillenca. Com una vaixella de casa Roca. Una vaixell i una col·lecció que esperen un museu.
Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: