Unesco: confiats però atents amb el Madriu.

28 02 2011
NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.d: pel Diari d’Andorra, 28 febrer 2011)
Portaveus de la Unesco es van mostrar “confiats”, a la vegada que “atents”, sobre com es desenvolupa l’elaboració del pla de gestió de la vall del Madriu-Pedrafita-Claror com a espai declarat Patrimoni de la Humanitat.

En un correu signat per A. Junaid Sorosh-Wali, del World Heritage Center de la Unesco, en resposta a les preguntes del Diari, recorda que “el comitè del patrimoni mundial va demanar a l’Estat que abans del primer de febrer del 2012 hi hagi un informe actualitzat” sobre el pla de gestió de la vall, perquè sigui examinat durant la 36a sessió. És, apunta, el principal punt evocat als informes del comitè. Al marge, indica, “l’Estat [implicat] ha fet molts progressos per remeiar els problemes fins al present”. Per tant, segueixen el procés “confiats i atents alhora”.
El portaveu de la Unesco explica, així mateix, quin és el funcionament exacte dels indicadors, els gràfics on avaluen l’estat de risc que corre un indret de perdre la denominació. I que en el cas del Madriu se situaria a mig camí, segons va recollir el Diari en l’edició del dia 21 passat. Explica que “l’indicador és un algoritme basat en el nombre de vegades que el comitè del patrimoni mundial ha discutit sobre l’estat de conservació d’un lloc al llarg dels 15 últims anys [una per any com a màxim]”.
Així doncs, explica, si el comitè ha deliberat sobre el lloc en qüestió cada any, l’indicador arriba al valor 100. “Això dóna una idea general que hi ha més problemes de conservació amb el lloc”. Mentre que si no ha originat cap discussió, l’indicador es queda a zero, fet que vol dir que tot està en ordre.
En el cas del Madriu, frega el 40. I el nombre de vegades que el comitè ha examinat la situació de la vall és de quatre, recorda. I recalca la reunió del 2010 a Brasília, on es va fixar l’esmentada data límit, d’aquí a un any, per presentar algun resultat tangible.
En aquella sessió, la 34a, el comitè havia “pres nota amb inquietud” dels retards en l’elaboració del pla de gestió.

 

REPORTATGE

Un ull sempre vigilant

Cadascun dels béns que la Unesco admet al seu llistat de Patrimoni Mundial queda sotmès a una estreta vigilància. I no és el del Madriu ni de bon tros l’únic cas en què el procés no avança al ritme marcat o en què es detecten amenaces per al conjunt protegit. L’experiència no és assimilable a l’andorrana, però el parc natural de Doñana, a Andalusia, se situa si fa o no fa al mateix nivell de risc en els indicadors amb què la Unesco assenyala el perill d’arribar a perdre la nominació.
La zona inclosa al llistat des del 1994 –una extensió de 50.000 hectàrees que acull una biodiversitat excepcional– ha hagut de fer front al llarg del temps a riscos d’índole diversa: el projecte de dragatge del Guadalquivir, amb tota la repercussió que tindria sobre la zona humida, situada a l’estuari del riu; el projecte de construcció d’una refineria a Badajoz, que suposaria un increment del trànsit marítim a la zona costera, tan a tocar del parc; o qüestions com l’ordenació dels conreus fora de l’àrea protegida, que afecten les aigües subterrànies.
Tots aquests perills, recorda Rocío Espinosa, directora general d’Espais Naturals de la Junta d’Andalusia, són externs al parc mateix. No obstant això, no fa gaire van rebre la visita d’una comissió de la Unesco, arran de les denúncies que van ser presentades per col·lectius ecologistes. Encara no coneixen els resultats de la visita, explica Espinosa, però sí que “proposaran recomanacions, que sempre són d’utilitat per a la gestió de l’espai”. Consells que “rebem amb gratitud” i que ajuden a “fer-nos més responsables si és possible sobre la gestió i per adoptar les mesures necessàries per resoldre els problemes”.
Fins i tot llocs on els indicadors sempre s’han mantingut a zero, com la bimil·lenària muralla romana de Lugo, han estat sota estricta vigilància. Aquí, tot el procés de declaració (culminat el 2000) va anar rodat perquè els plans urbanístics en vigor ja preveien el nivell adient de protecció del monument, recorda la cap del servei d’arqueologia, Covadonga Carreño. No obstant això, va ser un organisme com l’Icomos qui va denunciar fa un parell d’anys un projecte que no s’adeia gaire amb els valors protegits. Va ser retirat immediatament.
Els rèdits de tenir els deures fets? La declaració va ser la peça clau per promoure la rehabilitació del nucli històric, amb accés a ajuts diversos. “I un augment considerable del nombre de turistes”, afirma l’alcalde, José López Orozco. “Gràcies al fet que la muralla s’ha convertit en símbol per antonomàsia de la ciutat.”

Advertisements

Accions

Information




%d bloggers like this: