Cal Closca i Cal Cristo nous béns patrimonials protegits a Andorra.

8 03 2011
.
NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Diari d’Andorra, 1 març 2011)
.
Cal Closca, una casa pairal situada al barri del Pui de la capital, i cal Cristo de la Mosquera d’Encamp seran incloses a l’inventari general del patrimoni cultural com a béns inventariats.
Es tracta de dos edificis aixecats a principi del segle XIX el primer i al segle XVIII l’altre, i que són dues mostres representatives del que l’historiador Pere Canturri va identificar com el segle d’or d’Andorra.
La història de les dues cases, segons l’informe realitzat per l’àrea de Protecció del Patrimoni Immoble i Etnològic del ministeri de Cultura, està relacionada amb una de les etapes més rellevants de la història del país, una època de bonança econòmica derivada de l’activitat a les fargues i el desenvolupament de la pràctica del comerç amb els països veïns. Una conjuntura econòmica favorable que es va materialitzar en la fundació de noves cases de menestrals o petits pagesos. Com les dues ara inventariades.
En el cas de cal Closca, és un dels pocs edificis antics que queden al barri del Pui de la capital i recentment va ser objecte d’una respectuosa rehabilitació integral i destinada a habitatge particular. Va ser fundada per una família de menestrals a principi del segle XIX, els Caló, que la van ocupar fins a principi del segle XX, quan va passar a mans de l’actual família propietària.
Una de les particularitats del bastiment és que va ser construïda directament sobre la roca, que li serveix de fonament. La façana principal és força sòbria, només amb dues finestres just sota el ràfec de la coberta i dues balconades estretes. A l’interior original, la planta baixa acollia les corts; el primer pis, el soler, la cuina, un celler i dos dormitoris, i sota la coberta, unes golfes.
També en el cas de casa Cristo, recorda la informació facilitada des de Patrimoni, hi va haver un canvi de propietat. Abans era coneguda com ca l’Estrella, nom d’una família que apareix documentada per primer cop a mitjan del segle XVIII, i al primer quart del segle XIX va esdevenir propietat del Cristo. Per passar més tard a les mans del comú d’Encamp, ja en època recent, que l’ha destinat a espai museístic que permet conèixer com era l’interior d’una llar tradicional.
En el moment d’aixecar l’edifici, en un nucli urbà ja consolidat, els constructors van haver d’adaptar-se a l’espai disponible, que li confereix una forma peculiar: llarga però poc profunda i orientada cap al nord. La façana principal presenta encara restes de l’arrebossat original, de calç. S’hi obren la porta i cinc finestres amb porticons repartides als dos pisos, a més de dues petites al cap de casa. A la planta baixa hi ha un celler i al primer pis, dos dormitoris, la cuina i el soler; al segon pis hi ha un dormitori i la sala, i a la planta sota coberta, les golfes.
Des de l’àrea de patrimoni fan palès que la inscripció a l’inventari de béns protegits es realitza posteriorment a les reformes, la qual cosa “ve a mostrar com catalogació i rehabilitació són dues accions compatibles”, i la inscripció vol reconèixer també als propietaris l’esforç per salvaguardar dos testimonis històrics.
Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: