5a sessió de “Canillo, ara fa temps” de pel.licules de Josep Alsina i Antoni Torre (a.40-80)

30 05 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. pel Periòdic d’Andorra, 26 maig 2011)

Una creu que sembla de terme, que s’aixecava als anys 40 cap a la banda de Santa Coloma, més o menys a l’altura de la borda Mateu. No se’n conservaven –fins ara– documents gràfics ni memòria oral. Ni molt menys la creu original. Un petit enigma històric que l’historiador Domènec Bascompte espera resoldre aquesta nit, en la 5a sessió de Canillo, ara fa temps (Palau de Gel, 21 hores) i gràcies a una imatge de la misteriosa creu que forma part del centenar i mig de fotografies de temàtica andorrana del fons Cuyàs que es conserven a l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Bascompte confia que algun dels assistents a la projecció ajudi a identificar, datar i ubicar fefaentment la creu perduda. Un joc històric, en fi, que constitueix un dels alicients de la sessió d’asquesta nit. Però no pas l’únic: els Cuyàs –el pare, Narcís (1881-1953), i els fills, Enric (1910-1989) i un altre Narcís (1920-1995)–van ser una prolífica nissaga de fotògrafs barcelonins que entre els anys 30 i els anys 80 del segle passat van efectuar repetits safaris en terra andorrana. Hi retraten l’Andorra idíl·lica d’abans del boom (l’aplec de Meritxell), però també l’eclosió del basar (amb el Pas de la Casa com a mascaró de proa de la febre d’or). Atenció també a les rares perspectives de Canillo: per una vegada, el fotògraf va més enllà del carrer major i de l’església de Sant Serni i es fixa en els horts dels voltants i –ehem– en l’skyline del poble.


Pont d’Engordany, als primers anys 40 (Foto: FONS CUYÀS (INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA))

Les fotografies dels Cuyàs són rares i a més inèdites. També ho són –o quasi bé– les quatre pel·lícules d’Antoni Torres ingressades recentment a l’arxiu de Canillo i que es projectaran aquesta nit. Són prop de deu minuts de filmació en Súper 8, amb la primera pedra d’AINA i la inaguraació de la casa de colònies com a ganxo principal. El valor del fons Torres, diu Bascompte, és que va filmar escenes quotidianes –vistes del a gran nevada de principis dels 70, una pujada en cotxe a Engolasters– en una època, els anys 60 i primers 70, on Canillo pràcticament no existeix per als fotoreporters. Altres pel·lícules de Torres –assenyaladament, les visites dels delegats permanents del copríncep francès, Gilbert Carrère, als primers anys 70 i Jean Keller, als 80– es proejctaran en la pròxima sessió de Canillo, ara fa temps, la tardor que ve. Tornem, però, a la d’avui, que es completa amb la projecció de dues pel·lícules més: aquestes, de Josep Alsina, i datades als anys 40, procedeixen del fons Alsina conservat a l’Arxiu Nacional: atenció a les vistes d’Escaldes –Engordany, placeta de Santa Anna, avinguda Carlemany– i, sobretot, a sengles excursions campestres: a la vall d’Incles i a la vall del Madriu, en el que constitueix una de les primeres filmacions d’aquest paratge avui convertit en (polèmic) patrimoni de la humanitat.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: