El nucli d’Alins regula l’accés rodat a una trentena de camins del Pallars Sobirà.

30 05 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Marta Luvich per Viure als Pirineus, 26 maig 2011)


L’alcalde d’Alins, Josep Poch, en un punt del bosc de Virós on es col·locarà una de les tanques.

L’Ajuntament d’Alins, al Pallars Sobirà, regularà l’accés rodat a una trentena de camins forestals. L’objectiu d’aquesta actuació és evitar el deteriorament de les pistes i protegir algunes espècies salvatges. L’alcalde d’Alins, Josep Poch, ha explicat que és col·locarà una tanca a l’entrada del camí amb un rètol que indicarà que el pas solament està autoritzat a propietaris, veïns i serveis d’emergències. Poch ha dit que es tancaran tots els ramals secundaris i es deixarà oberta la carretera principal perquè els turistes puguin gaudir de la muntanya. Aquesta iniciativa s’ha estes a altres nuclis del municipi. En altres indrets com a Llessui o Alt Àneu també s’han aplicat mesures similars. La regulació de l’ús dels camins afecta als de propietat de l’Ajuntament d’Alins i està regulat mitjançant una ordenança municipal. L’objectiu és la regulació de l’ús i la defensa dels camins i les vies rurals dels quals n’és titular l’Ajuntament d’Alins per tal de garantir-ne i promoure’n l’ús públic, la conservació i la millora.

Aquesta ordenança deixa clar que l’Ajuntament d’Alins no serà responsable de cap accident ni danys que es produeixin en els camins de la seva propietat, sigui de la xarxa primària, secundària o terciària. L’usuari circularà per aquests camins i pistes sota la seva total responsabilitat.

Josep Poch ha explicat que en més d’una ocasió hi ha hagut gent que ha intentat que l’Ajuntament pagués danys a vehicles que circulaven per aquestes pistes. Amb aquesta ordenança es vol evitar que els conductors reclamin danys i perjudicis a l’Ajuntament. Poch ha dit que amb aquesta mesura es comprometen a tenir el ramal principal en bon estat però conservar tota la xarxa de pistes forestals és molt complicat perquè són molts quilòmetres de camins.

Poch ha afegit que alguna de les pistes que es regula formen part de l’estació d’esquí de fons de Virós i que molta gent feia cas omís a la senyalització i entrava igualment fent malbé l’estat de les pistes. Poch ha dit que a partir d’ara la gent que vulgui entrar en aquests camins forestals haurà de demanar autorització a l’Ajuntament.

Poch ha afegit que les barreres que és col·locaran són de contrapès i que no estaran tancades ni amb clau. Una mesura que farà que la gent hagi de parar el cotxe i aixecar la barrera per poder continuar. Per Poch d’aquesta manera a la gent que es trobi per les pistes sense autorització no podran justificar que no han vist la senyalització.

Alguns dels boscos en els que s’ha regulat l’accés a les seves pistes forestals són els d’Ainet, Araós i Alins. En un futur està previst fer el mateix a Noris. Totes aquestes poblacions són del municipi d’Alins. L’alcalde ha explicat que es una mesura per protegir els ramats donat que moltes vegades la gent entra a pistes i deixa els passos oberts provocant que animals com vaques o eugues s’escapin.

Anuncis




Un estudi proposa utilitzar la imatge de l’ós bru com a marca turística pel parc Natural de l’Alt Pirineu i Aran.

30 05 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Marta LLuvich per Viure als Pirineus, 25 maig 2011)

Un dels estudis de la Diagnosi ambiental al Parc Natural de l’Alt Pirineu tracta de l’ós i la visió socioecològica a les valls del Pirineu. Aquest estudi conclou que s’ha utilitzat la reintroducció com a instrument polític per donar una determinada imatge i que ha faltat voluntat política per arribar a consensos per desplegar el programa de reintroducció. També diu que molts cops s’ha magnificat el tema com arran d’un accident entre un caçador i l’óssa Hvala. Algunes de les propostes de l’estudi són utilitzar la imatge de l’ós com a marca turística, crear guies de pobles amb més qualitat ecològica i ambiental i crear una patrulla de seguiment de l’ós amb experts i implicar-hi la gent del territori. Aquest estudi realitzat per Cristina Olaya, Roser Plans, Laura Sanz i Pau Ymbern exposa que des de l’any 1996 que s’està desenvolupant el programa de reintroducció de l’ós bru al Pirineu s’ha passat de trobar-se vora de l’extinció a créixer fins a la població actual d’aproximadament vint exemplars. Una de les propostes que planteja l’estudi és realitzar més alliberaments per tal d’augmentar la població, i alhora, evitar problemes de consanguinitat.

Altres propostes platejades per l’estudi són: el foment del Parc Natural de l’Alt Pirineu fent que la gent conegui el territori per tal que, quan la població sigui prou gran, es pugui utilitzar la imatge de l’ós com a marca turística, crear ”guies verdes” de pobles amb més qualitat ecològica i ambiental.

La controvèrsia que ha generat aquesta reintroducció al Pirineu ha estat l’origen del projecte i d’aquesta manera conèixer les opinions del agents socials implicats; tècnics i especialistes, activistes, administració, ramaders, polítics, periodistes i caçadors.

Analitzades les seves opinions l’estudi conclou que s’ha magnificat el tema de l’ós ja que l’accident entre un caçador i l’óssa Hvala el 23 d’octubre del 2008, els detractors de l’ós es posicionen encara més en contra i demanen que es retirin tots els exemplars d’ós, mentre que els partidaris reafirmen la seva presència.

La poca difusió i la manca de participació ciutadana fa que la gent no sàpiga com actuar en cas de trobar-se un ós, i aquest desconeixement genera inquietud i inseguretat als ciutadans. L’ós pot ser una peça clau en el desenvolupament econòmic de les valls pirinenques sempre que es dissenyi un bon pla que rebi el suport tant de les institucions com dels ciutadans.

Diagnosi ambiental del Parc Natural de l’Alt Pirineu

La diagnosi ambiental del Parc Natural de l’Alt Pirineu ha estat dissenyada per la Unitat de Projectes de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha consistit en una anàlisi integrada dels aspectes socioambientals més problemàtics, en els quals caldrà centrar les estratègies futures de millora.

Els principals vectors tractats en la diagnosi ambiental són les interaccions entre medis, el medi natural i el sistema biofísic i el medi socioeconòmic i el sistema antròpic.





La Festa de les Trementinaires de Tuixent.

30 05 2011

Us adjuntem l’enllaç a la pàgina de viure als pirineus on hi ha un vídeo sobre l’anterior festa de les trmeentinaires. La d’aquest any es va cel.lebrar aquest cap de setmana passat.





Centenari de la Farinera de Montferrer.

30 05 2011

Tot i que amb retard ens ha sembla interessant difondre aquesta notícia.

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus, 24 maig 2011)

El proper diumenge. dia 29 de maig, en el context de la celebració del Dia Internacional dels Museus 2011 a l’Alt Pirineu i Aran, la farinera de Montferrer concentrarà una sèrie d’actes destinats a commemorar el centenari de la seva construcció. Inaugurada l’any 1911, la farinera es va construir amb la voluntat de realitzar un salt quantitatiu i qualitatiu en la capacitat de producció dels tradicionals molins hidràulics de la comarca. Accionada per una turbina moguda per l’aigua del Rec dels Quatre Pobles, la farinera estigué en actiu fins l’any 1963. Finalment, l’ampliació dels prats de dall en detriment dels camps de cereal a la comarca va motivar el seu tancament, fins que es va reobrir com a museu l’any 1999.

Al llarg de tot el diumenge vinent, de 10 a 13 h i de 16 a 20 h, es realitzaran visites guiades a l’equipament de forma gratuïta. Així mateix, durant el matí la farineramostrarà l’exposició “Fem memòria del pantà”, dedicada a un episodi també força importantdins la industrialització de la comarca de l’Alt Urgell, que té en l’aprofitament de força hidràulica un nexe comú amb la farinera de Montferrer. Durant la tarda hi haurà una sessió de concert d’acordió de 17 a 18 h, a càrrec de l’acordionista d’Aravell Josep Vilarrubla, a les 18 h una xerrada sobre el centenari de la farinera a càrrec de l’historiador Lluís Obiols i, finalment, la presentació de la publicació “ Interpontes ” per part de l’Institut d’Estudis de l’Alt Urgell.





Presentació del Llibre “Alt Urgell, una visió de conjunt”.

30 05 2011

ENTREVISTA (Font: Cristina Tarrés per Viure als Pirineus, 20 maig 2011)

Conèixer la història de l’Alt Urgell, des de la Prehistòria fins els moviments culturals i d’oposició al franquisme i la transició a la Democràcia és possible gràcies a l’obra “Alt Urgell. Una visió de conjunt. Volum III”, un rigurós treball de recerca històrica realitzat per les historiadores Sol Gasch (responsable d’aquest volum) i Mercè Grau i l’historiador Amadeu Gallart. Parlem amb els autors i ens diuen que el llibre “ha de ser un punt de partida cap a futures investigacions que incrementin el coneixement, especialment de la nostra història més recent”.


Mercè Grau, Sol Gasch i Amadeu Gallart, autors del tercre volum Alt Urgell. Una visió de conjunt.

Per començar em podeu fer cinc cèntims de l’obra “Alt Urgell, una visió de conjunt”? La idea va sorgir de la directora del Centre de Recursos Pedagògics, Elvira Gené. Ella va ser qui va coordinar un grup de docents per començar a elaborar un estudi sobre diferents aspectes de l’Alt Urgell perquè considerava que no hi havia cap obra de referència que d’alguna manera servís de consulta tant per als professionals educatius, que moltes vegades no tenen res a l’abast, com per als alumnes, i també, per tothom que tingui interés en conèixer amb més profunditat la comarca. El projecte es va començar fa molts anys i donat qué és un treball molt extens es va decidir dividir-lo en tres volums.

El primer volum es va editar al 2002 i el segon va sortir l’any següent. A què es deu que el tercer volum hagi trigat tant temps en publicar-se? La publicació d’aquest volum depenia exclusivament del finançament. S’havien de posar d’acord diverses institucions i fins que no s’han reunit els diners per finançar-ho no s’ha pogut fer. Per aquest motiu el llibre ha estat molt temps en un calaix, la qual cosa l’hem viscut amb un cert sentiment de fustració. Un cop reunits els diners editar-lo ha estat fàcil tot i què ens van demanar que continuessim el treball fins l’any 2000 però aquest volum arriba a l’any 80 perquè creiem que la història necessita certa prespectiva per ser explicada.

Aquest tercer volum abarca la història de la comarca. Quines èpoques hi ha reflectides a les seves pàgines? El llibre està dividit en vuit grans apartats: Prehistòria, El temps de l’Antigor, El Món Medieval, El Món Modern i la Contemporaneïtat (el segle XIX, els 30 primers anys del segle XX, la Guerra i la República, la transició de la Democràcia a la fi de la Dictadura, i finalment els moviments culturals i d’oposició al franquisme i la transició a la Democràcia).

Què destacarieu d’aquest volum de l’Alt Urgell, una visió de conjunt? La part més novedosa del llibre és la història del segle XX i la que alhora creiem que també pot crear certa polèmica constructiva perquè per exmple, en el cas de la Guerra encara hi ha moltes ferides per tancar i també testimonis. És una part important del llibre perquè fins ara no hi havia informació d’aquesta època de manera sistematitzada.

Ha estat fàcil treballar junts en aquest treball? L’elaboració d’aquesta aproximació a la història de la comarca ha estat molt enriquidor. Hem treballat amb molta complicitat, no ens hem enfadat mai i ens hem ajudat molt entre nosaltres. El que no ha estat tan fàcil és l’elaboració en sí del treball perquè és molt díficil, per exemple, estudiar la prehistòria donat que hi ha molt poca bibliografia. A més, parlem de diverses èpoques i hem de tenir en compte que les delimitacions del territori han anat canviant amb el temps. De fet, ens hem recorregut molts pobles de la comarca cercant informació, en aquest sentit, agraïm que la Seu compti amb l’Arxiu Comarcal que creiem que donarà molt de sí.

Perquè és important conèixer la història de la Seu i comarca? Per tenir un coneixement cultural del nostre passat i conèixer les nostres arrels per compendre el nostre present.

Ja per acabar, es contempla la possiblitat d’un quart volum? El llibre no pretén ser una obra definitiva de la història de l’Alt Urgell sinó una finestra oberta, un punt de referència i de partida perquè els historiadors que vinguin puguin continuar la feina que nosaltres hem encetat amb molta il·lusió i estimació per la nostra comarca





5a sessió de “Canillo, ara fa temps” de pel.licules de Josep Alsina i Antoni Torre (a.40-80)

30 05 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. pel Periòdic d’Andorra, 26 maig 2011)

Una creu que sembla de terme, que s’aixecava als anys 40 cap a la banda de Santa Coloma, més o menys a l’altura de la borda Mateu. No se’n conservaven –fins ara– documents gràfics ni memòria oral. Ni molt menys la creu original. Un petit enigma històric que l’historiador Domènec Bascompte espera resoldre aquesta nit, en la 5a sessió de Canillo, ara fa temps (Palau de Gel, 21 hores) i gràcies a una imatge de la misteriosa creu que forma part del centenar i mig de fotografies de temàtica andorrana del fons Cuyàs que es conserven a l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Bascompte confia que algun dels assistents a la projecció ajudi a identificar, datar i ubicar fefaentment la creu perduda. Un joc històric, en fi, que constitueix un dels alicients de la sessió d’asquesta nit. Però no pas l’únic: els Cuyàs –el pare, Narcís (1881-1953), i els fills, Enric (1910-1989) i un altre Narcís (1920-1995)–van ser una prolífica nissaga de fotògrafs barcelonins que entre els anys 30 i els anys 80 del segle passat van efectuar repetits safaris en terra andorrana. Hi retraten l’Andorra idíl·lica d’abans del boom (l’aplec de Meritxell), però també l’eclosió del basar (amb el Pas de la Casa com a mascaró de proa de la febre d’or). Atenció també a les rares perspectives de Canillo: per una vegada, el fotògraf va més enllà del carrer major i de l’església de Sant Serni i es fixa en els horts dels voltants i –ehem– en l’skyline del poble.


Pont d’Engordany, als primers anys 40 (Foto: FONS CUYÀS (INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA))

Les fotografies dels Cuyàs són rares i a més inèdites. També ho són –o quasi bé– les quatre pel·lícules d’Antoni Torres ingressades recentment a l’arxiu de Canillo i que es projectaran aquesta nit. Són prop de deu minuts de filmació en Súper 8, amb la primera pedra d’AINA i la inaguraació de la casa de colònies com a ganxo principal. El valor del fons Torres, diu Bascompte, és que va filmar escenes quotidianes –vistes del a gran nevada de principis dels 70, una pujada en cotxe a Engolasters– en una època, els anys 60 i primers 70, on Canillo pràcticament no existeix per als fotoreporters. Altres pel·lícules de Torres –assenyaladament, les visites dels delegats permanents del copríncep francès, Gilbert Carrère, als primers anys 70 i Jean Keller, als 80– es proejctaran en la pròxima sessió de Canillo, ara fa temps, la tardor que ve. Tornem, però, a la d’avui, que es completa amb la projecció de dues pel·lícules més: aquestes, de Josep Alsina, i datades als anys 40, procedeixen del fons Alsina conservat a l’Arxiu Nacional: atenció a les vistes d’Escaldes –Engordany, placeta de Santa Anna, avinguda Carlemany– i, sobretot, a sengles excursions campestres: a la vall d’Incles i a la vall del Madriu, en el que constitueix una de les primeres filmacions d’aquest paratge avui convertit en (polèmic) patrimoni de la humanitat.





4 juny: Mercat Medieval dels Canonges de la Seu.

30 05 2011

EL proper 4 de juny es farà el mercat medieval dels Canonges de la Seu 2011. Us adjuntem el tríptic per si hi esteu interessats.

Bona Festa!