Estat de la qüestió dels estudis sobre neolític a Andorra.

26 04 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A. Doral pel Diari d’Andorra, 25 abril 2011)

La tasca que tenen ara per ara entre mans els arqueòlegs és determinar quina era la font de subsistència de l’home que al neolític habitava Juberri i el que avui en dia són els jaciments de la Feixa del Moro, el Camp del Colomer i el car­rer Llinàs.

Les evidències apunten preferentment a una capacitat de producció agrícola força important. És el que es dedueix, per exemple, de l’elevada concentració de sitges que s’hi ha descobert. Sitges amb prou capacitat per emmagatzemar una quantitat important d’excedent. A més, dins d’algunes també s’han trobat molins, necessaris per convertir en farina el cereal. Més endavant, amb més estudis, se sabrà quines espècies es conreaven, però de moment ja permet fer-se una idea de l’activitat domèstica existent, de com s’aprofitaven els recursos agrícoles, apunten des del servei de Patrimoni els arqueòlegs Abel Fortó i Àlex Vidal. “A partir de l’estudi dels carbons i les llavors podrem reconstruir tot l’ambient natural en aquesta cronologia, quina era la flora i quins recursos s’explotaven a la vida quotidiana”, indica Fortó.
El panorama que es dibuixa és sensiblement diferent a idees esteses i interpretacions tradicionals, segons les quals les zones interiors i muntanyoses eren eminentment de pastoreig, mentre que l’agricultura, al neolític, es concentrava en àrees com el que ara és el Vallès.

Trencaclosques
Ara bé a mesura que unes incògnites es van resolent, d’altres es plantegen. El trencaclosques que tenen davant seu ara és determinar quin paper hi jugava la ramaderia. Perquè dins d’algunes de les estructures que han documentat existeixen empremtes molt clares que s’hi guardaven animals domèstics: a més de les restes fosilitzades de vegetals, també n’hi ha d’excrements. Una petja que apunta que els animals que es consumien no només eren fruit de les caceres, sinó que hi havia animals domèstics, criats per al consum humà.
Això per una banda. Però hi ha un altre tipus d’indicador que els fa reflexionar: les restes de fauna que haurien d’haver trobat i que encara no han aparegut. Deixalles dels animals que consumien, perquè l’alimentació no era exclusivament vegetal. Les cremaven? O les dipositaven allunyades de la zona que habitaven, per evitar la presència de carronyaires i bèsties atretes per la carn?
De moment, la zona excavada no és prou àmplia per determinar-ho, i és un jaciment que no està delimitat, sinó que es van realitzant excavacions a mesura que noves parcel·les de terreny s’urbanitzen. Però els arqueòlegs albiren un possible paral·lelisme entre la situació al neolític i la que veuen dibuixar-se molt més tard, a l’edat mitjana, a partir dels estudis de l’excavació del temple de Sant Cerni de Canillo, on van aparèixer diversos enterraments l’estiu passat, en aixecar-se el sòl per substituir-lo.
Els estudis antropològics de les restes humanes d’època medieval exhumades al temple de Sant Cerni de Canillo inclouen l’anàlisi de les dentadures i els resultats apunten a un consum de carn bastant elevat. La mateixa conclusió s’extreu de les anàlisis fetes a la resta d’ossamenta: hi ha un isòtop que hi queda fixat i que evidencia una nutrició amb un elevat component animal.
Aquest tipus d’alimentació hauria d’haver deixat darrere seu els ossos dels animals consumits. Però tampoc en aquest cas no han aparegut. Almenys de moment.
Un cop tots els estudis estiguin llestos, els experts podran obtenir una visió completa de com han anat evolucionant els assentaments a les valls d’Andorra, des que aquells homes del neolític es van enfilar a una altura de 1.280 metres per instal·lar-s’hi, en un dels poblaments més alts i de major envergadura en aquest període a tota la zona pirinenca. Segurament a la recerca d’un lloc que fos assolellat durant bona part del dia.

ENTRE BANDA I BANDA DEL PIRINEU

La visió tradicional que la del neolític era una societat tancada, que no es relacionava amb l’exterior, cada cop s’aguanta menys. Com a totes les etapes de la història, els contactes entre banda i banda del Pirineu eren freqüents. La prova són els materials que de vegades es troben en estris i ornaments. Per exemple, a les restes ceràmiques exhumades a Juberri, amb unes nanses molt característiques que no es troben enlloc més de Catalunya, però sí de similars al vessant nord pirinenc. La lectura, en hipòtesi de moment, és que les diferents comunitats es coneixien i hi havia circulació d’idees entre elles.

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: