L’Arxiu Maravilla.

19 04 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.D. pel Diari d’Andorra, 16 abril 2011)

Francesc Portella i Moles (Tírvia, 1888 – La Seu d’Urgell, 1975) va ser un dels pioners de la fotografia en aquesta banda dels Pirineus. Una nòmina que s’inicia amb Josep Claverol i continua amb Manuel Oromí, Guillem de Plandolit i Portella, autor del que es coneix com a Arxiu Maravilla.

Una obra ingent, de la qual fins ara es coneixen unes 1.200 imatges –una estimació, perquè no estan inventariades–, dipositades pels hereus a l’Arxiu Municipal de la Seu. Però que encara s’engreixarà més un cop es pugui desempolsegar tot el que hi ha sota teulada. Previsiblement, tres o quatre mil imatges de l’Andorra i la Seu de principi del segle passat.
“Hi ha capses i capses, però no podem saber del cert què és el que ens hi trobarem, ni en quin estat, probablement hi haurà molt material que s’ha fet malbé i no es podrà aprofitar”. Ho explica Miquel Planella, delegat per la família propietària per portar a terme les gestions amb l’ajuntament de la capital alturgellenca.
Al marge de les fotografies –en plaques de vidre– fetes pel mateix Portella, previsiblement hi apareixeran mostres d’aquelles col·leccions de postals que es desplegaven com un acordió. Moltes, amb imatges preses per Guillem de Plandolit, ja que era Maravilla qui les explotava comercialment, recorda Planella.
El fons Portella té un “valor brutal”, assegura Albert Villaró, exarxiver municipal de la Seu. No només documental, sinó que es tracta d’unes “fotos molt ben fetes, amb un nivell d’exigència molt alt”.

Els fons més significatius

Fons pendents d’explorar, com aquest, ja n’hi ha pocs pel que fa a l’època dels pioners de la fotografia que van treballar a Andorra i la capital alturgellenca. Els més significatius ja estan localitzats i es coneixen bé, apunta Lluís Obiols, arxiver municipal de la Seu. Potser, estima, n’hi ha d’altres encara desconeguts, dispersos, potser en algun cap de casa es troben fotografies d’autors com Oromí o Sala, dels quals tenim constància perquè editaven postals, però de qui s’han destruït els originals. A menys que hi hagi una sorpresa. Tots dos, apunta Obiols, són anteriors als altres grans pioners de la fotografia pirinenca: Portella, Plandolit i Josep Claverol.
Els fotògrafs de les primeres dècades del segle passat que van treballar al país ja són prou coneguts, apunta en aquest cas Villaró, qui matisa que “una altra cosa són els passavolants que s’hi estaven dos o tres dies”. De tant en tant es troben algunes imatges d’Andorra i la resta del Pirineu, formant part de col·leccions més àmplies.
Però la seva visió mai no és tan interessant com les dels que treballaven sobre el terreny dia a dia i van poder recollir l’evolució del país. Com el mateix Portella, l’obra del qual s’estén fins a ben bé la dècada dels cinquanta. Encara que la més coneguda fins al moment –i valorada– sigui la producció de les dècades anteriors.

La dècada dels quaranta representa un territori quasi inexplorat.

Si la fotografia dels precursors fins als anys trenta és un terreny ja prou conegut, no passa el mateix, coincideixen Villaró i Obiols, amb la dècada següent. Hi ha una mena de “fractura psicològica”, especialment a partir de la guerra civil a Espanya, apunta Obiols. Potser perquè es considera encara massa recent com per donar-li el mateix valor i, per tant, “tal volta és que encara no li ha arribat el moment que es conegui, tot i que aquí hi ha un camp d’exploració enorme”, estima Villaró. De tant en tant van apareixent sorpreses, com unes imatges d’una crema de sants a la Seu durant la contesa civil, publicades pel rotatiu francès Le Figaro. Però els fons de l’època continuen en mans particulars i no han arribat als equipaments públics. El Portella de l’època –tot i que l’original continuava treballant– roman per descobrir.
A l’Andorra de l’època hi havia dos noms ja molt representatius: Josep Alsina i Fèlix Peig, amb molta obra ja coneguda. No obstant això, “sortiran moltíssimes més coses”, augura Josep Maria Ubach, fotògraf i bon coneixedor de la història d’aquesta disciplina. Una evidència en raó de com en aquells temps es va popularitzar la fotografia, amb accés a equips assequibles a tothom.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: