Les cròniques de guerra de Josep Capdevila recollides en un volum.

14 04 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Perìòdic d’Andorra, 14 abril 2011)

 

Va formar part d’aquella generació d’homes d’acció i també lletres, republicans de pedra picada –els Orobitg, Fontbernat, Albert, Anglada, Griera i Ros, la relació no pretén ser exhaustiva– i per sobre de tot, individus proteics i humanistes practicants, a qui la guerra civil espanyola i el posterior exili republicà van acabar portant a Andorra. I com la majoria dels col·legues d’exili que van protagonitzar bona part del despertar artístic i intel·lectual del país, també Lluís Capdevila (Barcelona, 1895-Andorra la Vella, 1980) ha desaparegut avui quasi absolutament de la memòria pública. Només en queden les escorrialles: vell exemplars del Llibre d’Andorra saldats a les parades de La Paperassa, el mercat del llibre usat dels dissabtes a la Rotonda. En fi. Per pal·liar ni que sigui parcialment, molt parcialment, aquest oblit culpós, fruit de la ignorància i la pèssima memòria, la Fundació Josep Irla n’acaba de recollir en un volum profusament il·lustrat i precedit d’un ampli estudi biogràfic l’obra diguem-ne bèl·lica: sota el títol Les cròniques de guerra de Lluís Capdevila s’hi recuperen 46 articles escrits entre el 1936 i el 1939 i publicats a La Humanitat –el diari d’Esquerra Republicana de Catalunya que ell mateix va arribar a dirigir– i altres publicacions en català i castellà, com ara Amic, Meridià, Catalans!, Mi revista i Hora de España.

Capdevila, el primer per l’esquerra, amb Pau Casals, al mig, a la Casa de la Vall (1945)

Foto: FONS CARLES CAPDEVILA I MUR

La resta, fins arribar a l’obra bèl·lica completa: 227 articles– es poden consultar a http://www.irla.cat/publicacions. Mereixen atenció especial els reportatges escrits des del front –Capdevila va ser comissari de la columna Macià-Companys– i la sèrie L’ofensiva contra Belchite, una dotzena de peces que relaten un dels episodis més cèlebres de la guerra civil espanyola. El comissari del poble, Rosa Domènec, alferes, La mot heroica del capità Molino, Diàleg de l’estilogràfica i la pistola, La guera i els periodistes, L’ofrena d’una bandera i Teatre en el front de guerra són altres exemples d’aquest periodisme de trinxera que Capdevila va practicar durant la conflagració, quan ja era intel·lectual de renom –periodista, novel·lista i sobretot, comediògraf d’èxit: seva és la lletra de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra. Entre les moltes dades que aporta Josep M. Figueres a l’estudi introductori, convé recordar l’existència d’un epistolari inèdit datat a Poitiers i Sant Julià de Lòria, aixi com d’unesmonumentals Memòries en deu volums de les quals només es van arribar a publicar els dos primers, L’alba dels primes camins (1968) i De la Rambla a la presó (1975). Ara que es publica quasi tot, potser tocaria que algú s’en recordés, del nostre Capdevila.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: